Quadern activitats Tecnologia 4t ESO

Tecnologia 4t ESO
Títol original: Tecnología
Direcció i coordinació general: Instituto
General de Tecnologías Educativas y de
formación del profesorado del Ministerio
de Educación, Cultura y Deporte.
Disseny i coordinació:
María José García Cebrián
Antonio Vázquez Pérez
Autors:
Angélica Carbonell González
Celso Fernández Lorenzo
José Antonio López Álvarez
María Loureiro González
Antonio Poyatos Dorado
Luis Ramírez Vicente
Iván Sáez Chicharro
Antonio Vázquez Pérez
Traduït per:
Josep V. Pérez
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, 2012

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Història de la tecnologia
1
Tema 1. Història de la tecnologia
1. Relacioneu cada data amb el seu invent.
Naixement agricultura Control del foc
Pedres tallades per una
cara
3 000 000 a.C.
100 000 a.C.
10 000 a.C.
5 500 a.C.Monuments megalítics
Desenvolupament
màquines simples
300 a.C.
2. Relacioneu cada data amb el seu invent.
1a impressió de la Bíblia Apareix el telescopi
Apareixen primers
molins de vent
Segle XI
Segle XV
Segle XVII
1769
Locomotor a vapor de
Trevithick
Watt perfecciona
màquina de vapor
1804

2
3. De la Prehistòria a l’Edat Mitjana. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
Els primers grups humans eren sedentaris.
Els recursos naturals en el paleolític estaven sobreexplotats.
Els primers avanços tecnològics estaven orientats a la supervivència.
L’aparició de l’escriptura no suposa un desenvolupament en la societat antiga.
A Mesopotàmia, els sumeris van inventar l’escriptura cuneïforme.
L’esclavisme produeix grans avanços tecnològics.
La caiguda de Roma suposa una gran pèrdua per a la tecnologia.
Durant l’Edat Mitjana les ciutats es desenvolupen i augmenta la població.
Els àrabs s’encarregaren de reintroduir la cultura clàssica a Europa.
El progrés de la tecnologia té un caràcter acumulatiu.
4. De l’Edat Moderna a la Revolució Industrial. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
La societat moderna continua mantenint l’economia feudal.
La riquesa es basa en la possessió de la terra i no en el comerç.
La invenció de la impremta afavoreix la difusió de la cultura.
Els galions i les caravel·les permeten la conquista d’Amèrica.
La desforestació i l’extinció d’espècies no representen un problema.
La Revolució industrial naix en l’Anglaterra del segle XVI.
La màquina de vapor permet realitzar les tasques més fàcilment.
Les noves fàbriques i mitjans de transports funcionen amb carbó.
Es fabriquen en poc de temps grans quantitats d’objectes iguals.
La societat industrial es basa en el treball d’agricultors i ramaders.
5. El Segle XX. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
Les màquines són manejades per obrers no qualificats.
L’activitat en les ciutats es basa en fàbriques i en indústries.
La societat es fa urbana i consumista.
El petroli i l’electricitat són les principals fonts d’energia.
Predomina la comunicació escrita enfront de l’audiovisual.
La capa d’ozó es manté intacta.
Les llars s’omplin de màquines fàcils de manejar.
L’electricitat facilita la vida en les ciutats.
Apareixen materials de baix cost i propietats a “la carta”.
La societat no es preocupa del medi ambient.

3
6. Autoavaluació. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
La curiositat per modificar el nostre entorn per a millorar les nostres condicions
de vida, és una cosa tan vella com la humanitat.
La primera revolució tecnològica es va produir fa uns 10 000 anys, en el
Neolític, quan els éssers humans van passar de ser nòmades a sedentaris
desenvolupant les primeres tècniques agrícoles.
Al final de l’Edat Antiga el desenvolupament tecnològic decau, els historiadors
ho atribueixen a l’esclavisme. Els esclaus són mà d’obra barata pel que no cal
produir innovacions que faciliten les tasques manuals i repetitives.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es perd gran part del llegat
intel·lectual de l’Antiguitat. En Orient els àrabs, hereus de la cultura clàssica,
s’encarregaren de reintroduir-la a Europa.
L’aparició de l’escriptura no suposa un desenvolupament en l’organització
social, codis legislatius i recopilació de sabers cientificotecnològics.
En l’Edat Moderna, amb el creixement de les ciutats es produeix un canvi en el
sistema econòmic: l’economia feudal dóna pas als primers indicis del sistema
capitalista.
La primera revolució industrial naix a Anglaterra a finals del segle XVIII amb
l’invent de la màquina de vapor. Per primera vegada, la Humanitat podia
realitzar tasques agrícoles o industrials prescindint de l’esforç de les persones o
animals.
Les distintes innovacions tecnològiques que s’han succeït al llarg de la història
han anat modificant la vida de l’home.
La tecnologia ens fa independents dels canvis en el medi natural però ens hi ha
fa dependents de màquines cada vegada més complexes i d’alt consum
energètic.
El desenvolupament sostenible pretén fer compatible la qualitat de vida que ens
proporcionen els avanços tecnològics amb el respecte al medi ambient buscant
maneres de minimitzar l’impacte ambiental de la tecnologia.
7. Busqueu informació sobre els següents invents: la roda, la impremta, la màquina de
vapor i el GPS.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Els objectes tècnics i la societat
4
Tema 2. Els objectes tècnics i la societat
1. Què saps de la normalització? Completa els següents textos tot utilitzant les paraules
següents:
compatible – client – norma
Per al ....................... l’ús de productes normalitzats presenta els següents avantatges:
Ajustar-se a la ....................... prova que un producte és eficaç i segur.
Les normes fan que els diferents productes siguen ....................... entre si, estalviant
problemes al consumidor en canviar de marca, de país, etc.
Els arranjaments o canvis són més senzills i ràpids.
I ara amb aquestes altres paraules:
norma – fabricant – productes – abaixa – iguals – fabricants – distribuïdors
El ......................., per la seua part, també és beneficia de la normalització:
Els ....................... que s’ajusten a la ....................... són més fàcils d’emmagatzemar o
d’apilar, un gran avantatge per a ....................... i ........................
Fer molts productes ....................... o semblants ....................... els costos de producció.
2. Escriviu el nom de l’objecte al quadro corresponent, segons siga un objecte normalitzat
o no.
Normalitzat No normalitzat
3. Què saps de la normalització? Completa els següents textos tot utilitzant les paraules
següents:
auditoria – servicis – normes – qualsevol – bens - 9000
ISO ....................... designa una conjunt de normes sobre qualitat i gestió contínua de la
qualitat, establertes per l’Organització Internacional de Normalització (ISO).
Es pot aplicar en ....................... tipus d’organització o activitat orientada a la producció de
....................... o ........................
Les ....................... arrepleguen tant el contingut mínim com les guies i ferramentes
específiques d’implantació, com els mètodes d’ ........................

5
I ara amb aquestes altres paraules:
prestació – satisfacció – monitoritza – millora – eficiència – producció –
estandarditza – Mesura – processos – Disminueix – Redueix – eficàcia – treball
La seua implantació, encara que suposa un dur ....................... ofereix nombrosos
avantatges per a les empreses, entre els quals es troben: ....................... les activitats del
personal que treballa dins de l’organització mitjançant la documentació. Incrementa la
....................... del client. ....................... i ....................... l’exercici dels ........................
....................... els reprocessos. Incrementa la ....................... i/o ....................... de
l’organització en l’èxit dels seus objectius. ....................... contínuament en els processos,
productes, eficàcia, etc. ....................... les incidències de ....................... o ....................... de
servicis.
4. Tecnologia i desenvolupament sostenible. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
L’activitat tecnològica no té conseqüències sobre les persones.
La tecnologia no modifica la vida de l’esser humà.
El desenvolupament tecnològic té conseqüències en el nostre entorn.
En un món globalitzat, el desenvolupament sostenible no és cosa de tots.
El desenvolupament sostenible uneix la tecnologia i el medi ambient.
L’explotació dels recursos naturals no alteren els ecosistemes.
El diferent grau de desenvolupament tecnològic produeix desigualtats.
Els objectes tècnics actuals són senzills i fàcils d’usar.
En els països rics és més fàcil accedir a la tecnologia.
El progrés de la tecnologia té un caràcter acumulatiu.
5. L’evolució dels objectes. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
No busca abaratir costos.
No busca millorar la seua eficàcia.
Fan que aquests siguen més complexos i complicats d’usar.
Els objectes evolucionen emprant noves fonts d’energia.
No busca conservar el medi ambient.
No fa que els dissenys siguen més ergonòmics.
Incorporen nous materials més resistents i duradors.
Incorporen nous elements que els fan ser més funcionals.
Respon a un menor cost i a una major comoditat en l’ús.
Fan que aquests siguen més contaminants i perillosos.

6
6. Normalització. Poseu una X segons siga vertader o fals.
V F
Els productes normalitzats no són més barats ni més eficaços.
Un producte té SEMPRE tots els seus components normalitzats.
La normalització crea estàndards.
La normalització influeix positivament en el client i en el fabricant.
Les normes són exclusivament internacionals.
Les normes són aprovades per institucions poc reconegudes.
La norma ha de ser clara i estar ben definida.
La CERTIFICACIÓ comprova si un producte compleix tots els requisits.
La norma redueix les incidències de producció o prestació de servei.
Les normes són per sempre.
7. Llegiu aquest article sobre “els principals riscos mediambientals que amenacen Espanya”
i després contesteu les preguntes.
El canvi climàtic i d’altres fenòmens associats a aquest com ara la sequera, els cremats o les
pluges torrencials, i el creixement urbanístic que provoca la desforestació dels espais naturals,
són els principals riscos mediambientals que amenacen a Espanya, per damunt dels riscos
químics o industrials.
Així ho consideren responsables del Ministeri de Medi Ambient, experts universitaris o
representants de les principals organitzacions ecologistes espanyoles consultats per Efe, que han
valorat que els nivells de control i d’exigència hagen aconseguit reduir durant les últimes dècades
els riscos mediambientals ocasionats per abocaments químics o industrials contaminants.
A juí del secretari general per a la Prevenció de la Contaminació i del Canvi Climàtic del
Ministeri de Medi Ambient, Arturo Gonzalo Aizpiri, successos com l’ocorregut en el riu Umia el
passat 1 de setembre ‘poden ocórrer’ però va incidir que els nivells de control i les mesures
preventives són ‘molt grans’ i que, a diferència dels riscos de tipus meteorològic, són ‘evitables’.
Aizpiri va explicar que els estudis apunten que els riscos associats al clima van a
incrementar-se en el futur, encara que va advertir que el fet que es produïsca un desastre dependrà
‘de com es gestiona el risc’.
A Espanya s’incrementaran, segons el responsable de la prevenció de la contaminació i del
canvi climàtic, alguns fenòmens ‘extrems’ com ara les sequeres, les onades de calor o les
precipitacions tempestuoses, i va citar com a exemple alguns fenòmens nous que van afectar el
passat any a Espanya, com ara la tempestat tropical ‘Delta’ a Canàries o l’huracà ‘Vince’ en el
sud-oest peninsular.
Per al catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid Eduardo Martínez de
Picó, l’urbanisme i la ràpida transformació territorial que aquest està provocant suposen una de
les principals amenaces mediambientals d’Espanya, i va denunciar la ‘mercantilització’ del sòl i
l’especulació urbanística.
Martínez de Picó va opinar que els processos d’urbanització a Espanya són ‘vertiginosos’,
va comparar com a exemple la conservació de les vessants espanyola i francesa dels Pirineus i va

7
lamentar l’impacte que ocasionen les grans infraestructures de transport, com ara les obres del
tren d’alta velocitat al seu pas per Sierra Morena.
Segons els responsables de les principals organitzacions ecologistes, les principals
amenaces ambientals deriven del canvi climàtic, i van observar que aquest està darrere de
desastres com els ocasionats pels incendis forestals, les prolongades sequeres, les onades de calor
o la pèrdua de biodiversitat.
El director de Greenpeace a Espanya, Juan López d’Uralde, va considerar també una ‘gran
amenaça’ el model de desenvolupament econòmic espanyol, basat –va dir– en un consum
‘descontrolat’ de recursos com ara l’aigua o l’energia, i va dir que la construcció és la
‘locomotora’ d’aqueix model ‘malbaratador’ i la principal responsable de la degradació de
l’entorn.
Per al portaveu d’Ecologistes en Acció, Santiago Martín Baralla, els principals riscos de
desastres estan associats al canvi climàtic, i va dir que encara que es tracta d’un problema
mundial, Espanya patirà més els efectes d’aquest fenomen.
Martín Baralla va considerar també que l’explotació dels recursos naturals i l’ocupació del
sòl amenacen la conservació del medi.
El secretari general de WWF/Adena, Juan Carlos de l’Olmo, va denunciar també la
contaminació que pateixen els grans rius i els aqüífers, l’urbanisme ‘salvatge’ o el desastre que
provoquen els incendis forestals, i va advertir que la mà de l’home està darrere del 95 per cent
d’aquests.
Segons l’Associació d’Empreses Forestals (ASEMFO), els incendis encapçalen la llista de
problemes mediambientals del país, i va recordar que alguns estudis realitzats per entitats
públiques i privades assenyalen que els ciutadans són partidaris de mesures enèrgiques per a
reduir-los i de les sancions administratives i penals.
Font: Terra Actualitat
a) Dels riscos que amenacen a Espanya, són els riscos mediambientals superiors als
riscos químics o industrials?
Vertader.
Fals.
b) Dels següents riscos, quins són industrials?
Desforestació.
Abocaments tòxics.
Inundacions.
Emissió de fums.
c) Segons els responsables de les organitzacions ecologistes, les principals amenaces
ambientals deriven...
Del canvi climàtic.
De fenòmens geològics.
d) A Espanya s’incrementaran alguns fenòmens ‘extrems’ com ara les...
Sequeres, onades de calor o precipitacions tempestuoses.
Baixes temperatures, nevades i gel.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Tecnologies de la comunicació
8
Tema 3. Tecnologies de la comunicació
1. Completa les següents frases escrivint en els espais en blanc les paraules adients.
Fins al Segle XIX l’única manera de comunicar-se a gran distància era usant el
.................................... Els continents estaven incomunicats fins que es va inventar el
........................ Aquest invent va permetre transmetre paraules gràcies al corrent elèctric
usant un alfabet especial, anomenat ........................
Una evolució d’aquest, que va permetre transmetre la veu, s’anomena ........................
El descobriment de les ones electromagnètiques va permetre la comunicació sense fils o
amb fils. Una primera aplicació d’aquesta va ser la transmissió de so a gran distància, la
qual cosa es coneix com a ........................ Després va sorgir la transmissió de so i
d’imatge simultàniament. És el que es coneix com a ........................ El problema
d’aquests sistemes és l’abast del senyal, necessitant-se grans antenes emissores. Per a
solucionar açò van sorgir els ....................... que permeten difondre el senyal des de
l’espai a una àrea de territori molt extensa.
Per tant, veiem que hi ha dos tipus de transmissió: amb cable, també anomenada
....................... i sense cable, anomenada ........................
El cable o l’aire s’anomenen ....................... i, depenent de com siga, tindrà una capacitat
major o menor. Aquesta capacitat s’anomena ............................................... Amb la
distància el senyal es torna més dèbil. Aquest procés es coneix com a ........................ Així
mateix cal considerar que el senyal pateix distorsions, també anomenades
........................
Paraules a emprar: amb fil, amplada de banda, atenuació, canal, codi Morse, correu
postal, interferències, ràdio, satèl—lits, sense fil, telèfon, telègraf, televisió.
2. Classifica les següents imatges com a pertanyents a la comunicació amb fil o sense fil.

9
3. Completa les següents frases.
L’espectre ................................... és una xicoteta part de l’espectre ....................................
En la comunicació ................................... la informació viatja a través de les ones.
Les ones electromagnètiques de major freqüència són els rajos ........................
4. Respon a les preguntes.
Part del telèfon que transforma un senyal elèctric en una ona de so. ..................................
Tub que dirigeix un feix d’electrons cap a la pantalla del televisor. ......................................
Punts menuts en els quals es divideix la imatge d’un televisor de pantalla plana. ..............
5. Les ones de ràdio transmeten menys energia que la resta de les ones de l’espectre
electromagnètic perquè la seua freqüència és...
La més baixa de l’espectre electromagnètic.
Superior.
La més alta l’espectre electromagnètic.
Inferior.
6. Quina d’aquestes dues ones té major freqüència? Justifica la resposta.
La de baix, perquè es repeteix menys vegades que la de dalt en el mateix temps.
La de dalt, perquè es repeteix més vegades que la de baix en el mateix temps.
7. Cable senzill de poca protecció contra les interferències, utilitzat principalment en xarxes
de comunicació locals.
Cable coaxial.
Cable de fibra òptica.
Cable de parell trenat.
8. Cable que permet transportar la llum al seu interior.
Cable coaxial.
9. Quin tipus de cable empraries per a connectar una xarxa d’ordinadors dins del mateix
edifici?
Cable coaxial.

10
10. El cable de parell trenat té una atenuació…
Gran.
Pràcticament nul—la.
Molt baixa.
11. Quin és el tipus de cable que més amplada de banda té?
Cable coaxial.
12. Quin és el tipus de cable més car?
Cable coaxial.
13. Quin és el tipus de cable que té un recobriment de plàstic i una malla metàl—lica interna
per a reduir les interferències?
Cable coaxial.
14. Emparelleu de forma adequada els termes relacionats amb les comunicacions i les seues
definicions (poseu la lletra corresponent dins del requadre):
Micròfon A
La quantitat de vegades que es repeteix una ona en un
segon.
Ona moduladora B La distància que avança l’ona en un segon.
Ona portadora C Converteix el senyal elèctric en so.
Antena D Selecciona les freqüències d’ones que volem.
Sintonitzador E
És la zona on arriba el senyal de les antenes de telefonia
mòbil.
Central telefònica F Porta la informació a transmetre.
Altaveu G Capta o transmet una ona electromagnètica.
Cobertura H Transforma el so en senyal elèctric.
TDT I És l’acrònim de Televisió Digital Terrestre.
Televisió de tub
catòdic
J És un tipus de fabricació obsoleta.
Freqüència K
Lloc on estan físicament connectats els cables de telèfons
d’una àrea.
Velocitat L Modifica l’ona electromagnètica a transmetre.

11
15. Els colors bàsics a partir dels quals es forma la resta de colors en la pantalla del televisor
són:
Blau, negre i roig.
Blau, roig i verd.
Blau, roig i groc.
16. En la FM, en comparació amb la AM, les ones tenen l’amplària constant, la freqüència
variable i les interferències són:
Majors.
Iguals.
Menors.
17. Quan dues persones parlen per telèfon (fix), els seus terminals es posen en contacte
amb:
La central telefònica.
El pal telefònic.
L’operadora.
18. Quin tipus de modulació ha patit aquesta ona?
TDT.
AM.
FM.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Electrònica analògica
12
Tema 4. Electrònica analògica
1. Assenyaleu els aparells que són purament electrònics.
Cafetera
Espremedora
Rentadora
Ordinador portàtil
Televisor
Radiador
2. En aquest circuit, on situaríeu l’amperímetre i el voltímetre per a mesurar la intensitat i
el voltatge del llum L3? Torneu a dibuixar l’esquema tot situant l’amperímetre i el
voltímetre al lloc corresponent.

13
3. Donat el circuit de la figura, assenyaleu les respostes correctes.
Per a mesurar el voltatge de la pereta L2 cal posar un amperímetre en paral—lel.
Per a mesurar el voltatge de L1 cal posar un voltímetre en paral—lel.
Per a mesurar la intensitat que circula per L3 cal posar un voltímetre en sèrie.
Per a mesurar la resistència en L1 cal posar l’ohmímetre en paral—lel.
Sempre cal aïllar els receptors del circuit per a poder mesurar la seua resistència.
4. Assenyaleu la resistència, el valor nominal i la tolerància de la qual, coincidisca amb la
resistència de la figura. Els colors són: negre, groc, roig i daurat.
2.100 ± 5%.
500 ± 5%.
1.400 ± 10%.
4 k ± 10%.
400 ± 5%.
5. Assenyaleu el codi de colors que tindria una resistència el valor nominal de la qual és
d’1,5 k i 5% de tolerància.
Negre, marró, roig i or.
Roig, negre, groc i argent.
Marró, roig, roig i or.
Verd, marró, roig i or.
Marró, groc, taronja i argent.
Marró, verd, roig i or.
6. Emparelleu de forma adequada els codis de la columna de l’esquerra amb el valor
corresponent de la columna de la dreta (poseu la lletra corresponent dins del requadre).
Blau, roig, roig, argent A 5,1 k ± 5%
Marró, negre, marró, or B 23 k ± 5%
Roig, groc, taronja, or C 6,2 k ± 10%
Roig, taronja, taronja, or D 100 ± 5%
Taronja, marró, roig, or E 24 k ± 5%
Verd, marró, roig, or F 3,1 k ± 5%

14
7. Amb el simulador de circuits elèctrics dissenyeu un circuit que permeta regular la
brillantor de dues peretes. A més, si una es fon l’altra ha de continuar lluint.
(Potenciòmetre de valor màxim 300 ). Utilitzeu: pila, interruptor, dues peretes i
potenciòmetre.
8. Dissenyeu un circuit amb dos motors i amb un element de maniobra per a fer que
s’engegue alternativament l’un o l’altre. Un LED roig i un LED verd avisen de quin és el
motor que està funcionant. Utilitzeu: pila, commutador, dos LED’s i dos motors.
9. Dissenyeu un circuit amb un ventilador (representeu-lo amb un motor) que vaja a major
o menor velocitat segons la temperatura. Un LED indicarà si la velocitat és alta o baixa.
(Termistor amb un valor de 1.000 de referència). Utilitzeu: pila, termistor, LED i
motor.
10. Dissenyeu un circuit temporitzat amb un condensador electrolític de 400 µF. Per a
carregar el condensador cal prémer un polsador NO. La resistència de càrrega és de
100 i la de descàrrega, 200 . Un LED romandrà encés mentres es descarrega el
condensador.
11. Dissenyeu un circuit que engegue una làmpada si no hi ha llum i l’apague en cas
contrari. Utilitzeu: pila, interruptor, resistència de 10 k , LDR, transistor i làmpada en
l’emissor.
12. Dissenyeu un circuit perquè quan siga de dia sone el despertador (representa’l
mitjançant un timbre o brunzidor). Mitjançant un interruptor el despertador estarà
apagat o encés. Utilitzeu: pila, interruptor, LDR, transistor i brunzidor en el col—lector.
13. Ompliu els buits. Al circuit de la figura:
El díode A està en polarització . . . . . . . . . . . . . . i el díode B
està en polarització . . . . . . . . . . . . . .
14. Al circuit de la figura:
Els dos díodes estan polaritzats . . . . . . . . . . . . . . però
només lluirà la làmpada . . . . . . . perquè hi ha un
. . . . . . . . . . . . . .
S’engegaran totes les làmpades menys la . . . . . . . perquè
el seu díode en sèrie està mal polaritzat.

15
El díode . . . . . . . està en polarització . . . . . . . . . . . . . . i
només lluirà la làmpada . . . . . . .
El motor girarà en sentit horari / antihorari i lluirà el
. . . . . . . . . . . . . . número . . . . . . .
18. Donat el següent circuit es compleix:
a) Si pitgeu P1 el condensador es . . . . . . . . . . . . . . a través de la resistència . . . . . . .
b) Si pitgeu P2 el condensador es . . . . . . . . . . . . . . a través de la resistència . . . . . . .
c) Quan el condensador es . . . . . . . . . . . . . . el LED fa llum.
d) Si s’augmenta el valor de la resistència . . . . . . . el condensador trigarà . . . . . . . en carregar-se.
e) Si s’augmenta el valor de la resistència . . . . . . . el condensador trigarà . . . . . . . en descarregar-
se.
19. Donat el següent circuit temporitzador es compleix:
a) Si pitgeu P1 el condensador es . . . . . . . . . . . . . . i el
díode LED . . . . . . . . . . . . . .
b) En deixar de pitjar P1 el condensador es
. . . . . . . . . . . . . . a través del . . . . . . . . . . . . . . El díode
LED segueix . . . . . . . . . . . . . . fins que el condensador
es . . . . . . . . . . . . . .

16
20. Donat el següent circuit temporitzador es compleix:
a) Quan el commutador està en la posició A el condensador electrolític es . . . . . . . . . . . . . .
b) Quan el commutador està en la posició . . . . . . . el condensador es descarrega.
c) El LED fa llum quan el commutador està en la posició . . . . . . .
d) La resistència . . . . . . . . . . . . . . el temps de càrrega i descàrrega, i . . . . . . . . . . . . . . al LED.
21. Quina afirmació correspon al comportament de la pereta en tancar l’interruptor?
La pereta no s’engega.
En augmentar la temperatura seguirà engegada.
S’engega en baixar la temperatura a 0 ºC.
La pereta estarà engegada sempre, sense importar la
temperatura.
22. Quina afirmació correspon al comportament del circuit?
En tancar I1, la pereta trigarà un temps a engegar-se i,
després, romandrà així indefinidament.
En tancar I1, no s’engegarà la pereta fins que es pitge P2.
En tancar I1, el condensador impedirà el pas del corrent a
la bobina del relé i la pereta romandrà inactiva.
En tancar I1, s’activa el relé, s’engega la pereta i després
d’una estona, s’apaga.
23. Al circuit de la figura, en tancar l’interruptor:
El transistor passa a tall i la pereta fa llum.
El transistor passa a saturació i la pereta i el LED fan llum.
El transistor passa a saturació només fa llum el LED.
El transistor roman en tall i no fan llum ni la pereta ni el LED.

17
24. Aquest circuit funciona com un detector de llum perquè:
Si és de nit s’engega el llum.
Si és de dia s’engega el llum.
Perquè detecte llum el relé ha d’estar desactivat.
Perquè detecte llum la làmpada ha d’estar connectada
a l’eixida 2 del relé.
25. Aquest circuit simula el funcionament dels fanals del carrer perquè:
S’engega la làmpada quan el transistor està en tall i hi
ha llum.
S’engega la làmpada quan és de dia.
S’engega la làmpada quan és de nit, és a dir, és un
detector d’obscuritat.
El transistor condueix quan és de dia, és a dir, la LDR
detecta llum.
26. En aquest circuit es compleix:
El transistor treballa en la zona activa com un amplificador
de so.
El brunzidor sona quan la intensitat lluminosa sobre la LDR
és baixa.
El transistor treballa com a commutador.
El brunzidor sona quan el transistor passa a tall.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Lògica binària
18
Tema 5. Lògica binària
1. Assenyaleu si aquests aparells són analògics i digitals. Escriviu la paraula analògic o
digital davall de cada aparell, segons corresponga.
2. Feu les conversions numèriques següents.
De binari a decimal De decimal a binari
Valor en binari Valor en decimal Valor en decimal Valor en binari
a) 011101 g) 43
b) 111001 h) 39
c) 100011 i) 13
d) 110010 j) 63
e) 110101 k) 11
f) 101100 l) 29
3. Completeu la taula de veritat per al següent circuit.
A B C Eixida
0 0 0
0 0 1
0 1 0
0 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
1 1 1

19
4. En una oficina volem posar un punt de llum que es puga accionar mitjançant un
interruptor.
Per a estalviar energia s’incorporaran dos sensors que detecten la intensitat de llum que
entra per cada una de les dues finestres del local, de manera que si la llum és prou
(entra per les dues finestres) no s’engegarà la pereta.
A B C Eixida
0 0 0
0 0 1
0 1 0
0 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
a) Cal identificar les entrades i els seues estats:
A: interruptor. 0: obert; 1: tancat
B: sensor de llum. 0: sense llum natural
1: amb llum natural
C: sensor de llum. 0: sense llum natural
1: llum natural
b) Segons aquests casos indiqueu quina seria
l’eixida S en funció dels estats de les entrades.
1 1 1
5. Un sistema d’aire condicionat es posarà en marxa automàticament quan un sensor
detecte que la temperatura és major que 25 ºC, llevat que l’interruptor general estiga
obert o un sensor detecte que hi ha finestres obertes.
A B C Eixida
0 0 0
0 0 1
0 1 0
0 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
a) Cal identificar les entrades i els seues estats:
A: interruptor general. 0: obert; 1: tancat
B: sensor de temperatura. 0: T < 25 ºC
1: T > 25 ºC
C: sensor de finestres. 0: tancades
1: obertes
b) Segons aquests casos indiqueu quina seria
l’eixida S en funció dels estats de les entrades.
1 1 1
6. Obteniu la funció lògica a partir de les següents taules de veritat fixant-vos en els valors
que prenen les entrades A, B i C per als casos en què S = 1.
a) A B C Eixida b) A B C Eixida c) A B C Eixida
0 0 0 1 S1 0 0 0 0 0 0 0 0
0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 1 S2
0 1 0 1 S3 0 1 0 0 0 1 0 0
0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 1 S4
1 0 0 0 1 0 0 1 S5 1 0 0 0
1 0 1 1 S6 1 0 1 1 S6 1 0 1 0
1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 1 S7
1 1 1 0 1 1 1 1 S8 1 1 1 0

20
7. Obteniu la taula de veritat corresponent a les següents funcions lògiques.
a) S = AB+A’B’ b) S=A’B’C+AB’C’+AB c) S=A’B’+AB+C
A B C Eixida A B C Eixida A B C Eixida
0 0 0 0 0 0 0 0 0
0 0 1 0 0 1 0 0 1
0 1 0 0 1 0 0 1 0
0 1 1 0 1 1 0 1 1
1 0 0 1 0 0 1 0 0
1 0 1 1 0 1 1 0 1
1 1 0 1 1 0 1 1 0
1 1 1 1 1 1 1 1 1
8. Simplifiqueu les següents funcions lògiques i comproveu-ne el resultat.
a) S = ABC + ABC’
b) S = ABC + AB’C + CD + C’D

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Portes lògiques
21
Tema 6. Portes lògiques
1. Dibuixeu els símbols de les portes lògiques següents.
Porta lògica Símbol Porta lògica Símbol
AND NAND
OR NOR
NOT
2. Escriu el nom de la porta lògica que correspon al circuit elèctric representat.
Circuit elèctric Porta lògica Circuit elèctric Porta lògica
3. Dibuixeu el símbol US que correspon al símbol IEC representat.
Símbol IEC Símbol US

22
4. Obteniu la taula de la veritat dels següents circuits.
A B C Eixida
0 0 0
0 0 1
0 1 0
0 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
a)
1 1 1
A B C Eixidab)
5. Indiqueu a quina porta lògica corresponen els següents circuits.
a)
b)
6. Implementeu mitjançant portes lògiques les següents funcions.
a) S = (A + B’) ·C
b) S = A’BC + A’B’C’ + A’BC’

23
7. Indiqueu la funció d’eixida (S) en els següents circuits lògics i obteniu les seues taules
de la veritat.
A B Eixidaa)
A B C Eixidab)
8. Donat el circuit següent: a) completeu la taula de la veritat. b) Obteniu la funció lògica
de l’eixida S.
A B C Eixida
9. En una habitació amb una finestra i una porta volem instal—lar una alarma (S). Perquè es
dispare l’alarma disposarem de dos sensors, un a la porta (A) i un altre a la finestra (B).
A més, també disposarem d’un interruptor (C) de posada en marxa del circuit. Quan el
circuit estiga connectat i els sensors A o B es disparen, l’alarma sonarà. Feu la taula de
la veritat i la funció lògica.
A B C Eixida

24
10. Una gran serra mecànica per a tallar fusta pot posar-se en marxa des de dues posicions
diferents. El funcionament es produirà en el moment en què es polse qualsevol dels dos
botons d’encesa (però no els dos al mateix temps), sempre que no estiga accionat el
botó de desocupació per seguretat. Dissenyeu el sistema electrònic de control de la
serra.
A B C Eixida

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Instal·lacions elèctriques en les vivendes
25
Tema 7. Instal·lacions elèctriques en les vivendes
1. De quin element d’una instal—lació elèctrica estem parlant?
b) Bota quan hi ha una derivació en algun electrodomèstic. ..................................................
c) Uneix el comptador amb el quadro elèctric de la vivenda. .................................................
d) Es posa en la façana dels edificis, a continuació de la connexió. ......................................
..................................................................................................................................................
e) Interromp el subministrament quan engeguem tots els aparells elèctrics de la casa.
..................................................................................................................................................
f) Mesura el consum d’energia elèctrica. .................................................................................
g) D’ell parteixen tots els circuits elèctrics de la vivenda. ................................................
..................................................................................................................................................
h) Ens protegeix de curtcircuits. ................................................................................................
i) Es posa on s’entronquen distints cables. .............................................................................
j) Condueix el corrent als fonaments de l’edifici en cas de fuites en algun aparell. ............
..................................................................................................................................................
k) Circuit a què es connecten totes les preses de corrent de la casa llevat de les de la
cuina, rentadora, rentaplats, bany i alguna altra especial. ................................................
2. En aquest plànol tens dibuixat el circuit d’enllumenat d’una vivenda. Heu d’obtenir
l’esquema unifilar d’aquest circuit.
- Una habitació de 33 m2
.
- Un bany de 8 m2
.
- Una cuina d’11 m2
.
- Un rebedor de 4 m2
.
D’altra banda, el tipus de punts de llum en cada habitació serà el següent:

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Instal·lacions elèctriques en les vivendes
26
- Rebedor i bany: punts de llum simples.
- Cuina: punts de llum que funcionen de forma independent.
- Saló: punts de llum commutats.
- Dormitori: punts de llum d’encreuament.
a) Dibuixeu l’esquema unifilar del quadro elèctric.
b) Confeccioneu una taula amb el nombre de punts de llum i preses de corrent en cada
habitació.
c) Dibuixeu l’esquema unifilar del circuit d’enllumenat.
Recordeu que heu de tenir present la taula següent:
HABITACIÓ PUNTS DE LLUM PRESES DE CORRENT
Entrada, vestíbul 1 1
Saló 1 per cada 10 m2
1 per cada 10 m2
, amb un mínim de 3
Dormitori 1 per cada 10 m2
1 per cada 10 m2
, amb un mínim de 3
Bany 1 1
Cuina 1 per cada 10 m2
6
3. Segons el quadre anterior, quin grau d’electrificació té ta casa? ..........................................
4. Quina secció han de tenir els cables que arriben a la rentadora? I a l’aire condicionat?
......................................................................................................................................................
5. Cerca informació sobre el que hi ha al REBT respecte de la cambra de comptadors. Mira
la de ta casa i comprova si compleix tots els requisits.
6. Localitza el quadre general de comandament i protecció de ta casa. Dibuixa’l i identifica
tots els elements.
7. Amb companyia de ton pare o ta mare comprova que el diferencial funciona
correctament tot accionant el botó de verificació. Comenta que ocorre.
8. Dibuixa el plànol de situació dels elements elèctrics, l’esquema funcional, l’esquema
multifilar i l’esquema unifilar del bany de ta casa.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Altres instal·lacions en els habitatges
27
Tema 8. Altres instal·lacions en els habitatges
1. Identifica l’element que correspon a cada símbol
2. Emparella de forma adequada els termes relacionats amb les instal—lacions d’aigua en un
edifici i les seues definicions (posa la lletra corresponent dins del requadre):
Derivació A Canonada vertical per la qual puja l’aigua potable
Comptador B Instal·lació de subministrament d’aigua potable
Fontaneria C Proporciona pressió a l’aigua perquè arriba als pisos alts
Bomba D Canonada horitzontal que porta l’aigua a un punt concret
Muntant E Aparell per a mesurar el consum d’aigua
3. Per què en obrir l’aixeta de l’aigua calenta al principi ix freda i triga un poc de temps en
eixir calenta?
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
4. Esbrina on es troben els depòsits d’aigua del teu poble i apunta-ho.
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
5. La pressió d’aigua a ta casa s’obté per altura o amb bomba d’aigua?
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................
..........................................................................................................................

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Altres instal·lacions en els habitatges
28
6. Emparella de forma adequada els termes relacionats amb les instal—lacions de
sanejament en un edifici i les seues definicions (posa la lletra corresponent dins del
requadre):
Sanejament A Evita l’eixida dels olors de les canonades
Arqueta B Canal de desaigüe d’una teulada
Sifó C
Depòsit ample i de poca profunditat tallat en la roca o
fet d’obra utilitzat per a arreplegar l’aigua de la pluja
Baixant D Instal·lació de recollida d’aigües residuals
Pot sifònic E Recipient que arreplega l’aigua de la baixant
Aljub F
Forat per on comença el conducte de desaigüe d’una
pica
Albelló G
Dispositiu que substitueix als sifons individuals de
diversos aparells
Canaló H Canonada vertical per la qual baixen les aigües residuals
7. Fes una graella contrastant les característiques semblants i les diferents entre la
instal—lació de gas i la de llanterneria.
Semblances Diferències
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
......................................................
8. Quins dels següents dispositius es poden considerar exemples de domòtica?
Una alarma que crida a la policia si detecta l’entrada d’algú en la vivenda.
Una connexió a Internet sense fil.
Un sistema de calefacció que es posa en marxa en canviar manualment la posició del
termòstat.
Els llums del saló s’encenen automàticament quan algú entra.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Pneumàtica i hidràulica (I)
29
Tema 9. Pneumàtica i hidràulica (I)
1. Determineu la pressió exercida en la neu per cada peu d’una persona de 90 kg de
massa, suposant el peu com un rectangle de 10 x 28 cm. Quina seria la pressió exercida
si aquesta persona es calça ara uns esquís rectangulars de 200 x 10 cm? (Doneu les
solucions en Pascals). Dada: g= 9,81 m/s2
.
2. Determineu la pressió exercida per una agulla de màxima pressió que pot exercir sobre
el sòl un bloc de formigó de 20 x 40 x 100 cm (és a dir, pressió que exerceix la cara de
menor superfície), sabent que la seua densitat és de 2.000 kg/m3
. Doneu el resultat en
bar i en Pascals.
3. Determineu la pressió exercida per un elefant de 5.000 kg de massa, sabent que es pot
considerar cada pota com una circumferència de 20 cm de diàmetre. I la d’una agulla
d’una xeringa d’1,2 mm de diàmetre, sobre la qual s’aplica una força de 300 N quan
s’injecta un medicament (doneu els dos resultats en kgf/cm2
).
4. Determineu la pressió exercida en el casc d’un submarí, quan aquest es troba a 200 m i
a 500 m de fondària. La densitat de l’aigua de mar és de 1.030 kg/m3
. Doneu el resultat
en atmosferes. Dada: g = 9,81 m/s2
.
5. Un depòsit cilíndric té una alçària de 5 m i un diàmetre d’1 m. Determineu la força
exercida sobre el fons del depòsit si el fluid és aigua (ρa = 1.000 kg/m3
). I si el fluid és
oli (ρo = 900 kg/m3
). Dada: g = 9,81 m/s2
.
6. La figura representa un fre hidràulic. La secció de l’èmbol de les pastilles és el doble que
la del pedal de fre i igual a 5 cm2
. La força que es fa en el pedal és de 100 N.
Determineu la pressió del sistema (kgf/cm2
) i la força exercida en les pastilles (N).
Dada: g = 9,81 m/s2
.
7. El diàmetre de l’èmbol del pistó de la figura és de 10 cm. La pressió del circuit és de 5
kgf/cm2
. Determineu la força exercida pel pistó en la seua eixida, en N.
8. El diàmetre de l’èmbol del pistó de la figura és de 20 cm, sent el diàmetre de la tija de 5
cm. La pressió del circuit és de 5 kgf/cm2
. Determineu la força exercida pel pistó en
l’eixida i en l’entrada, en N.

30
9. El diàmetre de l’èmbol del cilindre de la figura és de 25 cm. Determineu la pressió
necessària en el circuit (en bar) perquè en la seua eixida (avanç) realitze una força de
5.000 kN.
10. Emparelleu de forma adequada els símbols amb les seues descripcions (poseu la lletra
corresponent dins del requadre).
A Vàlvula 2/2 normalment tancada.
B Vàlvula 2/2 normalment oberta.
C Comandament amb bloqueig.
D Lubricant.
E Accionament elèctric.
F Accionament amb lleva.
G Accionament pneumàtic.
H Accionament amb polsador.
I Compressor.
J Vàlvula 5/3 normalment oberta.

31
K Unitat de manteniment.
L Vàlvula 5/3 normalment tancada.
M Accionament per corró.
N
Vàlvula 5/3 accionament elèctric servopilotat i retorn
pneumàtic.
O
Vàlvula 2/2 monoestable, accionament per palanca
de corró.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Pneumàtica i hidràulica (II)
32
Tema 10. Pneumàtica i hidràulica (II)
1. Dissenyeu un circuit en el que s’accione un cilindre de simple efecte mitjançant una
vàlvula 3/2 normalment tancada accionada per polsador. En pitjar sobre el polsador el
cilindre ha d’eixir, en soltar-lo, retrocedirà, per l’acció del moll.
2. A la figura es mostra una vàlvula 3/2 biestable, que controla un cilindre de simple
efecte. El comandament es fa mitjançant dues vàlvules 3/2 normalment tancades.
Expliqueu què ocorre en cadascun del elements del circuit i per on circula el senyal d’aire
comprimit en els casos següents:
En pitjar el polsador de la vàlvula a
En deixar de pitjar el polsador de la
vàlvula a
En pitjar el polsador de la vàlvula b
vàlvula b
3. A la figura es mostra una vàlvula 4/2 biestable, que controla un cilindre de doble efecte.
El comandament es fa mitjançant dues vàlvules 3/2 normalment tancades. Si pitgem
sobre el polsador de la vàlvula a, permetem l’entrada d’aire a la cambra anterior del
cilindre i la tija se n’ix. Si ara deixem de pitjar sobre el polsador de la vàlvula a, què
ocorre en:
a) La vàlvula 3/2 monoestable a.
b) La vàlvula 4/2 biestable.
c) El cilindre.

33
Si pitgem sobre el polsador de la vàlvula b, què ocorre en:
d) La vàlvula 3/2 monoestable b.
e) La vàlvula 4/2 biestable.
f) El cilindre.
Si ara deixem de pitjar sobre el polsador de la vàlvula b, què ocorre en:
g) La vàlvula 3/2 monoestable b.
h) La vàlvula 4/2 biestable.
i) El cilindre.
4. Al circuit de la figura expliqueu què ocorre en cadascun dels elements del circuit i per on
circula el senyal d’aire comprimit en els casos següents:
En pitjar el polsador de la vàlvula a
vàlvula a
En pitjar el polsador de la vàlvula b
vàlvula b
En pitjar els polsadors de les vàlvules a
i b a la vegada
5. Dissenyeu el circuit pneumàtic necessari per a accionar una guillotina pneumàtica: la
guillotina només es deu accionar quan l’operari pitge simultàniament dos polsadors (com
a mesura de seguretat per a protegir les mans). La guillotina va a retornar quan soltem
qualsevol dels dos polsadors.
6. Dissenyeu el circuit pneumàtic necessari per a accionar els cilindres de la figura. Aquests
cilindres s’usen per a subjectar el bloc de la figura. A un comandament de l’operari (P1),
els dos cilindres han d’eixir, romanent en aquesta posició fins que pitge un segon
polsador (P2), que fa que els cilindres retornen. Cal poder regular la velocitat d’eixida
dels cilindres.

34
7. Dissenyeu el circuit pneumàtic necessari per a controlar un cilindre de simple efecte des
de 3 punts distints (no simultanis).
8. Dissenyeu el circuit pneumàtic necessari per a accionar un cilindre de doble efecte amb
amortiment regulable, des de 3 punts distints (no simultanis) en l’eixida, i que retorne si
ha arribat al final del seu recorregut.
9. Usem el pistó de la figura per a accionar la bomba d’aigua de la figura. Hi ha una vàlvula
d’accionament per palanca amb enclavatge per a controlar l’engegat i l’apagat de la
bomba. El cilindre ha d’iniciar el seu cicle de vaivé (anada i tornada) continu. Hem de
poder regular el cabal d’aigua que ens dóna la bomba.

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Robòtica
35
Tema 11. Robòtica
1. Indiqueu si els següents aparells són exemples de mecanització, d’automatització o de
robòtica.
Batedora elèctrica A Automatització
Aixeta d’un bany públic que es
para al cap d’un cert temps
B Robòtica
Màquina fotogràfica digital C Mecanització
2. Identifiqueu els següents aparells com a mecanismes, automatismes o robots, i raoneu
cada resposta.
Màquina fotocopiadora
Càmera digital
Climatitzador de cotxe
Màquina biela-manovella
Calculadora no
programable

36
3. Amb la progressiva automatització es produeixen avantatges i inconvenients. Assenyaleu
les afirmacions que representen un avantatge.
Els treballadors ja no tenen necessitat dur a terme tasques pesades ni perilloses.
Canvia el tipus de perfil de treballador que busquen les empreses, es requereix molta
menys mà d’obra, però qualificada.
Es necessita un nombre molt major de treballadors, es redueix la desocupació.
Els treballs es poden dur a terme amb major rapidesa i eficàcia, ja que les màquines no
es cansen ni es despisten.
Un ordinador conté en el seu interior sensors de temperatura que apaguen el sistema
quan hi ha un sobreescalfament.
4. Assenyaleu la veracitat de les següents afirmacions sobre el procés d’automatització.
Els sistemes de funcionament automàtic són una invenció del segle XX.
Els autòmats són màquines que repeteixen l’acció per a la que van ser programats.
Els robots antropomorfs van ser dissenyats per a substituir els humans en tasques
intel·lectuals.
Una màquina automatitzada respon sempre de la mateixa manera davant de successos de
la mateixa naturalesa.
5. Indiqueu l’afirmació correcta respecte de les característiques del procés d’automatització
de les màquines.
Les màquines automàtiques realitzen processos repetitius i necessiten l’esforç humà.
Una màquina automàtica respon a estímuls externs, sempre és reprogramable adaptant-
se al medi.
Un automatisme realitza processos repetitius de forma automàtica, amb la substitució
parcial o total de la intervenció humana i són sistemes capaços d’autoregulació.
Un autòmat realitza diverses tasques, és flexible, està realimentat i té aspecte humà.
6. Assenyaleu les frases correctes.
L’electrònica va suposar un gran avanç en la construcció d’automatismes, gràcies als
dispositius electrònics, les màquines es van poder programar perquè realitzaren els
processos desitjats.
Els sistemes de control de llaç obert es retroalimenten a partir de la informació que reben
dels sensors.
La domòtica és l’automatització i control centralitzat i/o remot d’aparells i sistemes
elèctrics i electrotècnics en la vivenda.
Els sistemes de control de llaç tancat tenen un controlador per a analitzar els resultats, no
necessiten sensors.
7. Indiqueu quins dels següents sistemes de control són en llaç obert.
Cisterna de l’inodor.
Microones.
Nevera.
Gravador de DVD.
Rentadora.

37
8. Indiqueu quins dels següents sistemes de control són en llaç tancat.
Semàfor.
Fotocopiadora.
Porta de garatge que es tanca als 60 s.
Radiador elèctric amb termòstat.
Porta d’una tenda amb
sensor de presència.
9. Indiqueu quins dels següents sistemes de control tenen realimentació.
Sistema de calefacció controlada per un
rellotge.
Sistema de programació d’un vídeo.
Caixa de canvis automàtica d’un cotxe.
Automatisme que posa un segell cada 5
segons.
Sistema d’ompliment d’un depòsit amb
sensors que paren la bomba d’aigua.
10. Quins dels següents robots utilitzarien una LDR com a sensor per a fer la funció que
s’indica?
Un robot que no caiga de la taula.
Un robot que busca claredat.
Un robot que persegueix la llum.
Un robot que canvia de direcció quan xoca.
11. Quins dels següents robots utilitzarien un sensor d’infrarojos per a fer correctament la
funció que s’indica?
Robot rastrejador de línia negra.
Robot que no xoca amb parets blanques.
Robot que busca la llum.
Robot que persegueix l’obscuritat.
12. En quins casos utilitzaríeu un sensor de temperatura?
Una porta d’un centre comercial que
s’òbriga quan arribe una persona.
El climatitzador d’un automòbil.
L’aire condicionat d’un hotel es posa en
marxa quan puja la temperatura.
Un ascensor que para en cada planta.
13. Identifiqueu els següents sensors: de llum visible, de contacte, d’infrarojos, magnètic i
d’humitat.
14. Identifiqueu els símbols dels següents sensors: fototransistor, fi de cursa, d’humitat,
termistor o PTC i fotodíode.

38
15. Relacioneu la imatge amb el seu símbol (poseu la lletra corresponent dins del requadre).
A
B
C
D
16. Sensor necessari per a controlar una persiana que baixa automàticament quan incideix
el sol sobre ella i arriba fins un topall.
LDR. LDR i fi de cursa. Fi de cursa.
17. Sensor necessari per a controlar una màquina que repassa les línies blanques
discontínues d’una carretera de manera automàtica.
Emissor i receptor d’infrarojos. Termistor. Sensor de contacte.
18. Sensor necessari per a controlar un forn que es desconnecta quan arriba a la
temperatura indicada i s’encén quan baixa la temperatura respecte del valor indicat.
NTC/PTC. LDR. Fi de cursa.
19. Sensor necessari per a verificar l’apertura d’una porta.
LDR. Fi de cursa. Sensor magnètic.
20. Sensor necessari per a activar un tendal quan hi incideix una llum determinada.
NTC. PTC. LDR.
21. Sensor necessari per a controlar una porta d’un supermercat que s’obri quan se situa
una persona davant d’ella.
Fi de cursa. Sensor magnètic. Fotocèl·lula o sensor d’infrarojos.
22. Sensor necessari per a controlar un sistema d’aspersors d’un camp de futbol que
s’activen quan la gespa necessita ser regada.
Sensor magnètic. Sensor tèrmic. Sensor d’humitat.

39
23. Sensor necessari per a la detecció de la planta en la que es troba un ascensor.
Sensor magnètic. Sensor d’infrarojos. Sensor tèrmic.
24. Classifiqueu els següents sistemes de control en llaç obert o llaç tanca.
Llaç obert Llaç tancat
Termòmetre
Nevera
Planxa Microones
Torradora de pa Semàfor
25. Anomeneu els blocs del sistema de control en llaç tancat.
26. Busqueu la paraula correcta segons la definició.
C O N T R O L A D O R O
A V F M O K R H K O C Q
F C E H S N G W S L S H
D L E K C M Z N S G Z U
O N D W X R E E H Z C I
Z R B K W S Y J B P X Z
V Y A E T C C P I S P W
L K C J A C T U A D O R
L R K U U Z R O Q E V V
J W A X B S U S K S B O
L Z M D I Z T U O Q U U
a) Sistema amb realimentació (en
anglès).
b) Element que compara senyals.
c) Element que s’activa o es
desactiva.
d) Capta informació de l’entorn.
e) Dispositiu que pren decisions.
f) Senyal de referència.
K C O M P A R A D O R C
1
2
3
4 5
6
1 Entrada
2 Comparador
3 Elements de control
4 Procés
5 Eixida
6 Realimentació

40
27. Formeu les frases correctes (poseu la lletra corresponent dins del requadre).
El sensor capta A ordres i actua o no
El controlador processa B dades de l’entorn
El robot té C cervell i decideix tot sol
L’actuador rep D senyals
El comparador compara E informació i mana

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Control per ordinador
41
Tema 12. Control per ordinador
1. Definiu el procediment ESCALA de manera que en executar-lo dibuixe una escala de 5
escalons, cada escaló de 20 per 20. Recorda que aquest codi no s'escriu en l'àrea de
comandaments, sinó en l’editor.
PARA escala
BP
REPITE 5 [AV 20 GD 90 AV 20 GD 270]
FIN
2. Creeu el procediment CABANYA, per a dibuixar una cabanya com la de la figura, on el
rectangle tinga 80 d’ample per 50 de llarg i el triangle siga equilàter. Utilitzeu REPITE
per a la construcció del rectangle.
3. Utilitzant el procediment de l’exercici anterior construïu un poble de nou cabanyes
situades en tres files de tres cabanyes cadascuna. La separació entre dues cabanyes
(mesurat entre els punts més a prop entre una i l’altra) serà de 50 unitats, tant en
vertical com en horitzontal.
4. Definiu un procediment que dibuixe un
cercle de radi 40 (costat = 0,698122839) i
que l’interior canvie alternativament entre
dos colors cada 40 unitats de temps. El
programa s’ha de repetir indefinidament.
5. Dissenyeu un semàfor amb un disc de radi
40 ficat dins d’un quadrat de costat 100 (el
centre del disc ha de ser el centre del
quadrat). El semàfor ha de canviar del roig
a l’ambre i després al verd segons la
velocitat que li indiquem en cridar al
procediment (el que indicarem serà el
nombre d’unitats de temps que romandrà
en cada color).

Tecnologia 4t ESO – Quadern d’activitats Control per ordinador
42
6. Milloreu el semàfor anterior mitjançant una finestra amb dos botons, un d’accelerador i
un altre de fre. En executar el programa apareixerà la finestra amb els dos botons i es
cridarà al programa del semàfor, que canviarà la primera vegada cada 32 unitats de
temps. En polsar l’accelerador es tornarà a executar el programa semàfor però canviant
el temps a la meitat del seu valor anterior, mentres que en polsar el fre el semàfor
canviarà al doble de temps.
7. Dissenyeu un programa al qual li proporciones el nom i el número atòmic d’un element i
escriga en pantalla la frase “El nom de l’element és un element químic de número atòmic
nombre atòmic”; abans d’escriure-la, has de desplaçar el cursor 200 unitats a l’esquerra
perquè la frase et càpia en l’àrea de treball.
Prova el programa fent que escriga la frase:
El carboni és un element químic de número atòmic 6
8. Milloreu el programa de l’exercici 7 perquè vos pregunte el nom de l’element químic i el
número atòmic i que escriga la frase amb aqueixes dades. Fes la prova del nou
programa amb l’oxigen (número atòmic 8) i amb el liti (número atòmic 3).
9. Dissenyeu un programa que vos permeta jugar a la loteria primitiva en escriure en la
pantalla sis números entre l’1 i el 49.
10. En el semàfor de l’exercici 6 si es polsa massa vegades el botó d’acceleració arribarà un
moment en què el temps de canvi serà menor que 1 i el programa donarà error. Milloreu
el programa de manera que si el temps de resposta és menor que 1 mostre un missatge
de “Massa ràpid. Polse frenar per a continuar”.
11. Feu una última modificació en el semàfor de l’exercici anterior fent que no canvie només
una vegada, sinó que en canviar a verd torne a roig de forma automàtica.

Quadern activitats Tecnologia 4t ESO

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (12)

Similar to Quadern activitats Tecnologia 4t ESO

Similar to Quadern activitats Tecnologia 4t ESO (20)

Quadern activitats Tecnologia 4t ESO