1. Gaudim amb Contes
ELS VIATGES D’EN TRAST
Millor junts que tot sol!
En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està
imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el
que hi ha
Vaja com està en Trast avui. S’ha enfadat molt. És una verdadera injustícia,
pensa. Se sent maltractat, no hi ha dret. Ja fa una estona que està tancat a la
seva habitació, plorant de ràbia i d’impotència. Fins i tot quan ha vingut fa un
moment el seu pare a parlar amb ell, un cop han marxat na Diana i na Sílvia, la
seva filleta, no ha volgut que entrés. “Ara no vull parlar, pare – li ha dit –
encara estic molt enfadat. Millor més tard”
Malgrat el que ha dit, la intenció del seu pare de parlar li ha ajudat a baixar un
poc la intensitat del seu enuig. I comença, amb una mica de més tranquil·litat, a
pensar i reviure tot el que ha passat
Ha vingut a dinar avui, per primer cop, la filla de la parella del seu pare. És una
nena petita, de nom Sílvia, de sols 3 anys. Al principi, quan s’ho va dir el seu
pare, li van entrar moltes ganes conèixer-la i d’ensenyar-li les seves coses i
jugar amb ella. No té germans i moltes vegades en voldria tenir un, de germà o
germana, per no estar quasi sempre jugant tot sol o amb adults. Ben cert és
que alguns dies venen companys d’escola a casa o ell va a la seva. I llavors sí que
s’ho passa molt i molt bé, jugant tota l’estona a jocs nous i no paren. Ja sigui
amb joguines noves, muntant cabanyes amb coixins i llençols i sobretot, amb els
jocs electrònics. Veu que els seus amics d’escola que tenen germans, sempre
estan acompanyats i els troba al parc de jocs jugant junts i encara que a
vegades es queixin de que s’ho toquen tot, està segur que jugar amb algú és
molt millor que jugar tot sol. Ara, això d’una germaneta petita de bell nou i
sobretot que apareix ja amb tres anys no ho havia pensat mai, cóm seria jugar
amb ella. I vaja si n’ha quedat de ben servit!!
Na Sílvia és moguda, inquieta, tot ho toca i tot ho vol. Sobretot, molt nerviosa i
rabiosa quan per algun motiu no dorm després de dinar. I avui ha estat un dia
d’aquests. Mentre el seu pare i na Diana estaven prenent el cafè i parlant de
“temes importants de grans” no sap ben bé de quins, ells dos estaven a
l’habitació d’en Trast. Na Diana li ha dit. “Veritat Trast que tindràs cura de na
Sílvia i jugaràs amb ella, com el germanet gran? Segur que us divertireu molt”.
Però, uf, ha estat del tot insuportable!!
Primer en Trast volia jugar a futbol, xutant amb la pilota. Ha pensat que a
quasi tots els nens i les nenes de la seva classe els hi agrada jugar a la pilota.
Ha estat del tot impossible, es veu que no sap ni xutar ni que és el futbol, i ha
agafat la pilota amb les mans i no la deixava. Després, ha agafat el joc de
construcció per fer una nau espacial. “Al menys, sap utilitzar les mans” ha
pensat en Trast. No ha hagut res a fer. Na Sílvia sols agafava les peces per

2. tirar-les per terra i quan en Trast li donava una peça se la ficava a la boca i la
bavejava tota, quin fàstic! Fins i tot, quan li ha mostrat la seva col·lecció de
ninots monstruosos, ni s’ho ha mirat, i això que a l’escola tots els nens juguen i
fan partides a tot hora!!
Na Sílvia ha començat a tocar-li totes les joguines i a remoure tot el que ha
volgut, sense demanar-li permís i no hi havia manera de jugar a res amb ella. Al
final, l’ha deixat al seu aire i ell s’ha posat a fer un dibuix, tot capficat per no
sentir-la. El pitjor de tot ha estat quan de sobte, ha anat per darrera seu i li
ha agafat el dibuix i s’ho ha rebregat, tot somrient-li i dient-li “Hola Trast”.
Quan en Trast, ja fart d’aquesta criatura, li ha cridat “És meu, deixa el meu
dibuix!!”, ha començat a plorar desconsoladament. I per acabar-lo d’arreglar,
ha vingut el pare i li ha preguntat, amb veu d’enfardat:
- A veure, Trast, què ha passat? Tu ets el gran i hauries de tenir cura de na
Sílvia, la teva nova germaneta
I quan en Trast ha volgut explicar-li tot el que li estava fent, fins i tot s’ha
enfadat més i li ha dit
- Prou Trast, ja tens una edat per entendre que els nens petits a vegada ho
toquen tot i fan coses pròpies de la seva edat. Hem de ser més tolerants amb
els petits
I desprès de pensar una estona, es diu dins seu “què bo seria que no hi
haguessin aquests nens que tot ho remenen i tot ho toquen”
I, de sobte... ale op! en Trast entra al “Món dels Nens Tot Sols”
A les cases sols hi ha un nen o una nena i mai deixen que hi hagi dos nens junts.
Fins i tot, quan venen els cosins o amics, han d’estar-se en habitacions tot sols.
No els deixen jugar junts, així no hi ha conflictes ni baralles i ningú no toca res
a ningú. Pels adults, és una tranquil·litat molt gran, poden parlar de les seves
coses sense que sovint els marrecs els vinguin amb les seves discussions
En Trast, això que de bon principi li ha semblat molt i molt bé, poc a poc veu
que és ben avorrit. I a sobre, el seu pare li diu: “veus que bé, Trast? Ja ningú
et toca res i no has de deixar cap joguina. I pots fer el que vulguis, ningú et
molestarà”
I pensa que tal vegada, el problema no és tant que la Sílvia sigui una nena
petita, igual ell havia d’haver adaptat els jocs que li proposava a la seva edat.
Conclou que hagués estat molt millor demanar-li a na Diana, la mare de na
Sílvia, quins són els jocs que li agraden més a la seva filla i jugar amb ella a allò
que li sigui divertit
Llavors en Trast ho entén tot:
“Això sí que m’agrada de debò!! - pensa- Un món on els nens podem jugar
junts encara que de vegades, haguem d’estar pels més petits i sobretot,
ser més savis i jugar amb ells a allò que els hi agradi i els distregui. I que
els adults ho tinguin sempre present, ensenyar-nos als nens grans cóm
jugar i estar amb els més petits”
I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat !!
Jordi Gutierrez Jané (Psicòleg i contista)
http://gaudimambcontes.blogspot.com