Joan puig i ferreter

1. JOAN PUIG I FERRETER
Judit Blanco Celis
Ariadna Tomsen

2. Biografia
● Joan Puig i Ferreter neix a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill il·legítim
d'un ric terratinent, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare a casa d'uns
oncles. A la primavera de 1899 va traslladar-se a Barcelona. Va començar a estudiar farmàcia, però
ho va deixar el primer any, i a partir d'aleshores treballaria d'aprenent de farmàcia al carrer de
l'Arc del Teatre.
● Al 1904 pateix una experiència sentimental a França amb Matilde Thevenot.
● 1913 va acabar la carrera.
● 1918 es casa amb Clotilde Barranco. Tindrà dues filles, Pilar (1920) i Eva (1927).
● Quan el 1928 es funda Edicions Proa, Puig i Ferreter va ocupar el càrrec de director literari de la
Biblioteca A tot vent.
● 1936 Delegat per la Generalitat a França. Difamat. Relacions amb Marie-Rose Teston.
● Va escriure poesia i el dietari Ressonàncies, redactat entre 1942-52. Va ser ministre de justícia del
govern republicà a l'exili (1952-54). Va morir a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc
coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista català
més important de la primera meitat del segle XX".
● 1977 i 1981 surten els llibres pòstums de la seva novel·la El pelegrí apassionat i dels seus dietaris.

3. Publicacions periòdiques
● La Publicidad
● L'Horitzó
● El Diluvio
● La Campana de Gràcia

4. Cecília
● És la filla d'Amat i de Juliana, desde petita va viure amb els seus pares, Cecilia i Amat. Aquesta noia
està tota l'obra enfrentada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. Al final de l'obra
Cecília fa veure a la seva mare que las idees tradicionalistes deixan a la dona quasi sense drets
respecte l'home, les idees contradictories respecte a les del seu pare faran que aquesta se'n vagi de
casa. La rebel·lió que inicia Cecília té un doble sentit. D'una banda, s'enfronta amb el seu pare, que
podria entendre's com un enfrontament generacional entre pare i filla contra un control gairebé absolut
de la seva vida per part de la figura paterna. És, doncs, un enfrontament personal, individual. Però la
necessitat d'independència que experimenta Cecília està provocada perquè ha anat adquirint, amb la
seva formació com a mestra, una consciència ideològica a mesura que va veient la necessitat d'un
canvi, s'adona de la seva inferioritat i de la seva submissió a causa de la ignorància i del pes de la
tradició. I és en aquest moment que l'enfrontament amb el pare pren un altre caràcter. Cecília viu un
doble enfrontament: enfrontament familiar i enfrontament social.
● Fins aquell moment, les dones de les seves obres eren dames apassionades, sensuals, que només
pretenien dominar els homes a partir de l'ús dels seus encants. Cecília és l'únic personatge femení de
la seva primera època teatral capaç de mantenir una actitud racional, que margina els seus sentiments
(no accepta les atencions del mestre Vergès i només sent pel Foraster una admiració "professional").
No es tracta d'un personatge deshumanitzat i sense sentiments, però sí que és el primer personatge
femení "modern" de Puig i Ferrater.

5. ''Mal és a ignorància com bé és a intel·ligència''
Veritat intel·lectual i bé ètic
● La frase de ''mal és la ignorància com bé és a intel·ligència'' mostra com, en
l'obra, el que realment fa mal a la gent és la ignorància que tenen a causa de la
manca de coneixements i intel·ligència.
● En l'obra es fa èmfasi al mal que fa la ignorància, tant com sobre els altres com
sobre nosaltres mateixos. La ignorància, fins i tot, amb l'exemple de quan la gent
comença a ferir al Foraster, pot arribar a fer mal físicament.
● En la obra hi ha una clara síntesi entre la veritat intel·lectual i el bé ètic, ja que
relaciona el mal amb la ignorància, arribant a la conclusió que el bé només
s'assoleix si es coneix la veritat.

6. Manso
● En Manso és un personatge partidari carlí, que en un principi està en contra de
l'església i de la religió en general. En arribar al Foraster, el protegeix i està en
contra de que el poble no el vulgui escoltar. Fins i tot intenta evitar el
confrontament que hi ha entre el poble i el Foraster, quan a aquest segon li
comencen a llençar pedres.
● Però quan el Foraster comença a criticar a tot el poble i a nomenar-los de
incultes, ignorants, etc. Comença a canviar d'opinió.
● Finalment, quan arriba la puja del no res, canvia completament la seva mentalitat
i creu que és un miracle. És aleshores quan deixa el bàndol del Foraster per
posicionar-se a favor del poble i de les creences religioses.

7. Religió ''fe, esperança i amor''
● En aquesta obra s'hi mostren dos ideologies diferents. El pensament religiós i el
científic.
● El pensament científic, lògic i raonable d'alguns personatges de l'obra intenta
mostrar la veritat al poble, que en general tenen un pensament antic i ignorant.
● No critica la fe religiosa en si, sinó les conseqüències que té creure en la religió
cegament. Es critica més aviat a l'església i les creences que inculca, que
bàsicament s'aprofita i manipula la gent. La majoria de les coses en que creuen,
com per exemple el miracle de l'aigua, són fets que, malgrat que el poble no
s'adona, són totalment fantàstics.
● En general l'autor es mostra desacord amb tanta ignorància i creença falsa, i és
mostra bàsicament en la creació d'aquesta obra, que va ser principalment feta per
criticar aquesta situació en la qual vivien la majoria de la població en aquella
època.

8. Traduccions de Joan Puig i Ferreter
● Algunes traduccions que fa són:
● El marxant de Venècia de Shakespeare,
● Els menestrals de Gorki,
● El domini de les tenebres deTolstoi
● Peer Gynt d'Ibsen, una obra teatral basada en un conte popular
noruec, que tracta d'un jove seductor que s'enamora, però és rebutjat
per la seva mala reputació. Tot això generar diferents conflictes.

9. Segon acte
● El Foraster està a casa del Romanill, de sobte comença a ploure, i
les explicacions científiques i raonables explicades anteriorment pel
Foraster són inutils ja que la gent no se'l creu. Seguidament marxa
de casa d'en Romanill, i comença a escridasa-se amb el poble dient-
los tot el que ell pensava sobre aquesta situació. El poble se senten
traïts i el començen a fer fora del llençant-li pedres.
● Aquest acabament s'ha de considerar naturalista ja que el que pretèn
el Naturalisme és, analitzar la crua realitat i fer de la literatura una
ciència. Els problemes que es poden veure són la ignorància del
poble, i el que el Foraster vol és mostrar la realitat mitjaçant la
ciència.

10. Els herois de l'obra
● Els herois de l'obra són el Foraster i la Cecília, dos personatges amb
un pensament modern i científic, que volíen fer veure la realitat
mitjançant la ciència, però la gent del poble a causa de la religió, la
mentalitat conservadora de l'época i la ignorancia, se sentien traïts.
● En Vergés és una personatge neutre en tota l'obra i que s'inclina
cap a un bandol o cap a l'altre sengons la situació en que es troba.
En canvi el batlle del poble és un personatge que si evoluciona, ja
que s'adona que les creeces i la ignorancia no els porta a cap lloc, i
el que han de buscar és suna solució raonable.

11. Tema
● El tema d'aquesta obra és el modernisme enfront la societat amb
una mentalitat consevadora, on dos pensaments s'oposen a causa
d'un conflicte: la sequera.