SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  34
L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA

      Unitats 11-12
                                       Índex general
 0.-INTRODUCCIÓ

 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA

 2. – ELS PAISATGES AGRARIS

 3. – LA PESCA

 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS

 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS

 7. – EL TURISME
0.- INTRODUCCIÓ



    ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea
    (UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o
    de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les
    activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació
    modesta (2%).




    CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i
    ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera
    internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha
    frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.
1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA
                         Com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i
   ESPANYA               els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només
                         representa el 4,2% de la població activa ocupada.


                                      Cereals: Meseta
                                      Oliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i
                    AGRICULTURA       Andalusia
                                      Hortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i
                                      Andalusia
 Característiques
                                      Bestiar Boví: Nord de la Península
                                      Bestiar Oví: Meseta, Llevant i Andalusia
                    RAMADERIA
                                      Bestiar Porcí: tot el territori
                                      Avicultura: tot el territori
El sector primari té una participació molt baixa en el
CATALUNYA               conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa
                        1,8%)


                                     - Petita dimensió de les propietats i
                                     l'explotació familiar
                   AGRICULTURA       - Alt grau de mecanització amb una
                                     agricultura intensiva
                                     - Diversitat de conreus

Característiques
                                     - Representa més del 60% de la producció
                                     del sector agrari.
                                     - Bestiar porcí: 6,4 milions de caps,
                   RAMADERIA         representa la meitat de la producció
                                     ramadera
                                     - Aviram: Catalunya lidera la producció
                                     d'aviram per al conjunt de l'Estat
POLÍTICA
                   La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986
   AGRÀRIA
                   va significar que la nostra agricultura entrés dins de la
 COMUNA (PAC)
                   PAC




                    Concentració agrària


                    Modernització Tecnològica


CARACTERÍSTIQUES    Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles


                    Crèdits i subvencions directes


                     Agricultura intensiva
2. – ELS PAISATGES AGRARIS

                             CONTINENTAL O D’INTERIOR



                             ATLÀNTIC
       PAISATGES AGRARIS
           D’ESPANYA
                             MEDITERRANI



                             DE LES ILLES CANÀRIES
PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR

  Localització: la Meseta

  Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres


  Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació


  Poblament: concentrat
PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

 Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc

 Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates

 Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de
 semiestabulació

 Poblament: dispers –caseriu-
PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

 Localització: litoral mediterrani i Andalusia


 Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses

 Ramaderia: porcina i avícola estabulada

 Poblament: predomina el poblament dispers –masia-
PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES

   Localització: illes Canàries


   Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc-

   Ramaderia: irrelevant

   Poblament: predomina el poblament dispers
3. – LA PESCA

                 Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la
                 Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les
 ESPANYA         activitats que genera: drassanes, indústries conserveres,
                 comercialització, etc.



                            Esgotament dels caladors propis

   PROBLEMÀTICA
                            Les aigües territorials, que limiten
                            l’acces a d’altres caladors


                            Explotació racional dels recursos marins

       SOLUCIÓ
                            Aqüicultura: cultius marins
LA PESCA EN EL
                       La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera
  MARC DE LA           espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca
UNIÓ EUROPEA

                   Sistema de quotes que limita les captures de tots
                   els països membres



                   Ajudes econòmiques per renovar la flota amb
                   vaixells més petits, limitant la seva capacitat
CARACTERÍSTIQUES

                   La UE es la que negocia els convenis de pesca
                   amb la resta de països del món

                   Política de mercats oberts, que permet l’entrada
                   de peix d’altres països



  CONSEQÜÈNCIES
                     La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i
                     les seves captures
La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de
 CATALUNYA         l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire
                   abundants (1% del total de la població ocupada)

                      Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb
                      xarxes


                      Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos
                      crustacis

CARACTERÍSTIQUES
                      Pesca controlada por la UE (mida, quantitat,
                      parada biològica, etc)


                      L'aqüicultura és un sector que està en creixement
                      a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció,
                      la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta
                      del Ebre
4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

                La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient
                per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de
  MINERIA       manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de
                minerals essencials.
Espanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que
L’ENERGIA     origina una dependència extrema dels mercats exteriors
              respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia

                                Petroli. Representa més del 50% del consum
                                d’energia, fonamentalment pel transport
                                Gas Natural. Per a la producció de
             ENERGIES NO        electricitat i la calefacció.
             RENOVABLES         Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica
                                i la metal·lùrgia
                                Nuclear. Per a la producció d’energia
  CONSUM                        elèctrica
   FINAL
 D’ENERGIA

                                Solar i eòlica. Fortament subvencionades
             ENERGIES
             RENOVABLES         per a la producció d’energia elèctrica,
                                representen el 33% d’aquest sector




               ESPANYA


               CATALUNYA
NUCLEAR
                      La principal font d’energia elèctrica. Les
                      centrals nuclears espanyoles es troben
                      anticuades i se cuestiona el seu futur

                      SOLAR I EÒLICA
PRODUCCIÓ D’ENERGIA   Espanya ha fet un gran esforç en energies
ELÈCTRICA             renovables, però aquesta política ha encarit el
                      rebut elèctric

                      HIDRÀULICA
                      Les centrals hidràuliques són importants,
                      particularment a Catalunya, però a l’igual que
                      l’energia eòlica i solar depenen del factor
                      climàtic
Ha estat un sector clau de l’economia espanyola,
LA CONSTRUCCIÓ                 primer per al seu desenvolupament i actualment
                               per la gravetat de la crisi econòmica


                                  OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de
                                  la construcció gràcies a les inversions de les
                                  entitats públiques i les ajudes dels fons
                                  estructurals de la Unió Europea
         CONSTRUCCIÓ I
        DESENVOLUPAMENT
            ECONÒMIC              CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El
                                  desenvolupament econòmic, l’augment de la
                                  demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits
                                  hipotecaris van originar una bombolla especulativa,
                                  triplicant el preu dels pisos




 La construcció va arribar a
 representar més del 12% de la
 població activa i era el principal
 sector econòmic
LA CONSTRUCCIÓ I             La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat
     LA CRISI                amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar
   ECONÒMICA                 la bombolla immobiliària



                                         Restricció del crèdit hipotecari
                    CAUSES
                                         Augment de l’atur



 Característiques
                                         Disminució del preu de la vivenda
                                         Disminució dràstica de la construcció
                                         d’habitatges
                    CONSEQÜÈNCIES
                                         Caiguda dels ingresos dels ajuntaments
                                         Crisi Bancària
                                         Desnonaments per impagaments
5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA

                 Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL       iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de
                 la indústria tèxtil.


                 A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i
                 diversificació industrial de l’economia catalana: química,
RECONVERSIÓ      metall, automoció, alimentació, editorial, etc.
INDUSTRIAL       Barcelona es consolida com el centre d'una extensa
                 àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis,
                 infraestructures i equipaments.


                 A partir del 1970 s’inicia un procés de
                 desindustrialització i de deslocalització, que afecta
PROCÉS DE        greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a
DESINDUSTRIA-    altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de
LITZACIÓ         l'energia o de les matèries primeres són menys
                 elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
LA INDÚSTRIA      Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que
 CATALANA A        genera aproximadament el 25% de la producció industrial de
 L’ACTUALITAT      l'Estat espanyol.

                     Teixit industrial comparable al d'altres grans regions
                     europees, força diversificat i ben estructurat



                     Els sectors més representatius continuen sent el del
                     metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil,
                     l'electrònica i l'alimentació.
CARACTERÍSTIQUES


                     Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses
                     petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat
                     pas a una internacionalització amb inversions per part
                     de multinacionals estrangeres.



                     Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la
                     Informació i el Coneixement sector econòmic
                     capdevanter a nivell mundial
6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS

  COMERÇ ESPANYOL

      La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les
      exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries,
      per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre
      els països de la Unió

      La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més
      mercaderies de les que es venen

      La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als
      ingressos del turisme i les inversions estrangeres
Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que
 XARXA DE          dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques.
 TRANSPORTS
 ESPANYOLA         Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys
                   s’han fet importants inversios per millorar els transports

                     Xarxa de carreteres: és la infraestructura de
                     transport que ha estat objecte de més renovacions i
                     millores. S'estan creant connexions entre les zones
                     amb més activitat econòmica i amb més concentració
                     de població,

                     Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el
                     diferent ample de via respecte a Europa. Actualment
                     es porta a terme la seva modernització amb el Tren
                     d’Alta Velocitat (AVE)
CARACTERÍSTIQUES

                     Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i
                     el tràfic de passatgers entre la Península i les
                     Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals
                     ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València.

                     Transport Aeri: element indispensable pel turisme,
                     principal activitat econòmica del país. Als darrers
                     anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa
                     rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-
ELS TRANSPORTS A CATALUNYA

    Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol
    trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.
    Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.


    Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle
    XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a
    l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren
    d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa


    Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de
    mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona
    (especialitzat en productes químics)



    Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per
    nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del
    de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
7. – EL TURISME
                         Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del
                         nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta
   TURISME
                         activitat ha augmentat de forma espectacular a partir
                         de mitjans del segle XX

           L’augment de les rendes.
           L’augment dels temps lliure
           (vacances)
  CAUSES   Les millores en el transport.
           La liberalització en la circulació de
           persones.
           Les noves pautes de comportament.



             Turisme litoral.
             Turisme de muntanya: tradicional i hivernal
             o d’esquí.
             Turisme cultural.
  TIPUS
             Turisme rural.
             Turisme de salut.
             Turisme religiós.
             Turisme de negocis i congressos.
Model de vacances massives a uns preus accessibles a
                        causa de l'acció dels operadors turístics (tour
MODEL TURÍSTIC          operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes
ESPANYOL                per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les
                        illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex)



                    TURISME            Procedència: 75% resta Unió Europea
                    EXTERIOR           Destinació: de costa –Catalunya,
                                       Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-


 Característiques

                                       Dos tipus de turisme
                                       Migratori: persones que tornen als seus
                    TURISME
                    INTERIOR           pobles d’origen de vacances
                                       Lleure: turisme de litoral, rural, de
                                       montanya, etc
-Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat
MODEL TURÍSTIC        i una de les més importants d'Europa
CATALÀ                -El turisme és una de les fonts de riquesa principals de
                      Catalunya 12% del PIB


                                    Procedència: Unió Europea i resta de
                 TURISME
                 DE PLATJA          l’Estat
                                    Destinació: Costa Brava i Costa
                                    Daurada


                                     Té lloc principalment a la ciutat de
                                     Barcelona, i està vinculat a les fires i
                 TURISME
    TIPUS        DE CIUTAT           els congressos, a la presència de seus
                                     de grans empreses o als circuits de
                                     creuers


                                     Es tracta d’un turisme rural, de
                 TURISME
                 DE NATURA           muntanya, d’esports d’aventura i de
                                     neu
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA

Contenu connexe

Tendances

Activitats econòmiques a espanya
Activitats econòmiques a espanyaActivitats econòmiques a espanya
Activitats econòmiques a espanyapatitadegoma
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Txeli
 
L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalanaraul liñan
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Txeli
 
Els sectors econòmics a catalunya alba i andrea
Els sectors econòmics a catalunya alba i andreaEls sectors econòmics a catalunya alba i andrea
Els sectors econòmics a catalunya alba i andreaacanete97
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.vAnabernabeu
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Sector primari_toni
Sector primari_toniSector primari_toni
Sector primari_toniPili Lopez
 
Sector Primario y Paisajes agrarios en España
Sector Primario y Paisajes agrarios en EspañaSector Primario y Paisajes agrarios en España
Sector Primario y Paisajes agrarios en Españasimso21
 

Tendances (17)

Activitats econòmiques a espanya
Activitats econòmiques a espanyaActivitats econòmiques a espanya
Activitats econòmiques a espanya
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
 
L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalana
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
 
Els sectors econòmics a catalunya alba i andrea
Els sectors econòmics a catalunya alba i andreaEls sectors econòmics a catalunya alba i andrea
Els sectors econòmics a catalunya alba i andrea
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agraris
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v
8. el sector primari a la ue, espanya i la c.v
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Sector primari_toni
Sector primari_toniSector primari_toni
Sector primari_toni
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Tema14
Tema14Tema14
Tema14
 
Sector Primario y Paisajes agrarios en España
Sector Primario y Paisajes agrarios en EspañaSector Primario y Paisajes agrarios en España
Sector Primario y Paisajes agrarios en España
 

En vedette

En vedette (7)

Política agraria en España
Política agraria en EspañaPolítica agraria en España
Política agraria en España
 
UE - Política energética (I) julio 2014
UE - Política energética (I) julio 2014UE - Política energética (I) julio 2014
UE - Política energética (I) julio 2014
 
Unió europea
Unió europeaUnió europea
Unió europea
 
Funció pública local
Funció pública localFunció pública local
Funció pública local
 
3-12
3-123-12
3-12
 
3-12
3-123-12
3-12
 
3 11
3 113 11
3 11
 

Similaire à L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA

La producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorLa producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorGEO_SENTME_0910
 
Activitats agràries pesca a catalunya carlos
Activitats agràries pesca a catalunya carlosActivitats agràries pesca a catalunya carlos
Activitats agràries pesca a catalunya carlosGEO_SENTME_0910
 
Sectores productivos
Sectores productivosSectores productivos
Sectores productivosmarivisaiz
 
Sectores Productivos
Sectores ProductivosSectores Productivos
Sectores Productivosmarivisaiz
 
E L S S E C T O R S D’ A C T I V I T A T S A E S P A N Y A
E L S  S E C T O R S  D’ A C T I V I T A T S  A  E S P A N Y AE L S  S E C T O R S  D’ A C T I V I T A T S  A  E S P A N Y A
E L S S E C T O R S D’ A C T I V I T A T S A E S P A N Y Arogembak
 
Sectores productivos
Sectores productivosSectores productivos
Sectores productivosmarivisaiz
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primariNatalia Molinero
 
Power point medi
Power point mediPower point medi
Power point medimarjfr
 
Power point medi
Power point mediPower point medi
Power point medialumnesde6
 
Presentació economia catalana
Presentació economia catalanaPresentació economia catalana
Presentació economia catalanajcestrella
 

Similaire à L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA (20)

La producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorLa producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sector
 
Ppt dani alon
Ppt dani alonPpt dani alon
Ppt dani alon
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
Activitats agràries pesca a catalunya carlos
Activitats agràries pesca a catalunya carlosActivitats agràries pesca a catalunya carlos
Activitats agràries pesca a catalunya carlos
 
Sectores productivos
Sectores productivosSectores productivos
Sectores productivos
 
Resum unitat 3
Resum unitat 3Resum unitat 3
Resum unitat 3
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 
Sectores Productivos
Sectores ProductivosSectores Productivos
Sectores Productivos
 
Presentacion geografia acabada
Presentacion geografia acabadaPresentacion geografia acabada
Presentacion geografia acabada
 
E L S S E C T O R S D’ A C T I V I T A T S A E S P A N Y A
E L S  S E C T O R S  D’ A C T I V I T A T S  A  E S P A N Y AE L S  S E C T O R S  D’ A C T I V I T A T S  A  E S P A N Y A
E L S S E C T O R S D’ A C T I V I T A T S A E S P A N Y A
 
Sectores productivos
Sectores productivosSectores productivos
Sectores productivos
 
T7._Sector_economics.pdf
T7._Sector_economics.pdfT7._Sector_economics.pdf
T7._Sector_economics.pdf
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
Power geografia
Power geografiaPower geografia
Power geografia
 
Power point medi
Power point mediPower point medi
Power point medi
 
Power point medi
Power point mediPower point medi
Power point medi
 
Presentació economia catalana
Presentació economia catalanaPresentació economia catalana
Presentació economia catalana
 

Plus de locoserrallo

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial locoserrallo
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESlocoserrallo
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALlocoserrallo
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAlocoserrallo
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIlocoserrallo
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAlocoserrallo
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 

Plus de locoserrallo (15)

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 

Dernier

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (7)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA

  • 1. L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA Unitats 11-12 Índex general 0.-INTRODUCCIÓ 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA 2. – ELS PAISATGES AGRARIS 3. – LA PESCA 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS 7. – EL TURISME
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació modesta (2%). CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.
  • 3. 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA Com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i ESPANYA els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només representa el 4,2% de la població activa ocupada. Cereals: Meseta Oliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AGRICULTURA Andalusia Hortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia Característiques Bestiar Boví: Nord de la Península Bestiar Oví: Meseta, Llevant i Andalusia RAMADERIA Bestiar Porcí: tot el territori Avicultura: tot el territori
  • 4. El sector primari té una participació molt baixa en el CATALUNYA conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa 1,8%) - Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar AGRICULTURA - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva - Diversitat de conreus Característiques - Representa més del 60% de la producció del sector agrari. - Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, RAMADERIA representa la meitat de la producció ramadera - Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat
  • 5. POLÍTICA La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986 AGRÀRIA va significar que la nostra agricultura entrés dins de la COMUNA (PAC) PAC Concentració agrària Modernització Tecnològica CARACTERÍSTIQUES Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles Crèdits i subvencions directes Agricultura intensiva
  • 6. 2. – ELS PAISATGES AGRARIS CONTINENTAL O D’INTERIOR ATLÀNTIC PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA MEDITERRANI DE LES ILLES CANÀRIES
  • 7. PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR Localització: la Meseta Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació Poblament: concentrat
  • 8. PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació Poblament: dispers –caseriu-
  • 9. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI Localització: litoral mediterrani i Andalusia Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses Ramaderia: porcina i avícola estabulada Poblament: predomina el poblament dispers –masia-
  • 10. PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES Localització: illes Canàries Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc- Ramaderia: irrelevant Poblament: predomina el poblament dispers
  • 11. 3. – LA PESCA Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les ESPANYA activitats que genera: drassanes, indústries conserveres, comercialització, etc. Esgotament dels caladors propis PROBLEMÀTICA Les aigües territorials, que limiten l’acces a d’altres caladors Explotació racional dels recursos marins SOLUCIÓ Aqüicultura: cultius marins
  • 12. LA PESCA EN EL La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera MARC DE LA espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca UNIÓ EUROPEA Sistema de quotes que limita les captures de tots els països membres Ajudes econòmiques per renovar la flota amb vaixells més petits, limitant la seva capacitat CARACTERÍSTIQUES La UE es la que negocia els convenis de pesca amb la resta de països del món Política de mercats oberts, que permet l’entrada de peix d’altres països CONSEQÜÈNCIES La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves captures
  • 13. La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de CATALUNYA l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants (1% del total de la població ocupada) Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb xarxes Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos crustacis CARACTERÍSTIQUES Pesca controlada por la UE (mida, quantitat, parada biològica, etc) L'aqüicultura és un sector que està en creixement a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta del Ebre
  • 14. 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de MINERIA manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de minerals essencials.
  • 15. Espanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que L’ENERGIA origina una dependència extrema dels mercats exteriors respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transport Gas Natural. Per a la producció de ENERGIES NO electricitat i la calefacció. RENOVABLES Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia CONSUM elèctrica FINAL D’ENERGIA Solar i eòlica. Fortament subvencionades ENERGIES RENOVABLES per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector ESPANYA CATALUNYA
  • 16. NUCLEAR La principal font d’energia elèctrica. Les centrals nuclears espanyoles es troben anticuades i se cuestiona el seu futur SOLAR I EÒLICA PRODUCCIÓ D’ENERGIA Espanya ha fet un gran esforç en energies ELÈCTRICA renovables, però aquesta política ha encarit el rebut elèctric HIDRÀULICA Les centrals hidràuliques són importants, particularment a Catalunya, però a l’igual que l’energia eòlica i solar depenen del factor climàtic
  • 17. Ha estat un sector clau de l’economia espanyola, LA CONSTRUCCIÓ primer per al seu desenvolupament i actualment per la gravetat de la crisi econòmica OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de la construcció gràcies a les inversions de les entitats públiques i les ajudes dels fons estructurals de la Unió Europea CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El desenvolupament econòmic, l’augment de la demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits hipotecaris van originar una bombolla especulativa, triplicant el preu dels pisos La construcció va arribar a representar més del 12% de la població activa i era el principal sector econòmic
  • 18. LA CONSTRUCCIÓ I La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat LA CRISI amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar ECONÒMICA la bombolla immobiliària Restricció del crèdit hipotecari CAUSES Augment de l’atur Característiques Disminució del preu de la vivenda Disminució dràstica de la construcció d’habitatges CONSEQÜÈNCIES Caiguda dels ingresos dels ajuntaments Crisi Bancària Desnonaments per impagaments
  • 19. 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
  • 20.
  • 21. LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
  • 22.
  • 23. EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en REVOLUCIÓ INDUSTRIAL iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil. A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, RECONVERSIÓ metall, automoció, alimentació, editorial, etc. INDUSTRIAL Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments. A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta PROCÉS DE greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a DESINDUSTRIA- altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de LITZACIÓ l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
  • 24. LA INDÚSTRIA Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que CATALANA A genera aproximadament el 25% de la producció industrial de L’ACTUALITAT l'Estat espanyol. Teixit industrial comparable al d'altres grans regions europees, força diversificat i ben estructurat Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil, l'electrònica i l'alimentació. CARACTERÍSTIQUES Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització amb inversions per part de multinacionals estrangeres. Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la Informació i el Coneixement sector econòmic capdevanter a nivell mundial
  • 25.
  • 26. 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS COMERÇ ESPANYOL La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres
  • 27. Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que XARXA DE dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques. TRANSPORTS ESPANYOLA Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys s’han fet importants inversios per millorar els transports Xarxa de carreteres: és la infraestructura de transport que ha estat objecte de més renovacions i millores. S'estan creant connexions entre les zones amb més activitat econòmica i amb més concentració de població, Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el diferent ample de via respecte a Europa. Actualment es porta a terme la seva modernització amb el Tren d’Alta Velocitat (AVE) CARACTERÍSTIQUES Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València. Transport Aeri: element indispensable pel turisme, principal activitat econòmica del país. Als darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-
  • 28.
  • 29. ELS TRANSPORTS A CATALUNYA Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal. Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada. Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics) Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
  • 30.
  • 31. 7. – EL TURISME Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta TURISME activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX L’augment de les rendes. L’augment dels temps lliure (vacances) CAUSES Les millores en el transport. La liberalització en la circulació de persones. Les noves pautes de comportament. Turisme litoral. Turisme de muntanya: tradicional i hivernal o d’esquí. Turisme cultural. TIPUS Turisme rural. Turisme de salut. Turisme religiós. Turisme de negocis i congressos.
  • 32. Model de vacances massives a uns preus accessibles a causa de l'acció dels operadors turístics (tour MODEL TURÍSTIC operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes ESPANYOL per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex) TURISME Procedència: 75% resta Unió Europea EXTERIOR Destinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc- Característiques Dos tipus de turisme Migratori: persones que tornen als seus TURISME INTERIOR pobles d’origen de vacances Lleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc
  • 33. -Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat MODEL TURÍSTIC i una de les més importants d'Europa CATALÀ -El turisme és una de les fonts de riquesa principals de Catalunya 12% del PIB Procedència: Unió Europea i resta de TURISME DE PLATJA l’Estat Destinació: Costa Brava i Costa Daurada Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i TURISME TIPUS DE CIUTAT els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers Es tracta d’un turisme rural, de TURISME DE NATURA muntanya, d’esports d’aventura i de neu