2. Autisme
Què és?
Evolució
Curs del
primer any
Curs del
segon any
Caract.
visuals
El
llenguatge
Té cura?
És
hereditari?
Causes Símptomes
Noció del
temps
Falta d’afecte i
dif. conductes
Personalitat
Diagnòstic
Bibliografia
3. Què és?
L'autisme és un trastorn del desenvolupament que presenta
greus alteracions de la sociabilitat, de la comunicació i del
patró del comportament.
4. Evolució
• Primera etapa (de 3 a 8 mesos):
o Nadons particularment tranquils.
o No sol·liciten res de ningú
o Es manifesten poc i semblen feliços quan estan sols.
o Són indiferents a la presencia d’un adult.
o No mostren agitació, no somriuen i no mostren cap
mena d’ angoixa davant de lo estrany.
5. • Segona etapa (dels 13 als 72 mesos):
o L’ autisme ja és evident.
o No hi ha contacte amb l’entorn.
o La mirada està buida.
o Refusa el contacte físic i només l’ interessa una part de l’
adult.
o L’ utilitza com els objectes, amb manipulacions repetitives i
estereotipades.
o El nen pot vincular-se a un objecte on desencadenen la seva
agressivitat.
o No hi ha relacions amb els altres nens.
o És purament indiferent al joc.
6. Característiques visuals
•Mirada que no mira, però traspassa.
•Balboteig monòton i tardà del so.
•Manca de contacte amb el seu entorn.
•Absència de llengua de signes.
•Sembla no preocupar-se de la gent.
•No li importa ni el menjar ni el contacte.
•Rígid sense manifestar signes ni imitació de l'adult.
•No segueix a la mare i es pot entretenir molt amb un sol
objecte.
• No atribueix un significat al món real que l'envolta.
7. • En l'etapa preescolar es mostra estrany i no parla.
• Li costa assumir el jo i identificar als altres.
• No mostra contacte.
• Pot presentar conductes agressives, fins i tot a si mateix.
• No mostra contacte físic, oral ni visual.
• Si als cinc anys parlen, utilitzen un llenguatge molt diferent
dels altres nens.
• Respostes sensorials anormals.
•
8. • En l'adolescència un terç dels autistes solen patir atacs
epilèptics.
• Actuacions de caràcter sexual.
• Persisteix el dèficit de comunicació i el manteniment de la
fixació d' idees.
• En els homes amb una freqüència 4 o 5 vegades més que en
les dones. Les dones autistes són més propenses a presentar
un retràs mental més greu que els homes.
9. Trastorns en el llenguatge
• No apareix fins els 4-5 anys amb el descobriment de les
persones.
• Només parla qui l’ interessa.
• Aquest retràs afecta a la parla i a la comprensió.
• A partir de la seva lectura, consoliden el seu llenguatge.
• Per a una evolució cal una reeducació conjunta d’ una
psicoteràpia.
• Fan ús dels pronoms i de les formes verbals.
10. Té cura?
• No té cura pero hi ha diferents mesures per fer-lo front:
o L’ educació especial: adequada a les modalitats cognitives del
nen.
o Tractament farmacològic: sempre supervisat per un
especialista.
o Suport familiar: Donar suport al nen pensant que l’ autisme
no és un trastorn afectiu de criança.
11. És hereditari?
• L’ estudi dels bessons monozigòtics constituiria la prova
decisiva per determinar el caràcter innat de l’autisme infantil
(B. Rimland).
• B. Bettelheim: Encara que només hi hagués un cas de bessons
en que un fos autista i l’ altre no, seria suficient per dubtar de
la teoria de l’ origen innat, i donar suport a la hipòtesi de
l’ entorn.
12. Causa de l’ autisme
• B. Rimland: Aquests nens són inaccessibles als estímuls externs.
L’ origen de l’ autisme pot ser degut a l’ hipòxia ( intoxicació per
oxigen).
• J.P. Glavin, l’ autisme pot ser degut al canvi ràpid de la pressió
d’ oxigen que pateix l’ infant a la sortida de la incubadora.
13. Com diagnosticar-ho
• S' han desenvolupat una sèrie d'instruments de detecció:
o STAT (Screening Tool for Autism in Two-Year-Olds ) eina de
detecció de l'autisme en nens de dos anys.
o SCQ (Social Communication Questionnaire) qüestionari de
comunicació social per a nens de més de quatre anys.
o Algunes es basen en les respostes dels pares a un qüestionari.
14. • Altres fan una combinació d’ informes i observacions.
• És possible que alguns no identifiquin a nens amb TEA (trastorn
d’ aspecte autista) lleu, com els que pateixen autisme d'alt
funcionament o síndrome d’ Asperger.
• S’ han dissenyat uns detectors per a TEA greu que es centren en
el deteriorament social i conductual.
15. Símptomes
• Retard mental.
• Alteracions del desenvolupament de les habilitats
cognoscitives.
• El nivell de comprensió del llenguatge és inferior a la del
llenguatge expressiu.
• Símptomes comportamentals.
• Respostes extravagants als estímuls sensorials.
• Irregularitats en la ingestió alimentària.
• Absència depor en resposta a perills reals i un temor excessiu
en resposta a objectes no reals.
• Comportaments autolessius.
16. En els nens petits:
• Incapacitat per abraçar i absència del contacte ocular.
• Indiferència o cap a les manifestacions d’afecte o de contacte
físic.
• Respostes facials o somriures dirigides socialment.
• Incapacitat per respondre a la veu dels pares.
• Tracten als adults com a ésser intercanviables o s’aferren
especificament a persones concretes.
• Excel·lent memòria a llarg termini, però la informació en
qüestió tendeix a repetir-se una i altra vegada.
17. • Li costa reconèixer l'existència i els sentiments dels altres.
• No busca consol en moments d'aflicció.
• És incapaç d'imitar o establir activitats imaginatives.
• Presenta una marcada anormalitat en la comunicació no
verbal.
• Realitza moviments corporals estereotipats.
• Mostra una preocupació persistent per part d'objectes.
• Intensa aflicció per canvis en aspectes insignificants de
l'entorn.
• Insisteix a seguir rutines.
• Limitació marcada d'interessos, concentrat en un interès
particular.
18. Falta d’ afecte i diferents conductes
• Segons B. Bettelheim, només mira el que té sentit per a ell i
ignorara els estímuls sense importància.
• Altres autros diuen que existeix una incapacitat congènita per
establir contacte amb les persones i una falta de protecció
contra els estímuls. No tenen relació amb el “jo”.
19. Desenvolupament de la personalitat
• Els caracteritza un grau extrem d’ aïllament i solitud.
• No responen als gestos previsors normals.
• No s'adapten de cap manera als cossos dels que els sostenen.
• L’ afirmació, quan l’ expressa , consisteix en la repetició del
que algú ha dit en lloc de dir la paraula “si”.
20. • La conducta podria classificar-se en dues categories:
la d’ autosestimulació i la de producció vocal:
o L’ autoestimulació afecta del 70 al 95% de les hores en que el
nen està despert.
o Les conductes vocals del 10 al 35%.
o El 75% dels nens mostren una conducta violenta.
21. Bibliografia
• J. de Ajuriaguerra; D. Marcelli (1982) Psicopatología del niño.
Barcelona. Toray-masson, S.A.
• 1995. DSM-IV. Manual de diagnóstico y estadístico de los
trastornos mentales. Masson, S.A. Barcelona.
• J. de Ajuriaguerra. (Juny 1983)Manual de Psiquiatría infantil.
Barcelona. Masson, S.A.
• Paul Henry Maussen; John Janeway Conger; Jerome Kagan.
(1979) Desarrollo de las personalidades en el niño.México.
Trillas México.
22. • Cuidado Infantil, 2008. <http:// www.cuidadoinfantil.com>
• María Teresa Muñoz Quezada, Psicologa, PUC. Talca.
Chile.Monografiashttp://www.monografias.com/trabajos15/au
tismo-infantil.shtml
• Patricia Menezes Baptista. Educación y Autismo: La
importancia del estímulo visual. nº 5-6. 2005.
<http://forodeecucaion.com/numeros5_6/005.pdf>