Memo(edicio4) st. tomàs de valència

ESTUDI D’ARQUITECTURA Josep Blesa
Edició 2./2016
ESTUDIS PREVIS DE L’ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS I SANT FELIP NERI A VALÈNCIA.
PLAÇA DE SANT VICENT FERRER O DE LA CONGREGACIÓ.. VALÈNCIA.
EXP.: 03 / 2015.
ESTUDI PREVI ESGLÉSIA
SANT TOMÀS I SANT FELIP NERI
DE VALÈNCIA
GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
ESTUDI PREVI ESGLESIA SANT TOMÁS I SANT FELIP NERI DE VALENCIA
ASESOR D’HISTORIA Josep Torró i Abad
ESTUDI D’ARQUITECTURA
Rafael Soler i Verdú Arquitecte
Enric Marín i González Aparellador
Ramon Garcia i Salvador Aparellador
Josep F. Rams i Lluch Delineant
Ramon Gijón Belenguer Delineant
Josep M. Mandingorra i Ramos Edició de textos
Col·laboracions d’Estudiants d’Arquitectura Tècnica
Josep Blesa i Morante________________________Capella de la Comunió
Alfred Canet i Mansanet_______________________Fotografia.
Maria Felicidad i Navarro______________________Torre Campanar
Vicent Juàrez i Ròdenas_______________________Paviments
Jesús Valero i Juan-José Checa Sanz____________Fusteria
Josep Sanchis i Penedès i Josep A. Asensi________Fàbriques
Antoni Sesé_________________________________Amidaments i Pressupostos
València Abril de 1986
1
Estudi d’Arquitectura Josep Blesa s.l.p.u.
Avda. Marqués de Sotelo, 4
Esc.Int., 6, 15 46002, València
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
E-mail: info@josepblesa.com
Web: www.josepblesa.com

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
A.1. INTRODUCCIÓ
Advertirem abans que res que aquest treball no haguera sigut possible sense l’existència
de l’obra de Josep Sanchis i Sivera titulada “La Iglesia Parroquial de Santo Tomás de
Valencia”, a la qual hem seguit i de la qual hem tret la major part de les dades referents a
la història i arquitectura de l’Església i la seua localització. No obstant, allò s’ha portat a
terme amb una visió crítica de la monografia de l’erudit canonge, algunes voltes inexacte,
altres insuficients en el marc de la nostra comesa. És per això que s’han afegit
descripcions i notícies fruit de l’observació i investigació pròpies. S’hi ha inclòs, així
mateix, l’aportació, escarransida però valuosa, de Jesús Villalmanzo en el referent al tema
de la paternitat d’aquest bell temple. L’aportació d’en Bérchez a l’article corresponent del
catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, també ha estat tinguda en
compte.
Una altra circumstància que ha facilitat el treball radica a la pròpia estructura de l’església,
que, amb prou faenes, ha tingut evolució orgànica ni remodelacions planificades. El
conjunt és de gran harmonia i pràcticament igual al que s’havia acabat de construir en
1736.
No ens hem ocupat de les qüestions relatives a les mostres d’art moble que posseeix
l’església per no pertànyer a la nostra àrea de treball, així com per l’escàs interès i valor
que la seua recent factura i ximplesa d’execució els confereixen en gran part dels casos.
Tanmateix, la conservació del fons pictòric plasmat sobre murs i voltes, així com els
llenços sobre bastidors salvats en 1936, la relació del qual ofereix Bérchez, i els plànols
parroquials delineats per Tosca deurien ser objecte d’actuacions específiques tendents al
seu catalogació i estudi. Sobretot caldria posar fi a la seua distribució arbitrària.
Assenyalem finalment que, degut a que la major part de la informació ha estat extreta del
llibre de mossèn Sanchis i Sivera, només s'al·ludirà a la font quan aquesta siga
extraordinària. d'altra banda, únicament s'indicarà la pàgina del llibre d’en Sanchis i Sivera
quan la cita siga textual, emprant l'abreviatura SS seguida del nombre de pàgina en
qüestió. Per a més detalls remetem a la bibliografia que s'inclou entre els apèndixs.
A.2. EMPLAÇAMENT
Conèixer les successives ocupacions humanes de l'àmbit sobre el qual avui s'aixeca
l'església parroquial de Sant Tomás, així com la naturalesa d'aquestes, resulta tema
d'obligada consideració en la mesura en què futures actuacions i estudis contemplen la
realització d'excavacions arqueològiques o l'establiment d'una evolució morfològica de la
xarxa parcel·lària del sòl urbà que afecten en aquest punt de la ciutat de València i el seu
entorn més immediat.
Pel que a les èpoques més remotes es refereix, concretament la testificada per troballes
romanes, no sembla que unes excavacions arqueològiques que afectassen l'actual subsòl
2
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
de l'església pogueren resultar fructíferes, ni tan sols, convenients.
El procés de fonamentació i erecció del temple va resultar altament extractiu de materials
d'època romana, pel qual, aquest horitzó arqueològic hi haurà quedat anul·lat o
extremadament deteriorat. Nogensmenys, la constatació d'aquestes restes és necessària,
de per si i per l'interès que fa emanar cap a punts contigus.
A.2.1. Restes Romanes
Durant l'Edat Mitjana, un altaret sota l’advocació dels Reis d’Orient, situat a la cantonada
del carrer dels Santets (avui plaça de Sant Vicent Ferrer) que donava al de Trinquet de
Cavallers, se sostenia sobre una inscripció romana, actualment desapareguda, que
Agustí Sales va dibuixar, transcrivint-la i interpretant així:
(IVPITER) O(PTIMO) M(AXIMO) AM(MONI)
L(VCIUS) ANTONIVS
I(VNII) F(ILIUS EX TRIBV) GAL(ERIA) SABINVS ET
ANTONIA L(VCII EIVSDEM) F(ILIA)
PROCVLA
Amb aquesta base, el dit Agustí de Sales va atribuir immediatament una cronologia
romana a la multitud de restes que les rases realitzades en 1728 van eixir a la llum:
“lápidas romanas, grandes arcadas, muchos pozos, basas de columnas, pedestales y
otros objetos demostrativos de la existencia de un templo romano en este sitio” (SS, 69),
tot i que no seria gens estrany que moltes d'aquestes troballes, així adscrites a l'època
romana, pogueren pertànyer a moments posteriors.
Dues inscripcions que coneixem tangiblement procedeixen de fitxes obres de
fonamentació. Les dues van ser publicades per Hubner en les seues Inscripcions
Hispaniae latinae amb els nombres 3.729 i 3.732. Una d'elles es pot veure avui en el
sòcol de la primera casa del carrer del Trinquet de Cavallers, tot just davant del lloc on
fou trobada. L’altra , al parament exterior de la paret occidental de la sagristia, propera al
campanar. A més a més, d'aquestes làpides sembla que es va extraure un laterculum la
inscripció del qual va transcriure Felip Seguer i va ser donada a conèixer per Sales com
un itinerari. Aquesta presumpta troballa es donava per perduda a finals del segle XVIII.
Per a Sanchis i Sivera, les dubtoses interpretacions de aquests testimonis
descontextualitzats i insegurs constitueixen argument suficient per a afirmar, avenint-se
amb antics autors, “que el sitio que ocupa la actual Iglesia estuvo siempre consagrado al
culto religioso, desde los tiempos del paganismo” (SS,73). Per la nostra banda, ens
limitarem a observar, a títol d'indicació cronològica, la dedicatòria de la làpida de la
sagristia a l'emperador Titus (79-87 d.C.) i ressaltarem l'interès que reuneix aquesta zona
3
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
de la topografia urbana per a nous estudis sobre Valentia, doncs es troba en l'exterior del
seu hipotètic perímetre.
Làmina 1.- Làpida romana de 0’47 x 0’86, la inscripció de la qual és incomplerta. Es troba en la paret exterior lateral a la Sagristia de
l’església de Sant Tomàs.
A.2.2. Topografia Islàmica
Per ara, el millor sistema que es posseeix per a aproximar-se a la reconstrucció de la
planta urbana d'un espai tan puntual de Bala:nsiyya consisteix en una projecció
retrospectiva de la informació proporcionada pels primers documents que s’expedeixen
darrere la conquista feudal. La imatge que així es puga obtenir serà solament validada,
òbviament, per a les vespres de l'arribada dels catalano-aragonesos.
De tota manera, farem essencialment referència a un únic fet d'interès: la parcel·la que
actualment ocupa l'església de Sant Tomàs es trobava travessada en forma longitudinal
per la muralla de Bala:nsiyya en el moment de la conquesta. I el que és més important, el
portal de Xerea ocupava parcialment aquest punt. Segons l'opinió, una miqueta discutible,
de Sanchis i Sivera, se situava a un dels estreps de l'arc en l'àmbit d'aquesta parcel·la i
l'altre, en l'actual plaça. És poc probable que un senzill arc constituís portal. S'ha al·ludit a
les troballes que va proporcionar l'excavació de rases, molts d'ells -tal vegada- podrien
associar-se a aquest punt fortificat, sens dubte, de la València islàmica. Les troballes
d'aquesta mena no eren generalment valorades pels erudits del segle XVIII, que només
reconeixien làpides romanes.
4
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Tots els portals medievals generaven un diversificat context a extramurs, precari en els
seus inicis: habitatges, socs, obres avançades, llocs de culte, etc. que amb el pas del
temps es configuraven com a autèntics ravals que incrementaven el perímetre
emmurallat. Hi ha -com anem a veure- notícies d'instal·lacions comercials en època ja
cristiana (s. XIV), sent probable que la seua presència continués una tradició anterior.
Pere Antoni Beuter (1490/95-1554) i Joan Gaspar Escolano (1560-1619)esmenten de
faiçó prou ambigua la presència d'una mesquita davant de la porta de la Xerea, dins ja
dels contorns emmurallats d'època cristiana. La dada creix de fiabilitat i de precisió
cronològica. Josep Teixidor i Trilles (1690-1775) va identificar la cita de Beuter amb
unes restes trobades durant l'enderrocament d'una casa efectuat en 1736, davant de la
Congregació. Deixant de banda l’estèril qüestió de la mesquita, la dada recollida per
aquest erudit no té desaprofitament pel seu clar interès arqueològic: “era una alta y fuerte
torre con su bóveda, gastándose algunos días para arrasarla” (ss, 67).
A aquest respecte, hom podria assenyalar que en 1402 va ser enderrocada un obra
avançada de la porta de la Xerea: Item proveí lo dit Consell que la torre del alberch
appellat d’en Roger attinent del portal de la Exerea..., la qual ha començada a derrocar,
sia acabada de derrocar com a vista e dita de molts en la forma que estía no solament
legmés perillós...(arxiu Municipal de València, Consells, 22, A. 209, r.). L’obra es va
consumar en 1403.
A.2.3. Topografia medieval: La Jueria
Després de la conquesta, la ciutat va continuar el seu creixement a extramurs. En 1337 el
que havia sigut l'exterior del portal de Xerea es trobava totalment urbanitzat, dins del nou
perímetre de la ciutat.
Davant el propi portal existia una placeta amb dues carnisseries. De 1386 es té la noticia
de la presència de dues arcades o voltes “que son aprés i defora lo portal de l’Exerea
sobre la carrera pública, les quals manen derrocar per la obscuritat, molèsties e
perillositats que comporten” (AMV, Consells, 18, A, CXXIII)
En el segle XV, l’actual plaça de San Vicent Ferrer, o de la Congregació, estava ocupada
per una illa de cases, l’accés principal de les quals se situava al carrer del Mar. Aquesta
illa es trobava, doncs, davant la parcel·la del nostre interès, formant amb ella el denominat
carrer dels Santets, entre les del Governador Vell i Trinquet de Cavallers, passant pel vell
portal de Xerea.
El carrer rebia eixe nom per l’altar dels Reis d’Orient que situaven en la seua cantonada
amb Trinquet de cavallers.
Una part de la vella muralla musulmana que arrencava des del propi portal i s’estenia pel
carrer de l’Olivera servia per delimitar, amb altres murs aixecats a l’efecte (com el que
corria paral·lel al carrer del Miracle des de la seua cantonada de Trinquet de Cavallers), el
Call o Jueria de la ciutat, la planta aproximada del qual va delinear el pare Emili Martínez
per una breu monografia de J. Rodrigo Pertegàs, adjunta a l’obra de Sanchis i Sivera.
En aquest plànol s'endevina la carència de planificació urbana. El barri jueu, curull de
carrerons i atzucacs, es va desenvolupar de forma orgànica sobre la base de necessitats
espacials de caràcter immediat.
5
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Els seus habitants l’ultrapassarien prompte, encara que lleugerament, el límit
corresponent al llenç islàmic, contra les disposicions legals vigents.
La petjada urbanística de la jueria encara bategava clarament en el segle XVII, quan els
oratorians van començar a adquirir-hi cases.
A.2.4. La congregació i la seua primitiva església
(1646-1723)
6
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
1356. Muralla ordenada construir pel rei Pere el Cerimoniós, i dirigida per Guillem Nebot.
Plànol d’Estudis Valencians Històrico-Artístics

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
La congregació de l’Oratori va ser creada a Roma pel místic Felip Neri l'any 1558. La idea
de formar la primera comunitat a Espanya va venir de la mà de Lluís Crespí de Borja, qui
la va establir en 1645 a València, encara que sense llicència de l’arquebisbe, pel que
cada germà residia a sa casa, reunint-se únicament en ocasió dels oficis, que tenien lloc
en la veïna església de Sant Joan de l'Hospital.
A l'any següent, 1646, es va obtenir la llicència per a viure en comunitat i observar les
constitucions de l’Oratori romà, endemés de la promesa de concessió del permís
arquebisbal per edificar la seua pròpia església. Aquest mateix any els oratorians van
comprar l'antiga casa de les Comèdies, situada en l'àmbit avui ocupat, aproximadament,
per la capella de la Comunió, i es van instal·lar en ella.
El 12 de desembre de 1648 els oratians van obtindré llicència per alçar un edifici per a la
Congregació en l’adquirida dos anys darrere i per comprar un altra casa, contigua, per
alçar la seua església. Aquesta circumstància és concordant amb el panorama que
ofereix el plànol del districte parroquial del Sant Tomàs, dibuixat pel cèlebre pare Tomàs-
Vicent Tosca i Mascó (València 1651-1723), la data de la qual, per desgràcia, ens és
desconeguda. El plànol sembla reproduir aquella casa inicial de la Congregació i una
altra, una poc major, al seu costat, que fàcilment podria identificar-se amb el temple
primigeni.
De totes maneres, hem de considerar que aquest plànol de Tosca –sense cap data-
dibuixa únicament el que en el moment de la seua execució pertanyia a la parròquia de
Sant Tomàs. Les restants cases de l’illa obstaculitzen en els límits de la parroquial de
Sant Esteve, encara que ja pogueren estar (i de fet ho estarien) en mans del Oratori.
Encara a inicis del segle XIX aquestes parcel·les pertanyien al curat de Sant Esteban.
Des de 1649 van començar els pares a adquirir cases confrontants al nucli inicial a fi i
efecte d'eixamplar la seua residència. L'arquebisbe Pedro Urbina y Montoya (1585-
1663) va recolzar a la Congregació fent-los lliurament de 20.000 ducats. Els oratorians li
van oferir el patronat de la institució, el qual es va posar a la disposició del rei Felip IV, qui
el va acceptar en 1657, ordenant que en l’edifici s’hi posés, junt a l’escut del prelat Urbina,
el dels Àustria.
El procés d’ampliació finalitzaria en 1685 en obrir rases de l’edifici que anava a allotjar la
comunitat fins la seua exclaustració.
Una ullada al plànol general de València datat en 1705 (amb certes modificacions
posteriors almenys fins a l’any 1738) obra també de fra Tosca, ens ensenya els edificis
filipencs. L’església consistia en una única nau, potser de longitud una poc més allargada
que la del temple actual, i, per descomptat un poc més estreta, amb cúpula de tambor i
sortints capelles que assemblaven contraforts, apreciables en el costat que donava a la
Congregació, la casa de la qual no atansava la longitud de l'església, ocupant-hi una
superfície quadrada bastant regular pel que sembla, amb claustre central. Enfrontava
l'edifici amb l'església, l'actual carrer del comte de Montornès, el carrer del Governador
vell i amb horts en la seua part posterior. Sobre la teulada de la cantonada formada pels
7
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
horts i el carrer del Governador vell, veiem dibuixada una cúpula que s'alçava sobre el
buc de l'escala. Diu Sanchis i Sivera que l'interior no va estar del tot acabat i " se
componía de un gracioso patio con intercolumnios, una espaciosa escalera, claustros
cerrados en los pisos altos y crugías de proporcionada altura y longitud... fue demolido, y
las bellas columnas de su claustros, de mármol negro fueron hechas trozos... se destruyó
la bella cúpula de la escalera y un mirador que había y se señalaba como punto u
observatorio del padre Tosca en sus estudios astronómicos" (SS, 63)
8
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
A.3. DESCRIPCIÓ HISTÓRICA I ARQUITECTÒNICA
A.3.1. La constitució de l’església.
No sabem a quin arquitecte ha d'atribuir-se la confecció dels plànols de l'església dels
oratorians, avui de Sant Tomás. Els erudits del segle XVIII, com el pare Serrano en 1762
o Antonio Ponz en 1774, assignen al pare Tosca (1651-1722) la delineació de la façana.
Amb posterioritat s'ha generalitzat entre tots els autors que han abordat la qüestió l'autoria
de tota l'obra per a Tosca. Sanchis i Sivera es va mostrar més caut, tot i que, malgrat les
reserves amb què expressà, doncs, el pare Tosca era l’únic capaç a concebre una
església tan novella en el seu temps des del punt de vista estilístic.
Més recentment (1978), l'investigador Jesús Villalmanzo ha demostrat la inexactitud
d’aitals afirmacions. La troballa, entre els protocols de Francesc Serrano, de les
capitulacions per a les obres de l’Oratori’ ‘pàrvul de l'any 1722 (Arxiu del Regne de
València, protocol 5.242, 230 r.-241 v.) ha obert noves perspectives en el problema de
l'autoria.
La demolició de la vella església va obligar a construir prèviament l’Oratori xicotet, lloc
on se celebrarien els oficis i reservaria el Santíssim fins que la nova església estiguera
acabada. Les capitulacions per a l'obra de l’Oratori pàrvul contenen una al·lusió indirecta
als plànols de la futura església. Vet-ho ací: "...por cuanto no se puede emprender la
9
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
fábrica de la iglesia nueva sin que primero se tenga lugar acomodado para celebrar y
hacer los acostumbrados exercicios de la Congregación, mientras que derriba la iglesia
que ay ahora se fabrica la nueva, ha parecido conveniente y aun preciso edificar antes el
Oratorio Parvo y demás fábrica adjunta en el lugar y sitio que expresa LA PLANTA QUE
SE HIZO EN ROMA" (ARV, Protocols de Francisco Carrasco, 5.242, 230 v.).
Per a Villalmanzo, açò resulta clarament explicatiu del canvi radical d’estil: “todos insisten
en que se trata de la primera iglesia que se construyó en Valencia en estilo clasicista, y
que se adelantó al gusto y cánones vigentes a la época por estas latitudes". Sanchis i
Sivera li ho explicava pel geni de Tosca, que “ pudo adelantarse al gusto de su tiempo
alimentado por las extravagancias churriguerescas” però la intervenció d’un arquitecte
romà, a la llum de troballa de Villalmanzo, resulta més lògica que la atribució al pare
Tosca, “que por estas fechas estaba ya en sus últimos días, y que a pesar de sus
profundos conocimientos de arquitectura teórica no se ve tan claro que pudiese levantar
toda una novedosa basílica”. Ací els oratians, segons aquest autor, haurien contribuït
“divulgar fuera de Roma el estilo de sus Iglesias”.
Què devem pensar, llavors, de la façana? Els autors del XVIII mai van atribuir la planta a
Tosca, però si la façana, i ells son els més propers al succés, cronològicament parlant. De
tota manera el més coherent és que els alçats o perfils arribaren també des de Roma.
Referent a açò, “a la crítica de los estudiosos del arte si se debe mantener o no al menos
la paternidad de la portada de dicha iglesia al padre Tosca o alguna inspiración del
mismo en su diseño”.
10
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
La tasca no és gens fàcil en la mesura en què els dos tractats d'arquitectura que conté la
seua magna obra es refereixen a arquitectura civil i militar, no a la del tipus religiós.
En un altre ordre de coses, un tema que també mereix consideració és el del paper que
poguera jugar Tosca com a promotor de la construcció amb els seus caràcters específics.
Per tal d’alçar l’Oratori pàrvul i construir la nova porteria de l'edifici va caldre enderrocar
11
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
"la casa que hace esquina a la calle del Governador Vell", tal vegada un petit immoble
enquistat en l'estructura de l'edifici, així com "toda la obra vieja que hay desde dicha casa
hasta la iglesia", és a dir, la nau que donava al carrer dels Santets, que segons sembla
era la part més antiga de l'edifici, potser ja existent quan es van iniciar les obres de 1685.
Una volta arranat l’espai, el que l’obra es planificarà conforme a les idees de Tosca ve
reforçada, a parer d’en Bérchez, i malgrat el dit adés, per cert un “paralel·lisme existent
entre la forma arquitectònica de la façana i les recomanacions o directrius dades per
Tosca en el seu tractat d’arquitectura publicat en l’any 1715”.
De moment no podem dir-ne més. Es van fixar els límits d'aquest Oratori xicotet i
porteria, que s'ajustaven en bona part als d'aquesta nau (front per front amb el claustre
per la part interior), però sense arribar al mur de l'església vella, ja que, com hem observat
més amunt, la nova seria més ampla, doncs, n’havia de tindre tres naus.
El capítol 10 estableix clarament aquests límits: “10. Ittem: Despejado ya el sitio, se
pasará a plantear la obra en esta forma. Desde la Obra Nueva por la parte de la calle del
Governador Vell, se hechará un cordel rasante con la pared de dicha obra del quarto
nuevo, para que dicho cordel señale la línea recta que ha de llevar aquella obra quando
se continue: y con esto se tendrá la línea que ha de observar la testera del Oratorio
pequeño por la parte que cae en dicha calle del Governador, y este cordel se terminará
en derechura de el ángulo o esquina que forma dicha calle del Governador con la de
Santets. Desde este punto o rabo de dicho cordel se tirará otro a esquadras con el
mesmo, azia la Yglesia vieja. Desde la mesma esquina y en la mesma calle del
Governador se tomará la distancia que expressa la planta y se tendrá lo ancho que ha de
ocupar la obra del Oratorio que se ha de hazer, y desde dicho punto se hechará un cordel
que corra paralelo con el de la calle de los Santets, y llegue hasta la pared de la Iglesia
Vieja. Hecho esto assí en este cordel como en su colateral paralelo, se tomará desde la
calle del Governador Viejo la distancia que determina la planta hasta la última pared
transversal notada con color vermejo, que es hasta donde ha de llegar solamente la obra
que se ha de hazer, y de uno a otro punto se tirará un cordel y con esto se tendrá
planteada la longitud y latitud de la obra en la forma que se quiere”.
L’Oratori pàrvul es va construir sòlidament i seguint les pautes decoratives de la resta de
l'edifici, doncs la seua vigència i funcionalitat era independent de la de l'església que
anaven a construir. En realitat el significat d'aquesta obra no és cap altre que el d'una
remodelació de l'edifici tendent a crear l'espai necessari per a la planta de la nova
església a alçar. L’Oratori pàrvul anava a construir-se en la nau més important de la Casa
de la Consagració en obrir-se en ella els seus dos ingressos: el seu accés privatiu des del
carrer del Governador Vell i, al costat de la seua capçalera, la porteria general de l'edifici,
que donava al carrer dels Santets.
Devers finals de 1725 havia d'estar acabada ja l'obra de l’Oratori petit, doncs el
procediment a enderrocar la vella església. Mentrestant, el 18 de desembre, es col·locava
la primera pedra de la nova.
El 26 de setembre de 1736 van acabar les obres i tres dies més tard es traslladava el
12
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Santíssim des de l’Oratori pàrvul al nou temple.
Per desgràcia es desconeixen els detalls del procés constructiu, que va durar 10 anys.
Caldria trobar les capitulacions de l'obra, com les quals va descobrir Villalmanzo per a
l’Oratori pàrvul.
Segons notícies de Teixidor, sembla que en 1736, el mateix any de la culminació dels
treballs, hom va obrir una placeta davant la nova església per tal de realçar-la
clàssicament, tot facilitant així l'angle de visió que precisaria una façana sens dubte prou
més alta que la de l'església vella.
De tota manera, no va ser fins a 1774 quan es va acabar d'arranar tota la illa creant-hi la
plaça de la Congregació, avui de Sant Vicente Ferrer, el nivell topogràfic de la qual era,
en aquell temps, un parell de graderies més baix que en l'actualitat.
El carrer dels Santets hi havia desaparegut.
A.3.2. Descripció de l’edifici original
Crida l'atenció del seu aspecte exterior la utilització massiva de rajola roja, encara que
aquesta no es dóna de forma exclusiva, doncs presenta algunes aplicacions de rajola
ocre en panells ressaltats, així com un inevitable basament de carreuat, utilitzat també, és
clar, en la portada.
Sobre la qüestió de l'edifici, Bérchez interpreta el testimoniatge d’en Sanchis i Sivera de
forma una miqueta dubtosa, tot afirmant "que en el seu temps era vist, travat amb guix a
la manera tradicional".
La façana principal, que dóna a l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer, aconsegueix els
26’45 m de longitud i els 29 m d'alçada. Igual que en resta de l'edifici, segueix els
cànons neoclàssics en tota la seua puresa. Es compon de dos cossos que es
corresponen amb els volums de l'interior, adequant la façana a les proporcions de
l'estructura interna, seguint així el model que deriva de l'església de Il Gesú de Roma,
amb la distribució dels ordres establida per Vignola.
El cos inferior es troba seccionat per vuit pilastres d'ordre jònic, que reprodueix la divisió
interior quatre a cada costat de la portada, sostenint un entaulament molturat sobre el
qual es desenvolupa un denticulat amb cartel·les o mènsules que suporten la cornisa,
"heterodòxia de progènia barroca", segons Bérchez.
La portada es troba flanquejada per dues columnes adossades de pedra calcària,
assentades sobre el basament, que adopta ací forma de pedestal. Estriades aquestes en
la seua part superior, el terç inferior és llis i es troba decorat amb emblemes de l’Oratori.
En la de l'esquerra observem el cor flamejant dels èxtasis de Felip Neri i els estels del
13
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
notariat, símbol principal de la congregació. En la columna de la dreta figuren un llibre
obert i els lliris, que, en acte miraculós, li lliurarà la Verge al paborde Guerau -un dels
primers oratorians valencians, mort en 1662- un mes de setembre en la Font Roja d'Alcoi,
es tracta doncs, d'un símbol local, i açò és important.
La motlura superior dels pedestals sobre els quals descansen les columnes és de pedra
negra de qualitat marmòria, així com les bases, capitells i entaulament.
També està fet en aquest material el frontó circular de la portada, tallat en les seues dos
arrencades, els quals sostenen sengles figures femenines al·legòriques. La de l'esquerra
representa la puresa, sostenint una cartel·la amb la inscripció VIRGINITAS, la de la dreta
simbolitza una oració i sosté la paraula ORATIO. Un escut real s'emplaça en el centre
mateix de l'arquitrau, obligant als denticles a descriure un semicercle sobre aquest
guarniment heràldic. L'escut en qüestió no és de Felipe IV, patró fundacional de la
Congregació, tal com opina Sanchis i Sivera, sinó de Felip V, exactament igual al que
reprodueixen les seues monedes, amb el significatiu escudet central de les flors de lis.
És, d'altra banda, impensable que en els anys que es va fer l'església (1725-1736) es
col·locara un escut de la recentment destronada dinastia Habsburg (vegeu un capítol de
la Constitució de l’Oratori al·lusiu al monarca en ARV, clergat, 252).
Sobre l'arquitrau de la portada, a banda i banda del semicercle denticulat, sorgeixen dos
pilastres menudes estriades d'ordre dòric que rompen el frontó i s'eleven flanquejant un
relleu oval que representa l'aparició de la Verge a Felipe Neri. Un frontó menut triangular
amb l'emblema de la Congregació (els tres estels) en el timpà tanca el conjunt de l'edicle
per la part superior.
Els dos parells de pilastres més propers a la portada sostenen el ressalt de la imposta del
cos inferior, en realitat es tracta d'una projecció de la mateixa pilastra, el qual queda partit
en la seua mitat pel relleu emmarcat de Sant Felip Neri que hem descrit. Sobre aquest
entaulament es desenvolupa un gran frontó circular complet, amb les típiques cantonades
ressaltades, que remata el cos inferior i envaeix el superior, proporcionant una interessant
perspectiva al conjunt de la portada.
Els intercolumnis majors, en els extrems, alberguen dos fornícules amb pilastres menudes
i el corresponent frontó circular complet. Contenen les estàtues de Sant Francesc de
Sales (dreta) i Sant Carles Borromeu (esquerra), els protectors de l’Oratori.
El cos superior és més estret. La seua longitud ocupa l'espai corresponent a les sis
pilastres centrals del primer cos, que es corresponen amb altres sis en aquest segon cos,
aquestes d'ordre compost. S’allargassa el cos superior cap als costats per mitjà d'un
parell de volutes laterals rematades per hídries, als costats de les quals, directament
sobre el parapet que va per sobre del cos inferior, se situen les estàtues de Sant Tomàs
(esquerra) i Sant Esteve (dreta) i, finalment, ja en les cantonades, altres dues hídries.
En el mateix centre del cos superior s'obri un finestral amb vidriera. En els intercolumnis
majors, dues fornícules xicotetes amb les estàtues de Sant Gregori, a l'esquerra i Sant
Jeroni, a la dreta.
14
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Sobre la porció central, en ressalt, de la imposta d'aquest cos (la qual és com la de
l'inferior), corresponent a les dues parelles de pilastres que flanquegen el finestral, s'alça
un frontó triangular una miqueta peraltat, amb l'escut coronat de Maria en el seu timpà. A
banda i banda d'una balustrada de pedra jalonada per sis podis que sustenten, d'esquerra
a dreta, les estàtues de Sant Joan Baptista, quatre hídries i l'estàtua de Sant Joan
Evangelista. En el centre, rematant el frontó, un volum prismàtic subjecta una creu de
ferro.
Cal dir que Sanchis i Sivera atribueix les estàtues d'aquesta façana a l'escultor Leonard
Capuç i Calvet i/o els seus deixebles, però Bérchez arreplega el testimoniatge d’Orellana
que atorga la realització de l'estàtua de Sant Francesc de Sales a Joan Baptista Borja,
sent treballada a Alacant. Segons aquesta mateixa font la resta de les estàtues serien
obra de Jaume Molins.
El campanar se situa en l'extrem dret de la façana principal. És de planta quadrada (4 m.
de costat) i s'eleva fins als 45 m. Sorprèn la seua situació: confrontat entre les façanes de
l'església i de l'antic Oratori, la primera de les pilastres de la qual encara es conserva
sobre la cara exterior de la torre, de la mateixa forma que la de l'extrem dret de l'església.
Conforme es desenvolupa el campanar en altura s'obrin, successivament, tres lluernes
allargades sobre quadres enretirats i un magnífic rellotge de sol amb la data 1732, atribuït
per Sanchis i Sivera a un anònim deixeble del pare Tosca.
Acaba el primer cos de la torre amb una imposta que es troba a l'altura de la del segon
cos de l'església, en forma de propagació. El segon cos constitueix el recinte de les
campanes, que les seues espadanyes ofereixen forma d'arc de mig punt, als costats de
15
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
casa una de les quatre hi ha un parell de pilastres menudes que es perllonguen fins a una
volada cornisa, denticulada i amb cartel·les, com la del cos inferior de l'església.
Finalment, el tercer cos consisteix en una torreta de costat menys molt ornada amb
pilastretes, arquets i xicotetes hídries, coberta per un diminut teulat a quatre vessants i
rematada per una hídria.
La façana lateral, que dóna al carrer de Trinquet de Cavallers, ofereix una longitud de 43
m. i presenta sis pilastres i imposta que segueixen la pauta de la façana principal, amb
una hídria sobre el parapet, corresponent a cadascuna de les pilastres. la portada que ací
hi ha és senzilla, amb frontó circular calat i l'escut del prelat Urbina en el centre. Sanchis i
Sivera ho descriu correctament: "partido en dos cuateles: el primero dentro de una dobla
bordadura (sic) de cadenas y Sotueres, lleva el árbol de Vizcaya con dos lobos pasantes
y cebados; y el segundo contiene diez paneles (roeles). Timbra estas armas en cruz
ancorada y un sombrero (capelo) pastoral con tres ordenes de ínfulas (borlas)" (SS, 81),
que totalitzen vuit, tal com correspon a la dignitat arquebisbal.
La planta de l'església té forma de creu llatina, amb dues naus laterals per a la ubicació
de capelles que s'estenen des de la façana al transsepte. La longitud total és de 37’30 m.,
dels quals 27,20 m. de longitud i 9,98 m. d'ample. La imposta es troba a 12’24 m. d'altura.
La cota més alta la proporciona la cúpula, l'alçada de la qual, del terra a la llanterna,
arriba als 47 m., superant al campanar fins i tot.
L'ordre de les pilastres interiors és el corinti. En les obertures dels intercolumnis de la nau
central s'obrin sis arcs impostats de mig punt molturats, tres a cada costat, que permeten
accedir a les sis capelles de les naus laterals, comunicades entre si pels corredors de
16
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
poca alçada oberts en les seues grosses parets laterals que actuen de contraforts de la
nau central.
Les pilastres emboliquen l'interior de tot el temple. Les seus bases i pedestals són jaspiats
els seus ressaltes i adorns daurats. Sostenen una imposta que segueix l'esquema de la
de la façana, amb cornisa denticulada i practicable, amb una barana de ferro. Tota
l'església es va fer revestir de taulells fins a l'altura de la basa de les pilastres.
El transsepte segueix la pauta de la nau central, presentant entre la imposta i la volta,
quatre medallons en alt relleu amb busts dels Pares de l'Església. Les voltes de la nau
central i transsepte són de mig punt partides per tres lluernes a cada banda separats en el
intradós per cartel·les daurades. Les lluernes corresponen a unes obertures que, en el
cas de la nau central, coincideixen sobre els arcs del cos inferior. En elles s'obrin finestres
entre pilastretes estriades, directament sobre la imposta. El mateix ocorre en els extrems
del transsepte.
En el creuer, quatre grans arcs torals que arranquen de la imposta del temple, amb les
seues petxines sostenen el tambor, practicable i amb barana, de la cúpula de doble fulla.
Aquest tambor obri enfora vuit finestrals separats per les típiques pilastretes estriades,
aquestes d'ordre compost i capitells daurats que sostenen frontons triangulars
íntegrament. Proporcionen aquestes finestres una aparença octogonal a l'espès tambor
sobre el qual descansa la mitjana taronja d'11,5 m. de diàmetre i la seua llanterna.
Per la seua banda, les capelles de les naus laterals es cobreixen de forma individual amb
la seua pròpia cupuleta i llanterna - tres a cada costat- exteriorment amb teules vidriades
en blau, excepte les quals simulen els gallons, que són grogues.
Les dues capelles de la nau transversal es comuniquen amb la capella de la Comunió i la
avant-sagristia -que en planta se sostenen sobre els braços de la creu- per dues grans
portades de pedra negra i frontons triangulars, amb quatre angelets sobre la seua cornisa.
En cim de les dues portades se situa una tribuna.
Semblants a aquestes són altres dos portades de pedra negra que permeten l'accés als
llocs dits des del presbiteri. Sobre elles descansaven, també, dos tribunes amb l'orgue en
la de l'esquerra. Damunt de cada tribuna hi havia un medalló i una balustrada de marbre
roig.
Aquestes portades es troben doncs a banda i banda del cor al què s'accedia des del
centre del creuer per una àmplia graderia de traçat el·líptic, sobre la qual, segurament ja
des del principi, hi hauria un reixat de fusta.
Per la seua banda interna quedava el cor delimitat, tal vegada, per les quatre graderies de
l'alta major. Aquest ocupava tot el recte tester, estava tallat en fusta de pi i únicament
presentava una capa de vernís fosc. Constava d'altar major de tres cossos en estil
clàssic, encara que amb fortes reminiscències barroques. No obstant açò, quan s'acabava
de construir l'església no existia la intenció de fer aquest altar major, ja que darrere d'ell
podia veure's un relleu de la Trinitat en la paret. De tota manera, no es va trigar gaire a
col·locar el retaule, obra de Jaume Molins, tant de les estàtues com de la resta de
17
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
retaules, segons Marc-Antoni Orellana i Marín (1731-1813).
Pel que fa a la taula de l'altar, sabem que estava coberta per una placa de pedra negra.
La capella de la Comunió es situa a l'esquerra del presbiteri. La seua planta és
rectangular (7 m x 12 m) i la seua coberta, una volta d’aljub ( o d’ansa-paner) amb tres
llunetes a cada costat i quatre finestrals, tres figurats i un de real. Sis pilastres d'ordre
compost més una cambra de pilastra en cada cantonada sostenen la imposta. El sòcol és
de taulells de l'Alcora. Desconeixem detalls sobre el primer altar d'aquesta capella.
En quant a les capelles del transsepte, la de la dreta està consagrada a la Verge de la
Saleta i la de l'esquerra l'estava a Sant Pere Apòstol, encara que actualment es troba sota
la advocació de Sant Josep. Totes dues presenten una grada sobre la què havia de
situar-se un reixat de fusta. De la cantonada esquerra de la capella de Sant Pere Apòstol
arranca un corredor que, discorrent entre el mur del temple i el parament exterior de la
nau lateral dreta, condueix, en primer lloc, a la cara interior de la portada lateral dreta de
l'església, que dóna al carrer del Trinquet de Cavallers i se situa a l'altura de la capella del
Roser (avui de la Trinitat) perllongant-se fins a la de la Nativitat (Desemparats actualment)
àdhuc, la qual cosa permet d’apreciar, sobretot en aquesta segona capella, l’ixent de les
fornícules que cobreixen els retaules menors. A l'espai posterior corresponent a la tercera
de les capelles d'aquesta nau dreta s'ingressa per una diminuta portella que s'obri a
l'esquerra del retaule, doncs, el corredor citat no s’hi perllonga fins a aquest punt, ara
il·luminat per una finestra que dóna al carrer, oberta amb posterioritat, observant-se una
clara ruptura del mur.
Pel que fa a la resta de les capelles -les corresponents a la nau central- totes compten
amb una graderia d'elevació, sobre la qual dues balustrades de pedra jaspiada tancaven
l'accés al plànol de l'altar, sobre elles hi havia un reixat de ferro. L'esquema es repetia en
totes. Com es veurà, açò no és així avui dia.
Tampoc les actuals advocacions són les del passat: la primera capella de l'esquerra, des
de l'accés, estava dedicada a Sant Antoni de Pàdua, avui a Sant Pancraç; la capella
contigua (Santíssim Crist de la Bona Mort) va estar en els seus orígens consagrada a
Santa Llúcia. La primera capella de la dreta era de Sant Pasqual Bailon i actualment és el
baptisteri; la seua contigua (Mare de Déu dels Desemparats) el va ser del Naixement de
Jesús; i la tercera, actualment de la Trinitat, era la capella de La nostra Senyora del
Rosari. Els canvis s'han degut en bona part a la total desaparició dels llenç amb
representació dels sants titulars durant la guerra civil. Només la capella de La nostra
Senyora del Carme, tercera per l'esquerra, ha mantingut la seua advocació.
Passarem ara a les dependències de l'església. La sagristia emplaça la seua planta
rectangular en paral·lel amb les capelles de La nostra Senyora de la Saleta i la del
Carmen, sense arribar a afrontar arquitectònicament, doncs dos parts de l'edifici,
l'església pròpia i la sagristia es troben separats per un corredor a cel obert que condueix
a la portella del campanar. S'accedeix a la sagristia travessant un llarg vestíbul o avant-
sagristia seccionada en dues estades formades per quatre cuirs coberts mitjançant aresta
romana i revestits a l'origen per un sòcol de taulell.
18
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
S'ingressa ací per la portada del presbiteri o la de la capella de la Verge de la Saleta, en
aquest cas es realitza un recordatori doblement fitat que, passant al costat de la porta del
corredor exterior, ens porta a la sagristia, originàriament d'una sola peça, que albergava
una supèrbia encaixonada de noguera avui inexistent. És d'interès la seua coberta
carpanellada, amb quatre llunetes i finestrals a cada costat, la qual descansa sobre un fris
que reprodueix de nou el motiu denticulat.
Major atenció mereix encara el paviment d'aquesta estància, sens dubte el més antic de
l'església, doncs no sembla que es vera afectat per les reformes del segle XIX, ja que
difereix notablement dels quals hem vist fotografiats en l'obra de Sanchis i Sivera. Es
tracta d'un escacat en diagonal vorejat per lloses negres a junta contínua. El seu aspecte
general ofereix un considerable desgast i la porció de la bordura adjacent a la paret ha
desaparegut actualment.
Enfront de la porta de la sagristia es troba una escala rectangular amb sòcol de taulelleria
que condueix a la sala de juntes, a l'actual arxiu parroquial i a l'última estada
successivament, les quals es desenvolupen en plànol sobre la antesacristía. En un racó
de la peça més alta trobem una curta escaleta encastada que condueix a la cornisa amb
barana de l'interior del temple.
Una porta que fa cantonada amb la d'aquesta escala, en el costat menor de la avant-
sagristia, comunica amb una estància allargada un poc excèntrica del conjunt de l'edifici,
fins a tal punt que sembla molt probable que la seua incorporació fóra cosa posterior a
l'erecció del temple. El que si és cert és que la seua funcionalitat: rectoral o despatx de la
cúria, no té sentit fins al cap de la conversió d'aquesta església en parròquia en 1836. El
seu aspecte formal i el seu alçat d'una sola planta incideixen en la diferenciació.
Al corredor exterior s'accedeix, també, travessant en recorregut fitat una diminuta peça
que hi ha en la capçalera de la sagristia. Com s'ha dit, aquest corredor condueix a l'escala
del campanar, quadrada, amb 106 graons que ascendeixen fins al recinte de les
campanes, del com destacarem els taulells del segle XVIII que ornen l'escopidor. Les
campanes originals van ser foses en la guerra civil.
Hem de, així mateix, fer referència a les dependències laterals i superiors a la capella de
la Comunió. La primera d'elles a mà dreta és una xicoteta cambra amb finestra a l'exterior
sense major interès. La segona, també amb finestra, donava pas en el seu costat
esquerre segons s'ingressa, a una tercera, en mig d'aquestes dos, sent la seua finestra
major. En l'actualitat aquest lloc no comunica amb l'interior de la capella, únicament pot
accedir-se ací des de l'exterior. Arrancava d'ací una escala de caragol -les restes del qual
són encara apreciables- avui substituïda per una altra més convencional que condueix, en
primer lloc, a una estància o saló superior que repeteix les dos finestres amb finestra
major central i es desenvolupa en altura sobre la capella de la Comunió. Finalment
s'arriba a una estància situada sobre la capella de Sant Pere Apòstol, de manera que
sobreïx de la nau transversal cobrint parcialment dos hídries. El recurs és prou usual i no
sembla molt significatiu d'un origen més tardà d'aquesta peça, encara que el molturat de
la seua cornisa és clarament dissímil al de la resta de l'edifici.
19
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Dos paraules sobre els elements decoratius. Prèviament advertirem que no ens hem
ocupat d'ells amb detall mentre que estan reflectits en els plànols i descripcions
constructives adjuntes, a les quals remetem. Simplement esmentarem aquells que
registren una insistent freqüència: cartel·les de cèrcols daurats en el intradós dels arcs,
raïms sobre pilastres, rocalla en els vèrtexs de les llunetes, elements aquests signes
d'interès mentre que, tal com apunta Bérchez, suposen la irrupció d'un decorativisme
barroc que atenua el classicisme de les línies.
A.3.3. Les reparacions de 1813
Les reformes que, amb posterioritat a la seua edificació ha sigut objecte aquesta Església
no han alterat molt el seu aspecte i absolutament gens la seua estructura que, com s'ha
vist, segueix sent la mateixa. No obstant això, és necessari i de gran interès deixar
constància de totes les reformes o remodelacions que hem pogut advertir o documentar.
Les primeres alteracions tindran lloc per efecte de les destrosses causades en el
bombardeig francès de 1812. L'única dada que hem aconseguit sobre actuacions
anteriors manca de rellevància: en 1778 es va pagar a un fuster "por cubrir las ventanas
de la yglesia y media naranja al principio de Quaresma" (ARV, Clergat, 2.024, s. f.).
Sobre els desperfectes ocasionats per la guerra del francès, el llibre de decrets de la
Congregació conté les següents notícies: " El gobierno de la Congregación... continuó
hasta la entrada del ejercicio francés en esta ciudad que les facilitó el bombardeo de tres
dias en cuyo tiempo cayeron algunas bombas ya en la iglesia, ya en el Oratorio y en el
buque de la casa, pero las que mayor daño causaron fueron tres o cuatro que cayeron en
el archivo y librería, que estava contígua, quemando papeles y libros, y si algo quedó lo
acabó de arrasar la tropa francesa, que ocupó toda la casa y también la iglesia y Oratorio
sin dar lugar a los padres que hasta entonces se habían mantenido en ella, aun durante
el bombardeo. esta infeliz época del día 14 de Enero de 1812 dispersó la Congregación
retirándose los padres y hermanos cada qual a donde pudo recogerse hasta que el
govierno francés concedió la iglesia, Oratorio y una pequeña porción a aposentos,
destinándose casi toda la casa para quartel de la tropa... continuando sin intermisión, en
cuyo estado los halló el legítimo govierno español en el dia de su ingreso, que fue
después de la salida de los franceses que fue en 5 de julio de 1813. Al nuevo govierno
español hemos devido el reintegro de todo el terreno de la casa que havía servido de
quartel... " (ARV, Clergat, 254, p.2).
Quins danys va patir l'església en concret? Van ser-hi de consideració?
Sanchis i Sivera diu que "en 19 d’octubre del mateix any (1813) s’encarregà a l’ arquitecte
D. Francesc Pechuan que recompongués i fes les obres més urgents " (SS, 61-62), citant
el llibre d'actes que estem utilitzant. Es ací el que aquest llibre diu en la seua pàgina
sisena, després de fer al·lusió a la reparació de desperfectes en la casa i Oratori: " Die xix
20
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
octobris anni 1813... se resolvió nombrar interinamente al arquitecto Francisco Pechuán
para las obras urgentes a la casa, para que con su escuadra ayude al maestro Zaragozà,
y de acuerdo con él en alguna porción de las obras que hay assí en el buque de la
Congrahación como en sus casas durante la presente urgencia ".
Cap esment de l'església.
Hem de rebutjar, també, conjectura alguna basada en el dibuix de la façana que realitzés
Vergara i que reprodueix Sanchis i Sivera en la seua pàgina 69. Tot sembla indicar que
irregularitats tals com la diferent disposició de les volutes del cos superior o la desaparició
de motlures al peu de les fornícules del cos inferior, no s'han de sinó al fet que el dibuix
en qüestió és una anotació d'escassa fiabilitat en qüestions de detall.
Sens dubte hi hauria reparacions després d'aquesta guerra i els avatars que va comportar
per a la Congregació i la seua església. Però no podem fer una altra cosa -de moment-
que reconèixer el nostre absolut desconeixement de la naturalesa i lloc d'aquestes obres.
Gravat de Josep Vergara (s. XVIII) en que s’aprecia la façana de l’església de la Congregació (hui de Sant Tomàs) i part
confrontant façana del Convent de l’Oratori amb la porta d’accés al mateix.
A.3.4. Conversió en parròquia de Sant Tomás
(1836)
La parròquia de Sant Tomás, esmentada per primera vegada en dos assentaments del
Llibre de Repartiment datats a 15 de desembre de 1238 i 17 de desembre de 1239, va
tindre la seua primitiva església en un altre lloc que gens té a veure amb el qual ens
ocupa: " ocupà fins 1862, l’àrea de les actuals cases del carrer de les Avellanes, números
19 i 21, i el carrer de Cabillers (error dialectal), doncs, correctament és Clavillers,
senyalada amb l’11, formant per tant un cantó" (SS, 13).
En 1276 era l'única església de València que conservava planta de mesquita, doncs totes
les altres havien sigut construïdes de nou. Començada aquesta abans de 1291, va ser
acabada a la fi del segle XIV. La exclaustració dels religiosos filipenses en 1835 va
21
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
propiciar el trasllat de la seu parroquial a l'església que havia sigut la Congregació,
quedant el vell temple com a magatzem d'objectes fins a la seua demolició en 1862, acte
aquest dut a terme davant l'amenaça d’afonament provocada per l'abandó, segons
Sanchis i Sivera.
Únicament es va conservar la seua portada romànica i el cadirat de noguera, que es va
traslladar a la nova parròquia i es va col·locar en el cor de la nostra església.
El 10 de desembre de 1836 el clergat de Sant Tomás va prendre possessió de la nova
església, "dándose principio en seguida a las obras de incomunicación y demás
necesarias para efectuar el traslado" (SS, 62), de les quals, desgraciadament, no hem
detectat vestigis.
El convent va ser successivament convertit en acadèmia militar i caserna, este últim en
1854, any en què es va fer desallotjar per, finalment, ser demolit.
A.3.5. Reformes anteriors a la guerra civil
La primera reforma de consideració que coneixem va consistir en la renovació del
paviment de l'església, fet esdevingut entre 1852 i 1869, anys en què regia la parròquia el
capellà Montoro. pot apreciar-se en algunes fotografies que reprodueix el llibre de
Sanchis i Sivera un sobri paviment a junta contínua, de color fosc ressaltat per línies de
lloses blanques que ho bordegen i compartimenten. El cor havia d'estar cobert per un
altre tipus de pavimentació de la qual desconeixem detalls.
Més tard, el mossèn Forment va encomanar pavimentar la capella de la Comunió seguint
el model general de l'església. Ocorria açò entre 1889 i 1894.
En moments indeterminats d'inicis del segle XX, anteriors sens dubte al canonge Sanchis
i Sivera, es va substituir la pedra negra de la taula de l'altar per una de marbre blanc i es
va canviar la barana de fusta del cor per un reixat de bronze.
Diu Sanchis i Sivera que 1903 es va procedir a "pintar las paredes simulando ladrillos,
que era como estaban antiguamente..." (SS, 77).
Com cal interpretar açò?
S'expressa que era com estaven antigament, mostrant els maons nus travats amb guix o
ja amb la pintura roja i les artificioses traces groc-ocre, tot simulant-les?
De ser el primer cas -opinió que manifesta Joaquín Bérchez- seria en 1903 quan es va
pintar de roig per vegada primera l'exterior de l'església, data molt propera al moment en
què Sanchis i Sivera escrivia en el seu llibre "Causa agradable impresión aquella enorme
22
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
masa de ladrillo rojo..." sense fer ni més mínima referència a l'encertat de tan recent
realització, tal com acostuma a procedir al llarg de la seua monografia.
La segona interpretació possible consideraria doncs que en 1903 van tornar a pintar les
línies que simulaven les juntes de guix, una vegada desaparegudes o deteriorades les
originàries, no excloent-hi que també es donara un repàs a la pintura roja preexistent.
Caldrà tindre presents aquestes dos possibilitats fins que noves dades ens permeten
decantar-nos per alguna d'elles. Assenyalarem, també, que en aquest període de 1903-
1906 es va dur a terme la tasca complementària de netejar les estàtues, columnes i
cornises de pedra, "..y desde entonces se han puesto nuevamente de relieve las
múltiples bellezas que encierran las molduras, ornamentación y estatuaria... reparándose
hasta los detalles..." (SS, 77-78).
El rectorat de mossèn Enric Sanchis i Sanchis, iniciat en 1905, va estar acompanyat de
diverses actuacions, pagades pel propi rector en moltes ocasions. Destacarem
l'adobament dels desperfectes de la cúpula, la col·locació de parallamps, el daurat i
decoració de l'altar major (1905) i , finalment, la coronació del púlpit o trona, situat llavors
en la cantonada de la pilastra que separa les capelles de la Mare de Déu del Carme i de
la Saleta, "añadiéndole algunos adornos: una escultura de San Vicente Ferrer haciendo
sonar la trompeta del Juicio" (SS, 93) i uns altres.
A.3.6. Estat actual
La guerra civil va comportar la destrucció i desaparició d'una gran part de les mostres
d'art moble que contenia l'església: els retaules, la imatgeria, l'orfebreria i els llenços
(Sanchis i Sivera detalla i comenta totes aquestes obres d'art), molts d'aquests substituïts
avui per pintures actuals d'escassa qualitat i valor.
Per descomptat hi hauria també desperfectes de tipus arquitectònic, lleus molt
possiblement, però la veritat és que van motivar la realització d'algunes reformes en la
postguerra, quasi totes dignes d'atenció.
Al·ludirem, tanmateix i de forma conjunta, a les actuacions dels anys més recents, sense
vinculació a les destrosses de la guerra civil, algunes d'elles no molt afortunades,
certament.
Un dels canvis de major importància va consistir en la renovació del paviment vuitcentista
de l'església per l'actual, descrit i delineat en una altra part d'aquest informe. Sembla que
una petita porció del vell paviment és hui visible en el llindar de la capella de la comunió,
així com en el terra immediat a l'ingrés lateral.
Actualment el terra de la capella de la Comunió es troba cobert per una moqueta. Els
marges del paviment de la sagristia -el més antic de l'església- han sigut reparats amb
23
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
ciment i el deteriorat paviment de la avant-sagristia (que no hem pogut veure) es va cobrir
amb un pis de plàstic, folrat al seu torn, més recentment, amb símil de parquet, en plàstic
també.
En la mateixa avant-sagristia van ser retirats pels anys seixanta els taulells i substituïts
per un sòcol de fusta pintada de negre, hui cobert per un altre sòcol de plàstic. També
d'aquestes recents dates són les línies pintades en les arestes de les voltes d'aquest
vestíbul.
24
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Arran de la guerra d’Espanya (1936-39) va desaparèixer la grandiosa caixonera de
noguera de la sagristia, fet aquest que va propiciar sens dubte la seua divisió en dues
estades iguals per un envà que reprodueix encertadament el fris denticulat sobre els seus
dos parapets de manera que no produeix estranyesa la seua presència. D'altra banda, es
van recobrir les dos noves peces de la sagristia amb idèntic sòcol de taulells moderns,
amb motlura els corresponents a la línia superior.
Amb tota seguretat, ha sigut en la postguerra quan s'ha configurat l'accés al Centre
Parroquial tal com ho coneixem ara, obrint una nova porta al carrer Trinquet de Cavallers
des de la petita estança central de les tres laterals a la capella de la Comunió. Els
materials, tant de la porta (metàl·lica, pintada de blau) com els empleats per al
condicionament de l'escala rectangular (que va substituir la de caragol) i salons superiors
són, sens dubte, tan recents com gens escaients al lloc.
Van desaparèixer amb la guerra les tribunes del presbiteri així com les balustrades de
marbre superiors a les mateixes.
No sabem quina destinació va tindre l'antic orgue que allà estava, l'actual ha sigut
col·locat sobre la portada que comunica a la avant-sagristia amb la capella de la Verge de
Saleta, en el transepte.
També les balustrades de les capelles són avui inexistents, reixats de ferro forjat ocupen
25
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
el seu lloc.
El cor, com a tal, va deixar d'existir en perdre amb la graderia i el seu reixat de ferro la
seua sobreelevació i delimitació, -així com el seu paviment peculiar.
La taula de l'altar va desaparèixer i aquesta substituïda actualment per una altra de noves
factures i al·legories modernes, desacordat amb l'històric context.
El vell púlpit o , vella trona, va ser destruït/da, però l'actual, una magnífica obra de fusteria
amarrada al pilar de la cantonada de la capella de Sant Josep amb el presbiteri, l’evoca
amb l'estàtua de Sant Vicent Ferrer que el corona, rèplica de la qual, fes col·locar el rector
mossèn Sanchis.
No cal dir que durant la guerra van ser també destruïts l'altar major i els de les capelles.
Les campanes també van patir els avatars del moment: les actuals van ser fetes fondre
en 1940.
A.4. APÈNDIXS
A.4.1. Inscripcions desaparegudes
Hem volgut deixar constància de les inscripcions arreplegades i transcrites per Sanchis i
Sivera, que actualment no es troben ja a l'interior del temple. Indicarem seguidament en la
relació que oferim, el nom del difunt a qui anava dedicada la làpida, la data de l'òbit, el lloc
que ocupava la placa i la referència bibliogràfica mitjançant l'habitual abreviatura SS
seguida de la pàgina.
-Josep Vergara, pintor, 1799, entrada, SS 92.
-Isabel Berenguer d’Entença, 1797, entrada SS, 92.
-Maria Emmanuela Idiaguez de Castellví, 1745, capella de la Verge de la Saleta, SS, 110.
-Antoni Josep Cebrià i Tàrrega, 1787, capella de Sant Pancraç, SS, 113.
-Josep Tàrrega, 1799, capella de Sant Pancraç, SS, 113.
26
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
A.4.2. Inscripcions conservades
Les presentem seguint el criteri exposat.
Desconeixem si els seus corresponents sepulcres es troben també intactes.
-Francesc Climent, 1689, baptisteri, SS, 117.
-Serafina Adrià. 1660, capella del Crist de la Bona Mort, SS, 114. En la línia 12 hem pogut
llegir VIVIT IN DEO, no transcrit per Sanchis i Sivera.
-Pere Pantoix, 1683, capella de la Mare de Déu dels Desemparats, SS, 118.
-Maria Gràcia de Boixadors, 1746, capella de Ntra. Sra. del Carme, SS, 116.
-Maria Llorença de Mercé de Tinagero, 1780, capella de la Trinitat, SS, 120.
-Vicent Adalid, 1795, capella de Sant Josep, SS, 110.
-Domènec Sarrió, 1677, capella de la Comunió, SS, 107.
-Lluís Crespí de Valldaura, 1663, capella de la Comunió, SS, 107.
A.4.3. Nova inscripció
Està en la capella de la Comunió, sobre la paret dreta al costat de l'altar.
"Palma del martirio sobrepuesta siagonalmente a una cruz latina"
LA SIERVA DE DIOS
LUISA MARIA FRIAS CAÑIZARES
IN PACE
+ VICI-XII-MCMXXXVI
A.4.3. Fonts arxivístiques
A part de les publicades total o parcialment per en Sanchis i Sivera, i en Villalmanzo,
s'han tingut en compte els capítols de picapedrer per a l’Oratori pàrvul: ARV, protocols de
Francesc Carrasco, 1722, fulls. 238 v. -241 v.
Així mateix, s'ha consultat tota la documentació dels filipenses dipositada en l'Arxiu del
27
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Regne de València, a saber:
ARV, Clergat, leg. 177
ARV, Clergat, llibres, 155, 156, 157, 241, 252, 253, 254, 258, 293, 448, 755, 757, 766,
772, 811, 821, 1.040, 1.176, 1.737, 1.771, 2.024, 2.094, 3.122, 3.123, 3.765, 3.974.
Resultant ser en la seua majoria relatius a l'administració de possessions i llegats de
Congregació, alguns d'ells procedents de personatges, les inscripcions funeràries dels
quals es troben en l'església encara, com és el cas de Serafina Adrià. Així doncs, el seu
interès és mínim per a la història de l'edifici, amb la molt lleu excepció dels llibres 254
(llibre d'actes) i 2.024 (prefectura de sagristia).
A.4.5. Bibliografia
BÉRCHEZ, J., “Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri”
Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat
Valenciana, I, València, 1983, pp. 602-612.
Notes històrico–estilístiques.
CRUÏLLES, marqués de, Guia Urbana de València, València, 1876.
Demolició de l’edifici de la Congregació.
GARULO, J., Manual de forasteros... València, 1876.
Interpretació làpides romanes.
HERRERA, José María; MARTINEZ, Rafael; PERDIGON, Lluís; TABERNER,
Francesc,
Cartografia històrica de la Ciutat de València
1704-1910, València, 1985.
Qüestions cartogràfiques i topogràfiques relatives a
L’emplaçament.
HUBNER, Aemilius, Inscripciones Hispaniae latinae, Berlín, 1869.
Transcripció de les làpides romanes.
LAMARCA, Lluís, Teatre de València..., València, 1831.
Al·lusió a la casa de les comèdies.
MARCIANO, Juan, memorias históricas de la Congregación del Oratorio,
Madrid, 1854.
Al·lusió a la compra de les primeres cases de la congregació
en Valencia.
28
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
MARTINEZ ALOY, Josep, Geografia del regne de València.
Província de Valencia, I, Barcelona, s.f.
Menció de l’església i el seu autor.
PERALES, Joan B., Continuació de les Dècades d’Escolano, València 1878.
Noticies sobre el carrer i la casa de les comèdies.
PONZ, Antoni, Viage a España, IV, Madrid, 1774.
Atorga a Tosca la delineació de la façana.
SALES, Agustí, Declaració d’una columna de l’Emperador Hadrià,
València, 1776.
Làpida romana.
,Història de l’aparició de Sant Pau, València, 1752.
Reprodueix la transcripció que efectués el p. Felip Seguer
d'un laterculum desaparegut.
,"Disertación del Sagrado Cáliz", Resposta sobre uns
monuments antics, València, s.f.
Làpida romana.
SANCHIS GUARNER, Manuel, La ciutat de València, Síntesi d’història i de
geografia urbana.
Aspectes topogràfics i històrics de l’emplaçament.
SANCHIS I SIVERA, Josep, L’església parroquial de Sant Tomàs de València,
València, 1913.
Monografia històrica i descriptiva.
SERRANO, P., III Centenari de la Canonització de St. Vicent Ferrer,
València, 1762.
Atribueix al pare Tosca la façana de l’església.
TEIXIDOR, Josep, Antiguitats de València, València, 1985.
Troballes extretes durant les obres de condicionament de la
parcel·la i fonamentació de l'església.
VERGE, Joan B., Memorial de la Missió, meditacions quotidianes, dedicades
al Patriarca Sant Felip Neri, Fundador de la Congregació de l’
Oratori, València, 1699.
Notícies sobre els inicis de la Congregació a València.
VILLALMANZO, Jesús, “El pare Tosca i l’Església de Sant Tomàs de
València”, Saitabi, XXVIII (1978), pp. 69-81.
La planta es va fer a Roma.
29
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
B. L’EDIFICI CONSTRUÏT
30
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
B.1. PRESA DE DADES
B.1.1. Croquis generals i de detall
S'han realitzat nombrosos croquis, tant generals com de detall en els quals es reflecteixen
tot tipus de mesures, així com la descripció de l'estat actual dels elements, patologies,
materials, etc., que han servit de base per a la confecció dels plànols.
Atès que han sigut realitzats "in situ" i de manera espontània, de forma heterogènia a
causa de les diferents persones que ho han executat, ha sigut arxivat amb caràcter
d'esborrany, i considerem no necessària la seua reproducció, si ben els més
representatius si es presenten i la documentació continguda en els no presentats ha sigut
transcrita en els plànols realitzats, per la qual cosa tota la informació extreta ha quedat
englobada en els documents dels presents Estudis Previs.
B.1.2. Mesuraments
Degut de d'una banda a la gran complexitat i extensió del conjunt de l'Església i per una
altra a les grans altures inaccessibles, superfícies corbes, revestiments i escultures que
dificulten la fixació de plànols, lluminositat deficient, etc., als quals cal afegir la proximitat
d'altres edificis que impedeixen parcialment la visió d'alguns elements, han condicionat
els mètodes a utilitzar per a la presa de dades i posterior aixecament de plànols.
Per l'anteriorment citat, hem utilitzat diferents mitjans segons les possibilitats d'aplicació
real de cadascun d'ells.
Aquests mitjans són:
-Taquímetre WILD T-16 de graduació directa, centesimal d'apreciació d'un minut.
-NIVELL KERM de coincidència.
-Cintes mètriques.
31
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
-Mira estàtica.
-Prismàtics.
-Jalons.
-Globus d'heli.
-Escales, llences, etc...
La utilització del taquímetre s'ha iniciat partint de l'Estació E1 a la qual corresponen
sensiblement les coordenades X=884 , 800 i I=546 , 900 del sistema O.T.M. i z=10m,
(altitud de l'estació EE1, sobre el nivell del mar) "en els càlculs s’ometen les tres primeres
xifres de l’abscissa X i de l’ordenada Y quedant la E1 (800,900)".
L'altitud de l'estació EE1 és Z=10 m. que es pren com a nivell relatiu de referència.
La part exterior del conjunt de l'edifici és presa pel mètode de radiació, des de cadascuna
de les estacions EE1, EE2, ..., que formen un itinerari obert, i els enllaços del qual s'han
efectuat pel sistema directe o de MOINOT. Uns punts s'anoten i queden determinats
prenent els seus azimuts i les distàncies directes mitjançant cinta mètrica de cadascun
d'ells a l'Estació corresponent; en els punts inaccessibles penells, cúpules, ràfecs reculats
de teulades, cossos de diferent secció de la torre, la distància de la qual no pot prendre's
per procediment directe, ha de procedir-se a l'obtenció d'aquestes, per dos mètodes
diferents; -Intersecció directa, per a açò es prenen dos de les Estacions de les quals es
divideix el punt a determinar, com a base, la distància en cinta d'aquesta base i els
azimuts del punt respecte a cada Estació o punt extrem de la base. (S'adjunten croquis
amb els càlculs d'alguns dels punts presos pel mètode d'Intersecció Directa), o pel segon
mètode, per a açò es prenen els angles zenitals respecte a una Estació, del punt a definir,
obtenint-se la distància horitzontal en el plànol de coordenades en l'estudi. Aquest mètode
s'ha utilitzat en ocasions per existir dificultats de visió d'un mateix punt des de dues
Estacions.
Partint de nou de l'Estació E1, es pren de nou itinerari de les Estacions E1, E2, E3..., ara
per l'interior del conjunt de l'edifici, i partint de cadascuna d'aqueixes Estacions amb les
radiacions pertinents, i amb la mateixa forma de procedir assenyalada en l'itinerari per
l'exterior, es prenen els punts a representar, cantonades, racons, matxons del Temple,
Capella, Sagristia, etc.
A l'Estació EE3 s'arriba per un itinerari tant exterior com a interior que permetrà saber si
l'error d'aquest tancament està o no dins de la tolerància, i en conseqüència compensar
aquest error de tancament o rebutjar la presa de dades, tornant a iniciar el procés fins a
obtenir una tolerància admissible.
La representació de la planimetria de tots els punts obtinguts, siguen accessibles o
32
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
inaccessibles, i amb la finalitat d'aconseguir un transport gràfic d'una major exactitud, es
realitza per coordenades cartesianes referides a un sol sistema d'eixos i amb els valors
inicials d'E1; els valors d'aquestes coordenades polars obtingudes del "Treball de camp".
El producte sinus dels azimuts per les distàncies i cosinus dels azimuts per les mateixes
distàncies ens donen els valors de X i Y respectivament respecte a l'Estació d'on es va
prendre l'o els punts, i que excepte els de l'Estació E1, són coordenades relatives. Pel
mètode utilitzat en els enllaços de les Estacions, els diferents sistemes d'eixos són tots
paral·lels entre si i alhora a la del sistema bàsic, per la qual cosa amb sumes algebraiques
ens permeten passar d'un a un altre sistemes obtenint sobre els eixos de la I1, totes les
coordenades absolutes, X i Y dels punts a representar.
L'obtenció i representació de l'altimetria de tots els punts s'aconsegueix de dues formes,
per a uns per mitjà de l'anivellació geomètrica i per als altres per l'anivellació
trigonomètrica.
Per a obtenir totes les "Z" dels punts de la planta - solc, es pren amb el nivell (anivellació
geomètrica) partint de la EE1, en primer lloc per l'exterior, els corresponents a aquells
punts que tinguen variació d'altura, com els graons en les portes d'accés a l'Església i
capella, cantonades i racons del conjunt arquitectònic, així com els corresponents a les
estacions exteriors, nivells o altituds que han de servir de partida per a obtenir amb el
taquímetre estacionat en elles altres diferents altituds per mitjà de l'anivellació
trigonomètrica o per pendents; en segon lloc, introduint-se a l'interior del Temple i
relacionant els diferents plànols de comparació es prenen punts en els sòls de Sagristia,
Capella, Nau de l'Església, Altars Major i Laterals, eixint de nou a l'exterior per la porta
principal i lateral de l'Església, per a prendre finalment el punt de partida de la EE1.
El trobar en el gabinet les corresponents "Z" de tots els punts anivellats es redueix al
càlcul de la llibreta partint del valor EE1.
Les "Z" que corresponen a les diferents altures de Cúpules, ràfecs de teulada, careneres,
diferents cossos de la torre i penells, s'obtenen mitjançant els dos mètodes anteriorment
descrits per a açò en situar el taquímetre en les Estacions exteriors a més de prendre les
dades necessàries per a l'obtenció de les coordenades X i Y de la planimetria, es van
prendre també en les Estacions més propícies, els angles Zenitals corresponents a
cadascun dels punts a determinar la seua altitud, així com l'altura de l'instrument en cada
Estació.
Les distàncies per a calcular "t" són les ja obtingudes per procediment directe en uns
casos i indirecte en uns altres, ja utilitzats per trobar les coordenades "X" i "Y".
La fórmula fonamental de la taquimetria P=hi + t-m, ens donarà els valors, que sumats al
nivell de l'Estació seran les "Z" o altituds dels punts que interessaven.
A més de la utilització del taquímetre s'ha realitzat, el mesurament per cinta per a lectures
en horitzontal i amb jalons, globus d'heli o cinta per a lectures en vertical utilitzant-se els
jalons per a mesures inferiors a 9 metres, els globus amb gas en llocs inaccessibles i la
33
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
cinta per a llocs accessibles, amb o sense escales.
PRESENTACIÓ GRÀFICA:
Per a l'aixecament dels plànols de planta s'ha iniciat representant i situant els punts de
coordenades obtinguts pel taquímetre i les dades del qual s'adjunten.
Atès que aquests punts no han sigut suficients per a tancar totalment la planta s'han
triangulat els mateixos amb les mesures preses amb cinta, partint dels esmentats punts
coordenades, a més de comprovar alguns d'aquests punts, tancant-se definitivament la
planta.
Per a la realització dels plànols de façanes i seccions, s'ha partit de la planta citada
anteriorment, amb les altituds i nivells obtinguts amb el taquímetre, per l'anivellació
trigonomètrica o per pendents, contrastada i completada pel mesurament obtingut amb
cinta, jalons i globus; alçant-se els citats plànols amb els marges de tolerància indicats en
el punt següent.
Com a resum de l'indicat i definint l'anteriorment dit podem dividir en tres tipus
l'aixecament de plànols.
TIPUS 1.- Aixecament de planta per itinerari i passada a coordenades cartesianes i
recolzat amb triangulars amb cinta, on s'ha utilitzat la mira i la cinta.
TIPUS 2.- Anivellació geomètrica o per altures, utilitzant-se la mira i el nivell.
TIPUS 3.- Anivellació trigonomètrica o per pendents on es poden diferenciar quatre
classes:
a) Tenint la distància horitzontal amb cinta i mesurant angle zenital.
b) Obtenint la distància horitzontal pel mètode d'intersecció.
c) Amb distància horitzontal obtinguda de lectura de mira.
d) Amb distància horitzontal obtinguda en el gabinet del plànol de coordenades
cartesianes.
TOLERÀNCIES DE LES MESURES:
Referent a la planimetria de l'itinerari per l'exterior del conjunt arquitectònic, i el pas de
coordenades polars a les coordenades cartesianes, s'obtenen els valors de tancament de
la E3, X= 800,98 m. i Y= 922,51 m., l'itinerari segon, per l'interior de l'edifici dels
denominats ENQUADRAT, iniciat en el EE1 i tancat en l'E3, dóna de nou valors al punt
d'aquesta Estació de X= 801,01 m. i Y= 922,50 m., d'on es dedueix que l'error comès en
34
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
aquesta, està dins de la Tolerància T= L/200 i és tan xicotet que no precisa compensació.
En la triangulació l'error és mínim, atès que han sigut xicotetes distàncies i amb xicotetes
acumulacions d'elles.
Quant a l'altimetria, l'anivellació geomètrica per a obtenir els nivells o altituds de tots els
punts de la planta - terra llança una diferència o error de tancament de 10 - 9,999 = 0,001
m., per la qual cosa es considera un error admissible. L'anivellació trigonomètrica, dóna
quan es tracta dels punts determinats per mitjà de les interseccions errors entre 0,02 i
0,10 m., i quan són mitjançant l'obtenció de distàncies amb els fils sobre la mira, els errors
estan entre 1% i 2%, i quan la distància s'obté per mesurament directe amb cinta, l'error
és inferior a 0,5%, i quan la distància s'obté en plànol de coordenades és de 2%.
Quan les altures s'han obtingut per globus d'heli i atès que aquests s'han utilitzat en
altures superiors a 9m. arribant a 24m. i en els punts revestits amb motlures i adorns en
algun mesurament, calculem que aproximadament i no havent pogut ser controlada l'error
pot ser de + 10 cm.
Quan el mesurament s'ha realitzat amb jalons, l'error pot estar entre + 5 cm, en grans
mesures.
35
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
PLANIMETRIA
36
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Distància
Horitzontal
D
TANGENT
Altura del nivell sobre el punt
observat t - m
ORDENADA
Observacions i
càlcul del
desnivell mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
De l’eix de
gir del visor
Del punt
observat
6 50 794.71 896.22
4 94 795.15 900.91
5 26 795.17 902.10
4 84 804.46 901.87
4 50 804.45 900.69
6 28 804.73 895.87
11 30 810.48 895.77
10 65 810.64 900.31
11 77 788.83 896.29
11 10 788.93 900.82
12 92 789.12 906.99
8 51 795.30 907.09
8 26 804.61 906.85
12 60 810.80 906.48
10 10 800.02 910.10
15 81 801.25 884.24
10 10 800.00 900.00
13 41 788.99 902.48
5 03 795.33 908.27
37
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
Indicació
de les
estacion
s
Altura de
l’Instrume
nt
Punts
observats
N
ANGLE LECTURA DE FILS
Generador
G
Altura de la mira
- m
Horitzontal
∞
Vertical
ɣ
Extrems
Axial
M
E-1 1 260 51
884,800 ;
546,900
4 311 83
5 326 12
6 74 80
7 90 26
10 145 63
9 124 39
8 98 17
2 279 59
3 304 70
12 336 39
13 362 75
16 37 70
17 65 61
E2 0 15
EE1 194 95
E-2 E1 200 15
800,02;
9120,20
11 261 51
14 276 31

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Distancia
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA Observacions i
càlcul del desnivell
mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
Del eix de
gir del
antull
Del punt
observat
5 06 804.64 908.04
13 42 810.69 901.96
13 39 804.20 897.38
12 63 801.09 897.52
12 63 798.41 897.57
13 39 795.11 897.64
15 58 799.58 897.53
10 97 789.15 908.66
11 23 789.23 913.21
5 54 795.60 913.44
5 56 804.64 913.20
11 24 810.97 912.65
11 00 810.84 908.12
21 00 812.59 926.92
12 44 801.01 922.50
12 44 800.02 910.10
9 54 795.64 914.62
9 40 795.09 915.20
11 44 792.53 914.82
38
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
Indicació
de les
estacion
s
Altura de
L’Instrume
nt
Punts
observats
N
ANGLE LECTURA DE FILS
Generador
G
Altura de la mira
- m
Horitzontal
∞
Vertical
T
Extrems
Axial
M
15 126 66
18 141 51
C1 179 18
C2 194 58
C3 208 13
C4 223 87
Ep 201 77
19 291 60
20 317 84
21 341 15
24 62 36
25 85 43
26 111 50
E6 40 85
E3 5 085
E3 E2 205 085
810.01;
922.50
22 238 07
22 243 39
40 253 12

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Distancia
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA Observacions i
càlcul del
desnivell mig
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
Del eix de
gir del
antull
Del punt
observat
15 86 786.90 915.25
14 03 787.13 924.55
11 76 789.47 924.45
9 65 791.61 924.67
5 93 795.32 924.19
5 58 795.91 924.75
6 14 795.92 925.93
8 13 795.51 928.49
12 19 795.73 933.49
11 70 805.55 933.28
7 30 805.53 928.23
5 09 804.97 925.70
4 41 804.93 924.51
4 70 805.49 923.92
10 49 811.36 924.22
12 76 813.70 923.83
14 72 813.41 914.56
10 55 807.77 914.40
8 68 805.35 901.40
Distància
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA
Observacions i
càlcul del
desnivell mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
De l’eix de
gir del visor
Del punt
observat
8 91 804.66 914.37
15 87 789.31 933.22
21 00 800.02 910.10
5 83 806.82 926.10
5 90 806.81 925.73
6 93 805.68 926.37
6 97 805.76 928.29
5 95 806.85 928.50
3 88 816.44 926.41
3 88 - -
39
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
- - - -
15 87 801.01 922.50
18 70 792.59 914.81
7 02 789.23 926.20
7 21 787.29 926.30
5 30 784.97 936.26
3 88 787.55 936.68
6 03 794.35 936.53
6 52 794.16 928.86
Distància
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA
Observacions i
mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
De l’eix de
gir del visor
Del punt
observat
8 97 795.52 926.75
8 57 794.05 926.08
7 63 792.11 926.12
3 88 812.59 926.92
2 02 815.13 927.95
8 01 824.40 927.31
8 31 824.27 923.63
1 67 815.02 925.54
4 72 811.79 925.60
13 74 814.69 912.78
16 91 814.93 909.57
16 90 - -
16 86 815.62 907.60
6 66 814.87 919.94
28 31 812.89 898.32
28 30 813.70 898.24
5 89 821.32 923.11
5 89 816.44 926.41
40
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
Indicació
de les
estacion
s
Altura de
l’
Instrumen
t
Punts
observats
N
ANGLE
LECTURA DE
FILS Generado
r
G
Altura de la mira
- mHoritzontal
∞
Vertical
ɣ
Extrems
Axial
M
error 47 151 32
52 162 69
53 176 07
E7 E6 308 41
816.44;
926.41
57 355 03
58 92 835
61 121 69
62 264 98
361 289 07
66 208 14
67 205 69
68 - -
681 203 10
64 215 13
69 208 01
70 206 18
E8 137 80
E8 E7 337 80
821.32;
923.11

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
Distància
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA
Observacions i
mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
De l’eix de
gir del visor
Del punt
observat
7 48 824.02 916.13
3 70 824.16 920.74
7 74 817.50 916.38
10 49 817.40 913.38
4 39 817.72 920.75
15 81 800.00 900.00
24 82 776.52 887.06
17 37 815.47 894.22
16 75 814.60 894.36
15 55 813.03 894.39
14 45 812.07 893.82
11 24 806.97 893.91
10 49 805.42 893.86
9 80 802.76 893.92
9 78 801.23 894.02
10 28 799.63 894.39
10 37 798.03 894.70
10 92 796.48 894.06
41
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30
Indicació
de les
estacion
s
Altura de
l’
Instrumen
t
Punts
observats
N
ANGLE
LECTURA DE
FILS Generado
r
G
Altura de la mira
- mHoritzontal
∞
Vertical
ɣ
Extrems
Axial
M
73 176 49
74 144 18
71 232 85
72 224 36
75 263 07
EE1 E1 394 95
801.25;
884.24
EE2 294 41
85 61 05
851 58 70
852 54 75
84 53 85
841 34 01
83 26 05
831 9 87
82 399 845
821 389 91
81 379 90
801 371 21
80 358 92

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
12 38 793.80 894.13
Distància
Horitzontal
D
TANGENT
observat t - m
ORDENADA
Observacions i
càlcul del
desnivell mitjà
X Y
Visual pujant
+
Visual baixant
-
+ -
De l’eix de
gir del visor
Del punt
observat
13 44 792.28 894.25
17 36 787.14 894.40
24 82 801.24 884.24
16 33 786.67 894.85
27 89 785.86 908.34
29 55 785.81 900.40
31 24 785.69 911.92
33 72 785.46 914.57
48 32 784.56 929.71
54 30 784.19 935.81
30 88 786.18 911.39
30 88 776.52 882.06
2 25 787.10 913.44
40 06 788.32 914.84
2 71 788.18 909.56
4 94 788.60 915.70
4 94 786.18 911.39
14 13 800.98 922.51
42
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
ANIVELLACIÓ GEOMÈTRICA
43
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
B.1.3. Fotografies
Les fotografies realitzades de les quals adjuntem còpia en un annex i que a més lliurem
els negatius, s'han ordenat d'acord en els següents apartats:
1.- Vistes generals.
2.- Immafront.
3.- Façana lateral.
4.- Torre campanar.
5.- Coberta.
6.- Àmbit interior.
7.- Edifici Capella Comunió.
8.- Dependències annexes.
44
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
B.2. AIXECAMENT DE PLÀNOLS
45
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
46
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
47
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Edició 2./2016
EXP.: 03 / 2015.
B.3. SUBSISTEMES CONSTRUCTIUS
B.3.1. Identificació de les diferents edificacions
L'àmbit de realització de l'estudi de l'Església de Sant Tomás i Sant Felip Neri, no l’hem
reduït exclusivament, al cos construït que alberga l'església. Per a una millor compressió
de les etapes i aspectes constructius o històrics, malgrat l'increment notable de treball que
açò suposa, l’hem ampliat al conjunt d'edificacions que s'articulen al seu encontorns, a
causa de la forta interrelació de les mateixes.
Per a poder realitzar una anàlisi constructiva sistemàtica i ordenada, descompondrem, el
conjunt d'edificacions juxtaposades al cos principal de l'Església, en les següents unitats,
que podem considerar cossos autònoms, construïts en diferents etapes o simultàniament,
però amb característiques que els personalitzen amb entitat pròpia.
Aquestes unitats en són:
-Església.
-Torre campanar.
-Edifici Capella Comunió.
-Sagristia i dependències annexes.
Les relacions amb el temple o edificació principal són les que especifiquem a continuació:
-Torre Campanar:
La torre campanar és una construcció molt peculiar adossada al temple al costat de la
primera capella lateral, reculada lleugerament del plànol de l’immafront i que podem
considerar integrada en el Temple, si bé les seues característiques constructives tan
diferenciades aconsellen tractar-lo per separat.
-Edifici Capella Comunió
L'edifici que hem intitulat com a Edifici Capella Comunió, està situat per dues plantes, sent
molt forta la seua connexió amb l'església, quedant-hi integrat en la façana del carrer
Trinquet de Cavallers sense diferenciar-se de l'Església i, a més a més, comparteixen dos
48
Tel. 96 351 01 39 / Fax 96 351 32 30

Memo(edicio4) st. tomàs de valència

Memo(edicio4) st. tomàs de valència

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Similar to Memo(edicio4) st. tomàs de valència

Similar to Memo(edicio4) st. tomàs de valència (20)

More from Josep Blesa

More from Josep Blesa (20)

Memo(edicio4) st. tomàs de valència