II Jornada de mesures penals alternatives. Elements de millora en la intervenció dels delegats.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 30 d'octubre de 2014
L'entrevista com a eina per a la detecció de l'abús de l'alcohol en les MPA
1. 1
Implementació, avaluació i validació de l’eina
L’entrevista com a eina per
a la detecció de l’abús de
l’alcohol en les MPA
Alícia Parés Bayerri i Alícia de Maya Sanchez
Delegades d’execució de mesures penals alternatives (Girona)
30 d’octubre de 2014
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del
material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús
comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
Programa Compartim
II Jornada sobre Mesures Penals Alternatives
"Elements de millora en la intervenció dels delegats"
2. La CoP
Objectius
• 2013
Creació d’un model d’entrevista dirigit a fer una
detecció d’un possible abús o addicció al consum
d’alcohol de les persones penades.
• 2014
Avaluació i la validació de l’eina de detecció.
3. Dades i factors rellevants
14%
54%
19%
13%
Delictes violents
Contra la seguretat vial
Contra la propietat
Altres
Nombre de casos relacionats amb el consum
abusiu d’alcohol atesos per any
• Per tipus de delicte.
4. Dades i factors rellevants
1,7
16,2
24,8
0,9
0
5
10
15
20
25
Conducció amb excés velocitat
Conducció sense permís
Conducció sota efectes alcohol
Conducció temerària
Nombre de casos relacionats amb el consum
abusiu d’alcohol atesos per any
• Delictes contra la seguretat vial
5. Prevalença del consum abusiu d’alcohol
El consum abusiu d’alcohol a Espanya, suposa
una greu problemàtica social.
- 0.2% en dones, 31.200 dones
- 1.2% en homes, 186.000 homes
l’Alcohol és el responsable del 8.4% de les morts en
dones i el 12.3% en homes.
(Rehm, Shield, Gmel & Gual, 2013)
Dades i factors rellevants
6. Detecció del consum abusiu d’alcohol
Davant d’aquesta situació, s'evidencia la
necessitat de dotar als professionals de l’àmbit
de l’execució penal d’eines adaptades i fiables
per a la detecció del consum abusiu d’alcohol,
amb l’objectiu de millorar la intervenció,
afavorir la reinserció i la rehabilitació de les
persones penades.
Dades i factors rellevants
7. Avaluació de l’eina
Mostra
• La mostra de 117 penats/des, està formada per un 6% de
dones i un 94% d’homes.
0
20
40
60
80
100
HOMES
DONES
12. 1a fase d’avaluació de l’eina
Objectiu
• Conèixer la utilitat que té per al delegat l’ús
d’aquesta eina per a la detecció del consum
d’alcohol.
13. 1a fase d’avaluació de l’eina
Com ho aconseguim?
• Es crea un qüestionari específic d’avaluació que
s’haurà de respondre per a cada entrevista feta
amb l’eina.
• Recollida de dades
• Anàlisi de dades
14. 1a fase d’avaluació de l’eina
Qüestionari d’avaluació de l’eina
- Grau de satisfacció amb el nou format d’entrevista.
- Grau de satisfacció amb la nova entrevista en relació amb la
detecció del consum abusiu d’alcohol.
- Ha permès extreure més informació i més bona i, en conseqüència,
fer un millor seguiment de la mesura en relació amb la informació
extreta?
- L’empraries com a entrevista d’enquadrament dels TBC?
- Aspectes concrets: el format, la utilitat, la claredat i
l’ordre de les àrees.
- Consideres que cal afegir-hi algun ítem? Quins?
- Tens qualsevol altra aportació a fer? Quines?
15. 1a fase d’avaluació de l’eina
Recollida de dades
• Mínim de 2/3 de delegats per equip.
• 10 entrevistes per delegat.
• Un qüestionari d'avaluació per cada usuari
entrevistat mitjançant l’eina.
16. 1a fase d’avaluació de l’eina
Anàlisi de dades
• Temps de l’entrevista
• Estructura de l’entrevista
• Comoditat o incomoditat i col·laboració del penat
• Utilitat quant a la detecció de consum
17. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
• Temps de l’entrevista
70,37%
29,63%
Menys de 45'
45' o més
TBC - 180j
PF VIALTBC + 180j
PF VIDO
TTAD
TTASM
18. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
• Estructura de l’entrevista
+ Agilitat en la recollida de la informació
+ Abordatge aspectes concrets relacionats amb el consum actiu i
abusiu d’alcohol
+ Organització per àrees correcta
19. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
• Estructura de l’entrevista
Massa adreçada a detectar el consum d’alcohol, hi manquen
ítems per a altres consums o patologies mentals.
Massa adreçada a penes de treballs en benefici de la comunitat;
proposen que n’hi hagi diverses versions, segons el tipus de
pena imposada.
20. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
• Incomoditat/col·laboració del penat
81,82%
18,18%
Còmode
Incòmode
95,37%
4,63%
Col·laborador
No col·labora
21. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
• Utilitat de l’eina pel que fa a la detecció del consum
abusiu d’alcohol
+ En els casos en què el penat reconeix la seva addicció o
bé ja estava vinculat a algun centre de deshabituació per
aquesta problemàtica concreta, l’eina permet estructurar la
informació i abordar aspectes de manera més intensiva.
L’eina no serveix per recollir més informació si el penat
no està motivat per explicar o reconèixer una problemàtica
de consum.
22. 1a fase d’avaluació de l’eina
Resultats quantitatius
22,20%
50,40%
27,40%
Consum de cap de
setmana
No consumeixen
Si consumeixen
23. 1a fase d’avaluació de l’eina
Conclusions
• L’eina serveix, sobretot, per recollir molta informació pràctica quan es refereix
al compliment de TBC, delicte de seguretat viària per conducció sota
influència de begudes. Pel compliment d’altres penes manquen altres
aspectes rellevants.
• L’eina no permet entrar en el tema del consum si la persona no vol, encara la
motiva menys i es tanca; habitualment està condicionada per la seva
problemàtica i el context.
• Si el consum d’alcohol és molt clar, l’eina facilita la recollida d’informació
relativa a aquest aspecte.
• Manquen espais per recollir altres aspectes importants indicats anteriorment.
24. 2a fase d’avaluació de l’eina
Objectiu
• En els casos en què no es va detectar consum
(50,40 %), i també ens els consumidors de cap de
setmana (22,20 %), saber si realment durant
l’execució de la mesura es manté aquest supòsit o
bé es percep un consum actiu d’alcohol en els
primers i un consum més freqüent en els segons.
25. 2a fase d’avaluació de l’eina
Com ho aconseguim?
• L’entitat ens informa que el penat ha assistit al
compliment sota els efectes de l’alcohol.
• El penat admet el consum en entrevistes posteriors.
• La família del penat ens informa de la problemàtica.
26. 2a fase d’avaluació de l’eina
Recollida de dades
• Seguiment per part del delegat de la mesura en
qüestió durant una temps de 6 mesos.
• Comprovació que les dades extretes amb l’eina a
la primera entrevista es mantenen en el temps o no.
27. 2a fase d’avaluació de l’eina
Anàlisi de dades (117 casos)
22,20%
50,40%
27,40%
Consum de cap de
setmana
No consumeixen
Si consumeixen
59 persones
26 persones32 persones
28. 2a fase d’avaluació de l’eina
Resultats
3 1
32
56 25
No consumeixen Consum de cap de
setmana
Si consumeixen
29. Conclusió final
• L’eina desenvolupada actua eficaçment per
discriminar les persones que fan consums elevats
d’alcohol de les que no en fan.
• Facilita al delegat la recollida d’informació i afavoreix
la intervenció social i l’abordatge de la problemàtica
detectada.
30. Línies de futur
• Plantejament d’una tercera fase d’avaluació de
les persones amb un consum abusiu amb eines
ja validades per comprovar la validesa de la
nostra eina.
• L’alt percentatge de persones que atenem amb
problemàtica de consum abusiu d’alcohol fa
necessari el desenvolupament d’una eina
específica per al context d’MPA.
32. Línies de futur
• Aquesta entrevista semiestructurada, destinada a la
detecció del consum d’alcohol en MPA, podria ser el
principi d’una eina més gran que explorés altres
àrees que són iguals de rellevants i que observem
que també tenen un gran impacte en el compliment
de les penes imposades als usuaris. Aquestes àrees
podrien ser: altres tipus de consum, patologies de
salut mental, factors sociodemogràfics, etc.