SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  22
L’ autisme infantil
www.autismeurl.blogspot.com
http://www.scribd.com/doc/41465370
Judit Garcia
Laura Céspedes
1r curs del Grau d’Educació Infantil
Autisme
Què és?
Evolució
Curs del
primer any
Curs del
segon any
Caract.
visuals
El
llenguatge
Té cura?
És
hereditari?
Causes Símptomes
Noció del
temps
Falta d’afecte i
dif. conductes
Personalitat
Diagnòstic
Bibliografia
Què és?
L'autisme és un trastorn del desenvolupament que presenta
greus alteracions de la sociabilitat, de la comunicació i del
patró del comportament.
Evolució
• Primera etapa (de 3 a 8 mesos):
o Nadons particularment tranquils.
o No sol·liciten res de ningú
o Es manifesten poc i semblen feliços quan estan sols.
o Són indiferents a la presencia d’un adult.
o No mostren agitació, no somriuen i no mostren cap
mena d’ angoixa davant de lo estrany.
• Segona etapa (dels 13 als 72 mesos):
o L’ autisme ja és evident.
o No hi ha contacte amb l’entorn.
o La mirada està buida.
o Refusa el contacte físic i només l’ interessa una part de l’
adult.
o L’ utilitza com els objectes, amb manipulacions repetitives i
estereotipades.
o El nen pot vincular-se a un objecte on desencadenen la seva
agressivitat.
o No hi ha relacions amb els altres nens.
o És purament indiferent al joc.
Característiques visuals
•Mirada que no mira, però traspassa.
•Balboteig monòton i tardà del so.
•Manca de contacte amb el seu entorn.
•Absència de llengua de signes.
•Sembla no preocupar-se de la gent.
•No li importa ni el menjar ni el contacte.
•Rígid sense manifestar signes ni imitació de l'adult.
•No segueix a la mare i es pot entretenir molt amb un sol
objecte.
• No atribueix un significat al món real que l'envolta.
• En l'etapa preescolar es mostra estrany i no parla.
• Li costa assumir el jo i identificar als altres.
• No mostra contacte.
• Pot presentar conductes agressives, fins i tot a si mateix.
• No mostra contacte físic, oral ni visual.
• Si als cinc anys parlen, utilitzen un llenguatge molt diferent
dels altres nens.
• Respostes sensorials anormals.
•
• En l'adolescència un terç dels autistes solen patir atacs
epilèptics.
• Actuacions de caràcter sexual.
• Persisteix el dèficit de comunicació i el manteniment de la
fixació d' idees.
• En els homes amb una freqüència 4 o 5 vegades més que en
les dones. Les dones autistes són més propenses a presentar
un retràs mental més greu que els homes.
Trastorns en el llenguatge
• No apareix fins els 4-5 anys amb el descobriment de les
persones.
• Només parla qui l’ interessa.
• Aquest retràs afecta a la parla i a la comprensió.
• A partir de la seva lectura, consoliden el seu llenguatge.
• Per a una evolució cal una reeducació conjunta d’ una
psicoteràpia.
• Fan ús dels pronoms i de les formes verbals.
Té cura?
• No té cura pero hi ha diferents mesures per fer-lo front:
o L’ educació especial: adequada a les modalitats cognitives del
nen.
o Tractament farmacològic: sempre supervisat per un
especialista.
o Suport familiar: Donar suport al nen pensant que l’ autisme
no és un trastorn afectiu de criança.
És hereditari?
• L’ estudi dels bessons monozigòtics constituiria la prova
decisiva per determinar el caràcter innat de l’autisme infantil
(B. Rimland).
• B. Bettelheim: Encara que només hi hagués un cas de bessons
en que un fos autista i l’ altre no, seria suficient per dubtar de
la teoria de l’ origen innat, i donar suport a la hipòtesi de
l’ entorn.
Causa de l’ autisme
• B. Rimland: Aquests nens són inaccessibles als estímuls externs.
L’ origen de l’ autisme pot ser degut a l’ hipòxia ( intoxicació per
oxigen).
• J.P. Glavin, l’ autisme pot ser degut al canvi ràpid de la pressió
d’ oxigen que pateix l’ infant a la sortida de la incubadora.
Com diagnosticar-ho
• S' han desenvolupat una sèrie d'instruments de detecció:
o STAT (Screening Tool for Autism in Two-Year-Olds ) eina de
detecció de l'autisme en nens de dos anys.
o SCQ (Social Communication Questionnaire) qüestionari de
comunicació social per a nens de més de quatre anys.
o Algunes es basen en les respostes dels pares a un qüestionari.
• Altres fan una combinació d’ informes i observacions.
• És possible que alguns no identifiquin a nens amb TEA (trastorn
d’ aspecte autista) lleu, com els que pateixen autisme d'alt
funcionament o síndrome d’ Asperger.
• S’ han dissenyat uns detectors per a TEA greu que es centren en
el deteriorament social i conductual.
Símptomes
• Retard mental.
• Alteracions del desenvolupament de les habilitats
cognoscitives.
• El nivell de comprensió del llenguatge és inferior a la del
llenguatge expressiu.
• Símptomes comportamentals.
• Respostes extravagants als estímuls sensorials.
• Irregularitats en la ingestió alimentària.
• Absència depor en resposta a perills reals i un temor excessiu
en resposta a objectes no reals.
• Comportaments autolessius.
En els nens petits:
• Incapacitat per abraçar i absència del contacte ocular.
• Indiferència o cap a les manifestacions d’afecte o de contacte
físic.
• Respostes facials o somriures dirigides socialment.
• Incapacitat per respondre a la veu dels pares.
• Tracten als adults com a ésser intercanviables o s’aferren
especificament a persones concretes.
• Excel·lent memòria a llarg termini, però la informació en
qüestió tendeix a repetir-se una i altra vegada.
• Li costa reconèixer l'existència i els sentiments dels altres.
• No busca consol en moments d'aflicció.
• És incapaç d'imitar o establir activitats imaginatives.
• Presenta una marcada anormalitat en la comunicació no
verbal.
• Realitza moviments corporals estereotipats.
• Mostra una preocupació persistent per part d'objectes.
• Intensa aflicció per canvis en aspectes insignificants de
l'entorn.
• Insisteix a seguir rutines.
• Limitació marcada d'interessos, concentrat en un interès
particular.
Falta d’ afecte i diferents conductes
• Segons B. Bettelheim, només mira el que té sentit per a ell i
ignorara els estímuls sense importància.
• Altres autros diuen que existeix una incapacitat congènita per
establir contacte amb les persones i una falta de protecció
contra els estímuls. No tenen relació amb el “jo”.
Desenvolupament de la personalitat
• Els caracteritza un grau extrem d’ aïllament i solitud.
• No responen als gestos previsors normals.
• No s'adapten de cap manera als cossos dels que els sostenen.
• L’ afirmació, quan l’ expressa , consisteix en la repetició del
que algú ha dit en lloc de dir la paraula “si”.
• La conducta podria classificar-se en dues categories:
la d’ autosestimulació i la de producció vocal:
o L’ autoestimulació afecta del 70 al 95% de les hores en que el
nen està despert.
o Les conductes vocals del 10 al 35%.
o El 75% dels nens mostren una conducta violenta.
Bibliografia
• J. de Ajuriaguerra; D. Marcelli (1982) Psicopatología del niño.
Barcelona. Toray-masson, S.A.
• 1995. DSM-IV. Manual de diagnóstico y estadístico de los
trastornos mentales. Masson, S.A. Barcelona.
• J. de Ajuriaguerra. (Juny 1983)Manual de Psiquiatría infantil.
Barcelona. Masson, S.A.
• Paul Henry Maussen; John Janeway Conger; Jerome Kagan.
(1979) Desarrollo de las personalidades en el niño.México.
Trillas México.
• Cuidado Infantil, 2008. <http:// www.cuidadoinfantil.com>
• María Teresa Muñoz Quezada, Psicologa, PUC. Talca.
Chile.Monografiashttp://www.monografias.com/trabajos15/au
tismo-infantil.shtml
• Patricia Menezes Baptista. Educación y Autismo: La
importancia del estímulo visual. nº 5-6. 2005.
<http://forodeecucaion.com/numeros5_6/005.pdf>

Contenu connexe

Tendances

Tendances (16)

CARACTERÍSTIQUES ALUMNAT TDAH
CARACTERÍSTIQUES ALUMNAT TDAHCARACTERÍSTIQUES ALUMNAT TDAH
CARACTERÍSTIQUES ALUMNAT TDAH
 
Introducció a la Dislèxia de Paula Cirera Associació Pequitos
Introducció a la Dislèxia de Paula Cirera Associació PequitosIntroducció a la Dislèxia de Paula Cirera Associació Pequitos
Introducció a la Dislèxia de Paula Cirera Associació Pequitos
 
Guiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalanaGuiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalana
 
Alumnes amb tdah aldana
Alumnes amb tdah aldanaAlumnes amb tdah aldana
Alumnes amb tdah aldana
 
adana
adanaadana
adana
 
Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament
Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupamentDificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament
Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament
 
Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4
 
Presentacio el trevol_2
Presentacio el trevol_2Presentacio el trevol_2
Presentacio el trevol_2
 
Sessió 1.detecció dels senyals dalerta
Sessió 1.detecció dels senyals dalertaSessió 1.detecció dels senyals dalerta
Sessió 1.detecció dels senyals dalerta
 
Dol a Pediatria
Dol a PediatriaDol a Pediatria
Dol a Pediatria
 
Autisme
AutismeAutisme
Autisme
 
Tarstorn Esquizoide
Tarstorn EsquizoideTarstorn Esquizoide
Tarstorn Esquizoide
 
Tdah article
Tdah articleTdah article
Tdah article
 
11 Tdah
11 Tdah11 Tdah
11 Tdah
 
Una escola per a tots!
Una escola per a tots!Una escola per a tots!
Una escola per a tots!
 
Tr síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'aspergerTr  síndrome d'asperger
Tr síndrome d'asperger
 

Similaire à L' autisme

Presentació autisme
Presentació autismePresentació autisme
Presentació autismePaula123450
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescènciagemmadoar
 
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"imma1989
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaPediatriadeponent
 
L’adolescència nou
L’adolescència nouL’adolescència nou
L’adolescència nougemmadoar
 
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018Pediatriadeponent
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaAgustí Estévez
 
Alteracions de conducta
Alteracions de conductaAlteracions de conducta
Alteracions de conductamarialopeztena
 
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Trastorn  Antisocial De La PersonalitatTrastorn  Antisocial De La Personalitat
Trastorn Antisocial De La PersonalitatEscola Pia Santa Anna
 
Conferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellConferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellGrupoAFIN
 
Power tda h
Power tda hPower tda h
Power tda hMar
 
tda h
tda htda h
tda hMar
 
Què és l'autisme
Què és l'autismeQuè és l'autisme
Què és l'autismecrpsabadell
 

Similaire à L' autisme (20)

Asperger
AspergerAsperger
Asperger
 
Presentació autisme
Presentació autismePresentació autisme
Presentació autisme
 
Apunts
ApuntsApunts
Apunts
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescència
 
Toc
TocToc
Toc
 
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
 
Transtorn Evitació
Transtorn EvitacióTranstorn Evitació
Transtorn Evitació
 
L’adolescència nou
L’adolescència nouL’adolescència nou
L’adolescència nou
 
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
 
Alteracions de conducta
Alteracions de conductaAlteracions de conducta
Alteracions de conducta
 
Trastorn Antisocial De La Personalitat
Trastorn  Antisocial De La PersonalitatTrastorn  Antisocial De La Personalitat
Trastorn Antisocial De La Personalitat
 
Conferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellConferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp Sabadell
 
Power tda h
Power tda hPower tda h
Power tda h
 
tda h
tda htda h
tda h
 
Tp Dependencia
Tp DependenciaTp Dependencia
Tp Dependencia
 
Autisme
AutismeAutisme
Autisme
 
Aspeger[1]
Aspeger[1]Aspeger[1]
Aspeger[1]
 
Què és l'autisme
Què és l'autismeQuè és l'autisme
Què és l'autisme
 

Dernier

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Dernier (8)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

L' autisme

  • 1. L’ autisme infantil www.autismeurl.blogspot.com http://www.scribd.com/doc/41465370 Judit Garcia Laura Céspedes 1r curs del Grau d’Educació Infantil
  • 2. Autisme Què és? Evolució Curs del primer any Curs del segon any Caract. visuals El llenguatge Té cura? És hereditari? Causes Símptomes Noció del temps Falta d’afecte i dif. conductes Personalitat Diagnòstic Bibliografia
  • 3. Què és? L'autisme és un trastorn del desenvolupament que presenta greus alteracions de la sociabilitat, de la comunicació i del patró del comportament.
  • 4. Evolució • Primera etapa (de 3 a 8 mesos): o Nadons particularment tranquils. o No sol·liciten res de ningú o Es manifesten poc i semblen feliços quan estan sols. o Són indiferents a la presencia d’un adult. o No mostren agitació, no somriuen i no mostren cap mena d’ angoixa davant de lo estrany.
  • 5. • Segona etapa (dels 13 als 72 mesos): o L’ autisme ja és evident. o No hi ha contacte amb l’entorn. o La mirada està buida. o Refusa el contacte físic i només l’ interessa una part de l’ adult. o L’ utilitza com els objectes, amb manipulacions repetitives i estereotipades. o El nen pot vincular-se a un objecte on desencadenen la seva agressivitat. o No hi ha relacions amb els altres nens. o És purament indiferent al joc.
  • 6. Característiques visuals •Mirada que no mira, però traspassa. •Balboteig monòton i tardà del so. •Manca de contacte amb el seu entorn. •Absència de llengua de signes. •Sembla no preocupar-se de la gent. •No li importa ni el menjar ni el contacte. •Rígid sense manifestar signes ni imitació de l'adult. •No segueix a la mare i es pot entretenir molt amb un sol objecte. • No atribueix un significat al món real que l'envolta.
  • 7. • En l'etapa preescolar es mostra estrany i no parla. • Li costa assumir el jo i identificar als altres. • No mostra contacte. • Pot presentar conductes agressives, fins i tot a si mateix. • No mostra contacte físic, oral ni visual. • Si als cinc anys parlen, utilitzen un llenguatge molt diferent dels altres nens. • Respostes sensorials anormals. •
  • 8. • En l'adolescència un terç dels autistes solen patir atacs epilèptics. • Actuacions de caràcter sexual. • Persisteix el dèficit de comunicació i el manteniment de la fixació d' idees. • En els homes amb una freqüència 4 o 5 vegades més que en les dones. Les dones autistes són més propenses a presentar un retràs mental més greu que els homes.
  • 9. Trastorns en el llenguatge • No apareix fins els 4-5 anys amb el descobriment de les persones. • Només parla qui l’ interessa. • Aquest retràs afecta a la parla i a la comprensió. • A partir de la seva lectura, consoliden el seu llenguatge. • Per a una evolució cal una reeducació conjunta d’ una psicoteràpia. • Fan ús dels pronoms i de les formes verbals.
  • 10. Té cura? • No té cura pero hi ha diferents mesures per fer-lo front: o L’ educació especial: adequada a les modalitats cognitives del nen. o Tractament farmacològic: sempre supervisat per un especialista. o Suport familiar: Donar suport al nen pensant que l’ autisme no és un trastorn afectiu de criança.
  • 11. És hereditari? • L’ estudi dels bessons monozigòtics constituiria la prova decisiva per determinar el caràcter innat de l’autisme infantil (B. Rimland). • B. Bettelheim: Encara que només hi hagués un cas de bessons en que un fos autista i l’ altre no, seria suficient per dubtar de la teoria de l’ origen innat, i donar suport a la hipòtesi de l’ entorn.
  • 12. Causa de l’ autisme • B. Rimland: Aquests nens són inaccessibles als estímuls externs. L’ origen de l’ autisme pot ser degut a l’ hipòxia ( intoxicació per oxigen). • J.P. Glavin, l’ autisme pot ser degut al canvi ràpid de la pressió d’ oxigen que pateix l’ infant a la sortida de la incubadora.
  • 13. Com diagnosticar-ho • S' han desenvolupat una sèrie d'instruments de detecció: o STAT (Screening Tool for Autism in Two-Year-Olds ) eina de detecció de l'autisme en nens de dos anys. o SCQ (Social Communication Questionnaire) qüestionari de comunicació social per a nens de més de quatre anys. o Algunes es basen en les respostes dels pares a un qüestionari.
  • 14. • Altres fan una combinació d’ informes i observacions. • És possible que alguns no identifiquin a nens amb TEA (trastorn d’ aspecte autista) lleu, com els que pateixen autisme d'alt funcionament o síndrome d’ Asperger. • S’ han dissenyat uns detectors per a TEA greu que es centren en el deteriorament social i conductual.
  • 15. Símptomes • Retard mental. • Alteracions del desenvolupament de les habilitats cognoscitives. • El nivell de comprensió del llenguatge és inferior a la del llenguatge expressiu. • Símptomes comportamentals. • Respostes extravagants als estímuls sensorials. • Irregularitats en la ingestió alimentària. • Absència depor en resposta a perills reals i un temor excessiu en resposta a objectes no reals. • Comportaments autolessius.
  • 16. En els nens petits: • Incapacitat per abraçar i absència del contacte ocular. • Indiferència o cap a les manifestacions d’afecte o de contacte físic. • Respostes facials o somriures dirigides socialment. • Incapacitat per respondre a la veu dels pares. • Tracten als adults com a ésser intercanviables o s’aferren especificament a persones concretes. • Excel·lent memòria a llarg termini, però la informació en qüestió tendeix a repetir-se una i altra vegada.
  • 17. • Li costa reconèixer l'existència i els sentiments dels altres. • No busca consol en moments d'aflicció. • És incapaç d'imitar o establir activitats imaginatives. • Presenta una marcada anormalitat en la comunicació no verbal. • Realitza moviments corporals estereotipats. • Mostra una preocupació persistent per part d'objectes. • Intensa aflicció per canvis en aspectes insignificants de l'entorn. • Insisteix a seguir rutines. • Limitació marcada d'interessos, concentrat en un interès particular.
  • 18. Falta d’ afecte i diferents conductes • Segons B. Bettelheim, només mira el que té sentit per a ell i ignorara els estímuls sense importància. • Altres autros diuen que existeix una incapacitat congènita per establir contacte amb les persones i una falta de protecció contra els estímuls. No tenen relació amb el “jo”.
  • 19. Desenvolupament de la personalitat • Els caracteritza un grau extrem d’ aïllament i solitud. • No responen als gestos previsors normals. • No s'adapten de cap manera als cossos dels que els sostenen. • L’ afirmació, quan l’ expressa , consisteix en la repetició del que algú ha dit en lloc de dir la paraula “si”.
  • 20. • La conducta podria classificar-se en dues categories: la d’ autosestimulació i la de producció vocal: o L’ autoestimulació afecta del 70 al 95% de les hores en que el nen està despert. o Les conductes vocals del 10 al 35%. o El 75% dels nens mostren una conducta violenta.
  • 21. Bibliografia • J. de Ajuriaguerra; D. Marcelli (1982) Psicopatología del niño. Barcelona. Toray-masson, S.A. • 1995. DSM-IV. Manual de diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Masson, S.A. Barcelona. • J. de Ajuriaguerra. (Juny 1983)Manual de Psiquiatría infantil. Barcelona. Masson, S.A. • Paul Henry Maussen; John Janeway Conger; Jerome Kagan. (1979) Desarrollo de las personalidades en el niño.México. Trillas México.
  • 22. • Cuidado Infantil, 2008. <http:// www.cuidadoinfantil.com> • María Teresa Muñoz Quezada, Psicologa, PUC. Talca. Chile.Monografiashttp://www.monografias.com/trabajos15/au tismo-infantil.shtml • Patricia Menezes Baptista. Educación y Autismo: La importancia del estímulo visual. nº 5-6. 2005. <http://forodeecucaion.com/numeros5_6/005.pdf>