Contenu connexe
Tendances
Tendances(20)
Similaire à 1 esot5 art
Similaire à 1 esot5 art(20)
Plus de lantonica
Plus de lantonica(14)
Dernier
Dernier(8)
1 esot5 art
- 4. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES • INTRODUCCIÓ: Tenen més d'un milió d'espècies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes són artròpodes i habiten tant al mar (crustacis), com en l'aigua dolça (crustacis i larves d'insectes), com el medi terrestre (insectes, aràcnids i miriàpodes). • És un grup molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de 600 milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van aparèixer fa 200 milions d'anys. • La raó del seu èxit bàsicament es deu al seu esquelet de quitina
- 5. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES • Esquelet de quitina, una substància impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. En aquest aspecte són molt més eficaços que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat del vol d'un insecte amb el d'un ocell o d'un ratpenat. Ells són els autèntics animals voladors. • Però no tot són avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir un gran grandària, perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les cèl lules més profundes pels tubs traqueals requeriria un esforç excessiu.
- 8. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES • ELS ARTRÒPODES: – esquelet extern de quitina – Per créixer experimenten mudes i, de vegades, canvis de forma (metamorfosi). – Cos dividit en cap, tòrax i abdòmen. – Poseixen apèndixs articulats mòbils, amb diferents funcions: potes, mandíbules, garres, antenes, pinces. – Òrgans dels sentits molt desenvolupats (normalment al cap) – Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insecte
- 14. • CRUSTACIS: – Cos generalment dividit en dues parts anomenades cefalotòrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts denominades cap, tòrax i abdomen com els insectes). – Exoesquelet de quitina i sals de calci (molt més dur) – Grups: • Crustacis inferiors: – Majoria microscòpics, » viuen a l´aigua PLANCTON o PERCEBES » Viuen a terra PORQUETS DE SANT ANTONI • Crustacis superiors: – Cefalotòrax protegit, abdomen amb 6 anells articulats, 2 ulls, 2 parells d´antenes, 1 mandíbula masticadora i 5 p de potes andadores, » Abdomen llarg i 2n parell antenes llarg GAMBA o CRANC RIU » Abdomen curt i ample CRANC DE MAR o NÈCORES
- 15. CRUSTACIS
- 16. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES Clasificació dels crustacis Decàpodes. Es caracteritzen per tenir 10 potes. Per exemple les gambes, llagostes, escamarlans, i crancs de mar. Copèpodes. Són els crustacis que constitueixen el plàncton. Generalment són microscòpics. Cirrípedos. Són crustacis sèssils (fixes). Per exemple els percebes i els balanus o glans de mar, Isòpodes. Generalment aquàtics. Alguns són terrestres, com porquets de Sant Antón.
- 17. CRUSTACIS
- 18. CRUSTACIS
- 19. CRUSTACIS
- 20. CRUSTACIS
- 22. MIRIÀPODES Diplòpodes. Tenen tronc cilíndric i dos parells de potes en cadascun dels segments. Són els anomenats milpeus que presenten la propietat d'enrotllar sobre si mateixos (no s'han de confondre amb les cotxinilles de la humitat que són crustacis isòpodes de vida terrestre). Quilòpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes a cada segment. Són els anomenats centpeus Per exemple la escolopendra el primer parell de potes està transformat en dues ungles verinoses (furcípulas). – Són artròpodes terrestres – Cap amb 2 antenes, ulls i mandíbules – Tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Cada segment o anell amb 1 o 2 parells de potes. – Tenen respiració traqueal.
- 26. ELS INVERTEBRATS: ARÀCNIDS • Cos dividit en dues parts: CEFALOTÓRAX I ABDOMEN (prosoma i opistosoma) • En lloc de tenir dos mandíbules a la boca, una damunt de l'altra, presenten dos apèndixs, un al costat de l'altre, anomenats quelícers, • Manquen d'antenes • 8 potes en el prosoma. • S´alimenten mitjançant una digestió externa, aboquen els sucs digestius sobre les preses i absorbeixen les substàncies digerides. • Grups: aranyes i escorpins
- 28. ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES Clasificació dels aràcnids Aranyes. Presenten una cintura entre prosoma i opistosoma. Els quelícers són ungles verinoses. Segreguen un líquid que dóna lloc a un fil amb el que formen les teranyines. Opiliones. Sense cintura entre prosoma i opistosoma. La majoria presenten potes molt llargues Escorpins. L'opistosoma presenta dues parts, la segona és prima i acaba en un agulló verinós. Àcars. El prosoma està molt reduït i fusionat al opistosoma. Alguns com les paparres són paràsits.
- 29. ARANYES
- 30. OPILIONES
- 31. Buthus occitanus
- 35. ÀCARS NUESTROS AMIGOS LOS PIOJOS
- 37. INSECTES • INSECTES: – Cos dividit en tres parts denominades: cap, tòrax i abdomen, – Un parell d'antenes – Un parell de mandíbules (adaptades a l´alimentació), – Tres parells de potes – 2 parells ales – Respiració traqueal. – Es coneix més d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen en el medi terrestre i en aigua dolça però no al mar.
- 38. INSECTES
- 39. INSECTES • REPRODUCCIÓ: – La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula. – De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. – Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlide, i finalment a adult, com succeeix en les papallones.
- 40. INSECTES
- 41. INSECTES • MORFOLOGIA EXTERNA: – Cap amb dos ulls compostos i dues o tres petits ulls simples. – Les dues antenes tenen funció olfactiva. – La boca pot ser de tipus picadora-xucladora com la dels mosquits, mastegadora com la del llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones, o mastegadora-llepador com la de les abelles. – Al tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. – La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. – En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d'ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol.
- 42. INSECTES • MORFOLOGIA EXTERNA: – L'abdomen té 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que són els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees, que el distribueixen per totes les cèl lules. – En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles hi ha els orificis genitals i els apèndixs copuladors. • MORFOLOGIA INTERNA: – Tenen respiració traqueal, – Cor dorsal en forma de tub, – Sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa ventral i – Aparell digestiu tubular.
- 43. INSECTES Ortòpters (llagostes) Himenòpteros (abelles, vespes i formigues) Coleòpteros (escarabats) Dípters (mosques) Hemípters (xinxes de camp) Lepidòpters (papallones) Odonatos (libèl.lules) Afanípters (puces)
- 44. ORTÒPTERS
- 45. HIMENÒPTERS
- 46. COLEÒPTERS
- 47. DÍPTERS
- 48. HEMÍPTERS
- 49. LEPIDÒPTERS
- 50. ODONATS
- 51. AFANÍPTERS