4. La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i
materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van
convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial
La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i
materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van
convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial
Les despeses financeres de guerra i les necessitats de
reconstrucció d’Europa
Demanda de préstecs i de producció americana
Va provocar una
Dependència econòmica d’Europa respecte els EE.UU.
Que va crear una
A causa de
LA PROSPERITAT AMERICANALA PROSPERITAT AMERICANA
I va potenciar
Gran Productivitat
Gran poder adquisitiu de la població
La situació econòmicaLa situació econòmica
5. Prosperitat americanaProsperitat americana
EUA, anys 20, gran bonança econòmica
Creixement molt més ràpid que Europa.
Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura)
Inversions capital americà i exportacions a Europa
Desequilibri països industrialitzats i exportadors
d’aliments i primeres matèries.
Els Feliços Anys 20Els Feliços Anys 20
Boom econòmic
Conservadurisme polític
Efervescència cultural
Conflictes socials i racials
6. Viure el present
Confiança en el sistema
Comprar a terminis
Consumisme i abús del crèditConsumisme i abús del crèdit
Endeutament
de consumidors i de productors
La prosperitat
els portava a
Demanant crèdits als bancs
Això provocava un
Agreujat per l’especulació borsària
Entre 1925 i 1929
Enriquiment ràpid i especulatiu
Semblava que tot anava bé, però...
Els Feliços Anys 20
7. Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la
prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor
de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les
llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum.
9. Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20
La renda no es distribuí equitativament, els salares van créixer molt poc.
10. Producció americana + producció europea
Superproducció Baixen preus
Baixa producció
Augmenta atur
Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals
Dificultats convertibilitat monedes en or
Inflació (Alemanya) crisi
provoca
Els deutes i els crèdits provoquen
emissió paper moneda
Superproducció de 1920-1921Superproducció de 1920-1921
11. SUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundial
Des de 1925
Les empreses no aturen la producció
i els governs no intervenen
Augmentar demanda PublicitatPublicitat
i més crèditsi més crèdits
A la producció americana cal sumar l’europea
Malgrat això
amb
endeutamentendeutament
Això provoca més
Només pensen en
12. Tot i això,
existien problemes en l’economia nord-americana
Als EUA
regnava
l’optimisme
L’agricultura.
Creix menys que la indústria.
Els preus agrícoles són baixos (superproducció)
Baix nivell de vida (èxode rural)
Estancament comerç internacional.
Proteccionisme.
Perill sobreproducció industrial
Sectors industrials amb problemes.
Crisi indústria tradicional.
Mineria del carbó. Sector naval.
Especulació borsària.
Bombolla especulativa
14. Final de la guerra:
Ruïna europea i
enriquiment dels EE.UU.
Final de la guerra:
Ruïna europea i
enriquiment dels EE.UU.
1920 - 1921
Crisi de superproducció
1920 - 1921
Crisi de superproducció
1922 comença a millorar la situació econòmica1922 comença a millorar la situació econòmica
“Els feliços anys vint”
especialment als EE.UU
““Prosperitat americana”Prosperitat americana”
“Els feliços anys vint”
especialment als EE.UU
““Prosperitat americana”Prosperitat americana”
S’iniciava una època
d’un fort consumisme
amb abús del crèdit i
especulació borsària
S’iniciava una època
d’un fort consumisme
amb abús del crèdit i
especulació borsària
1919 1929
CRAC
Endeutament de
productors i
consumidors
Endeutament de
productors i
consumidors
SuperproduccióSuperproduccióSuperproduccióSuperproducció
Com a resum de la situacióCom a resum de la situació
econòmicaeconòmica
15. La situació políticaLa situació política
Societat nord-americana
políticament conservadora
(Republicana)
Fomentarà el Nacionalisme.
Fomentarà l’aïlllacionisme respecte d’Europa.
Estimularà el proteccionisme.
Es centrarà en Amèrica Llatina
(Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)
Harding (1920-24), republicà
Coolidge(1924-28), republicà
Hoover (1928-32), republicà
16. LaLa situació socialsituació social
Predomini classe mitjana
Uniformitat de gustos
Consum massiu (força publicitat)
Als EUA comença a
gestar-se la
societat del benestar
American Way of Life
Societat nord-americana
- Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe).
- En transformació.
- Molt conservadora.
- Molt nacionalista.
- Pateix importants tensions.
17. Societat nord-americana pateix importants tensions
Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot
discriminada)
Molta immigració (creix la discriminació i el racisme)
Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes)
1915, neix el Ku-Klux-Klan
(anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants)
1920, procés Sacco-Vanzetti
Qui són els autèntics americans? WASP
Conflictes racials
Puritanisme (moral protestant)
Lectura literal de la Bíblia
Influeix ciència i ensenyament
(el creacionisme negarà Darwin)
Oposició al Modernisme
Fonamentalisme religiós
18. Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política
1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta.
Llei Seca, prohibició de les begudes alcohòliques
es vol preservar la societat de l’alcohol
contraproduent
- Augmentà criminalitat
(gangsterisme, contraban)
Moral restrictiva
19. D’Europa començaren a
immigrar famílies senceres a
EE.UU., com aquests eslaus.
La immigració començà a controlar-se, i a
prohibir-se en molts casos.
Una reacció puritana als EE.UU. provocà
l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el
consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i
la delinqüència.
Fitxa policial d’Al
Capone
20. El Crac del 29El Crac del 29
i la Gran Depressiói la Gran Depressió
21. El crac de 1929
Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs
ni a consumidors
ni a productors
Crisi bancària
Fallida de la borsa
Empreses i bancs
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Les fàbriques tanquenLes fàbriques tanquen
Augmenta l’aturAugmenta l’atur
Perjudica a
Molts d’ells són
Deutors de crèdits que no podràn tornar
En aquests moments d’incertesa
Això provoca que
provoca
Sense ajudes
24 0ctubre 1929
dijous negre
22. Acció i Borsa de Nova York, a
Wall Street. Banc de l’època
23.
24. Imatges de la Borsa de Nova
York i Wall Street el 1929
25. Wall Street després de la caiguda
de la Borsa. A dalt estalviadors
retirant els seus diners. A baix
cotxes en venda.
26. L’augment de l’aturL’augment de l’atur
Descens del consum Caiguda dels preus (32%)
L’empobriment generalitzat incrementa el subconsumL’empobriment generalitzat incrementa el subconsum
S’atura la inversió industrial
100.000 empreses
5000 bancs
(-40%)
provoca
provoca
Baixa la producció mundial
tanquen
Entre 1929 i 1932Entre 1929 i 1932
13 milions d’aturats
25% població activa
http://www.youtube.com/watch?
v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria.com/entreguerras/consecuencia
ssociales.htm
28. Hooverville a dalt, família de
Califòrnia a baix. Aturats i
emigrants a la dreta.
29. La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món
Es va esfondrar tot el sistema internacional
d’intercanvis, de producció i de finances
Enfonsament del comerç internacional
Repatriació dels capitals americans invertits
per Europa i Amèrica Llatina
Enfonsament dels bancs europeus
A causa de
provoca
30. El crac de 1929 als EUA
Fallida de la borsa
crisi borsària
Fallida de molts bancs
crisi financera
Tancament de moltes indústries
crisi industrial
Crisi social
Crisi
economia
nord-
americana
S’extendrà
arreu del món
33. Fet de més transcendència econòmica de la
primera meitat del segle XX
Crac del 29
Per què es va produir?
Liberals. És la típica crisi capitalista.
Marxistes. És la mostra que el capitalisme no funciona.
Monetaristes. Problemes amb el patró or.
Keynesians. Desequilibris entre la producció i el consum.
Actualment, destaquem tres causes:
1. La sobreproducció de mercaderies.
Massa oferta, poca demanda. Estocs.
2. Especulació de capitals.
Baixen les inversions productives i el consum.
Els préstecs passen a ser especulatius, no productius
3. Desequilibris monetaris.
El dòlar és una moneda massa forta.
Els EUA controlen la major part de l’or mundial.
El patró or no funciona.
34. La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Polítiques tradicionalsPolítiques tradicionals Com són
El proteccionisme i les
devaluacions monetàries
Primer s’apliquen
Després les
Teories keynesianesTeories keynesianes
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica.
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
J. M. KeynesJ. M. Keynes
Segons aquestes teories: Teoria general de l’ocupació,
l’interès i els diners (1936)
Les crisis no són passatgeres.
La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.
35. Teories keynesianesTeories keynesianes
Inversió estatal
(obres públiques)
Finançada per
dèficit pressupostari
Inversió estatal
(obres públiques)
Finançada per
dèficit pressupostari
Creació d’ocupacióCreació d’ocupació
Augment de la
renda familiar
Augment de la
renda familiar
Creix el consum
de les famílies
Creix el consum
de les famílies
Augmenta la
producció
Augmenta la
producció
Augment
dels impostos
indirectes
Augment
dels impostos
directes
Augment en els
ingressos estatals
Augment en els
ingressos estatals
Equilibri
del dèficit
del pressupost
36. La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
El New Deal
Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Aplica es basa en la Intervenció estatal
Teories keynesianesTeories keynesianes Inspiraren el New Deal
(1933-1938)
Inspiraren el New Deal
(1933-1938)
37. New Deal
(1933-38)
Va en contra de la tradició econòmica
nord-americana, per això part quedarà
anul·lat pel tribunal suprem dels EUA
l’Estat intervé en els tres sectors econòmics
causants de la crisi (agricultura, finances,
indústria)
l’Estat desenvolupa una
important política social
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
38. Intervencions econòmiques
Sector Financer
Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal.
Increment del crèdit públic, per estimular la inversió.
Control de la massa monetària.
Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%)
Sector Agrícola
Agriculture Adjustment Act
Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions)
Sector Industrial
L’Estat impulsarà grans obres públiques
(crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority)
Les obres públiques fomentaran el sector industrial
39. Reduir l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques
d’ocupació..)
Intervencions socials
L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social
és l’inici de l’actual Estat del Benestar
es vol lluitar contra l’atur i augmentar
els nivells de renda de la població
40. New Deal (1933-38)
sobretot tres grans característiques
intervenció
estatal
pujada de preus
estímul del
consum
la crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia
ara bé
la recuperació definitiva de l’economia nord-americana
no arribarà fins la Segona Guerra Mundial
