1. Fitxa 26: MAJESTAT BATLLÓ
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Majestat Batlló
Autor desconegut
Cronologia Mitjan segle XII
Tipologia exempta
Material Fusta de xiprer policromada
Mides 1,56m x 1,20m
Estil romànic
Tema Religiós, Crist en Majestat
Localització MNAC (Barcelona)
CONTEXT
La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per
l’industrial català Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de
Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que
conserva la policromia gairebé completa.
Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els
davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari
de l’església (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre
sacre o processons.

3. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Escultura exempta, pensada per a una visió frontal.
 No es conserva tota la talla.
 Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces
articulades i hi falten les que es corresponen amb els
peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà
dreta i uns quants de la mà esquerra que s’han perdut.
 Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica,
únicament trencada per la lleugera inclinació del cap ,
cap a la dreta.
 Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva
anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és
pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra.
 Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que
cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada
manicata, lligada amb un cíngol o cenyidor i
estructurada a base de plecs verticals paral·lels que
reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els
plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i
estan lleugerament corbats, i els de la part inferior són
més amples, contribuint a donar forma a la cintura.

4. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera
obliqua.
 El cap és una sola peça i no incorpora cap corona.
 Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, de
manera que ambdós reben un tractament geomètric.
 Geometrisme també als ull –mirada inexpressiva i distant- al nas i a les orelles

5.  Simetria també present en la policromia:
colors vius destacant els vermells i els blaus
de la túnica i la creu, pintats al tremp. La
túnica està decorada amb motius en forma
de cercles concèntrics i motius florals de
colors blaus i vermells. El mantell acaba en
una sanefa de signes que han estat
interpretats com a caràcters d’escriptura
cúfica (àrab).
 Les dues tonalitats també decoren una
gran part de la creu.
DESCRIPCIÓ FORMAL

6.  A la part posterior de la creu hi ha un forat i
les restes d’un agnus Dei, l’anyell que
representa la mort i resurrecció de Jesús, de
color vermell i blau verdós i unes inscripcions,
actualment inintel·ligibles. També al braç
vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una
inscripció en llatí “Ihs nazarenus rex iv
deorum” (Jesús natzarè, rei dels jueus).
DESCRIPCIÓ FORMAL

8. TEMÀTICA
La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat,
anomenada Volto Santo o Crist Beirut, va ser esculpida per
Nicodem, que juntament amb Josep d’Arimatea, va davallar el cos
de Jesús de la creu i el va sepultar.
En el període romànic, durant el qual aquesta iconografia va ser
molt comuna, hi havia dues modalitats de representació de Crist
crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció
dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa
la victòria de Crist sobre la mort.
Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant,
que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L’obra presenta
la imatge de Jesús com la de l’Home Déu que ha superat el dolor i la
mort. La figura, que no mostra sofriment físic ni psíquic, està
vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i
l’expressió serena.

9. MODELS I INFLUÈNCIES
La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la
solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat
Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina,
arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la
tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a
la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu
de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes
còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model
per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta
influència també es visible en l’ornamentació de la túnica, que
recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a
través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre
governants.
El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la
converteix en un referent i un model historicoartístic
importantíssim de l’escultura romànica catalana.