2. Història sobre el ballet
Ballets populars europeus
El terme ballet és un diminutiu de ball. En un inici era un ball popular o una dansa
folklòrica, espontània o conreada per agrupacions, i en tal cas es transmetia de
generació en generació. L'origen d'aquests balls o ballets és desconegut i els seus
autors són anònims. Van sorgir a diferents pobles arreu d'Europa i molts d'ells
encara es mantenen vius amb diferents noms. A l'antiga Gòtia, per exemple, el
ballet es considera una de les danses més característiques, especialment
localitzada a ambdós vessants dels Pirineus.
Primers ballets italians, francesos i anglesos
Al segle XVI existien companyies de ballet professional a les corts reials i
aristocràtiques d'alguns nobles europeus, hom no en coneix les coreografies ni els
autors però els seus ballets no s'han perdut completament, ja que d'ells ha
evolucionat la dansa clàssica. D'aquests ballets s'han estudiat sobretot els italians,
anglesos i francesos, a partir de documents del renaixement, per a intentar deduir
com podrien ser. Se sap poc d'ells, tret que concloïen sovint formant les lletres de
l'alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats.
3. Història sobre el ballet
Grans ballets russos
En canvi, a Rússia, el tsar Pere I s'estimava molt aquest tipus d'espectacle i, encara
que a altres llocs es considerés ja passat de moda, va fundar una escola imperial
a imitació de l'acadèmia francesa. A l'acadèmia francesa era on havien posat els
noms dels passos i moviments que encara es fan servir ara, ja que es van
mantenir en francès a l'escola russa. Caterina II, la successora de Pere I, no
només va continuar donant suport a l'escola, sinó que el 1866 la va transformar en
escola del Teatre Imperial de Sant Petersburg, de gran renom i que sovint
convidava coreògrafs estrangers. El Ballet Imperial, el ballet d'aquest teatre, fou
dirigit per Marius Petipa, que es considera el fundador de l'escola russa quant a
tècnica, a la qual incorporà elements italians i francesos
Segona meitat del segle XX i segle XXI
A partir del segon terç del segle XX comença a prendre més importància la dansa
contemporània que la clàssica, ja que, d'una banda, permet expressar-se amb
més llibertat, i de l'altra, les infraestructures necessàries per als seus espectacles
poden ser menors, així com les mateixes companyies. Això provoca que alguns
comencin a associar la dansa clàssica amb una imatge burgesa, culta i més aviat
conservadora, mentre que la contemporània en aquests temps es relaciona amb la
4. Material per poder ballar
Material necessari:
Les ballarines solen assajar i actuar amb mallots, i als espectacles poden portar una
faldilla anomenada tutú. Als peus duen sabatilles de ballet, que al començament
poden ser de mitja punta, de cuir tou o de roba, però que per a les professionals
solen ser de punta, de ras o setí, amb la puntera reforçada amb cartró i amb vetes
per a lligar-les als turmells. Cal un entrenament almenys un a dos anys, a base
d'exercicis amb barra, especial per a poder començar a usar les sabatilles de fer
puntes primer a la barra i després, a poc a poc, una estona en alguns exercicis de
centre. Aquest entrenament no pot començar en cap cas abans del onze o dotze
anys d'edat de la ballarina. En algunes coreografies, típicament quan es
representen danses tradicionals, es poden portar sabatilles de caràcter, semblants
a unes mercedites amb una mica de taló. Els ballarins solen portar malles, una
samarreta i sabatilles de mitja punta. A les actuacions solen portar coquillera.
5. Material per poder ballar
El mallot:
El mallot es fa servir molt Sabatilles mitja
sobretot per ensajar. També punta:
es fan servir per actuacions, Aquestes sabatilles les fa
però en el cas que es facin servir principalment totes les
servir per actuacions, ballarines abans de fer servi
sempre es poden posar les de punta. Sobretot es fan
algun que un altre detall, servir per ensajar.
perquè el mallot no es vegi
tan senzill.
Sabatilles de punta:
Mitges: Aquestes ja són les sabatilles
Aquestes són les que fan servir les ballarines
típiques mitges que que ja saben ballar amb
fan servir totes les puntes. Però abans de poder
ballarines, tan per començar a ballar amb elles
ensajar com per tens que fer molt exercicis
ballar en una per poder ballar bé.
actuació.
6. Material per poder ballar
Tutú:
Els tutús es fan servir quan
hi han actuacions, perquè
llueixi més i no anar només
amb el mallot.
Mono:
Aquest mono serveix per
quan pares de ballar que
no et refredis, aixi no fa
falta que tornis a escalfar.
Calentadors:
Serveixen, perquè escalfar
abans de començar una
classe.
