2. Qué ès el sistema solar ?
• El sistema solar està format per un conjunt d'astres
en òrbita al voltant del Sol, lligats per la força de
gravetat, que es va crear a partir del colapse del gran
núvol molecular, fa uns 4.600 milions d'anys
aproximadament. Els objectes al voltant el Sol
l'encerclen en una espècie de disc prim anomenat pla
de l'eclíptica, que l'ocupen els 8 planetes, 162
satèl·lits naturals, planetes nans com Plutó, Eris i
Ceres, i un incomptable nombre d'asteroides,
meteorits i cometes, envoltat pel medi interplanetari,
format de gas i pols. Tot aquest conjunt està situat en
un dels braços de la galàxia espiral Via Làctia, girant
al voltant del seu centre des de 26.000 anys-llum de
distància i a una velocitat de 220 km/s.
3. sol
• El Sol és un estel situat al centre del
sistema solar. La Terra i tots els altres
planetes del sistema solar orbiten al seu
voltant. Els planetes menors, els cometes,
els meteoroides i tot el medi interplanetari
que hi ha enmig també orbiten el Sol.
4. Mercuri
• Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més
petit del Sistema Solar. Dóna una volta al Sol
cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu
des de la Terra, amb una magnitud aparent de
−2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment ja que la
seva separació angular amb el Sol és només de
28,3 °. Només es pot veure a l'alba i al
crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera
missió d'exploració de Mercuri va ser la del
Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va
cartografiar aproximadament un 45% de la
superfície del planeta.
5. Venus
• Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-
lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així
en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense
comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel
nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com
que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix
a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de
47,8 °. La brillantor màxima de Venus és poc abans de
l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de
vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de
la tarda.
6. Terra
• La Terra és el tercer planeta del sistema solar per
ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a
diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o
tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la
presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg
d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt
semblant a una circumferència) a una distància
mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8
km/s. També gira sobre si mateix amb un període de
rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons,
moviment que determina el dia i la nit. El seu
diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic
satèl·lit natural, la Lluna.
7. Mart
• Mart és el quart planeta del sistema solar,
segons la seva distància al Sol. Forma part dels
denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa
rocosa, com la Terra) i és el primer dels
planetes exteriors a l'òrbita terrestre. Té dos
satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de
mida molt petita i forma irregular. El prefix areo-
es refereix a Mart igual que el prefix geo- es
refereix a la Terra, per exemple, areologia
versus geologia.
8. Júpiter
• Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons
la seua distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11
vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5
UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn.
És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense
una superfície interior definida. La seva característica més
destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en
les latituds tropicals de l'hemisferi sud.
• Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus
de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i
els romans Júpiter.
• És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb
un total de 63. Els més importants són els quatre satèl·lits galileians:
Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo
9. Saturn
• Saturn és el sisè planeta des del Sol i el segon
més gran del sistema solar, després de Júpiter.
Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú, es
classifica com a gegant gasós. De vegades,
aquests quatre planetes s'anomenen jovians,
que significa "semblants a Júpiter".
• Saturn s'anomena en honor al déu romà
Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir
l'homònim de dissabte), equivalent al grec
Kronos (el pare tità de Zeus), el babiloni Ninurta
i l'hindú Shani. El símbol de Saturn representa la
falç de Déu: (Unicode: )♄
10. Neptuno
• Neptú és el vuitè planeta del sistema
solar en proximitat al Sol. És el quart
quant a diàmetre però el tercer quant a
massa ja que és més dens que Urà. És un
gegant gasós i forma part dels planetes
exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al
2006 considerat el novè planeta del
sistema solar), a causa de l'òrbita
excèntrica que té, està més proper al Sol
que Neptú.
11. Urá
• Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el
quart més massiu del Sistema Solar. S'anomena en
honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic
Ο ρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeusὐ
(Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres
cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a
planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de
la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu
descobriment el 13 de març de 1781, expandint els
límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada
en la història moderna. També va ser el primer
descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.