1. UN MON BIPOLAR:
GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) Unitat
11
UN MON BIPOLAR:
GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) Unitat
11
Índex general
1
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
1.-LA GUERRA FREDA (1945-91)1.-LA GUERRA FREDA (1945-91)
1.1.- Causes i característiques de la Guerra Freda1.1.- Causes i característiques de la Guerra Freda
1.2.- Desenvolupament de la Guerra Freda1.2.- Desenvolupament de la Guerra Freda
1.3.- Conseqüències de la Guerra Freda1.3.- Conseqüències de la Guerra Freda
2.-LA DESCOLONITZACIÓ2.-LA DESCOLONITZACIÓ
2.1.- Causes de la Descolonització2.1.- Causes de la Descolonització
2.2.- Desenvolupament de la Descolonització2.2.- Desenvolupament de la Descolonització
2.3.- Conseqüències de la Descolonització:
El naixement del Tercer Món
2.3.- Conseqüències de la Descolonització:
El naixement del Tercer Món

2. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ
Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dos blocs antagònics: el
socialista, dirigit per l'URSS, i el capitalista, liderat pels Estats Units. La tensió
entre els blocs va generar una confrontació constant, LA GUERRA FREDA
L'any 1945 també es va iniciar la descolonització i molts Estats van aconseguir la
independència. No obstant això, les metròpolis van mantenir uns interessos
econòmics, que van donar lloc a l'anomenat NEOCOLONIALISME.

3. 1.- LA GUERRA FREDA (1945-1991)1.- LA GUERRA FREDA (1945-1991)
Sistema de relacions internacionals
basat en l’enfrontament entre dues
superpotències, els Estats Units
i la Unió Soviètica, pel domini del
món
LA GUERRA FREDALA GUERRA FREDA
L’enfrontament mai va ser directe,
ja que les armes nuclears portarien
a la completa destrucció de la
civilització

4. 1.1.- CAUSES DE LA GUERRA FREDA1.1.- CAUSES DE LA GUERRA FREDA
A) EXISTÈNCIA DE DOS MODELS INCOMPATIBLESA) EXISTÈNCIA DE DOS MODELS INCOMPATIBLES
URSS
socialisme
EEUU
capitalisme
ECONOMIA
-Propietat Estatal
-Planificació
Econòmica
-Propietat Privada
-Lliure Mercat
SOCIETAT
-Abolició de Classes
Socials
-Classes Socials
POLÍTICA
-Dictadura del
Proletariat
- Democràcia
Liberal

5. B) CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIALB) CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
APARICIÓ DE DUES SUPERPOTÈNCIES
EEUU: capitalista URSS: comunista
APARICIÓ DE DUES SUPERPOTÈNCIES
EEUU: capitalista URSS: comunista
CREACIÓ DE DOS
BLOCS territorials
dirigits per les
superpotències
CREACIÓ DE DOS
BLOCS territorials
dirigits per les
superpotències
Repartiment primer d’Europa i desprès de tot el
món en àrees d’influència en funció dels
resultats de la guerra:
Bloc Occidental: EEUU i l’ Europa Occidental
Bloc Oriental: URSS i l’Europa Oriental
Repartiment primer d’Europa i desprès de tot el
món en àrees d’influència en funció dels
resultats de la guerra:
Bloc Occidental: EEUU i l’ Europa Occidental
Bloc Oriental: URSS i l’Europa Oriental
Europa i el Japó queden
esgotats i destruïts per la
guerra
Europa i el Japó queden
esgotats i destruïts per la
guerra

6. C) CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDAC) CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA
CURSA D’ARMAMENTSCURSA D’ARMAMENTS
ENFRONTAMENTS
INDIRECTES
ENFRONTAMENTS
INDIRECTES
Les armes nuclears fan inviable una
guerra oberta entre els EEUU i
l’URSS. La lluita entre els dos Blocs
es realitzarà de dues formes
Les armes nuclears fan inviable una
guerra oberta entre els EEUU i
l’URSS. La lluita entre els dos Blocs
es realitzarà de dues formes
Les noves armes i particularment la bomba
atòmica fa que americans i soviètics iniciïn
una cursa per aconseguir la supremacia
militar sobre els seus adversaris
Les noves armes i particularment la bomba
atòmica fa que americans i soviètics iniciïn
una cursa per aconseguir la supremacia
militar sobre els seus adversaris
Guerres a tercers països amb
implicació indirecta o només directa
d’una de les superpotències.
Exemple: Vietnam
Guerres a tercers països amb
implicació indirecta o només directa
d’una de les superpotències.
Exemple: Vietnam
Mitjançant la propagada sobre les
avantatges de cadascun dels
sistemes. Exemple: la cursa espacial
Mitjançant la propagada sobre les
avantatges de cadascun dels
sistemes. Exemple: la cursa espacial

7. 1.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA FREDA1.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA FREDA
FASES DE LA GUERRA FREDAFASES DE LA GUERRA FREDA
1945 1991
Màxima tensióMàxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”)Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) RebrotRebrot FinalFinal
1979
1953
Mort d’Stalin
19851973
Crisi del petroli
A) MÀXIMA TENSIÓ 1945-1953A) MÀXIMA TENSIÓ 1945-1953
L’enfrontament entre els
EEUU i l’URSS és més directe
i obert, amb una sèrie de
conflictes que podrien haver
provocat una guerra
L’enfrontament entre els
EEUU i l’URSS és més directe
i obert, amb una sèrie de
conflictes que podrien haver
provocat una guerra
1948. Blocatge de Berlín1948. Blocatge de Berlín
1949. Creació de l’OTAN1949. Creació de l’OTAN
1949. Triomf del comunisme a
la Xina
1949. Triomf del comunisme a
la Xina
1950-53. Guerra de Corea1950-53. Guerra de Corea

8. B) COEXISTÈNCIA PACÍFICA 1953-1979B) COEXISTÈNCIA PACÍFICA 1953-1979
Disminució de les tensions
gràcies a tres factors
Disminució de les tensions
gràcies a tres factors
Desaparició d’Stalin i reformes a
l’URSS
Desaparició d’Stalin i reformes a
l’URSS
Proliferació de l’armament nuclear el
que fa inviable la guerra
Proliferació de l’armament nuclear el
que fa inviable la guerra
Respecte a les àrees de influencia
dins d’Europa
Respecte a les àrees de influencia
dins d’Europa
Els conflictes locals però van
continuar fora d’Europa
Els conflictes locals però van
continuar fora d’Europa
Guerres entre Israel i els Països ÀrabsGuerres entre Israel i els Països Àrabs
La crisi dels missils de Cuba 1962La crisi dels missils de Cuba 1962
Guerra del Vietnam 1957-1975Guerra del Vietnam 1957-1975

9. C) REBROT. “LA GUERRA DE LES GALÀXIES” 1979-1985C) REBROT. “LA GUERRA DE LES GALÀXIES” 1979-1985
Rebrot de la guerra freda per l’actitud de totes dues superpotènciesRebrot de la guerra freda per l’actitud de totes dues superpotències
Ofensiva de l’URSS
• Desplegament de míssils a
l’Europa oriental.
• Suport a moviments
revolucionaris de diverses
zones del món.
• Invasió de l’Afganistan
(1979).
Reacció dels EUA amb el nou
president Ronald Reagan
• Desplegament dels euromíssils
nord-americans
a l’Europa occidental.
• Iniciativa de Defensa
Estratègica.o Guerra de les
Galàxies
• Intervenció en diferents països
del món per frenar qualsevol
moviment revolucionari.

10. D) FINAL DE LA GUERRA FREDA 1985-1991D) FINAL DE LA GUERRA FREDA 1985-1991
Perestroika: més llibertat pels
ciutadans soviètics
Perestroika: més llibertat pels
ciutadans soviètics
Menys control sobre els països
aliats de l’Europa Oriental
Menys control sobre els països
aliats de l’Europa Oriental
Converses de desarmament amb
els EEUU
Converses de desarmament amb
els EEUU
Revolucions als països del Bloc Oriental que fan
fora els governs prosoviètics
Revolucions als països del Bloc Oriental que fan
fora els governs prosoviètics
Dissolució de la Unió Soviètica l’1 de gener de
1991 que porta a la fi de la Guerra Freda
Dissolució de la Unió Soviètica l’1 de gener de
1991 que porta a la fi de la Guerra Freda
L’URSS NO POT FER
FRONT A LES
DESPESES MILITARS I
ENTRA EN CRISI
MIKHAÏL GORBATXOV
Nou dirigent de l’URSS
intenta portar a terme una
nova política
Fracas de
Gorbatxov i
col·lapse del bloc
comunista

11. 1.3.-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA1.3.-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA
SOCIALSSOCIALS
DISMINUCIÓ DE LES PRESTACIONS SOCIALS. La
política neoliberal fa que l’estat privatitzi les
prestacions sanitàries, educatives, etc.
DISMINUCIÓ DE LES PRESTACIONS SOCIALS. La
política neoliberal fa que l’estat privatitzi les
prestacions sanitàries, educatives, etc.
EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE
TREBALL: Salaris, horaris, atur, pensions,etc.
EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE
TREBALL: Salaris, horaris, atur, pensions,etc.
ECONÒMIQUESECONÒMIQUES
DESAPARICIÓ DEL SOCIALISME com alternativa al
sistema econòmic capitalista
DESAPARICIÓ DEL SOCIALISME com alternativa al
sistema econòmic capitalista
TRIOMF DEL NEOLIBERALISME que defensa la no
intervenció de l’estat a l’economía
TRIOMF DEL NEOLIBERALISME que defensa la no
intervenció de l’estat a l’economía
Els treballadors tenen menys força
reivindicativa
Els treballadors tenen menys força
reivindicativa
Motiu

12. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDACONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA
POLÍTIQUESPOLÍTIQUES
DESAPARICIÓ DE L’URSSDESAPARICIÓ DE L’URSS
Independència de les Repúbliques BàltiquesIndependència de les Repúbliques Bàltiques
EUROPA ORIENTALEUROPA ORIENTAL
Amb la desaparició de l’URSS els països opten
per integrar-se a l’OTAN i a la UNIÓ EUROPEA
Amb la desaparició de l’URSS els països opten
per integrar-se a l’OTAN i a la UNIÓ EUROPEA
EEUUEEUU
Creació de la CEI que es convertiran en 13 estats
independents
Creació de la CEI que es convertiran en 13 estats
independents
Reaparició del nacionalisme als BALCANS, que
portarà a les guerres de la antiga IUGOSLAVIA
Reaparició del nacionalisme als BALCANS, que
portarà a les guerres de la antiga IUGOSLAVIA
Es converteix en l’ùnica superpotència i intenta
imposar la seva política a tot el món
Es converteix en l’ùnica superpotència i intenta
imposar la seva política a tot el món
Aparició de nous
poders i noves
ideologies
Aparició de nous
poders i noves
ideologies
XINAXINA
ISLAMISMEISLAMISME

13. DIVISIÓ D’EUROPA A LA GUERRA FREDA

14. ELS BLOCS A LA GUERRA FREDA

15. Comparació de l’armament a principis del 1963

16. Conflictes de la Guerra Freda

17. França
serà
la víctima
següent
Exèrcit soviètic
Els ganivets cauen
sobre els països
ocupats.
Propaganda de la Guerra Freda

18. Qüestió Alemanya
Creació de l’Alemanya Federal (RFA)
provocarà
Creació de la República Democràtica d’Alemanya (RDA)
Com a resposta de l’URSS
EE.UU. França i Anglaterra uneixen les seves zones,
política i monetàriament
L’URSS respon amb el Blocatge de Berlín (1948-49)

19. Al final de la guerra contra el Japó
Corea dividida –paral·lel 38º- (Jalta,
Potsdam)
Corea de Nord
URSS, Industrial i comunista
(Kim Il Sung)
Corea del Sud
EE.UU., Agrària i capitalista
(Sygman Rhee)
1949 Retirada russa i americana
1950 El nord envaeix el sud
EE.UU. intervé en nom de
l’ONU (Mac Arthur)
Xina intervé al costat de
Corea del Nord
1953 Pau de Panmunjom
La guerra de CoreaLa guerra de Corea

20. Necessitat d’un Estat
Antisemitisme
Emigració jueva a Palestina
200.000 fins l’any 1947
Els conflictes àrabo-israelians
Dispersió comunitat jueva
Creació de l’Estat d’Israel (1948)Creació de l’Estat d’Israel (1948)
Ben GurionBen Gurion
Sota la presidència de
Això provoca
provoca

21. Els conflictes àrabo-israelians
Guerra anglo-francesa contra NasserGuerra anglo-francesa contra Nasser
Israel ocupa el SinaíIsrael ocupa el Sinaí
Els cascos blaus ocupen el Sinaí
Egipte, Síria, Líban,
Transjordània i IraqAtaca Israel
Victòria israelita Ocupació de Palestina
(Menys Cisjordània i Gaza)
Intervenció de l’URSS, EE.UU. I ONUIntervenció de l’URSS, EE.UU. I ONU
nacionalització del canalnacionalització del canal
A causa de
Aquesta primera guerra acaba amb la:
Israel intervé al costat d’anglesos i francesos
Aquesta segona guerra acaba amb la:

22. Els conflictes àrabo-israelians
Atac d’Israel
Gaza, Cisjordània, Sinaí i
els Alts del Golan (Síria)
Expulsió de palestins
ocupa
L’OAP(Iàsser Arafat)
Crearan
provoca
Atac de Síria i Egipte
Contraatac d’Israel (amb ajuda dels EE.UU)
L’OPEP provoca la crisi del petroli
Intervenció de l’ONU
Aquesta quarta guerra acaba amb la:

23. 1959_ Revolució cubana
Fidel Castro
Che Guevara
Contra Fulgencio Batista
Nacionalització amb
expropiacions de
béns nord-americans
1961_intent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans)
“Badia de Cochinos”
1962_cris dels míssils
Míssils soviètics a l’illa de Cuba
provoca
Bloqueig marítim de la marina americana
La tensió provocada reforçarà la necessitat
de comunicació directa entre americans i
russos (telèfon vermell)
S’aconsegueix la retirada dels míssils

24. 1946 1954
FrançaFrança
Guerra de descolonització
Moviment independentista
Viet-minh (Ho Chi Minh)
Moviment independentista
Viet-minh (Ho Chi Minh)
Derrota francesa
Dien-Bien-Phu
Derrota francesa
Dien-Bien-Phu
Divisió del Vietnam
Nord comunista (Hanoi)
Sud Capitalista (Saigon)
Acords de Ginebra (1954)Acords de Ginebra (1954)
La guerra de Vietnam

25. La guerra de Vietnam
Ajuda militar americana
500.000 soldats
19681968 Ofensiva del TêtOfensiva del Têt
1973 Retirada americana
1975 Derrota del Sud i
unificació del Vietnam
1957 1975
EE.UU.EE.UU.
Vietnam del Sud
Vietnam del Nord
Règim comunista (Viet-Minh)
Guerrilla comunista al sud (Viet-cong)
Dictadura militar capitalista
Moment clau:

26. Iniciativa de defensa
estratègica
Ronald Reagan

28. L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Els soldats de les colònies aprenen els ideals de
llibertat i democràcia i els difonen als seus països,
formant guerrilles
Els soldats de les colònies aprenen els ideals de
llibertat i democràcia i els difonen als seus països,
formant guerrilles
Les derrotes de França i Gran Bretanya
a l’inici de la guerra debiliten el seu prestigi
Les derrotes de França i Gran Bretanya
a l’inici de la guerra debiliten el seu prestigi
2.1.- CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ2.1.- CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ
2.-LA DESCOLONITZACIÓ2.-LA DESCOLONITZACIÓ
Europa resta esgotada i destruïda per la guerra i no
pot mantenir els seus imperis
Europa resta esgotada i destruïda per la guerra i no
pot mantenir els seus imperis
La Guerra FredaLa Guerra Freda
Les noves organitzacions internacionals, sobretot
l’ONU, condemnen el colonialisme i defensen la
descolonització
Les noves organitzacions internacionals, sobretot
l’ONU, condemnen el colonialisme i defensen la
descolonització
Les dues noves superpotències (EUA i URSS), que
es manifesten anticolonialistes (ja que volen accedir
a uns territoris sota el control dels europeus)
Les dues noves superpotències (EUA i URSS), que
es manifesten anticolonialistes (ja que volen accedir
a uns territoris sota el control dels europeus)
Els intel·lectuals i l’església defensen la
descolonització i l’autodeterminació dels pobles
Els intel·lectuals i l’església defensen la
descolonització i l’autodeterminació dels pobles

29. Els moviments
nacionalistes a
les colònies
Els moviments
nacionalistes a
les colònies
El nacionalisme s’escampa per les colònies,
demanant la independència: comunistes,
nacionalistes estrictes, moviments religioses i
moviments ètnics i tribals.
El nacionalisme s’escampa per les colònies,
demanant la independència: comunistes,
nacionalistes estrictes, moviments religioses i
moviments ètnics i tribals.
La població de les colònies pren consciència de la
seva pèssima situació en relació a les metròpolis
La població de les colònies pren consciència de la
seva pèssima situació en relació a les metròpolis
Sorgeixen líders nacionalistes educats a
universitats europees: Sédar Senghor, Nehru,
Gandhi, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno,...
Sorgeixen líders nacionalistes educats a
universitats europees: Sédar Senghor, Nehru,
Gandhi, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno,...
L’escassa rendibilitat
dels imperis
L’escassa rendibilitat
dels imperis
El desenvolupament de la Societat de Consum fa
que els principals mercats es trobin als països rics
El desenvolupament de la Societat de Consum fa
que els principals mercats es trobin als països rics
Els imperis cada vegada costen més de mantenir i
sols deixen beneficis a les grans empreses
multinacionals
Els imperis cada vegada costen més de mantenir i
sols deixen beneficis a les grans empreses
multinacionals
L’ajuda dels països que es descolonitzen als països
encara colonitzats: La Conferència de Bandung
(1955) i el moviment dels no-alineats
L’ajuda dels països que es descolonitzen als països
encara colonitzats: La Conferència de Bandung
(1955) i el moviment dels no-alineats

30. 2.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA DESCOLONITZACIÓ2.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA DESCOLONITZACIÓ
A) TIPUS DE DESCOLONITZACIÓA) TIPUS DE DESCOLONITZACIÓ
NEGOCIADANEGOCIADA
La metròpoli pacta amb la colònia les dates i
característiques del procés d’independència.
Exemple: l’Índia
La metròpoli pacta amb la colònia les dates i
característiques del procés d’independència.
Exemple: l’Índia
INICIATIVA DE
LA METROPOLI
INICIATIVA DE
LA METROPOLI
La metròpoli dona per iniciativa pròpia la
sobirania de forma pacífica i ràpida a les
colònies
Exemple: les colònies africanes de la Gran
Bretanya
La metròpoli dona per iniciativa pròpia la
sobirania de forma pacífica i ràpida a les
colònies
Exemple: les colònies africanes de la Gran
Bretanya
VIOLENTAVIOLENTA
La colònia aconsegueix la independència
mitjançant la lluita armada contra la metròpoli
Exemple: Algèria contra França, Angola contra
Portugal, etc
La colònia aconsegueix la independència
mitjançant la lluita armada contra la metròpoli
Exemple: Algèria contra França, Angola contra
Portugal, etc

31. B) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIAB) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIA
PENÍNSULA DE L’HINDUSTANPENÍNSULA DE L’HINDUSTAN COLONIA DE LA GRAN BRETANYA
Des de la fi de la Iª G.M. hi ha partits anticolonialistes a l’Índia: el
Partit del Congrés de Gandhi i Nehru (hindú) i la Lliga Musulmana
d’Alí Jinnah
Protestes demanant la independència:
pacífiques (Gandhi) i violentes
Gran Bretanya li dóna la independència a
l’Índia en agost del 1947, dividint-la en tres
estats: l’Índia (hindú), Pakistan (musulmà)
i Sri Lanka (antiga Ceilan)
Índia i Pakistan mantenen fins avui un
conflicte per la regió índia del Caixmir, de
majoria musulmana (mig milió de morts i
dotze milions de desplaçats) i pel Pendjab
En 1974 Bangla Desh (Pakistan Oriental) es
va independitzar del Pakistan
El mahatma
Gandhi
En 1945 s’inicien les negociacions per a la descolonització

32. Quan se’n van els ocupants japonesos en acabar la IIª G.M., Ho Chi Minh
i les forces comunistes proclamen la independència del Vietnam
França envia immediatament l’exèrcit colonial, donant inici
a una llarga i cruenta guerra (1946-54)
La guerrilla comunista rep ajuda soviètica primer i de
Xina més tard
Després de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954),
França reconeix la independència de Laos, Cambodja i
Vietnam
Vietnam es dividirà en dos: un nord
comunista i independent i un sud
capitalista tutelat per França i Estats
Units, continuant la guerra durant vint
anys
INDOXINAINDOXINA COLÒNIA DE FRANÇA
Ho Chi Minh

33. INDONESIAINDONESIA COLONIA DELS PAÏSOS BAIXOS
Indonèsia era una colònia dels Països Baixos, però va
ser ocupada pel Japó durant la IIª G.M.
En acabar la IIª G.M., Sukarno
proclama la independència
Holanda envia l’exèrcit per recuperar la
colònia i comença una guerra de quatre anys
La mediació de Gran Bretanya i l’ONU fa que es negocie la independència:
a finals del 1949 Holanda reconeix la independència d’Indonèsia

34. C) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICAC) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA
Va reunir 29 països ja independents és el punt d’inici del moviment dels
no-alineats, que anirà creixent cada vegada més fins els anys ‘80
Demanen
Ser neutrals en mig de la Guerra Freda (països no-alineats)
El dret dels pobles a l’autodeterminació (descolonització)
La no intervenció estrangera en els assumptes de cada país
Desarmament general
Cooperació i ajuda internacional als països pobres
El moviment dels països no-alineats va impulsar la descolonització a l’Àfrica
La Conferència de Bandung (Indonèsia, 1955).La Conferència de Bandung (Indonèsia, 1955).

35. Marroc
i Tunis
Els dos són colònies franceses, reclamen la seva independència des de la
fi de la IIª G.M. i combinen negociacions pacífiques i atacs terroristes.
Independència del Marroc al 1956 i la de Tunis al 1957
La guerra
d’Algèria
(1954-62)
En aquesta colònia francesa hi havia una abundant població de la
metròpoli que s’oposava a la independència
El Front d’Alliberament Nacional (1954)
s’enfronta a l’exèrcit colonial francès
Finalment el govern francès dona a Algèria el dret a l’autodeterminació.
Al referèndum (1962) el 90%vota per la independència
EL NORD DE L'ÀFRICAEL NORD DE L'ÀFRICA
El Sàhara
espanyol
En 1975 Espanya es disposava a descolonitzar el Sàhara Occidental,
però Marroc envia població (La Marxa Verda) per pressionar
Espanya es retira ràpidament i deixa el Sàhara en mans del Marroc
Milers de saharauis van haver d’abandonar el seu país i viuen encara
en camps de refugiats en mig del desert, des d’on lluiten per la
independència del seu país amb les armes (Front Polisario)

36. AFRICA SUBSAHARIANA IAFRICA SUBSAHARIANA I
La majoria de l’Àfrica subsahariana aconsegueix la independència entre 1955 i
1965, però continuen explotades i amb conflictes ètnics i guerres civils pel poder
La majoria de colònies britàniques i franceses negocien la seva independència
de forma pacífica, excepte Kenya (revolta dels Mau-Mau)
No s’havien desenvolupat moviments nacionalistes
Fronteres artificials segons acords entre potències colonials
Les antigues colònies mantenen forts vincles
amb les seves metròpolis
Les potències colonials més febles no volen donar la independència a les seves
colonies, el que origina cruentes guerres d’alliberament
-El Congo respecte a Bèlgica 1960
-Angola i Moçambic respecte a Portugal 1975

37. AFRICA SUBSAHARIANA IIAFRICA SUBSAHARIANA II
El Sud del continent va tenir un procés de descolonització diferent, ja que la
minoria blanca va dirigir la independència i va sotmetre a la majoria de color
a un règim de discriminació racial: l’APARTHEID
Sud-Àfrica
Aconsegueix la independència en 1961
Els blancs instauren un règim d’apartheid
El Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela lluita
per acabar amb l’apartheid
Les protestes internes, les sancions econòmiques de
l’ONU i la pressió internacional aconsegueixen que
s’aprove una constitució per a tots en 1993 (fi apartheid)
Els blancs proclamaren la independència i van instaurar-hi
un règim d’apartheid, mantingut fins al 1980, quan la majoria
negra agafaren el poder i es convertí en Zimbabwe.
Rhodèsia

38. 2.3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ:
EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN
2.3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ:
EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN
Tercer Món i Subdesenvolupament son conceptes lligats a la descolonització
dels imperis colonials. La descolonització porta al Subdesenvolupament
TERCER MÓN
Caràcter polític. Neix del
concepte de Tercer Estat
durant la Revolució
Francesa
Capitalisme: Primer Món
Comunisme: Segon Món
Descolonitzats: Tercer Món
PAÏSOS
SUBDESENVOLUPATS
Té un caràcter
marcadament econòmic
Té un caràcter
marcadament geogràfic
NORD / SUD
NEOCOLONIALISME
Control econòmic directe i polític
indirecte dels països rics sobre els
països pobres
CONCEPTESCONCEPTES
Subdesenvolupament
econòmic
Nord: Ric
Sud: pobre

39. El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats de
la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80%
de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa
Inestabilitat
política
Inestabilitat
política
Falta de personal preparatFalta de personal preparat
Sistemes polítics occidentals no
adaptats a la seva realitat
Sistemes polítics occidentals no
adaptats a la seva realitat Dictadures militars, guerres
internes
Dictadures militars, guerres
internes
Fronteres
artificials
Fronteres
artificials
Guerres entre estats veïns:
Iran/Iraq, India/Pakistan
Guerres entre estats veïns:
Iran/Iraq, India/Pakistan
Fetes segons interessos
de les metròpolis
Fetes segons interessos
de les metròpolis
CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓCONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ
Conflictes
Interns
Conflictes
Interns
Guerra civil: Biafra, Rwanda,
Sri Lanka...
Guerra civil: Biafra, Rwanda,
Sri Lanka...
Barreja ètnica, religiosa,
cultural en un mateix
estat.
Barreja ètnica, religiosa,
cultural en un mateix
estat.

40. Insuficiència
educativa i
sanitària
Insuficiència
educativa i
sanitària
Poques inversions per part de
les metròpolis
Poques inversions per part de
les metròpolis
CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓCONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ
Malnutrició
Analfabetisme
Fort creixement demogràfic i
alta mortalitat
Dependència econòmica i
tecnològica
Triple dependència
dels països pobres
Comercial o intercanvi desigual
Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute
extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres que
busquen mà d’obra barata i beneficis fiscals
Tant els interessos dels crèdits com els beneficis de les
multinacionals se’n van dels països pobres als rics
Tecnològica: No tenen diners per investigar i han de comprar
la tecnologia cara als països rics (i pagar les royalties de
patents)

41. País ric exporta Béns industrials
País pobreexportaRecursos naturals
L’INTERCANVI DESIGUALL’INTERCANVI DESIGUAL
Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències
i impedint que els pobres puguin sortir de la pobresa
Possibles solucions al problema de la pobresaPossibles solucions al problema de la pobresa
S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust
Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB
Condonar el deute als països més pobres
Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just
Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes

42. El procés de descolonització en el món

43. Partició de la península de l’Hindustan

45. Mapa de la descolonització de l’Àfrica