Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT

36 999 vues

Publié le

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT

  1. 1. UNITAT 4: PAISATGE I MEDI AMBIENT IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. Tota les formes de vida conformen la biosfera (part de la Terra on es desenvolupa la vida). Un bioma és una determinada part del planeta que comparteix el clima, flora i fauna. És el conjunt d'ecosistemes característics d'una zona biogeogràfica que està definit a partir de la seva vegetació i de les espècies animals que predominen. Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop). Un ecosistema és una unitat composta d'organismes interdependents que comparteixen el mateix hàbitat. Conforma un tot, tot i dividir-se en biomes.
  3. 3. L'acció humana provoca un fort impacte ambiental. Es produeixen canvis que afecten la supervivència de moltes espècies. Degradem la biosfera i acabem amb la biodiversitat. La biodiversitat és la varietat i diversitat d'espècies animals i vegetals en el seu medi ambient. Hi ha diversos nivells de biodiversitat: Genètica, d'organismes, de poblacions i d'ecosistemes.
  4. 4. Problemes mediambientals. Contaminació / Abocament de residus. Desforestació. Erosió. Desertització / Desertificació. Pèrdua biodiversitat. Degradació biosfera.
  5. 5. Química Radioactiva Acústica Tèrmica Electromagnètica Lumínica Visual Problemes mediambientals. Contaminació / Abocament de residus. Segons el medi que afecta: Segons el tipus d’agent contaminant: Atmosfèrica Hidrosfera (de l'aigua) Sòl
  6. 6. Possessió d'un conjunt de mitjans que permeten fer créixer de manera adequada i permanent les capacitats bàsiques de les persones. Desenvolupament Sempre hi ha interacció entre la societat i el medi ambient. Té molt a veure amb el grau de desenvolupament d'una societat. A partir de la revolució industrial augmenta l'impacte ambiental, ja que hi ha més població, més consum d'energia, més consum de recursos, més contaminació, més residus... Actualment, augmenta el grau d'impacte ambiental, és a dir, la incidència de les activitats humanes sobre el medi (la natura).Canvi climàtic
  7. 7. Contaminació Alteració d‟un medi per: - Presència de matèries estranyes. - Per una variació important de la proporció de substàncies habituals. - Per l‟alliberament incontrolat d‟energia. - Per l‟alliberament incontrolat d‟éssers vius (eutrofització). És conseqüència d‟alguna activitat humana. Pot danyar persones o el medi ambient. L'emissió de substàncies contaminants és un risc antròpic, tot i que provoca també riscos induïts, causats o amplificats per la contaminació.
  8. 8. Hi ha dues grans causes de la contaminació: La utilització de combustibles fòssils. Les activitats industrials (són el paradigma de l‟impacte ambiental) ‫‏‬. Presenten índex elevadíssim de consum de recursos i energia. Degraden el medi per la construcció d‟infraestructures, els accidents i l'emissió de contaminants (aire / sòl / aigua).‫‏‬ Sobretot les indústries de base i les centrals tèrmiques. La contaminació és un greu problema mediambiental. Cada cop hi ha més conscienciació al món desenvolupat, on la legislació obliga al trasllat indústries als cinturons industrials.
  9. 9. Cada cop més es traslladen indústries al Tercer Món. La contaminació es troba en expansió Manca de legislació ambiental. S‟amplia l‟impacte ambiental (Alang) ‫‏‬.
  10. 10. L'aire net és indispenable, però a la vegada poc valorat. La qualitat de l‟aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses. Els contaminants atmosfèrcis poden ser primaris o secundaris. Els primaris són de procedència identificable (natural o antròpica). Els secundaris són producte de la reacció a l‟atmosfera a partir de contaminants primaris. La contaminació atmosfèrica consisteix en el canvi de la composició físico-química de l‟aire per l‟emissió de partícules i gasos procedents sobretot de les activitats humanes. La contaminació atmosfèrica.
  11. 11. Actualment, els majors nivells de contaminació es donen als centes urbano-industrials. Globalment, els majors emissors són els països rics (sobretot EUA). Cada cop més destaquen les emissions de les potències emergents. Xina ja és el país més contaminant del món. En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l‟aire. S‟estabilitzaran les emissions als països rics, mentre que augmentaran als països pobres.
  12. 12. Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals Escala regional Escala global Pluja àcidaClima urbà Boirum o smog Contaminació acústica Forat capa d‟ozó Efecte hivernacle i canvi climàtic Escala local
  13. 13. Baixa la qualitat de l‟aire a les ciutatsEs crea un microclima Més problemes cardio-respiratoris. Genera més nuvolositat, més humitat i més temperatura . Illa de Calor. Contaminació atmosfèrica a escala local. Clima urbà. És una situació urbana, d'acumulació de calor Es presenta a les grans ciutats i consisteix en la dificultat de la dissipació de la calor durant les hores nocturnes. En zones urbanes densament construïdes causat per una combinació de factors com ara l'edificació, la manca d'espais verds, els gasos contaminants o la generació de calor.
  14. 14. Es diu contaminació acústica (o contaminació sonora) a l'excés de so que altera les condicions normals de l'ambient en una determinada zona. Per regular-lo, existeix des del 2002 la Llei catalana de protecció contra la contaminació acústica. L'excés de soroll provoca problemes d'estrés, imsomni...... Contaminació acústica. Boirum o smog. Boira densa carregada de partícules contaminants procedents de la crema de combustibles fòssils que es forma en algunes ciutats.Dos tipus Smog clàssic o de Londres Smog fotoquímic Provoca irritació als ulls, problemes cardio-respiratoris....
  15. 15. Està associat amb l'ús de carbó. Es caracteritza per una alta concentració de partícules de carbó sense cremar, a les quals se‟ls anomena sutge, i així com un alt nivell de diòxid de sofre Avui en dia encara present en algunes ciutats: Pequin. Smog clàssic o de Londres. Smog fotoquímic. Es dóna bàsicament a les ciutats provocat pels cotxes. La llum reacciona amb els gassos emessos pels cotxes, creant una mena de boira en la que hi ha ozó, molt perjudicial a baixa alçada.‫‏‬ L‟ozó comporta una sèrie de reaccions químiques a partir de les quals es formes productes tòxics. Greu problema a les ciutats del sud (Mèxic), on no hi ha mesures de control, hi ha un creixement caòtic i un gran nombre de cotxes.
  16. 16. Durant la seva formació i el seu descens de la pluja absorbeix contaminants. Es dóna la combinació de diversos elements, formant-se de compostos químics molt perjudicials per al medi natural i per a les edificacions. Contaminació atmosfèrica a escala regional. Pluja àcida La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals (inferiors a 4,5). La combustió de combustibles fòssils, sobretot carbó, ocasionen emissions de SO2 (sofre) i nitrogen (NO, NO2). Les emissions reaccionen amb O, H2O i amb la llum. El resultat és la formació d‟àcids (sobretot sulfúric i nítric).
  17. 17. Els àcids precipiten en forma de pluja o neu, i ocasionen greus danys a edificis, boscos, sòl, agricultura, medi aqüàtic... Pot arribar a afectar la salut humana. La pluja àcida amplifica els efectes del canvi climàtic. Els efectes primer van ser detectats a Europa i Nordamèrica, ara també a Àsia, Amèrica Ll. i Àfrica. S'han incrementat les emissions. La circulació de l'aire amplifica els efectes. Caldria reduir emissions d‟anhídric sulfurós i òxid nitrós. El problema és que això representa una gran despesa.
  18. 18. Es denomina forat de la capa d'ozó a la zona de l'atmosfera terrestre on es produeixen reduccions anormals de la capa d'ozó. És un fenomen anual observat durant la primavera a les regions polars i que és seguit d'una recuperació durant l'estiu. Sobretot a l‟AntàrtidaL'ozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigs ultraviolats. És a dir, fa possible la vida a la terra. Contaminació atmosfèrica a escala global. Forat capa ozó. Forat constatat des dels 80 a l‟Antàrtida (ara també a l‟Àrtic). La principal causa són les emissions de clorofluorocarbonats (CFC), que destrueixen l‟ozó.
  19. 19. Cal reduir les emissions de CFC. Així millorarà la situació de la capa, tot i que la millora no es notarà fins a mitjà termini. L'alarma internacional generà la creació del PNUMA. Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Es celebraren diverses cimeres. Protocol de Montreal (1987). Reduir emissions de CFC. En gran proporció els CFCs van ser substituïts per hidrofluorocarburs (HCFC). Els HCFC no suposen una amenaça per a la capa d'ozó, però sí que són gasos que potencien l'efecte hivernacle
  20. 20. La debilitat de la capa d‟ozó fa que augmenti la radiació ultraviolada. Augmenta el càncer de pell. Augmenten els problemes oculars. Es dificulta la fotosíntesi.
  21. 21. L‟efecte hivernacle és el fenomen pel qual determinats gasos, components de l'atmosfera terrestre, retenen part de l'energia que arriba a la Terra (sol). Evita que l'energia rebuda constantment torni immediatament a l'espai. Fenomen natural. Permet temperatura “apta” per a la vida. Ara l‟home accentua aquest efecte. Augmenta la temperatura global. Efecte hivernacle i canvi climàtic. De manera natural hi ha cicles climàtics. Ara l‟home els accelera. S‟està produïnt un escalfament global d‟origen antròpic.
  22. 22. La principal causa és la crema de combustibles fòssils. A partir de la RI es dóna un gran augment de les emissions i concentracions de CO2. Els principals gasos causants de l'efecte hivernacle són: Els gasos d'efecte hivernacle atrapen les radiacions solars. El vapor d'aigua es produeix en processos naturals. El CO2 i els òxids de nitrogen es generen sobretot en la crema dels combustibles fòssils. El metà s'origina en la descomposició de la matèria orgànica sense presencia d'oxigen.
  23. 23. L‟increment de l‟efecte hivernacle per l‟acció antròpica La temperatura de la terra es pot incrementar entre 1,5ºC i 4,5º C. Canvi climàtic global comporta Alterarà el clima de diverses zones del món, així com alguns cicles naturals. Escalfament global: Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic? Conseqüències ecològiques. Conseqüències econòmiques. Conseqüències demogràfiques i socials.
  24. 24. Conseqüències ecològiques. Augmentarà l'evaporació de l‟aigua. Depenent de les zones del món s'incrementaran les precipitacions (més violentes) o s'intensificarfan les sequeres Disminuirant les precipitacions de neu Es fondrà el gel en les glaceres i els pols. Es produiran extincions i canvis en la distribució d‟espècies Augmentarà el nivell de l‟aigua el mar per la fusió del gel I l'expansió tèrmica de l‟aigua S'inundaran algunes zones de la terra (illes, costes) Augmentarà la incidència de les malalties tropicals
  25. 25. Conseqüències econòmiques. El canvi climàtic afectarà la nostra manera de viure. Alterarà la realitat econòmica. Tindrà una forta incidència en algunes activitats econòmiques, com ara el turisme, la producció agrícola…. L'Informe Stern (encarregat pel govern britànic) indica que si no es prenen mesures correctores pot produir-se un crac econòmic. Es poden discutir les xifres, no l‟essència de l‟informe.
  26. 26. Conseqüències demogràfiques i socials. Les previsions parlen que el 2050 podrien haver 200 milions de desplaçats, que haurien perdut les seves llars com a conseqüència de les inundacions. Refugiats climàtics o ambientals. Tuvalu (5m sobre el nivell del mar). Maldives (2m sobre el nivell del mar). Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el consum brutal de tota mena de recursos. Sobretot, haurem de replantejar- nos el model energètic.
  27. 27. L‟aigua té una capacitat natural d‟autodepuració. Si aquesta es supera, aleshores es contamina. L'origen de la contaminació pot provenir de fonts naturals o de fonts d‟origen humà. Industrial (residus molt perillosos - metalls tòxics-).‫‏‬ Contaminació antròpica: Urbana (residus orgànics, àcids...)‫‏‬ Agrícola (plaguicides, adobs, purins...)‫‏‬ Navegació (marees negres...)‫‏‬ La contaminació de la hidrosfera.
  28. 28. Cal diferenciar segons a on es produeix la contaminació: Aigües superficials Aqüífers. Aigua dolça. Mars i oceans Aigua dolça. Actualment, destaquen dos grans problemes: l'augment del consum i la contaminació. Consum excessiu (augmenta la concentració de contaminants) Abocaments: Puntuals. Contaminació difusa. Substàncies que no són descomposables. Aigües amb més temperatura (contaminació tèrmica)‫‏‬. Matèria orgànica o fertilitzants (l'eutrofització destrueix la qualitat de l‟aigua per excés de nutrients). Contaminació per:
  29. 29. Aigües superficials. Els llacs i rius reben abocaments agrícoles, industrials i urbans, sobretot a la vora de les grans concentracions humanes. Molts grans rius són biològicament morts, com els de l'Europa de l‟est, i cada cop més a Àsia i Llatinoamèrica. Es constata una certa millora a Europa occidental i Amèrica del Nord. Conscienciació social. Legislació protectora. Obligació de depurar. Menys indústria contaminant. A occident el principal problema són els abocaments puntuals.
  30. 30. A Catalunya, Pla de sanejament del 1991 Generalitat planifica la xarxa de depuradores “Qui contamina, paga” Per controlar la qualitat de l‟aigua: Bioindicadors. ISQA (0-100). Aqüífers. Les aigües subterrànies tenen una reserva 100 vegades superiors a les aigües superficials, a les que regulen. Els problemes són l'explotació excessiva i la contaminació.
  31. 31. Sobreexplotació si es supera la capacitat de recàrrega natural. La renovació és molt lenta. Salinització (prop del mar) ‫‏‬. Els aqüífers són molt vulnerables a la contaminació. La seva depuració és difícil i costosa. Esgotament de l‟aqüífer. Greu problema en el litoral mediterrani. Múrcia, València, Almeria … Puntual (residus, purins, pous sèptics). Difusa (ús excessiu de fertilitzants, pesticides) ‫‏‬‫.‏‬ De la ramaderia (residus i purins)‫‏‬. De l'agricultura (fertilitzants)‫‏‬. De la indústria.Prové:
  32. 32. En darrera instància la contaminació va al mar. Les zones més contaminades són: La contaminació del mar procedeix sobretot de: Abocament de residus urbans i industrials Navegació (transport de petroli)‫‏‬. Explotació minera i petrolífera. Les més properes a terra ferma (les més productives biològicament). Les mars tancades (Mediterrani, Mar del Japó)‫‏‬. Alta mar (abocaments de residus molt perillosos). Aigües marines.
  33. 33. Es considera contaminació del sòl la degradació física o química d'aquest que hi provoca una degradació que porta a la pèrdua parcial o total del sòl o bé a un canvi significatiu de l'ecosistema al que pertany. Les principals causes són antròpiques Escalfament, addicció de substàncies sòlides o líquides, addicció de radiació, per gasos... Les contaminacions del sòl més greus són generalment conseqüència de l'abocament de residus diversos, especialment residus industrials tòxics i residus de les explotacions petrolíferes. La contaminació del sòl.
  34. 34. Al món hi ha més població, més vida urbana, més indústria... La generació de residus varia molt en el món, ja que depèn del nivell de vida i del nivell de desenvolupament. Els països del Nord generen molts més residus, de vegades molt perillosos. A Espanya 530 kg de residus urbans per hab/any. Els residus són més visibles al Tercer Món. Més residus. Hi ha diversos tipus de residus, sòlids urbans, industrials, agraris, radioactius, hospitalaris ... L’abocament de residus.
  35. 35. Els residus generen greus problemes. Tenen un gran volum (en augment), i alguns són molt perillosos (tòxics) ‫‏‬. Què caldria fer amb ells? - Incinerar-los? Redueix el volum, genera energia, però pot contaminar (CO2)‫‏‬ - Ubicar-los en abocadors controlats? Són impopulars i presenten el problema de la saturació. - Aprofitar-los per produir compostatge o biogàs? Quina és la solució a llarg termini? Reduir la quantitat de residus, aprofitant al màxim els recursos. Criteri de les 3R (Reduir, Reciclar, Reutilitzar). Fomentar la cooperació internacional.
  36. 36. És la destrucció o pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. - Contenen la major part de la biodiversitat (molt útil en farmàcia o indústria química). ‫‏‬‫‏‬ Especialment els boscos humits tropicals i equatorials, que contenen més del 50% de la biodiversitat mundial. - Aturen el vent I atrapen la pols - Protegeixen el sòl - Retenen la humitat - Renoven l‟aire (atrapen CO2) - Configuren el paisatge - Generen clima més humit i fresc - Ofereixen recursos Desforestació. Els boscos són imprescindibles:
  37. 37. La desforestació té tres grans causes. La rompuda (llaurar per primera vegada). El terreny es destina a l‟agricultura o la ramaderia. A la llarga ocasiona un greu empobriment del sòl. S'ha practicat des de sempre, ara però és molt més intensa al Tercer Món. La crema (cremar els boscos intentencionadament). Per obrir camps per a l‟agricultura i ramaderia. A la llarga el sòl s'empobreix. Incrementa l‟efecte hivernacle. La tala (per obtenir fusta). La fusta és un recurs molt valorat (fustes nobles)‫‏‬ utilitzat per mobles, pasta paper, construcció, combustible...
  38. 38. Cal destacar també el creixement urbanístic i la construcció d'infraestructures (carreteres, grans embassaments...) ‫‏‬. Als països més desenvolupats: Desforestació illa de Borneo Qui desforesta? Agents de la desforestació. Sempre trobem interessos econòmics, creixement demogràfic o pobresa. Agricultors i ramaders Companyies fusteres Constructors d'infraestructures Especuladors immobiliaris
  39. 39. Quina és la situació actual de les masses forestals? En general, es constata una lleu recuperació en els països rics. Es manté la destrucció accelerada dels boscos dels països del Sud i dels països més pobres. Segons la FAO s'han perdut el 50% dels boscos tropicals. Cada any es perden 100.000 km2 de boscos tropicals. La pèrdua dels boscos és molt problemàtica: - Pèrdua de biodiversitat i recursos - Desestabilització dels cicles naturals (pe: de l'aigua)‫‏‬ - Baixen les precipitacions - Augment del canvi climàtic - Erosió i degradació del sòl - Augmenten les inundacions - Augmenten les tempestes de pols .../...
  40. 40. Conscienciació internacional Cimera de Río, 1992 Cal aturar la destrucció de boscos, sobretot tropicals S‟ha d‟ajudar als països amb grans boscos tropicals Cal introduir sistemes d'explotació racional (certificat de garantia ecològica). La pèrdua dels boscos és un problema global.
  41. 41. A Catalunya es produeixen molts incendis forestals, deguts tant a factors naturals com humans. El clima mediterrani, amb moments d‟intensa calor, forts cops de vent, i sequera fan la vegetació més vulnerable. Cal considerar també el risc que suposa l‟augment de densitat i extensió de les masses forestals (abandonament zones rurals). . Per últim, l‟acció dels llamps provoca incendis en alguns casos. Factors naturals:
  42. 42. Factors humans: Cal diferenciar entre les negligències i els incendis intencionats. Cremes agrícoles (rostolls) o de pastures Accidents (línies elèctriques)‫‏‬ Ús lúdic del bosc (deixalles). Bretolades, transtorns psíquics, interessos econòmics… Tot i això, ara hi ha més boscos (abandonament espai agrari, repoblacions forestals) Negligències diverses (burilles, fer foc on no toca). Negligències: Intencionats:
  43. 43. L'erosió és la degradació i el transport de sòl o roca. El sòl fèrtil és el suport de la vegetació. Es regenera molt lentament (0,2 mm/any). És el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra emergida és adequada per l'agricultura moderna). Pateix destrucció, contaminació i l'erosió. A les zones més fèrtils és ocupat per ciutats, indústries, infraestructures... Agents erosius - Vent - Aigua Erosió.
  44. 44. L'erosió pot ser provocada per: - Explotació abusiva - Desforestació i incendis - Tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius)‫‏‬ - Tècniques ramaderes deficients (sobrepastura)‫‏‬ - .../... La situació és molt preocupant a Àfrica i Àsia (zones molt poblades), on hi ha molta superfície amb un grau de degradació extrema. A Espanya, per la seva situació climàtica, és molt vulnerable a l‟erosió en algunes zones. Destaquen les depressions del Guadalquivir i de l‟Ebre.
  45. 45. Es dóna quan un territori esdevé erm. Normalement és el resultat final d'una intensa desforestació seguida d'una gran erosió. Si és un procés natural. Desertització Lateralització de la selva tropical. Desertització / Desertificació. Desertificació Si és resultat de l'acció antròpica.
  46. 46. Com evitar-ho? - Repoblar (terres marginals) amb espècies autòctones - Protegir els vessants amb petits murs - Conservar vegetació, sobretot a a les capçaleres dels rius i a les zones amb fort pendent - Evitar sobrepastura - Millorar les tècniques de regadiu Espanya té un seriós problema de desertificació. Sobretot en la zona mediterràniai Canàries.
  47. 47. La pèrdua de biodiversitat és un greu problema. Els ecosistemes es tornen més vulnerables i amb menys capacitat d‟adaptació. L‟home perd recursos biològics. Pèrdua biodiversitat. La pèrdua de biodiversitat, actualment, té una gran magnitud, arribant-se a parlar de la sisena extinció massiva. Les causes són bàsicament antròpiques. Caldria una legislació global. Com s‟ha de fer? Existeixen gran quantitat d‟espècies extingides o amenaçades‫‏‬, bàsicament per dues raons: Contaminació Destrucció dels seus hàbitats.
  48. 48. El 1972 es celebrà a Estocolm la primera reunió mundial sobre el medi ambient. El 1980 es publicà L’estratègia mundial per a la conservació, on s'utilitza per primera vegada el terme desenvolupament sostenible. El 1987, la Comissió Brundtland publicà El nostre futur comú, on es definí el concepte: “El desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per enfrontar-se a les seves pròpies necessitats” El desenvolupament sostenible ha de tenir tres pilars: el progrés econòmic (econòmic), la justícia social (social) i la preservació del medi ambient (ecològic). El desenvolupament sostenible.
  49. 49. Sense una veribable cooperació internacional no es poden solucionar uns problemes que són reals. A partir del 1972, la preocupació per la conservació del medi ambient i la necessitat d‟implantar un desenvolupament sostenible, augmentà. Per això les nombroses cimeres i trobades.
  50. 50. Després de 4 dècades, cal concloure que sovint les cimeres només escenifiquen uns acords que després tenen una aplicació mínima. Els països Industrialitzats defensen sobretot els seus interessos particulars (EUA)‫‏‬: Els països en vies de desenvolupament volen accelerar la seva industrialització i sacrifiquen criteris mediambientals (Xina).No volen reduir producció industrial (per no perdre beneficis ni mercats). No introdueixen pràctiques agrícoles sostenibles (són cares).‫‏‬ No apliquen el canvi de model energètic (és car i significaria la crisi en algunes indústries)‫‏‬. Argumenten que ells no han generat el problema. Malauradament, no hi ha resultats concrets. Les decisions no són vinculants, l'aplicació gairebé és nul·la.
  51. 51. Conferència de l‟ONU per al Medi Ambient i el Desenvolupament Clara preocupació pels problemes mediambientals. Es planteja la necessitat de potenciar el desenvolupament sostenible. Documents aprovats: Inici de les anomenades Cimeres de la Terra. - Declaració de Río (27 punts), sobre com afrontar els problemes ecomòmics i mediambientals - Agenda 21 (per impulsar el desenvolupament sostenible) - Convenció sobre diversitat biològica - Declaració de principis sobre els boscos - Conveni Marc sobre el canvi climàtic La Cimera de Rio.
  52. 52. Un altre cop el resultat és decepcionant. El juny de 2012 es celebrà a Río de Janeiro la Conferència de desenvolupament sostenible Río+20. Dos objectius fonamentals -Desenvolupament de l'economia verda. - Millora de la cooperació internacional per al desenvolupament sostenible. Els acords de mínims aconseguits no són ni suficients ni significatius. No s'aconsegueix superar els interessos particulars dels diferents països.
  53. 53. El protocol va néixer per tal de reduir les emissions contaminants dels països desenvolupats. Respecte el 1990, es vol reduir globalment en un 5,2% de mitjana les emissions contaminants entre 2008 i el 2012. Cal reduir les emissions dels 6 gasos d‟efecte hivernacle d‟origen humà: Diòxid de carboni (CO2)‫‏‬, Metà (CH4)‫‏‬, Òxid nitrós (N2O)‫‏‬, Hidrofluorocarbonats (HFC)‫‏‬, Perfluorocarbonats (PFC)‫‏‬, i Hexafluorur de sofre. Els països en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina (major emissor mundial de C02), l„Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. Argumenten que ells no han generat el problema. El protocol de Kioto. Per entrar en vigor, calia la ratificació de com a mínim 55 països. responsables d‟almenys un 44,2% de les emissions de C02.
  54. 54. Entrà en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació per part de Rússia. Els governs dels Estats Units es neguen a ratificar el protocol. Els països reben una quota d‟emissió. Si no la superen, poden vendre els “drets d‟emissió” (coneguts com a aire calent) al millor postor. Més de 140 països s‟hi van adherir. Els països que superen les quotes d‟emissió, poden fer servir diversos mecanismes: Compra de drets d‟emissió. Foment del Desenvolupament Net (en països en desenvolupament) Projectes per fomentar els boscos i la vegetació (absorbeixen C02)... Reduir emissions. Ajudar desenvolupament.
  55. 55. El protocol de kyoto finalitzava el 2012. Diverses cimeres per tractar el tema. Nou tractat? Prorrogar kyoto? Manca realment voluntat política d‟acord. Molts qüestionen l‟efectivitat del protocol. Perjudica els seus interessos. Es queixen que alguns països molt contaminants no tinguin restriccions (Xina) Finalment, per substituir kyoto: Cimera de París Desembre 2015, 196 països Acord molt ampli 196 països (EUA, Xina…) Per aconseguir-lo, no és ni molt concret, ni plenament vinculant Èxit ? Fracàs ?
  56. 56. Acord de París. Es reconeix el problema del canvi climàtic, generat per l‟activitat humana Es fixa l‟objectiu que l‟augment de la temperatura a finals del segle no superi els dos graus respecte l‟època pre-industrial. Els EUA anunciaren després la seva negativa a ratificar l‟acord. Xina però, sembla disposada a implicar-se.
  57. 57. Augenta la conscienciació ciutadana. Cada cop hi ha més reciclatge i energies netes. La protecció del medi ambient (indústria verda) ja és una indústria bàsica (80% als països rics) ‫‏‬. S‟ha de continuar fomentant el desenvolupament sostenible. L‟educació és fonamental. Estimular el consum responsible. Reduir el consum (racionalitzar-lo). Fomentar la política de les tres R. Caldria fomentar l‟economia circular. És una estratègia que té per objectiu reduir tant l'entrada dels materials com la producció de deixalles, tancant els «bucles» o fluxos econòmics i ecològics dels recursos
  58. 58. Cal reduir la nostra petjada ecològica. Concepte creat per Rees i Wackermagel per mesurar el desenvolupament sostenible. Mesura els models de consum humans en relació amb la capacitat de càrrega del planeta. Les empremtes mesuren en una àrea geogràfica específica la quantitat de superfície biològicament productiva que és necessària per mantenir el nivell de consum de recursos d‟aquell país i absorbir les seves desfetes, utilitzant la tecnologia actual. La petjada ecològica mitjana del món és de 2.7 hgpc i la reserva ecològica és de -0.6 hgpc (dèficit). Si continuem així, el 2050 necessitarem 2 planetes per produir l‟energia i els recursos que necessitem.
  59. 59. El paisatge és la fisonomia externa d'un territori. És el resultat de la interacció de factors naturals (relleu, hidrografia, flora o fauna) i de factors humans (activitats econòmiques...) al llarg del temps. El paisatge és també un producte social. Paisatge natural Paisatges antropitzats Els espais naturals protegits i les reserves de la biosfera.
  60. 60. El paisatge ens indica la relació entre la societat i el medi, així com la qualitat d'aquest. S'ha de considerar patrimoni, i per aquesta raó s'ha de protegir. El Conveni Europeu del Paisatge insta a protegir-lo, conservar-lo i cercar un equilibri ecològic estable. El 2005 a Catalunya es promulgà la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. L'Observatori del Paisatge assessora l'Administració pública. Les accions humanes alteren els ecosistemes i paisatges, per això cal protegir-los. El 1872 es creà als EUA el Parc de Yellowstone. Organitzacions com l'ONU (UNESCO, WWF) crearen les Reserves de la Biosfera (una per cada ecosistema).
  61. 61. El 1918 es crearen a Espanya els parcs de Covadonga i Ordesa. En Espanya la legislació ha anat evolucionant, des que el 1916 es promulgà la Ley de Parques Nacionales. Això ha fet possible la creació de l'actual xarxa de parcs nacionals. Espanya és un dels països d'Europa amb més diversitat d'ecosistemes, hàbitats i espècies naturals.
  62. 62. Els parcs nacionals o regionals són àrees on els ecosistemes es mantenen poc alterats, i per això tenen un alt valor ecològic, estètic, educatiu i científic. Per això s'intenta potenciar la seva preservació. Els parcs naturals són espais protegits on el valor natural és compatible amb les activitats humanes (vivenda, ramaderia, agricultura, turisme...). En Espanya existeixen múltiples figures de protecció. Es poden agrupar en Parcs (Nacionals i Naturals), Reserves, Monuments naturals i Paisatges protegits. La UE també té la seva pròpia legislació. Els espais protegits formen la Xarxa Natura 2000 (agrupa els LIC, Llocs d'Importància Comunitària).
  63. 63. El 1985 el Parlament realitzà la Llei d'Espais Naturals. Aquesta llei establí el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). S'establien diverses figures de protecció, en funció del valor natural o representatiu: Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Paratges Naturals, Reserves Naturals i Espais d'Interès Natural. D'entre la xarxa d'espais protegits destaca l'únic parc natural de Catalunya, el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  64. 64. Són fenòmens que causen pèrdues de vides i recursos. Sempre es troben en relació amb els conceptes de: Magnitud que es refereix a la magnitud i intensitat del fenomen. Perillositat és la probabilitat que es produiexi un fenomen d'una certa extensió (nombre total de persones sotmeses al risc), intensitat i durada amb conseqüències negatives. Vulnerabilitat és el percentatge de persones o béns que poden quedar danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada. Freqüència que és el nombre de vegades que es repeteix. Els riscos.
  65. 65. El grau de desenvolupament influeix en la incidència dels riscos. Els països més desenvolupats poden implantar polítiques de detecció, implementar mesures preventives, plans d‟educació… El nivell socioeconòmic de la població influeix en el grau d‟exposició i vulnerabilitat en front dels riscos naturals. Els barris perifèrics i marginals construïts en àrees no adeqüades, els edificis no adaptats o la utilització de materials no homologats, fan augmentar el risc de catàstrofe. Els desastres sovint no es poden preveure. Ara bé, els seus efectes poden mitigar-se amb una bona política preventiva (desenvolupant plans i lleis), educant la població i, si és possible fent prediccions.
  66. 66. El govern de Catalunya, amb la finalitat de prevenir els riscos ambientals ha desenvolupat diversos plans especials: Els riscos es divideixen en tres grups: Naturals o Mediambientals (l'inductor és la natura, no hi ha intervenció humana) Antròpics (derivats de les activitats humanes). Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural).
  67. 67. La dinàmica de la terra genera intercanvis d‟energia i matèria. Aquests, poden ser graduals (no passa res) o bruscos (arriba la catàstrofe). Naturals o Mediambientals (l'inductor és la natura, no hi ha intervenció humana) Cal diferenciar entre fenòmens naturals i desastres naturals. Fenomen natural: Procés de tipus divers com la pluja, la neu, els llamps, l‟onatge, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, etc., provocat per la dinàmica inherent als elements naturals del planeta Terra. Desastre natural: Fenomen natural d‟una magnitud que sobrepassa un determinat llindar I provoca danys severs a les comunitats humanes. Durant els darrers 25 anys, l'ONU calcula que més de 800 milions de persones afectades per desastres naturals,i que s'han produït més de 3 milions de morts per desastres naturals. Més o menys hi ha desastres naturals com sempre, ara però hi ha més població (per tant més afectats).
  68. 68. Geofísics Geològics Geomorfològics Els riscos naturals. Atmosfèrics. Biològics. Geofísics. Geològics. Tenen a veure amb la dinàmica interna de la terra. Activitat sísmica. Vulcanisme. Activitat sísmica. Sisme: Tremolor o sacsejada de la superfície de la terra resultat dels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques que formen l‟escorça terrestre (plaques tectòniques).
  69. 69. La litosfera està dividida en plaques tectòniques. Els terratrèmols es mesuren considerant la seva magnitud i la seva intensitat. La magnitud (escala de Richter), representa l'energia sísmica alliberada en cada terratrèmol i es basa en el registre sismogràfic La intensitat (escala de Mercalli), es basa en els danys produïts i en la percepció de la població.
  70. 70. El territori espanyol forma part de la placa Euroasiàtica i en el límit de la placa Africana. En aquesta zona de contacte, les plaques es trenquen en d'altre de més petites com la microplaca d'Alboran i la microplaca Ibèrica. La zona de la Península Ibèrica que presenta més risc sísmic és el sud-est, degut a la proximitat de la zona de l‟estret de Gibraltar on entren en contacte dues plaques tectòniques. Terratrèmol de Llorca del 2011 (Regió de Múrcia),
  71. 71. A la zona dels Pirineus el plegament i l‟aixecament del nucli axial produeix sistemes de falles i fractures que mantenen una alta activitat tectònica El registre històric mostra que el risc és baix, ja que els darrers terratrèmols amb efectes negatius importants sobre els béns materials i la població es van donar al segle XV.
  72. 72. Vulcanisme. Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix el magma (roca fosa) en forma de lava, cendra volcànica i gasos de l'interior del planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions, que poden variar en intensitat, durada i freqüència, des de suaus corrents de lava fins explosions extremadament destructives. A Espanya l‟activitat volcànica queda circumscrita a les Illes Canàries.
  73. 73. Geofísics. Geomorfològics . Tenen a veure amb l'evolució de la superfície terrestre: - Inestabilitat dels vessants - Esfondraments - Expansió d‟argiles - Erosió del terreny
  74. 74. Tenen a veure amb la dinàmica climàtica i atmosfèrica Dues grans causes: Vent (Tornados, Huracans...) Pluja Absència: Sequera. Massa: Aigüats, inundacions, allaus…. Atmosfèrics. Es considera situació de risc amb previsions de més de 60 l./dia (Gota Freda). A Catalunya, els forts aiguats representen un risc molt important. Pla Inuncat
  75. 75. Tenen a veure amb la propagació d'éssers vius. Cal considerar les plagues, les espècies al·lòctones), i les malalties (epidèmies, pandèmies). Epidèmia és una descripció en la salut comunitària que passa quan una malaltia afecta un nombre d'individus superior a l'esperat en una població durant un temps determinat. Pandèmia significa que la malaltia afecta una àrea geogràfica extensíssima. Biològics.
  76. 76. Possibilitat que es produeixi una circumstància adversa provocada per factors humans o per l‟agreujament de fenòmens naturals derivats de l‟acció humana. Conflictes / guerres. Industrials / tecnològics. Els accidents tenen un gran impacte ambiental a llarg termini (marees negres, accidents nuclears). Incendis forestals. Majoritàriament provocats per l'home (intencionats, accidents, negligències). A Catalunya existeix el pla INFOCAT. Antròpics (derivats de les activitats humanes). Hi ha autors que consideren els riscos induïts dins la categoria dels antròpics.
  77. 77. Els canvis d‟usos i cobertes del sòl són una de les principals causes d‟augment del risc. Principalment els riscos induïts tenen a veure amb la degradació ambiental i contaminació. La desforestació i la construcció a les lleres dels rius i altres zones inundables, incrementa el risc d‟inundacions catastròfiques. La desforestació incrementa les esllavissades. Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural).

×