Successfully reported this slideshow.

La Terra Geologia 4t ESO

327 vues

Publié le

Biologia i Geologia, 4 ESO

Publié dans : Formation
  • Hola Jordi!! Sóc la Noe, vam treballar plegats a La SAlle dela Seu. Buscant informació per preparar la classe de Geologia, t'he trobat...je,je...bé al teu treball. Com va tot?
       Répondre 
    Voulez-vous vraiment ?  Oui  Non
    Votre message apparaîtra ici
  • Soyez le premier à aimer ceci

La Terra Geologia 4t ESO

  1. 1. Biologia 4 ESO Jordi PipóVicent
  2. 2.  Geologia: estudi de laTerra, composició, estructura, …  Interés científic, econòmic (minerals i energia), preventiu (terratrèmols o volcans).  Dinamisme terrestre  Fonts d’energia ▪ Interna: desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell. ▪ Externa: gravetat, rotació, energia Sol.
  3. 3.  Directes  Extracció de mostres. Perforacions o sondejos. Màx. 13 km. Petroli, mines, pous d’aigua.  Materials volcànics en profunditat.
  4. 4.  Indirectes  Meteorits: composició similar a la terrestre ▪ Siderits: 80-90% Fe, baix en Ni. Semblants al nucli. ▪ Sideròlits: silicats+Fe+Ni. Mantell inferior. ▪ Aerolits: silicats. Escorça.
  5. 5.  Indirectes  Densitat: La densitat de l’escorça (basalt, granit) és menor que la real (13.6 g/cm3). Interior més comprimit.
  6. 6.  Indirectes  Magnetisme i electricitat: a partir de les propietats magnètiques com el ferro o elèctriques dels metalls.
  7. 7.  Indirectes  Gravetat: 9.8 m/s2.Varia segons la zona. ▪ Major en oceans (basalt més dens). A l’escorça, granit. ▪ Menor en serralades.Gruix de les planes menor, major atracció de les roques del mantell (més denses).
  8. 8.  Indirectes  Temperatures: 3ºC/100m (gradient geotèrmic). 4600ºC al centre
  9. 9.  Indirectes  Ones sísmiques: són les vibracions d’un terratrèmol originades en l’hipocentre. ▪ Sismògrafs: enregistren sismogrames. ▪ Tipus d’ones: ▪ Ones primàries (P): les primeres, es mouen 1r endavant i després endarrere, en la direcció de propagació, travessen sòlids i líquids, més ràpides. ▪ Ones secundàries (S): més lentes, perpendiculars a la propagació, no travessen líquids. ▪ Ones superficials (L): són les destructives. ▪ Les P canvien la trajectòria al travessar capes diferents. Les S no travessen el nucli.
  10. 10.  Indirectes  Ones sísmiques
  11. 11.  Indirectes  Ones sísmiques
  12. 12.  Indirectes  Ones sísmiques
  13. 13.  Estructura externa  Litosfera: capa sòlida, lleugera i rígida. Dividida en grans plaques ▪ Escorça ▪ Mantell litosfèric: per damunt de l’astenosfera.  Hidrosfera: aigües marines i continentals en estat líquid o sòlid com la neu.  Atmosfera: gasos  Biosfera: els éssers vius
  14. 14.  Estructura interna  Model físic
  15. 15.  Estructura interna  Model físic
  16. 16.  Estructura interna  Model físic ▪ Escorça: sòlida, menys densa ▪ Discontinuïtat de Mohorovicic: canvis en les ones sísmiques ▪ Mantell superior: conté l’astenosfera. ▪ Mantell inferior: sòlid ▪ Discontinuïtat de Gutenberg ▪ Nucli extern: semilíquid, viscós ▪ Nucli intern: sòlid,més dens
  17. 17.  Estructura interna  Model químic
  18. 18.  Estructura interna  Model químic: geoquímica ▪ Escorça:O, Si,Al, Fe, Mg, Ca, K, Na, ... ▪ Mantell: Si, Fe, Mg ▪ Nucli: Fe, Ni  Ferro el més abundant  90% formada per Fe, O, Si, Mg
  19. 19.  Origen: fa 4.600 M.A. Núvol de gas i pols.Cada cop més pols i planetèssims que augmentaven P iT (fins 1.600 ºC). Elements radioactius. Massa fosa envoltada per una atmosfera de H i He.
  20. 20.  Distribució en capes: elements distribuïts per densitat, major com més propers al nucli.Va desapareixent l’atmosfera primària.
  21. 21.  Formació escorça: fa 3.900 M.A. Es refreda i solidifica la superfície. Atmosfera formada per CO2 i vapor d’aigua dels volcans i l’impacte dels meteorits. Reductora. Color marró. Més densa que l’actual. Pas de vapor a oceans: aparició vida bacteriana. Estromatòlits
  22. 22.  Atmosfera biològica: fa 2.300 M.A.  Microorganismes consumidors de molècules inorgàniques.  Microorganismes fotosintetizadors: O2, capa d’ozó.
  23. 23.  La fossilització  La majòria són recoberts ràpidament per sediments (fang, sorra).  Es descomponen les parts toves.  Mineralització: s’endureixen les parts dures (p.ex. calci) o són substituïdes (p.ex.silici).  Pas a roca sedimentària.
  24. 24.  Tipus  Parts dures: closques, conquilles, ossos, etc.  Motlles: emprentes de parts toves. Fulles plantes.  Buidats: cavitats interiors com conquilles.
  25. 25.  Tipus  Empremtes: petjades, copròlits (excrements).  Ambre: insectes atrapats en la reïna.  Glaç: mamuts, mòmies.
  26. 26.  Estrat: format per M.A. a resultes de l’acumulació de sediments convertir-se després en roques sedimentàries. Llacs, deltes, mars, … ▪ Llei de la superposició d’estrats: els sediments més nous es dipositen damunt els antics. Si no hi ha pertorbacions (falles). ▪ Llei de correlació de fòssils: l’edat d’un fòssil en un lloc és similar a la d’un altre.  Columna estratigràfica: seqüència completa de roques sedimentàries en un indret.  Tall geològic: secció vertical d’un indret que permet conèixer la història geològica.
  27. 27.  Datació  Datació absoluta: en M.A. Mètode de desintegració radioactiva. Es coneix el temps que tarden a desintegrar-se els àtoms radioactius, com l’isòtop del C14.  Datació relativa: es compara amb altres estrats.  Fòssils guia: fòssils molt abundants que van existir en un període curt. Permet la datació.
  28. 28.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Tipus de materials:
  29. 29.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Tipus de processos geològics i de contactes:
  30. 30.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Exemple:
  31. 31. Eó Era Període Època Fanerozoic Cenozoic (Terciari) Quaternari Holocè Pleistocè Neogen Pliocè Miocè Paleogen Oligocè Eocè Paleocè Mesozoic (Secundari) Cretaci Juràssic Triàsic Paleozoic (Primari) Pèrmic Carbonífer Devònic Silúric Ordovícic Càmbric Precàmbric Proterozoic Arqueà Hadeà
  32. 32.  Big bang: 13.700 M.A.  Eons  Hadeà: 4.500-3.800 M.A. Formació del planeta a roques més antigues (Grenlàndia).ADN.  Arqueà: 3.800-2.500 M.A. Estromatòlits. Primers bacteris fotosintètics no produïen O2. Cianobacteris posteriors captadors de CO2 i productors d’O2.  Proterozoic: 2.500-570 M.A. Formació de Fe oxidat (prova d’O2 a l’altmosfera). Extinció massiva degut a l’O2 (2.000 ma). Fòssils eucariotes unicel·lulars (1600 ma). Fòssils pluricel·lulars Ediacara (700 ma).  Fanerozoic: 570 M.A.-ara.Organismes similars als fílums actuals.
  33. 33.  Arqueà
  34. 34.  Proterozoic Ediacara (Austràlia)
  35. 35.  Fanerozoic: Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Cambrià: 570-500 M.A. Explosió càmbrica (de fílums). Marins, invertebrats i algues. Esponges, meduses, mol·luscs, trilobits, braquiòpodes, graptòlits, anomalocaris.Continents molt fragmentats.
  36. 36.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Ordovicià: 500-425 M.A. Primers peixos: conodonts.Cefalòpodes (ammonites).
  37. 37.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Silurià: 425-400 M.A. Evolució dels peixos: placoderms (plaques òssies), condrictis (taurons), teleostes (espines òssies). Primeres plantes terrestres molt simples, en zones properes a les platges: Cooksonia. Primers animals terrestres: artròpodes.
  38. 38.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Devonià: 405-345 M.A. Llacunes i maresmes. Artròpodes amb quitina, pas de brànquies a tràquees. Fongs amb quitina (aeris). Primers peixos a respirar aire (pulmonats). Amfibis (tetràpodes). Hynerpeton. Plantes que evitaven la dessecació i vasos conductors. Molses, falgueres.
  39. 39.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Carbonífer: 345-280 M.A. Boscos humits amb falgueres gegants. Artròpodes gegants (Meganeura). Diversitat d’amfibis: carnívors gegants. Primers rèptils: Hylonomus. Peixos agnats (sense mandíbula). Nautiloïdeus.
  40. 40.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Permià: 280-245 M.A. Unió de continents (Pangea), clima sec interior. Extinció major de la història: final boscos falgueres, trilobits, graptòlits. Menys braquiòpodes i nautiloïdeus. Primeres gimnospermes. Diversificació dels rèptils: Dimetrodon. Primers rèptils mamiferoides: Cynognathus.
  41. 41.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Triàsic: 230-180 M.A. Abundància de gimnospermes (fruit): coníferes, gingkos. Abundants rèptils: dinosaures, aquàtics (ictiosaures), voladors (pterosauris). Primers mamífers.
  42. 42.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Juràssic: 180-140 M.A. Primeres aus: archaeopteryx. Diplodocus, tiranosaure, triceratops, plesiosaure, stegosaure.
  43. 43.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Cretaci: 140-65 M.A. Angiospermes (flor). Evolució dels insectes. Extinció global: dinosaures, ammonites, belemnites, plantes, rèptils. Gran meteorit.
  44. 44.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Plantes tropicals. Praderies. ▪ Terciari: 65-2 M.A. ▪ Períodes: paleocè, eocè, oligocè, miocè, pliocè. ▪ 38 M.A. Meteorit, extinció espècies planctòniques. ▪ 15 M.A. Refredament. SeparacióAntàrtida.Augment mida espècies. ▪ Primers arbres de fulla caduca. ▪ Diversificació mamífers. Primers homínids (4 M.A.).
  45. 45.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. ▪ Quaternari: 2 M.A.-ara. ▪ Períodes: pleistocè, holocè (10.000-ara). ▪ Glaciacions: tancament istme Panamà. Darrera fa 10.000 anys. ▪ Evolució espècie humana: H.erectus, H.sapiens.

×