1. BIBLIOTECA Llegir per pensar, sen tir, estimar, projectar, c onviure… per viure! Ar tur Noguerol Barcelona, 17 octubre 2007 Biblioteca i cur rículum

2. "L’educació ha de respondre al repte d’ensenyar amb èxit tots el nens matriculats als sistemes educatius. En l’actualitat hem d’aconseguir que tots els alumnes arribin a uns nivells de rendiment educatiu que abans estaven reservats a un grup reduït de la població. Necesitem una base teòrica més sòlida per educar un nombre cada vegada més gran d’alumnes i portar-los a tots més lluny que mai, d’acord amb les exigències de la societat moderna." (GLASER, R.)

3. "L’educació ha de respondre al repte d’ensenyar amb èxit tots el nens matriculats als sistemes educatius. En l’actualitat hem d’aconseguir que tots els alumnes arribin a uns nivells de rendiment educatiu que abans estaven reservats a un grup reduït de la població. Necesitem una base teòrica més sòlida per educar un nombre cada vegada més gran d’alumnes i portar-los a tots més lluny que mai, d’acord amb les exigències de la societat moderna ." (GLASER, R.)

8. ALUMNAT PROFESSORAT NO SAP RES L’important és captar (incorporar) tot el que s’ha explicat, l’atenció focalitzada. El silenci és el millor aliat de l’aprenentatge, la memòria per repetir tot el captat (la ciència construïda), … GUARDIÁ DEL SABER, transmissor de la ciència i els coneixements culturals, responsable de la pervivència de la cultura

9. LECTOR TEXT El cervell és un receptacle passiu. L’important és percebre bé els estímuls, La concentració i l’atenció del lector. El silenci és el millor aliat del aprenentatge. Cal tècniques de lectura eficaç, els prerrequisits individuals… La CI ÈNCIA El SABER La CULTURA

10. PROCESO LECTOR DESCODI-FICACIÓ COMPRENSIÓ d ó na

11. les tospes aulenten els nolistens al trosp è s. Si les escapes són fora del lantifon de la teva entrija, perquè els nolistens no remplin les escapes oristes, Si les escapes són fora del lantífon de la teva entrija,

12. Si hi ha escapes fora del lantífon de la teva entrija, perquè els nolistens no remplin les escapes oristes, les tospes aulenten els nolistens al trosp è s. Què fan les tospes ? Qué aulenten?, on? Amb quina finalitat? Per què ho han de fer? Les escapes que són fora del lantínfon, com són? De qui és la entrija? Dibuixa el que has entès.

13. Sgosn un etsdui d’una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l’ordre en què les llteers etsan ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la derrara lltera etisigun ecsrites en la psioicó cocrrtea. La rstea pot estar ttaolmnte malament i tot i així pordàs lleigr-lo sesne pobrleems. Això és pquerè no lleigm cada lltera sinó que cpoesm la praulaa com un tot. Pesornamelnt em smbela icrneïlbe...

14. MESTRE CONCEPCIÓ BANCÀRIA

22. ALUMNAT PROFESSORAT En el di àleg construïm el SABER que és social, compartit i resultat de l’ACORD Comparteix el seu saber, dialoga i guia Comparteix el seu saber, i dialoga

23. MESTRA CONCEPCIÓ SÒCIOCONSTRUCTIVISTA

24. LECTORA TEXT El cervell est à contínuament actiu . L’important actualitzar els coneixements, saber dialogar i contrastar. Cal completar el que hi ha al text, llegir entrel í nies, anticipar, inferir… LLEGIR , en definitiva, é s PENSAR LECTORS

26. PROCESO LECTOR DESCODI-FICACIÓ COMPRENSIÓ d ó na

27. PROCESO LECTOR DESCODI-FICACIÓ COMPRENSIÓ es recolza inici i control de t é com a objectiu

30. LECTOR/A TEXT CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ LECTURA INTERACCIÓ “ LECTORS”

31. llegir El significat és al text, cal “descobrir-lo” A partir dels coneixements previs, el lector construeix el sig-nificat, “omple” els buits. El significat es “construeix” socialment a par-tir del text, els lectors i el context en què es produeix. S’ensenya formalment a partir de la descodificació. Ensenyament estratègic centrat en les interacci-ons a l’aula. Ensenyament crí-tic de conscien-ciació de la fun-ció social del text. didàctica En la descodi-ficació i la comprensió literal. En els processos cognitius i metacognitius En els contextos socials de producció i recepció del text. èmfasi D. Cassany

34. LECTOR/A TEXT CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ

40. LECTOR/A TEXT CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ LECTURA

41. LECTURA per a la VIDA QUOTIDIANA

42. la VIDA QUOTIDIANA Solució de problemes. Recerca focalitzada d’informació. Seguir manuals d’instruccions. …

43. LECTURA per a la VIDA QUOTIDIANA APRENDRE a SER i CONVIURE

44. APRENDRE a SER i CONVIURE EST È TICA pel plaer de llegir, liter à ria, PROJECTIVA Dial ò gica.

45. LECTURA per a la VIDA QUOTIDIANA APRENDRE a PENSAR APRENDRE a SER i CONVIURE

46. APRENDRE a PENSAR Realització d’activitats d’estudi. Solució de problemes. Comprensió global d‘un contingut. Revisió dels propis escrits. Recerca focalitzada d’informació. Completar informacions. Seguir instruccions (guions de treball). …

47. LECTURA per a la VIDA QUOTIDIANA APRENDRE a INTERPRETAR CRÍTICAMENT APRENDRE a PENSAR APRENDRE a SER i CONVIURE

48. APRENDRE a INTERPRETAR CRÍTICAMENT Reconèixer els components del text i com utilitza els recursos. Construcció personal i social dels significats. Reconeixement de la funcionalitat del text i les funcions socials que hi apareixen. Identificació de la ideologia present al text i de les implicacions de les estructures de poder.

51. LECTOR/A TEXT CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ LECTURA

52. LECTOR/A TEXT CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ LECTURA

53. hipertext TEXT Intertextualitat Forma Contingut

54. Formes (estructures) Extralingüístiques Lingüístiques Paralingüístiques

59. LECTOR TEXT CONEIXEMENTS del MÓN OBJECTIU CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ LECTURA COMPRENSIÓ DE TEXTOS

60. PROBLEMES DE COMPRENSIÓ LECTORA LECTOR/A TEXT No preveu les conductes necessàries per comprendre No identifica els elements constitutius del text No reela-bora les informa-cions No fa hipòtesi sobre el text No fa inferències No pensa: no manipula per extreure conclusions AFECTIUS No s’implica en l’activitat Rebutja la presen-tació Veu l’escola com un lloc on no té res a fer, cap paper Rebutja la quantitat de lectura COGNITIUS Desconeix as-pectes essen-cials del tòpic Desconeix les funcions de les paraules Desconeix els components del text No reconeix les inconsis-tències del text No presenta claus eficients per a la lectura CRÍTICS Només desco-difica el text i el significat literal No identifica els indicadors de poder No interpreta els indicadors del text PROCEDIMENTALS No es qües-tiona el text CONTEXT D’ALFABETITZACIÓ

61. COMPRENSIÓ DE TEXTOS INFERENCIAL LITERAL Acc é s l è xic An à lisi proposicional (microestructura) Integració (hip ò tesis i infer è ncies) Resums (identificació de temes, macroestructura) Elaboració (reorganització de les idees) CRÍTICA Ideologia del text Utilització del text

69. Estructura del currículum

70. APRENDRE LLENGUA Competència lingüístico-semiòtica Aprenentatges … Aprenentatges … Aprenentatges biològics Aprenentatges literaris Aprenentatges químics Aprenentatges físics Aprenentatges geològics Aprenentatges històrics Aprenentatges geogràfics

71. FINALITATS educatives COMUNICAR comprendre interaccionar produir mediar ORAL Construir REFER ÈNCIES culturals (interculturals) REFLEXIONAR AUDIO- SCRIPTURAL LLENGUA COMUNICACI Ó

75. LECTURA LECTORA TEXT CONEIXEMENTS del MÓN COMPRENSIÓ DE TEXTOS OBJECTIU INTERACCIÓ “ LECTORS” CONTEXT d’ALFABE-TITZACIÓ

76. Asociacions culturals Administraci ó educativa Asociacions socials Mares i pares de l’alumnat Centre educatiu Biblioteca /mediateca Popular municipal Biblioteca de l’aula Biblioteca del centre Ràdio i televisions locals Ràdio/TIC/TV web 2.0, blogg, xat, fòrum Comunitat educativa MESTRES NEN S Aula O A E

77. Es llegeixen llibres per aprendre a conèixer, a saber fer, a ser i a conviure… Per aprendre Al llarg de tota la vida.