1. DiarideSantCugat Divendres,18dejulioldel2014
20 Opinióidebat
L’
allargament dels dies i la baixa-
da de l’activitat per l’arribada del
mes d’agost fa segurament que
tinguem tendència a recapitular
i comparar la situació actual amb
la d’èpoques passades en què ens
porta la memòria. En aquest sen-
tit, no és la primera vegada que
expresso la idea que l’any real de les persones
i de les famílies seria mes lògic acabar-lo ara
que al mes de desembre.
Aquestsdieshe estatpensantenelSantCugat
quevaig trobar joquanvaigarribar,compa-
rant-lo amb el que tenim avui, i el que sí que
és clar és que el canvi és rellevant. Recordo
que una de les primeres coses que vaig escriu-
re en aquestes mateixes línies després que el
seu editor em donés confiança i em perme-
tés expressar la meva opinió en aquest Dia-
ri, era les grans possibilitats que tenia la nos-
tra ciutat i el desaprofitat que estava el con-
reu del visitant a conèixer el nostre patrimoni
històric i cultural. No cal dir que en aquell
moment vaig tenir resposta, fins i tot a través
del mateix Diari, d’algunes persones que amb
bon criteri volien preservar el segell de poble
a les visites dels forasters.
Enaquell momenthovaigentendreigualque
ho segueixocomprenentara. La nostra reali-
tat a vint minuts de Barcelona, és quelcom a
preservar. Però tampoc cal confondre i quan
parlem de turisme no parlem de massificació,
sinó que en la majoria dels cassos s’està par-
lant de compartir la bellesa, espai i cultura de
quelcom nostre, igual que ens agrada compar-
tir-la en altres indrets quan hi viatgem nosal-
tres.
Avuipodemdir quesomunaciutatcapda-
vanteraentecnologiaatravésdelnostretei-
xit industrial iempresarial,en innovació pel
neguit existent a crear espais de conreu del
coneixement, en cultura perquè com a ciutat
ens hem anat dotant dels recursos que perme-
ten extenses programacions de caire cultu-
ral i artístic, i aquesta pròpia realitat crea la
necessitat de facilitar una dinàmica de mos-
trar i compartir el que fem amb els altres. El
que semblava que era quelcom molt difícil per
diverses raons, ara sembla que, un cop ajun-
tant tot el conjunt de recursos, és molt més
fàcil i quasi es fa tot sol.
L’importantnoestàenlaquantitat, que tam-
bé, sinó en la qualitat i la posada en marxa
ordenada dels nostres propis recursos cultu-
rals i artístics ens permet per un costat man-
tenir les tradicions, la nostre pròpia cultura i
sobretot la nostra identitat històrica. I de l’al-
tra ens permet atraure gent amb qui compar-
tir aquest patrimoni material i immaterial
incalculable.
Araveigambgoigenlapublicaciód’aquesta
darrerasetmanadel Diari que ja tenim una res-
posta positiva de persones que ens han visi-
tat amb motiu de la Festa Major i s’han ado-
nat que Sant Cugat és més del que represen-
ta en el pensament popular i que disposa dels
atributs necessaris per ser visitada i motiu
de gaudi. Possiblement nosaltres mateixos
no ens adonem del que tenim i per tant no
ho posem en valor tal com caldria. Disposem
d’un munt d’associacions culturals i temàti-
ques impressionants, de recursos històrics
rellevants, de capacitat artística i cultural en
tots els àmbits fins i tot d’una orquestra sim-
fònica i els espais adaptats i singulars que per-
meten donar a conèixer tot aquest patrimo-
ni cultural i artístic. I això a través del lleure,
vulguem o no té reflex en la imatge i en l’eco-
nomia de la nostra ciutat. Mirant enrere t’ado-
nes que el resultat d’aquesta comparació és
altament positiva i mereix ser compartit. //
#EnricPérez|Escolad’artidissenydeSantCugat
LluísGodayol Economistaiempresari
Unaciutat
percompartir
Somunaciutat
capdavanteraen
tecnologiaatravésdel
nostreteixitindustrial
iempresarial
“SantCugatés
mésdelque
representaenel
pensament
popularidisposa
delsatributs
necessarisperser
visitada”
@lluisgodayolgen