1. Perspectives socials de la normalització
de la terminologia
Lluís Rius
Universitat Oberta de Catalunya
Publicar textos universitaris a la Xarxa:
condicionants editorials i terminologia
En la meva intervenció voldria posar de relleu alguns
aspectes relacionats amb el paper de les revistes
digitals universitàries com a vehiculadores de
llenguatge especialitzat (i, doncs, com a
transmissores de terminologia).
El marc: la universitat
És sabut que la universitat és una institució que té per objectiu, d’una banda, facilitar
l’aprenentatge de coneixements denominats superiors; i, de l’altra, que persegueix
també la recerca i la innovació. En les universitats es facilita l’aprenentatge, es
transmet coneixement, se’n genera de nou. Les universitats posen en contacte els
estudiants (sovint per primer cop) amb disciplines que, en grau divers, es
caracteritzen per l’ús d’un llenguatge altament especialitzat, amb un percentatge
elevat de termes. I en l’àmbit de la recerca, els investigadors, a més a més d’usuaris,
poden ser generadors i difusors de conceptes i denominacions nous —de
terminologia. La universitat és una fàbrica important de neologia, i una plataforma de
difusió rellevant de formes noves.
Nous contextos de comunicació especialitzada
Em centraré en l’experiència que acumulem a la UOC, una universitat molt jove —ara
hem fet deu anys—, no presencial, i que fa un ús intensiu de les noves tecnologies
amb l’objectiu de superar les barreres del temps i de l’espai i poder oferir, d’aquesta
manera, un model educatiu basat en la personalització i l’acompanyament integral de
l’estudiant.
En una universitat virtual com la nostra hi ha molts contextos que permeten
canalitzar llenguatge d’especialitat. Per una banda trobem contextos poc reglats, en
el sentit de poc formalitzats, en els quals predomina el valor comunicatiu, la
immediatesa, la participació, la interacció, l’espontaneïtat, sense grans filtres ni
estructures. Per exemple, i sense ànim d’exhaustivitat, serien contextos poc reglats
les aules virtuals (des d’on s’orienta en primera instància per a l’aprenentatge); els
fòrums i els debats virtuals (on estudiants, professors i/o investigadors debaten
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 1

2. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius
qüestions relacionades amb la matèria d’estudi); els blocs, nous espais emergents
caracteritzats per la facilitat d’ús i d’accés, pel seu impacte quasi instantani, cada
cop més presents en l’aprenentatge.
Per una altra banda, també hi ha contextos més reglats o formalitzats, generalment
amb una política i un cert control editorial: seria el cas de les revistes digitals, de les
col·leccions de textos de recerca en línia, del material didàctic en línia, de les actes
en línia de moltes jornades i congressos.
Les revistes digitals
A la UOC ens ha preocupat molt la dignificació de les revistes digitals, com a
plataformes formalitzades de comunicació especialitzada: si per a una revista
acadèmica en format paper se solen respectar uns requisits mínims de contingut i de
format, per què una revista digital s’hauria de poder permetre publicar textos sense
editar?
Una edició acurada reforça la credibilitat del contingut, i generalment ajuda a
transmetre’l. Per això considerem que les revistes acadèmiques han de reunir aquests
mínims estàndards, independentment de si són digitals o si no ho són. Així, a banda
d’aprofitar al màxim el mitjà digital (eines per a recuperar la informació, estratègies
de posicionament a Internet, i tantes altres), és convenient que s’estructurin a partir
d’una línia editorial definida, un director, un consell de redacció, un consell assessor,
circuits explícits d’avaluació d’articles, revisors externs. I des del punt de vista més
formal, és convenient que compleixin els paràmetres acceptats per la tradició: ser
seriades (tenir ISSN, número), facilitar unes normes de publicació, publicar els textos
acompanyats de resums i paraules clau en dues llengües, etc.
I, naturalment, una edició acurada no pot deixar de plantejar-se com s’han de tractar
els neologismes dels articles que publica.
Terminologia i espais reglats de publicació en línia. L’experiència de la UOC
L’edició de textos universitaris en revistes digitals (o en d’altres espais en línia més o
menys reglats), comparteix moltes característiques amb l’edició de textos
universitaris en format paper, però també en té algunes de pròpies. En citarem
algunes que tenen un impacte directe en el tractament de la terminologia: caldrà
entendre-les en el context de la UOC, però sovint van més enllà de la nostra
institució.
1. El pes de la línia editorial
La naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya, caracteritzada per l’ús intensiu
de les tecnologies de la informació i la comunicació, determina també el seu focus de
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 2

3. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius
recerca i, en bona mesura, la línia editorial de les seves publicacions digitals: l’estudi
dels efectes de les TIC en les persones, les organitzacions i la societat en general. 1
Es tracta, doncs, d’àmbits de coneixement molt nous, la qual cosa comporta que en
aquestes publicacions en línia
• sigui molt freqüent l’ús de terminologia que s’estrena: nova, fràgil, poc fixada;
• els pocs codis lingüístics fixats, si es tracta de manlleus, no sigui fàcil de
substituir-los. Pesa molt la prioritat de facilitar la comunicació entre experts;
• normalment sigui més fàcil introduir propostes neològiques quan es tracta de la
traducció d’un text, més que no pas quan es tracta d’una correcció;
• que la terminologia sigui tan nova comporta que els experts difícilment puguin
trobar els termes en diccionaris especialitzats, ni tan sols en les principals bases de
terminologia en línia.2
2. La periodicitat: el factor temps
Al contrari del que passa en una revista acadèmica en format paper, que s’edita
sencera i d’un sol cop, algunes revistes digitals publiquen els articles d’un número a
mesura que van essent aprovats i editats, sense esperar a tenir-los tots tancats.
En conseqüència,
• el temps per a fer consultes, per a estudiar o per a discutir propostes neològiques
es redueix encara més del que ja és usual;
• com que les decisions en matèria terminològica s’han de prendre amb poc temps,
augmenta el nombre de propostes neològiques que apareixen sense normalitzar;
• les revistes digitals esdevenen un banc de proves per a la terminologia, un
escenari formalitzat per on circulen neologismes sovint per primer cop. Fer-ne un
1
A data d’avui, les revistes digitals de la UOC es focalitzen en la intersecció d’àmbits de coneixement
concrets amb la influència o l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació. Digithum
(www.uoc.edu/digithum) és una publicació que té per finalitat l’estudi de les transformacions en l’era
digital dels objectes d’estudi de les humanitats i les ciències socials; RUSC (www.uoc.edu/rusc) se
centra en l’aprenentatge en línia o e-learning; IDP. Revista d’Internet, Dret i Política (www.uoc.edu/idp)
pretén ser una plataforma de reflexió i discussió sobre el contingut i abast dels canvis que les
tecnologies de la informació i la comunicació —i, en particular, el fenomen d’Internet— comporten en
els camps del dret, la política i l’Administració pública; Artnodes (www.uoc.edu/artnodes) és un espai
virtual d’estudi i recerca sobre les interseccions entre l’art, les ciències i les tecnologies; Mosaic
(www.uoc.edu/mosaic) és una revista d’actualitat sobre multimèdia; i UOC Papers, la més transversal,
sobre societat de la informació (www.uoc.edu/uocpapers).
2
Tampoc és gens clar que els autors els facin servir —però aquest seria un altre debat: els especialistes
tenen per costum consultar treballs terminològics, o sols és una il·lusió que expressem en les
introduccions d’aquests treballs?
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 3

4. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius
seguiment, recollir-ne les noves paraules (amb les noves solucions formals), i, si és el
cas, normalitzar-les, és altament recomanable a l’hora d’aprofitar el valor que tenen
com a plataformes actives de divulgació del llenguatge especialitzat.
3. La trobabilitat
Una bona revista digital ha de vetllar perquè els continguts de la revista es puguin
localitzar mitjançant cercadors, sense esperar que l’usuari busqui necessàriament
aquell contingut, ni que conegui aquella revista.
Així,
• no es pot prescindir dels termes coneguts, perquè són els codis amb els quals els
usuaris cerquen la informació amb els cercadors;
• una dada interessant que se’n deriva és que la coexistència de manlleu i proposta
neològica afavoreix aquesta trobabilitat, lluny de penalitzar-la;
• la disposició de les metadades i la tria de les paraules clau pot condicionar
enormement aquesta trobabilitat.
4. Textos d’autor
És tan obvi com imprescindible no perdre de vista que estem parlant de textos que
no són corporatius, sinó que són d’autor. Aquest no és un tret específic de les
revistes digitals, però sí que ho és de les revistes acadèmiques. A la UOC tenim
revistes i butlletins corporatius, i tenim revistes i butlletins acadèmics. Les
possibilitats d’introducció de neologismes en els primers no són les mateixes que en
els segons.
En les revistes digitals,
• l’autor és expert i té l’última paraula: la substitució d’un manlleu per una forma
neològica sols es tira endavant amb el seu consentiment;
• els autors, com a experts, són ja un referent de primer ordre, a l’hora de proposar
o de contrastar una forma neològica. Quan ens posem en contacte amb el
TERMCAT, més enllà dels criteris que puguem tenir com a mediadors, podem afegir-
hi pràcticament sempre el raonament d’un o més especialistes (el primer, el del
mateix autor);
• tanmateix, cal diferenciar entre la correcció d’articles (l’autor pot ser refractari a
canvis terminològics), de la traducció d’articles (l’autor del text original no acostuma
a incidir-hi).
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 4

5. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius
Un exemple en curs: la lliçó inaugural de la UOC
La lliçó inaugural de la UOC d’enguany, Els biaixos de l’electricitat (The Biases of
Electricity), a càrrec del sociòleg Derrick de Kerckhove3, ens pot servir per a il·lustrar
algunes de les característiques que hem comentat més amunt.
Àmbits de reflexió nous que demanen noves expressives
La lliçó s’inscriu de ple en la línia editorial de la UOC que comentàvem més amunt: es
tracta d’una reflexió sobre la influència de la tecnologia —l’electricitat, en diverses
fases— sobre el comportament humà, sobre les noves identitats que l’aplicació
d’aquestes tecnologies configuren: el paper del telèfon mòbil, el paper dels blocs.
Es tracta, doncs, d’un text d’autor sobre un àmbit de coneixement nou. El ponent
ens adverteix, només començar, d’aquesta circumstància: “Vaig començar a pensar
en termes de biaixos de l’electricitat arran d’una conferència a Madrid el gener
d’aquest 2005 (...)”, i al llarg del text anirà fent referències metalingüístiques per
justificar o ressaltar les noves denominacions que utilitza. L’autor és expert, i tria les
solucions neològiques segons les necessitats comunicatives que se li plantegen.4 Per
altra part, la versió catalana i la castellana han de ser trobables, i aquest fet
condicionarà el tractament dels neologismes.
Finalment, el context editorial del text està marcat pel factor temps: en molt poques
setmanes —tres!— s’haurà de corregir, s’haurà de traduir al català i al castellà, caldrà
acarar les traduccions, maquetar-lo, corregir proves de pantalla i organitzar un debat
virtual que hi anirà associat. L’autor, a més, en poc temps n’ha lliurat diverses
versions, amb diferències importants de l’una a l’altra. El temps per a consultes
queda limitat a la mínima expressió.
3
Accessible a http://www.uoc.edu/inaugural05/cat/index.html.
4
Per exemple, “(...) if you have an opinion, but you don’t have a blog, does it matter? Are you an
integral part of the web’s existence – a blogentity, if you will?” (“(...) si tenim una opinió, però no
tenim un bloc, importa? Som una part integrant de l’existència del web –una bloquentitat*, per dir-ho
així–?”). O bé, més endavant: “By bias, I intend a meaning that was first implied by Harold Innis in his
celebrated book The Bias of Communication, that is, a tendency, inherent in the technology to extend
its influence not only directly during its operation, but also beyond, in the effects that technology has
on social behavior.” (“Vull donar al terme biaixos* el mateix significat que té en el famós llibre de Harold
Innis The Bias of Communication, això és, una tendència inherent a la tecnologia a estendre la seva
influència no solament d’una manera directa durant l’aplicació, sinó també després, en els efectes que la
tecnologia té en el comportament social.”). I encara, cap al final: “The networks have introduced a
hybrid condition of selfhood and identity, a new concept in the culture which is “publicy”, a word
coined by my colleague Mark Federman at the McLuhan program. Like many necessary hybrid
neologisms, this one puts together privacy and “publicness”. So “publicy” is that bizarre configuration
of myself that is published but remains an indication of who I am. » («Les xarxes han introduït una
condició híbrida d’individualitat i identitat, un nou concepte en la cultura que és “publivat*”, un terme
encunyat pel meu col·lega Mark Federman en el Programa McLuhan. Com molts neologismes híbrids
necessaris, aquest aplega privat i públic. De manera que “publivat*” és aquesta curiosa configuració de
mi mateix que em fa públic però que continua essent una indicació de qui sóc. »).
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 5

6. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius
És, doncs, un text nou, sobre un tema nou, que fa servir paraules noves. Vegem-ne
alguns exemples:
• blogentity, en referència a la personalitat digital proactiva, la dels blocs i blocaires,
connectats al web, part integrant de l’existència del web. L’autor manlleva el terme
d’un blocaire, precisament (que cita convenientment).
• hypertinence. Seria el fet de poder-se acostar a un objecte digital des de molts
angles, sense dependre d’una jerarquia (entre altres estratègies, gràcies a
l’etiquetatge, a la freqüència d’enllaços a l’objecte, a les adreces d’interès
compartides).
• screenology: la pantalla com a interfície cognitiva, la nostra principal connexió
amb la informació.
• publicy, titllat per l’autor de neologisme necessari, és un terme híbrid format amb
publicness i privacy, públic i privat, condició híbrida d’individualitat i identitat.
Literalment, publivat. Aplicable a la identitat d’una persona que fa públiques
determinades idees, opinions privades en un bloc, que es constituirà en una
comunitat d’interessos.
• experience overload o excés d’experiències: el nombre d’experiències que podem
tenir amb aparells monofuncionals, com és el telèfon, el televisor o els ordinadors, es
multiplica pel nombre d’ocasions i situacions en què ens trobem al llarg d’un dia
corrent. Relacionat amb excés d’informació (infoxicació).
I molts més: podcasting, videocasting, technobiology, mobisode, hyperkids, etc.
Tenim paraules
Per acabar, voldria llegir unes paraules extretes fa uns dies del bloc de l’escriptor
Jaume Subirana, Flux5, que em sembla que poden venir força a tomb:
“Dijous, 13 d’octubre de 2005
TENIM PARAULES
“Aviat farà dos anys, quan vaig ficar-me al Blogger a veure si era veritat que costava
tan poc obrir un quadern digital, a l’hora de subtitular aquest Flux vaig convertir el
blog en bloc sense gosar imaginar-me que el Termcat acabaria fent oficial tan poc
després aquella proposta (...). Com en els temps de Fabra i Carner i Sagarra, veiem
créixer i canviar, modelant-se als nostres usos, la llengua entre els nostres dits.
Quina agradable sensació de propietat, en tots els sentits de les paraules.”
Barcelona, 16 de novembre de 2005
5
Accessible a http://jaumesubirana.blogspot.com/.
Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 6