1. 14 Mayo 2003
r e p o r t a t g e
La FSAP ha aportat la seva veu en totes les manifestacions contra la guerra. El col·lectiu dels artistes i intel·lectuals ha desenvolupat una intensa activitat contra la guerra.
El futur d’Iraq després de la guerra
Els iraquians, sumits en el caos provocat per la guerra, esperen
els subministraments bàsics i la instauració d’un govern
Tribuna que és compten oficialment per de Julio Anguita Parrado i José quians, nomenats i tutelats per
milers, però no sabrem mai o Couso i demandar justícia amb l’ONU, que obrís el camí a l’es-
l tancament d’aquesta edi- passarà molt temps fins a saber- la nostra màxima energia. La tabliment d’un sistema polític
A ció, el general retirat Jay
Garner, com a cap de
l’Administració interina impo-
ho.
Pel contrari, en el nostre país
hem posat noms i cognoms als
mateixa de la que ha estat man-
cat el Govern que hauria de vet-
llar pels seus interessos.
democràtic, i que vetllés perquè
les riqueses del país fossin admi-
nistrades en benefici del seu po-
sada per Estats Units a Iraq, va morts. Hem sentit més de prop Per a CCOO és prioritària en ble.
Els horrors de la establir el 21 d’abril el seu les conseqüències de la guerra, aquests moments l’ajuda huma-
guerra no han aca- quarter general en un dels pa- ja que dos espanyols hi han nitària als iraquians i la restaura- El futur d’Iraq
laus de Sadam Hussein i va mort. A més eren periodistes i, ció de la legalitat internacional.
bat i la ciutadania prometre que restabliria els ser- per tant, han gaudit del dubtós Per això, el Sindicat considera Les notícies que segueixen
veis bàsics. Un compromís que privilegi que la seva defunció que correspon al Consell de Se- arribant d’Iraq parlen, amb més
està assistint per- li suposarà un llarg i dur treball hagi tingut major cobertura in- guretat de l’ONU la responsabi- confusió que rigor, que el con-
ja que, dues setmanes després formativa que el dels ciutadans litat d’administrar políticament i flicte bèl·lic ha finalitzat, però
plexa als saquejos de finalitzat el conflicte, ser- iraquians anònims. econòmica Iraq, començant per queden les escaramusses finals
veis tan imprescindibles com La seva mort, tanmateix, ens les tasques d’ajuda humanitària i de tota conflagració; podem dir
més o menys con- l’aigua o el subministrament deixa una dada per recordar en el reconstrucció. que les tropes aliades han sufo-
elèctric encara no havien pogut museu de les moltes infàmies CCOO ha exigit del Govern cat els últims focus de la re-
sentits, a les ven- ser restablertes. d’aquest conflicte. Ni els més espanyol que sigui aquesta l’opi- sistència iraquiana i que, al tan-
jances personals Són evidents quines han es- vells reporters de guerra recor- nió que defensi davant del Con- cament d’aquest reportatge, es-
tat fins ara les prioritats d’ordre den l’atac directe contra un hotel sell de Seguretat i les instàncies tan duent a terme una persecu-
sorgides a l’empa- públic de les forces ocupants: de periodistes en els conflictes internacionals. Seria, a més, el ció policíaca a la cúpula de
mentre és defensaven amb rigor moderns. Després d’això només millor camí per aconseguir aviat l’anterior règim com si fos una
ra del caos a totes i consciència els pous de petro- ens queda enviar la nostra la pacificació del país, amb una partida de naips, en la que cada
li, és consentia sense la menor abraçada solidària als familiars Administració formada per ira- carta d’una baralla que s’ha re-
les grans ciutats, a trava el saqueig del Museu Na- partit als soldats porta la foto-
cional i de la Biblioteca. I la po- grafia d’un dels perseguits.
les primeres notí- blació, mentre tant, al dictat de L’as més cobejat, Sadam Hus-
cies d’aquells que la llei del més fort, provocava sein, segueix en parador desco-
el caos. I és que, paradoxal- negut.
són els postulants ment, el caos sempre és la pri- S’ha passat a una guerra de
mera conseqüència de la im- “baixa intensitat”, segueixen
i els cridats a as- plantació de l’ordre per la via sense acabar els saquejos i el ca-
militar. os, un dels últims episodis del
sumir el govern Les paraules de Garner i la qual ha estat la destrucció de bo-
política de gestos de EEUU en- na part del Museu Arqueològic i
d’Iraq mentre es- cara estan molt lluny de satisfer la Biblioteca de Bagdad. La des-
les expectatives de la població trucció dels llibres i dels objec-
pera escèptica la iraquiana que fa setmanes que tes d’art comporta l’oblit de la
restauració dels esperen la tornada de l’electrici- història. Qüestió que, enmig
tat i buscant els seus familiars d’una guerra, no té major im-
subministraments entre els 300.000 desapareguts portància, però que pensant en el
durant el règim de Sadam i entre futur és una nova humiliació per
bàsics. les víctimes civils de la guerra És més fàcil incendiar un país que apagar el foc i restablir els serveis. al poble iraquià.

2. Mayo 2003 15
r e p o r t a t g e
El futur d’Iraq no es pot se-
parar ni de la seva història ni de
la zona en la que se situa aquest
país. Una zona com Orient
Mitjà que no solament des del
punt de vista històric, sinó que
des del punt de vista polític i
geostratègic porta molts anys
essent zona de conflicte, amb
alguns enfrontaments tan sag-
nants com el palestino–israelià
o el dels kurds.
Si bé pot semblar complicat
per la multitud de faccions, èt-
nies i corrents religiosos, el fu-
tur d’Iraq l’han de decidir els
mateixos iraquians. Els intents
de crear un govern “amic” de La violació de la legalitat internacional i del diàleg com a font de solució de Els interessos econòmics van ser detectats per la ciutadania com a origen
les potències ocupants no sem- conflictes van ser denunciats per l’opinió pública. del conflicte.
bla que agradi al poble iraquià,
almenys a la majoria xiïta, ja habiten fa uns 5.000 anys el Kur- ment de la segona intifada. Tam- organitzacions internacionals i secretari de Defensa de EEUU,
que el Comitè Suprem de la Re- distan. És en l’actualitat el poble bé sabem que des de l’11 de se- la recerca de la pau i la justícia Donald Rumsfeld, que va sug-
volució Islàmica no va assistir a més gran que segueix sense tenir tembre de 2001, Israel aprofita la social que hauran d’integrar-se gerir el 21 d’abril que “la crea-
la primera reunió celebrada el un estat on ubicar-se. declarada guerra contra el terro- en el text de la futura Constitu- ció d’un règim islàmic seria re-
15 d’abril a la ciutat de Nasiri- Estan participant en les con- risme apadrinada per Bush per ció Europea com a trets fona- butjat per Washington, encara
ya. verses sobre el nou govern ira- perpetrar terrorisme d’estat con- mentals de les democràcies eu- que fos desig de la majoria dels
L’oposició al règim de Sadam quià però no sabem fins quan tra la població i els dirigents pa- ropees del segle XXI. Però, a iraquians”.
Hussein era i és molt heterogè- aguantarà el Govern turc que els lestins. més, Europa haurà de fer efecti- Per últim, CCOO ha manifes-
nia, formada per àrabs xiïtes; kurds estiguin presentes en el Per tot això, i a pesar de les va una política exterior i de de- tat que “s’ha de desitjar que el
àrabs sunites i kurds, a més d’al- Govern iraquià si, com és més bones paraules d’Aznar, Blair i fensa comuna. aparent final d’una dictadura
tres grups més petits. Els prefe- que probable, els kurds vulguin la Unió Europea, pot ser que Sí- La Unió Europea ha de supe- sanguinària dugui a una ràpida
rits de EEUU són els xiïtes del posar sobre la taula el problema ria sigui el pròxim objectiu dels rar la crisi generada pel recolza- restauració de la pau i posi fi als
Congrés Nacional Iraquià, lide- del Kurdistan i de la seva auto- Estats Units en la seva lluita per ment incondicional a Bush de enormes patiments que ha sofert
rat per Ahmad Xalabi que, per nomia com a primera pedra definir un nou mapa polític a Blair i Aznar i exigir que es res- el poble iraquià en els últims
cert, té comptes pendents amb la d’un Estat kurd, cosa que impli- l’Orient Mitjà. tableixi la legalitat internacio- vint anys, molt especialment, a
justícia a Jordània per afers rela- carà no solament a Turquia sinó nal i que les que Nacions Uni- la catàstrofe humanitària produï-
cionats amb els seus negocis. La també a Iran, a Síria i altres paï- L’ONU i Europa des administrin políticament i da per la invasió militar angloa-
majoria xiïta (el 65 per cent de la sos. econòmica el futur d’Iraq amb mericana realitzada en contra del
població iraquiana), està dividi- Tota la zona comença a de- Aquest mes de maig es tanca l’objectiu d’instaurar un siste- dret internacional i de l’opinió
da sobre com formar govern, so- sestabilitzar-se encara més. Per a Atenes la Presidència grega de ma democràtic, respectant la de la majoria dels membres del
bre tot discrepen del paper que una part, el Govern dels EEUU la Unió Europea. Els dies 21 i 22 voluntat del poble iraquià en- Consell de Seguretat de les Na-
han de jugar els Estats Units i el està llançant velades amenaces a de juny hi haurà un Consell Eu- front a declaracions com la del cions Unides”. ◆
Regne Unit. Síria per la seva suposada col·la- ropeu i, amb tota seguretat, es
En les properes setmanes es boració amb dirigents del règim tractarà de la guerra d’Iraq. De
produiran noves reunions que de Sadam i per la possessió d’ar- quines seran les seves conclu-
han de culminar en una reunió mes de destrucció massiva. Acu- sions no en podem fer conjectu-
nacional que posi les bases perba sació que va servir de pretext per res. Per la nostra part, creiem
la creació d’un nou Govern a la invasió d’Iraq i, curiosa- que el que ha passat a la Unió
d’Iraq. ment, ni l’exèrcit iraquià va uti- Europea amb l’estratègia d’Es-
litzar armes de destrucció massi- tats Units a Iraq hauria de servir
Els kurds i Síria va ni ningú les ha trobat després. per començar a recompondre la
Han desaparegut fins i tot de les Unió Europea com a contrapo-
Els kurds, en el front nord, declaracions i discursos del trio der multilateral enfront de l?uni-
han ajudat les tropes aliades per Bush, Blair, Aznar. lateralisme de EEUU.
a derrocar el règim de Sadam Tanmateix, ja sabem que Sí- Per això, s’ha due mantenir i
Hussein però, després de la gue- ria ha estat un dels països més profunditzar en els principis de
rra els milicians kurds entraren a bel·ligerants amb la política del democràcia, de pluralitat, de
la ciutat petroliera de Kirkuk i, govern israelià des del comença- diàleg, de respecte pel dret i les
malgrat la vigilància de l’exèrcit
dels Estats Units, estan obligant
les famílies àrabs a desallotjar
les seves cases davant l’alarma
de Turquia que tem el control
kurd d’aquesta estratègica ciutat.
Aquest poble, reprimit per
l’Iraq i per Turquia, i oblidat per
aquells que avui diuen que de-
fensen la justícia i la pau, vol
prendre part en la formació del
nou govern iraquià. Però els
grups kurds d’Iraq s’agrupen en
dues organitzacions, la Unió Pa-
triòtica del Kurdistan i el Partit
Demòcrata Kurd que estan en-
frontats històricament. Tot un
repte per al senyor Garner.
Els kurds són aproximada- La Pau és una reivindicació que va més enllà de la condemna de la guerra. El PP s’ha quedat sol en defensa de l’actitud del Govern espanyol en aquest
ment 30 milions de persones i La Pau és la mobilització per la justícia. conflicte.