1. PLA PER A LA LLENGUA
I LA COHESIÓ SOCIAL
DOCUMENT MARC DELS PLANS EDUCATIUS D’ENTORN
gener 2010

2. NDEX
0. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................3
1. DEFINICIÓ ..................................................................................................................5
1.1. Destinataris ...........................................................................................................6
1.2. Àmbits d’incidència ...............................................................................................6
2. PRINCIPIS...................................................................................................................7
3. OBJECTIUS ................................................................................................................8
4. LÍNIES D’INTERVENCIÓ ..........................................................................................13
5. METODOLOGIA........................................................................................................18
6. RECURSOS ..............................................................................................................18
6.1 Agents..................................................................................................................18
6.2 Estructura organitzativa .......................................................................................21
6.3 Dotació econòmica..............................................................................................23
7. ABAST TERRITORIAL ..............................................................................................23
8. DESENVOLUPAMENT D’UN PLA EDUCATIU D’ENTORN......................................25
9. AVALUACIÓ ..............................................................................................................28
ANNEXOS
1. Dades generals dels Plans educatius d’entorn
2. Orientacions per a les línies d’intervenció i les seves actuacions
3. Indicadors d'avaluació
2

3. 0. INTRODUCCIÓ
Un dels grans reptes socials actuals és aconseguir èxit educatiu per a tots els nois i
noies, siguin com siguin i vinguin d'on vinguin. Evidentment, l'escola hi té una gran
responsabilitat però aquesta no treu la responsabilitat directa de les famílies ni la global
de tota la societat.
Vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i líquida (Bauman, 2007).
Una societat on les paraules canvi i mobilitat esdevenen quotidianitat. Una societat amb
grans transformacions en l'àmbit professional, en el familiar i en el relacional. Una
societat basada en les exigències del coneixement i en l'ús i l'abús de la informació.
Una societat amb grans desequilibris i noves formes de desigualtat i de fractura social.
Una societat amb moltes amenaces però també amb moltes oportunitats. Aquesta
societat necessita persones amb altes capacitats professionals i persones capaces de
conviure en pla d’igualtat, des del respecte a la diferència, per construir conjuntament
nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els reptes del futur
immediat.
La Unió Europea, a la conferència de Lisboa 20001, va establir un model educatiu basat
en el coneixement i la competitivitat, però, alhora, orientat cap a un creixement
sostenible i cap a la consecució d’una major cohesió social. És a dir, una aposta per un
model que vol trobar el punt d'equilibri entre la competència i l'esforç individual i la lluita
contra les desigualtats i els drets humans.
La societat catalana, que participa plenament d'aquest repte, amb nous horitzons,
noves exigències i un augment considerable de població immigrada en el darrers anys,
situa el fenomen educatiu en el nucli de les accions de transformació social. En aquest
sentit, es fa cada vegada més necessària una cultura educativa equitativa,
respectuosa, exigent, responsable, inclusiva i oberta que contribueixi decisivament a
aquest gran objectiu social: l'èxit educatiu de tot l'alumnat.
Però els centres educatius, malgrat la implicació i l'esforç de molts i molts
professionals, no poden esdevenir, tots sols, agents de transformació social. Més que
1
http://www.europarl.europa.eu/summits/lis1_es.htm
3

4. mai, sorgeix la necessitat d’una acció coordinada entre els diferents agents socials que
actuen en una zona geogràfica determinada en benefici de tots els nois i noies.
L'escola és molt potent però no és omnipotent. Cal una acció educativa conjunta i
complementària entre la tasca familiar, els centres educatius i tots els altres agents i
entitats educatives de l'entorn, a partir d'uns objectius compartits i una actitud basada
en el compromís, la participació, el treball i l'aprenentatge en xarxa.
Des d’aquest planejament, l’acció educativa dels nostres centres educatius i la dels
altres agents i entitats educatives de l'entorn ja no depenen només dels projectes
interns sinó també dels projectes comuns, de projectes fonamentats en el compromís i
la interacció comunitària.
En aquest sentit és important tenir en compte documents com el Pacte Nacional per
l'Educació2 (2006) on estableix, en el seu Capítol IV, com a línia d'intervenció:
“potenciar una acció participativa, coordinada i cogestionada entre els centres
educatius d’una localitat, les administracions locals i els dels diferents agents i entitats
educatives i concreta els Plans educatius d’entorn com un projecte educatiu de
coresponsabilització comunitària.”
Així mateix, és rellevant mencionar el salt conceptual sobre el terme “comunitat
educativa” que concreta La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació ( LEC)3. En el Títol
III. De la comunitat educativa, l’article 19 defineix la comunitat educativa com “totes les
persones i institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els
alumnes, les famílies, el professorat, els professionals de l’atenció educativa i el
personal d’administració i serveis, l’Administració educativa, els ens locals i els agents
territorials i socials, i les associacions que els representen, i també els col·legis
professionals de l’àmbit educatiu, l’associacionisme educatiu, les entitats esportives
escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius.” Amb
2
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Pacte Nacional per l’Educació.
http://www.gencat.net/educacio/pacte/index.htm Comprovat juliol de 2009
3
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA. Llei d’Educació de Catalunya.
http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm Comprovat juliol de 2009.
4

5. aquesta definició, situa els centres educatius en una posició més favorable per a la
interacció comunitària. En l’article 40 insta les diferents administracions educatives a
elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius com els Plans educatius
d'entorn.
En general, La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) fa una aposta decidida
per proporcionar una educació de qualitat a tota la ciutadania, amb la necessària
participació de tots els membres de la comunitat educativa per aconseguir aquest
objectiu tan necessari però, alhora, tan difícil.
D'altra banda, la llarga i fructífera implicació municipal en temes educatius i el
desenvolupament dels Projectes educatius de ciutat i la Xarxa de ciutats educadores
han fet aflorar, de forma explícita, la consciència i la necessitat de coordinar i orientar
totes les accions ciutadanes a partir de la màxima del "tot educa" o "l'educació més
enllà de l'escola". És en aquest marc on hem de situar els Plans educatius d'entorn.
Les dades generals dels Plans educatius d’entorn es poden trobar a l’annex 1.
1. DEFINICIÓ
Els Plans educatius d’entorn són una iniciativa oberta i innovadora de cooperació
educativa entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, amb el suport i
la col·laboració d'altres departaments de la Generalitat, que tenen com a objectiu
aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant
l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua
catalana.
L'element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels
diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l’educació
formal com a la no formal o informal. La interacció comunitària de tots els agents
educatius, socials, econòmics, culturals, artístics, esportius i de lleure per aconseguir
un mateix sentit entre la dinàmica escolar i l’extraescolar, entre un temps escolar
organitzat i tutoritzat i un temps personal, sovint, massa abandonat.
Però aquesta continuïtat i coherència educativa no és fàcil d'aconseguir ni
individualment ni des de diferents institucions aïllades. Cal una xarxa organitzada i el
5

6. compromís de tots els agents de l’entorn. Els centres educatius s’han d'obrir a l’entorn i
l'entorn social ha d'agafar més consciència de la tasca educadora dels diferents agents
socials. És una nova forma d’entendre el fet educatiu, més enllà dels centres educatius.
L'èxit educatiu té més a veure amb la continuïtat i coherència de les diferents
actuacions que reben els infants i joves que no pas amb la suma de moltes accions
descoordinades i sense un sentit ben definit. Per aconseguir-ho, cal treballar i
interactuar comunitàriament. Cal una nova cultura organitzativa, la cultura de
l’aprenentatge en xarxa, una cultura que té la xarxa en el nucli de la seva definició i
entén l’aprenentatge comunitari com una metodologia per donar resposta als reptes
educatius.
1.1. Destinataris
L’actuació de coresponsabilització educativa dels Plans educatius d’entorn va
adreçada, sobretot, a infants i joves de 0 a 18 anys dels centres educatius públics i
privats concertats d’un municipi o d’un sector d’un municipi, amb una especial atenció
als sectors socials més fràgils (nois i noies nouvinguts o amb risc de marginació) i als
més vulnerables (nois i noies adolescents ). Cal tenir present, però, que les actuacions
dels Plans educatius d’entorn també s’adrecen, des d’una perspectiva proactiva, a tota
la comunitat educativa.
1.2. Àmbits d’incidència
Un Pla educatiu d’entorn abasta el temps escolar, extraescolar i no-escolar dels infants
i dels joves i incideix en els àmbits següents:
Àmbit familiar. La vinculació de les famílies en el procés educatiu dels infants està
estretament relacionada amb l’èxit educatiu. Convé fomentar la seva implicació en
aquest projecte de cooperació i fer una incidència especial en la sensibilització i la
formació de les famílies per afavorir actituds de participació, d’obertura, d’equitat i de
superació de prejudicis. L'èxit educatiu comença a casa, continua a l'escola i acaba a la
“plaça pública”.
Àmbit de l’educació formal. Convé crear una veritable xarxa escolar en un barri o una
localitat, a partir del diàleg, la reflexió i la interacció intercentres, amb l’objectiu de
compartir un projecte comú, establir unes línies d’actuació coherents i complementàries
6

7. i optimitzar tots els recursos. Cal posar en igualtat d’oportunitats tot l’alumnat, sense
cap mena de discriminació, tant a l'inici de l’escolarització com al llarg del procés. Al
mateix temps, cal garantir la coherència i la continuïtat educativa entre les diverses
etapes escolars: Escola bressol, Educació infantil, Educació primària, Educació
secundària obligatòria i Educació postobligatòria. Són especialment importants els
moments de transició entre les diferents etapes. Per aconseguir aquests reptes cal una
visió global i integral i la col·laboració de tots els participants.
Àmbit de l’educació no formal. És molt important afavorir l'associacionisme i la
participació infantil i juvenil. Convé potenciar les activitats fora de l’horari lectiu:
culturals, esportives, artístiques i d’educació en el lleure. L’optimització dels recursos i
l'ús educatiu dels espais dels centres escolars i d'altres de l'entorn pròxim han de
permetre que els infants i els joves puguin, un cop finalitzat l’horari escolar, continuar
adquirint les habilitats i capacitats necessàries per al creixement personal. En aquest
sentit, és especialment rellevant tenir cura de la participació en els diferents espais de
convivència, associacions i entitats educatives d’aquells col·lectius que fins ara han
estat més absents.
Àmbit de l’educació informal. Qualsevol fet social i cultural té algun tipus d'influència
sobre la població. Internet o els mitjans de comunicació poden ser alguns exemples,
però també ho són els espais urbans o el teixit comercial d’un territori. No podem
menystenir el poder que exerceix aquest àmbit damunt de l’alumnat i, en especial,
sobre aquelles personalitats més fràgils. En aquest sentit, el teixit social pot oferir
models de referència perquè aquests valors es puguin exercitar i desenvolupar.
2. PRINCIPIS
Els principis específics que guien els Plans educatius d’entorn són:
Coresponsabilització, participació i implicació de tots els agents educatius que
actuen en un territori.
Cogestió, colideratge i cofinançament per part de les administracions implicades.
Voluntat de transformació social.
7

8. Descentralització, proximitat a la realitat i flexibilitat en els plantejaments i
estructures per incentivar i promoure iniciatives locals que permetin assolir els
objectius adequant-se a les necessitats territorials.
Innovació educativa per ajustar les respostes als nous reptes educatius.
Qualitat educativa com element bàsic per la igualtat d’oportunitats i èxit per a
tothom.
Confiança, diàleg i consens com a instruments bàsics per al treball i aprenentatge
en xarxa.
Coordinació perquè tots els agents que intervenen s’hi sentin vinculats, identificats
i compromesos.
Millora com a resultat d’una cultura avaluativa constant.
3. OBJECTIUS
Per definir els objectius generals dels Plans educatius d'entorn partim de la missió i de
la visió.
Missió:
Èxit educatiu per a tot l’alumnat en totes les dimensions: personal, acadèmica,
social i laboral.
Convivència i cohesió social.
Aconseguir una xarxa educativa que doni una resposta global, integral i més eficaç
als reptes educatius.
Visió:
Contribuir a la millora de l’èxit educatiu de tots els nois i noies, mitjançant el
desenvolupament d’una identitat personal rica i equilibrada, l'adquisició de les
competències, les habilitats, els valors i les actituds per respondre de forma
satisfactòria als reptes de la vida professional, i participar en la societat.
8

9. Promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural, basada en l’equitat i
el dret a la diferència, i el foment de l’ús de la llengua catalana com un espai comú
de convivència.
Afavorir el treball i l'aprenentatge en xarxa entre els centres educatius i els diferents
agents de l’entorn per aconseguir continuïtat i coherència educativa.
Objectius generals
1. Incrementar l’èxit acadèmic.
2. Contribuir a millorar les condicions d'escolarització.
3. Potenciar l’equitat i la participació en el marc d’una educació inclusiva per reduir
desigualtats.
4. Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i de
cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
5. Potenciar els espais de convivència, participació i compromís cívic.
6. Potenciar l’educació en el lleure.
7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que
operen en un territori:
- Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
- Enfortir la xarxa entre centres educatius.
- Enfortir la relació i la interacció entre els centres educatius i l’entorn.
8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions.
A partir dels objectius generals, cada territori definirà els seus objectius específics.
Descripció dels objectius generals
1. Incrementar l’èxit acadèmic.
De les quatre dimensions de l'èxit educatiu (acadèmic, personal, social i professional)
l'èxit acadèmic condiciona de manera directa la igualtat d'oportunitats i les
9

10. expectatives d'integració laboral i social. Entre els factors que influeixen en
l'assoliment de l'èxit acadèmic n'hi ha molts de vinculats a condicions socials, familiars
i personals desafavorides. Per tant, reduir desigualtats entre col·lectius ha de ser una
prioritat en un sistema educatiu que aposta per les altes expectatives i l’èxit educatiu
per a tothom. Totes les línies d'intervenció del Pla educatiu d’entorn han d’estar
orientades a aquesta finalitat.
2. Contribuir a millorar les condicions d'escolarització.
Una de les eines més potents de què disposa el Sistema Educatiu per garantir la
igualtat d'oportunitats i la cohesió social és l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys.
Perquè aquesta eina sigui realment eficaç, cal garantir l'assistència efectiva de la
totalitat dels infants i joves als centres educatius i procurar una escolarització òptima
que ajudi a aconseguir l’objectiu proposat.
D’altra banda, l’oportunitat d'aprendre a conviure que aporten la pluralitat dels centres
educatius és una inversió de present i de futur que marcarà la cohesió social del país.
Per contribuir a millorar les condicions d'escolarització caldrà garantir l'assistència als
centres educatius del 100% dels infants i joves fins als 16 anys i aconseguir que l'oferta
educativa de la zona permeti contextos educatius plurals i accessibles en igualtat
d'oportunitats.
3. Potenciar l’equitat i la participació en el marc d’una escola inclusiva per reduir
desigualtats.
Garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom va més enllà de garantir la plena
escolarització. El respecte i la valoració de la diversitat, en el marc d'una política
igualitària, pel que fa a drets i deures i a diferents necessitats, desemboca en el
concepte d'equitat. L'òptima escolarització de l'alumnat és un factor imprescindible per
al seu desenvolupament i per a la cohesió social.
D’altra banda, un principi bàsic d’equitat i d'inclusió educativa és la participació. “Sentir-
se part de” és la primera condició per implicar-se en el procés educatiu. Els Plans
educatius d'entorn han de promoure la participació de tots els infants i joves,
especialment els més desafavorits, en els diferents espais educatius: des de l'aula fins
a les activitats complementàries, les extraescolars i aquelles que s'ofereixen des de
10

11. diferents àmbits en temps de lleure perquè són espais òptims de relació i faciliten la
inclusió.
4. Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i
de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
En un entorn cada vegada més multilingüe, la llengua pròpia del país ha de tenir un
paper fonamental en la cohesió social. L'existència d’una llengua comuna, que permeti
la comunicació entre tots els membres de la societat, és fonamental si se’n vol evitar la
guetització o la compartimentació.
A Catalunya, hi ha tres llengües oficials: el català, llengua pròpia del país; l’occità
(aranès) llengua pròpia de l’Aran; i el castellà o espanyol, llengua oficial de l’Estat.
Per garantir la igualtat de drets i de deures, cal que tota la població de Catalunya sigui
capaç d’utilitzar oralment i per escrit tant el català com el castellà (i en el cas de l’Aran
caldria afegir-hi l’occità). Per potenciar l’ús de les dues llengües minoritàries i
minoritzades -i assegurar-ne un bon coneixement - cal que el català (o l’occità a l’Aran)
tingui un ús social preeminent en l'entorn educatiu, tal com estableix el marc legal.
A més, cal que també es millori la valoració –i la presència– de totes les llengües que hi
ha a la nostra societat com a part del nostre patrimoni. La sensibilització envers la
diversitat lingüística és una eina imprescindible per crear ponts entre persones de
diferents procedències.
5. Potenciar els espais de convivència, participació i compromís cívic.
A conviure només se n'aprèn convivint i a participar, participant. Convé tenir en compte,
en els paràmetres de la societat del segle XXI, la importància de l'educació en el fora-
escola i el valor afegit de les activitats que complementen la tasca escolar. Aquests
espais són una oportunitat de relació i de convivència, faciliten l’exercici de la
ciutadania activa, enforteixen el compromís cívic i el sentit de pertinença. Cal que
existeixi una oferta d'activitats, fora de l’horari lectiu, que faci efectives aquestes
oportunitats de relació ciutadana entre els diferents membres de les comunitats
educatives i amb la ciutadania en general.
11

12. 6. Potenciar l’educació en el lleure.
Entre les activitats d'oci educatiu, cal destacar les que desenvolupen les associacions
d'educació en el lleure. El seu projecte de transformació social promou de forma
explícita el compromís cívic, l’arrelament al territori i l'educació en i per a la ciutadania.
Aquesta coincidència d'objectius els fa especialment oportuns en aquest repte.
Les associacions d'educació en el lleure, ja siguin orientades des de l'escoltisme o des
dels moviments d'esplai, ofereixen, a més a més, un arrelament i una significació
important en el nostre moviment associatiu.
7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que
operen en un territori:
- Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
- Enfortir la xarxa entre centres educatius.
- Enfortir la relació i la interacció entre els centres educatius i l’entorn.
En aquest sentit, entenem una xarxa educativa com un conjunt de nodes, d'agents
educatius, que interactuen en una acció comunitària. Cal entendre el Pla educatiu
d’entorn com una oportunitat per desenvolupar aquesta xarxa on els diferents agents
educatius d’un territori col·laboren en un projecte educatiu comú. Per això cal
compartir objectius però també cal compartir significats, metodologies i desenvolupar
accions coherents i complementàries entre els diferents agents educatius amb la
finalitat de garantir l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions.
La sostenibilitat ha de ser un objectiu inherent en tot projecte. D'una banda, la
sostenibilitat ha de ser entesa com l’optimització dels recursos existents i d’altra
banda, com la recerca de fórmules que permetin garantir la perdurabilitat de les
diferents accions que el projecte desenvolupa.
Si bé una xarxa efectiva és la clau en un procés de sostenibilitat, cal anar vinculant les
actuacions a projectes que tinguin continuïtat, tant pel que fa a la seva implantació
dins la xarxa com pel que fa a l'obtenció i al consum de recursos.
12

13. 4. LÍNIES D’INTERVENCIÓ
Per organitzar el desenvolupament del projecte i concretar les actuacions, d'acord
amb els objectius plantejats, cal traçar unes línies d’intervenció que l'orientin4. Cada
territori, segons la seva trajectòria prèvia i la seva situació actual, pot plantejar noves i
diverses línies d’intervenció a l’hora d’organitzar el desenvolupament del projecte.
Tanmateix, se’n plantegen unes que entenem que responen directament i de forma
prioritària als objectius generals del Pla.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 1: incrementar l’èxit
acadèmic
1. Incentivació i suport: promoció de l'èxit escolar de tot l'alumnat
Actuacions orientades a proporcionar recursos per a l’acceleració dels aprenentatges i
altres accions positives adreçades a l’alumnat amb risc d'exclusió i a les seves famílies.
2. Orientació i seguiment acadèmico-professional
Actuacions que promoguin la incentivació de la continuïtat dels estudis, facilitin
l’orientació acadèmico-professional i finalitzin amb la inserció laboral.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 2: contribuir a
millorar les condicions d’escolarització
3. Prevenció de l'absentisme
Actuacions per garantir l’escolarització òptima de tot l’alumnat, per actuar davant
l'absentisme escolar i per coordinar tots els serveis i totes les entitats que hi tinguin
responsabilitats.
4. Promoció de tota la xarxa educativa sostinguda amb fons públic d’una zona
Actuacions que fomentin el coneixement qualitatiu i l'accés a tota l'oferta educativa, que
redueixin desigualtats entre centres educatius i promoguin una visió comunitària.
4
Vegeu annex 2: Orientacions per a les línies d’intervenció i les seves actuacions
13

14. Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 3: potenciar l’equitat i
la participació en el marc d’una educació inclusiva per reduir
desigualtats
5. Acollida de l'alumnat i de les famílies que s'incorporen a la zona/localitat
Actuacions per proporcionar la informació, orientació i suport necessari a les famílies,
especialment a aquelles amb dificultats específiques. Actuacions coordinades i
complementàries als plans d'acollida municipals/comarcals.
6. Afavoriment de la participació de tot l'alumnat a les diferents activitats
aula/centre/entorn
Actuacions positives per a la reducció de desigualtats en l’accés a diferents tipus
d'activitats.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 4: millorar la
presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i
de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat
lingüística
7. Sensibilització específica respecte a l'adopció de la llengua catalana com a
llengua comuna i, alhora, de respecte a la diversitat lingüística
Accions formatives i de difusió. Promoció de bones pràctiques.
8. Promoció de l’ús de la llengua catalana
Accions que possibilitin contextos d’ús significatiu de la llengua catalana.
9. Promoció de l’accés a les llengües d’origen
Accions complementàries per l’aprenentatge de llengües d’origen.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 5: potenciar els
espais de convivència, participació i compromís cívic
10. Promoció de l’educació en valors per i en la ciutadania a l’aula/centre/entorn
Actuacions que promoguin els valors propis de la ciutadania (participació, solidaritat,
civisme, foment de la mediació com a eina per a la resolució pacífica dels conflictes,
14

15. cultura de la pau…) i aquelles que donin respostes a demandes socials que tinguin una
especial incidència en infants i joves (prevenció de la violència, el racisme o la
xenofòbia, educació per a la salut i la prevenció de conductes de risc, educació
mediambiental...).
11. Promoció de l’educació més enllà de l’escola
Actuacions que millorin en quantitat i qualitat l’oferta d’activitats de temps de lleure
educatiu (artístiques, esportives…) plantejades des d’una òptica comunitària.
12. Creació d'espais de trobada i convivència
Actuacions que promoguin la participació i la interrelació entre infants, joves, adults i
gent gran de diversa procedència i condició per afavorir el coneixement mutu i enfortir
el sentit de pertinença al territori.
13. Promoció de l'associacionisme infantil i juvenil
Actuacions que afavoreixin l'afiliació i la participació dels infants i joves a associacions
culturals i cíviques. Promoció de les associacions d'estudiants.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 6: potenciar
l’educació en el lleure
14. Promoció de l'educació en el lleure
Actuacions que millorin quantitativament i qualitativament les possibilitats de pertànyer
a una organització d’educació en el lleure i de gaudir d’aquest tipus d’oferta educativa
que fomenta i enforteix el sentit de pertinença, el compromís cívic i la convivència.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 7: potenciar el treball i
l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en
un territori
15. Formació i sensibilització
Actuacions orientades a desvetllar actituds positives i a compartir eines en relació a la
missió, visió, objectius, principis i línies d’intervenció del Pla educatiu d’entorn.
15

16. 16. Promoció de les xarxes
Actuacions per potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa entre tots els agents
educatius i entitats educatives que formen part del Pla educatiu d’entorn.
17. Grups de treball multidisciplinar
Creació d'espais de reflexió i de treball per temes concrets amb la participació d'agents
educatius dels diversos sectors.
18. Enfortiment dels vincles família – centre educatiu – entorn
Actuacions de promoció de la participació i vinculació activa de totes les famílies.
Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 8: promoure la
sostenibilitat en les actuacions
19. Optimització de recursos
Actuacions que promoguin, mitjançant la coordinació i la complementarietat, la suma i
la rendibilització de recursos de la zona, tant els humans com els materials.
20. Recerca de noves fonts de finançament
Actuacions que promoguin la vinculació i el compromís econòmic en el
desenvolupament del projecte.
Les actuacions concretes promogudes pel Departament d’Educació que tenen relació
amb cadascuna d’aquestes línies d’intervenció les podeu trobar a
http://www.xtec.cat/lic/entorn/actuacions.htm
16

17. LÍNIES D'INTERVENCIÓ DELS PLANS EDUCATIUS D'ENTORN. QUADRE RESUM
La promoció de la convivència i la cohesió social mitjançant l'educació intercultural basada en l'equitat i el foment de l'ús
Objectius generals Línies d'intervenció relacionades
1. Incentivació i suport: promoció de l'èxit
1. Incrementar l’èxit acadèmic escolar de tot l'alumnat
2. Orientació i seguiment acadèmico-
De la missió i visió dels plans educatius d'entorn se'n deriva la necessitat d'orientar les diferents actuacions en:
professional
3. Prevenció de l’absentisme
2. Contribuir a millorar les condicions
d'escolarització 4. Promoció de tota la xarxa educativa
sostinguda amb fons públics d’una zona
5. Acollida de l'alumnat i de les famílies que
3. Potenciar l’equitat i la participació en s'incorporen a la zona/localitat
El compromís cívic i la solidaritat que permeti conviure i participar en la societat actual
El treball i l'aprenentatge en xarxa que permet la continuïtat i la coherència educativa
el marc d’una educació inclusiva per
reduir desigualtats 6. Afavoriment de la participació de tot l'alumnat
El desenvolupament de la identitat personal en valors, actituds i habilitats socials
a les diferents activitats aula/centre/entorn
7. Sensibilització específica respecte a
l'adopció de la llengua catalana com a llengua
4. Millorar la presència i l’ús social de la comuna i respecte a la diversitat lingüística
llengua catalana com a llengua comuna i
de cohesió, en un marc de respecte i 8. Promoció de l'ús de la llengua catalana
valoració de la diversitat lingüística
9. Promoció de l'accés a les llengües d'origen
10. Promoció de línies d'actuació per a
l'educació en valors per i en la ciutadania a
l'aula/centre/entorn
5. Potenciar els espais de convivència, 11. Promoció de l'educació més enllà de
participació i compromís cívic l'escola.
La millora de l'èxit educatiu de tot l'alumnat
12. Creació d'espais de trobada i convivència
13. Promoció de l'associacionisme infantil i
juvenil.
6. Potenciar l’educació en el lleure 14. Promoció de l'educació en el lleure
7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en 15. Formació i sensibilització
xarxa de tots els agents educatius que
16. Promoció de les xarxes
de la llengua catalana
operen en el territori:
17. Grups de treball multidisciplinar
- Enfortir els vincles entre les famílies i
els centres educatius 18. Enfortiment dels vincles família - escola -
- Enfortir la xarxa entre centres entorn
educatius
- Enfortir la relació i la interacció entre
els centres educatius i l’entorn
19. Optimització de recursos
8. Promoure la sostenibilitat en les
actuacions 20. Recerca de noves fonts de finançament
17

18. 5. METODOLOGIA
Cercar la continuïtat i la coherència educativa significa, sobretot, mantenir una
concordança entre els diferents projectes i les diferents accions educatives d’un
territori. En aquest sentit, cal mantenir alineats els objectius del Pla educatiu d'entorn
amb els del Projecte educatiu de ciutat i articular coordinacions amb els diferents Plans
presents en el territori com: Plans de desenvolupament comunitari, Plans d’integració,
els que provenen de la Llei de barris … Així mateix, els Projectes educatius de cada
centre educatiu també han d’alinear els seus objectius amb els del Pla educatiu
d’entorn al qual pertanyen.
Aquest context de cooperació entre els agents participants no és possible si no som
capaços de passar dels interessos particulars als interessos col·lectius i compartits, de
crear espais de reflexió comunitària i d'aprenentatge dialògic amb una actitud oberta,
crítica i autocrítica.
En aquest sentit, el Pla educatiu d’entorn ha de ser el resultat d’una nova manera de
fer, una nova cultura organitzativa i metodològica que posa la interrelació comunitària
en el nucli del seu saber fer. El Pla educatiu d’entorn ha de ser un projecte que
transformi la manera d’entendre el fet educatiu i generi una dinàmica d’interacció i
d'aprenentatge col·lectiva. Una nova cultura que podem anomenar d‘aprenentatge en
xarxa, innovadora i transformadora, capaç de millorar el servei educatiu i donar una
resposta més eficient als reptes educatius.
6. RECURSOS
6.1 Agents
Pel desenvolupament d’un Pla educatiu d’entorn cal la implicació i participació activa de
tots els agents educatius del territori. El Pla educatiu d’entorn ha de promoure la
participació de tots ells i garantir la seva representació :
L’administració local
Els equips directius i els equips docents dels centres educatius
Els Consells escolars de centre
18

19. Els membres dels serveis educatius
Els membres de la junta de les AMPA dels centres educatius
Els Consells escolars municipals
Els infants, joves i famílies
Els professionals dels serveis municipals
Professionals d’altres Departaments de la Generalitat al territori
El teixit associatiu del barri o municipi
Entitats culturals, esportives i de lleure
Cal no oblidar que els infants, adolescents i joves no són només destinataris, sinó
també membres actius del desenvolupament dels Plans educatius d’entorn. Cal
comptar, doncs, no només amb les seves necessitats, sinó amb les seves opinions, els
seus punts de vista i les seves propostes. Incloure’ls en les estructures participatives
formarà part de la seva educació cívica i de la vitalitat dels projectes comunitaris.
D’altra banda, si bé és necessària la implicació de tots els agents educatius, és
especialment rellevant el paper dels centres educatius com a principal element
socialitzador i l’únic espai compartit per tots els infants i joves. En aquest sentit, per tal
del reforçar la implicació dels centres educatius en els Plans educatius d’entorn, és
oportú impulsar i promoure, en el si del Consell escolar, una Comissió de Pla
educatiu d’entorn al centre que tingui representació dins l’estructura dels equips
directius dels centres.
Objectius de la Comissió del Pla educatiu d’entorn:
1. Potenciar el treball i aprenentatge en xarxa amb els altres centres de l’entorn
per alinear objectius i cercar col·laboracions per tal de mantenir una línia
contínua i coherent.
2. Alinear el Projecte educatiu de centre amb el projecte comú del Pla educatiu
d’entorn.
3. Garantir la continuïtat i coherència entre les actuacions i els valors que es
treballen al centre i els de la resta d’activitats de l’entorn: esportives,
artístiques, culturals i de lleure.
19

20. 4. Dinamitzar actuacions de la comunitat educativa relacionades amb el Pla
educatiu d’entorn.
5. Facilitar la participació de la comunitat escolar en les comissions del Pla
educatiu d’entorn i la coordinació amb els agents i les entitats que hi
desenvolupin actuacions.
6. Estimular la participació de l’alumnat, del professorat i de les famílies en les
actuacions i activitats del Pla educatiu d’entorn.
7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i
corporatiu de la localitat per aconseguir la continuïtat i coherència educativa i
fomentar la integració social de l’alumnat i de les seves famílies.
8. Coordinar-se i col·laborar amb les entitats d’educació en el lleure més
properes i facilitar, si escau, els recursos i instal·lacions del centre per al
desenvolupament de les seves activitats.
9. Facilitar l’obertura del centre i els espais i recursos necessaris per al
desenvolupament de les activitats incloses en el Pla educatiu d’entorn, propiciant
la participació de tot l’alumnat, amb una cura especial per a l’alumnat amb més
necessitats.
10. Fer conèixer a la comunitat local les actuacions del centre respecte als
objectius del Pla educatiu d’entorn.
11. Fomentar la participació dels membres de la comunitat escolar en els
processos d’avaluació i de presa de decisions del Pla educatiu d’entorn.
12. Aprofitar la força de la xarxa educativa per difondre experiències innovadores
i bones pràctiques.
I per últim, assenyalar la importància de la col·laboració i la participació del voluntariat i
del monitoratge en l’execució dels Plans educatius d’entorn. En aquest sentit, cal que
aquest sector gaudeixi d’una formació prèvia a la seva implicació que els situï en els
20

21. eixos del Pla LIC5 i també els doni estratègies per poder dur a terme la seva actuació
en les millors condicions. Així mateix, per tal d’optimitzar la seva participació cal facilitar
la seva presència en els diferents espais de reflexió i treball.
6.2 Estructura organitzativa
Un Pla educatiu d’entorn és un model obert que parteix de les realitats locals, per tant,
cada localitat o zona l’ha d’adequar a les seves necessitats i a la seva pròpia estructura
organitzativa, sense desvirtuar-ne el caràcter participatiu i el lideratge, que
comparteixen l’Ajuntament i el Departament d’Educació.
Com a criteri general és important tenir present el fet de no duplicar estructures en el
territori per la qual cosa s’ha d’aprofitar i potenciar els Consells escolars municipals
com a òrgans de dinamització educativa.
La diversitat de models d’estructura no ha de dificultar, però, el desenvolupament de
tres aspectes fonamentals:
La representativitat – per propiciar la participació i que tothom se senti que en
forma part.
L’operativitat – per fer efectiu i eficaç el desenvolupament del Pla.
La reflexió i l’aprenentatge comunitari – per compartir significats, propiciar el
diàleg, la detecció de necessitats i una proposta d’actuacions comunitària .
Comissions participatives o Grups de treball. Grups formats per diferents agents
educatius que interactuen i reflexionen sobre un tema específic per diagnosticar
necessitats, elaborar propostes d’actuacions i criteris d'avaluació. No són grups de
gestió. La reflexió, igual que l’aprenentatge, exigeix temps i actitud de diàleg.
Per articular l’acció d’aquests grups amb la resta de l’acció del Pla, la figura del
coordinador/a és imprescindible. El coordinador/a serà el responsable de vehicular les
propostes a les comissions de gestió i de decisió oportunes.
Comissió operativa. És l’espai on es fa possible que el Pla funcioni i es dinamitzi. No
és un òrgan decisori, és un òrgan de gestió.
5
http://www.xtec.cat/lic/documents1.htm
21

22. Li correspon coordinar i dinamitzar el treball de les comissions participatives, assegurar
la coherència de les actuacions amb els objectius establerts i fer possible que les
decisions institucionals es concretin i es realitzin.
Ha d’elaborar el pla d’actuació i la memòria de cada curs a partir de les propostes de
les comissions i de les prioritats establertes que presenta a la comissió representativa-
institucional per a la seva aprovació.
Pot estar formada pels tècnics que aporta el Departament d’Educació i l’Ajuntament, un
representant dels centres educatius, de les AMPA, de l’alumnat, del dinamitzador-
coordinador del PEE i d’algun dels agents socials en representació de les associacions
i entitats del sector. Convé, però, que tingui un nombre reduït de membres perquè sigui
realment operativa.
Comissió representativa-institucional. És l’òrgan de decisió. Acull els representants
de les diferents entitats, associacions i organismes que hi participen (Ajuntament,
Departament d’Educació i altres departaments o institucions).
És on es fixen les grans orientacions del Pla educatiu d’entorn, se’n fa el seguiment i
s’aprova el pla d’actuacions i la memòria de cada curs. També és on es decideix la
composició de la comissió operativa i els grups de treball.
La presideix l’alcalde/essa o regidor/a en qui delegui, i actua com a vicepresident/a el
Director/a del Servei Territorial del Departament d’Educació (Consorci d'Educació de
Barcelona, en el cas de Barcelona) o la persona en qui delegui. En el cas de les zones
educatives, aquesta persona serà el director o directora de zona que actuarà com a
vice-president/a.
És important disposar del suport d’una eina telemàtica que faciliti la comunicació i la
participació entre les diferents comissions i agents per ajudar a compartir el
coneixement i a difondre informacions, decisions i actuacions.
22

23. 6.3 Dotació econòmica6
Amb l’objectiu d’impulsar aquest canvi cultural i metodològic que suposa entendre el fet
educatiu com una acció educativa de coresponsabilitat entre els diferents agents
educatius que operen en un territori, els Plans educatius d’entorn preveuen el
cofinançament dels Plans educatius d’entorn per part del Departament d’Educació i
dels ajuntaments.
Per part del Departament d’Educació, la dotació es concreta en dues partides: una de
caràcter finalista i l’altra de caràcter obert.
La partida finalista es destinarà a desenvolupar activitats de suport a la tasca escolar,
activitats esportives del Pla català d’esport a l’escola, actuacions de sensibilització i
formació, actuacions per a les famílies, actuacions artístiques i culturals i actuacions
per fomentar la xarxa i la participació.
La partida oberta es destinarà a altres actuacions que permetin assolir els objectius
proposats a cada Pla educatiu d’entorn i, si escau, a reforçar les actuacions de caràcter
finalista.
7. ABAST TERRITORIAL
A l’hora de definir l’abast territorial d’un Pla educatiu d’entorn cal tenir en compte tres
aspectes:
Que es pugui garantir la coherència i la continuïtat educativa de l’alumnat.
Que el Pla educatiu d’entorn estigui emmarcat en un mateix projecte global
de ciutat. Això no treu que en determinades circumstàncies sigui
recomanable la focalització de la intervenció en alguns barris o zones
específiques.
Que la complexitat de la gestió que suposa sigui assumible alhora que
respecti els objectius del Pla.
6
La informació concreta dels criteris de dotació econòmica anual la podeu trobar
a:http://www.xtec.cat/lic/entorn/documenta/Projecte%202009-2010/criteris_dotacio_2009-2010.pdf
23

24. Per assegurar la continuïtat i coherència educativa de 0 a 18 anys, és necessari que les
dimensions mínimes d’un Pla educatiu d’entorn siguin almenys d’una línia
d’escolarització: un centre d’educació infantil i primària i un centre d’educació
secundària.
Per altra banda, el desenvolupament de Plans educatius d’entorn en contextos de
dimensions excessivament grans dificulta el desenvolupament, la implicació i el
compromís dels agents educatius que hi participen, i suposa, a més, un afegit de
complexitat en la gestió. És aconsellable, per tant, situar el sostre màxim de dimensions
d’un Pla educatiu d’entorn en les 11 línies d’escolarització d’ESO, amb les línies
d’Educació Infantil i Primària que li corresponen. El nombre total de nois i noies que ha
d’atendre no hauria de superar els 4.500-5.000 alumnes. En qualsevol cas, els límits
màxims i mínims han de respondre a criteris d’operativitat i d’efectivitat de les xarxes
establertes.
En aquest sentit, cal preveure que en municipis grans el desenvolupament del Pla
educatiu d’entorn haurà de concretar-se en sectors o subplans que suposin un nombre
abastable de població escolar. Així mateix, és important assegurar la coordinació entre
aquests sectors en el marc d’un projecte comú de ciutat.
D’altra banda, en el cas de municipis petits on no hi hagi centres d’educació
secundària, cal promoure la intermunicipalització del Pla educatiu d’entorn per poder
cobrir tota la franja educativa obligatòria.
24

25. Proposem tres models diferents de Pla educatiu d’entorn:
PEE ÀMBIT CARACTERÍSTIQUES
Modalitat A Local 1 únic PEE per a tot el municipi coherent amb
(localitat fins a 50.000 el Projecte educatiu de ciutat.
habitants)
Modalitat B Localitat gran 1 PEE focalitzat en un barri i alineat amb el
(localitat de més de Projecte educatiu de ciutat.
50.000 habitants)
Modalitat C Intermunicipal 1 PEE intermunicipal (Projecte educatiu
(localitats amb un baix comú entre les diferents localitats)
nombre de població)
És important que les delimitacions territorials dels Plans educatius d’entorn coincideixin
amb la resta de les delimitacions territorials dels diferents agents que intervenen en un
territori (zones educatives, zones d’inspecció, zones d’escolarització) per optimitzar els
recursos, afavorir la coordinació i extreure’n millors resultats.
8. DESENVOLUPAMENT D’UN PLA EDUCATIU D’ENTORN
La implantació d’un Pla educatiu d’entorn demana un procés previ de gestació que
asseguri la implicació de tots els agents educatius que han de participar-hi.
És molt important, en aquest sentit, assegurar que siguin aquests mateixos agents els
que sentin la necessitat del suport institucional que el Pla educatiu d’entorn els pot
proporcionar a partir de la seva experiència prèvia de treball comunitari.
D’altra banda, a l’inici del Pla educatiu d’entorn, és el moment de fer una diagnosi
compartida per definir les necessitats, proposar les línies d’actuació i establir les
coordinacions necessàries. Aquest fet fa necessari definir en el procés d’implantació
d’un Pla educatiu d’entorn diverses fases:
25

26. Fase prèvia:
La comunitat educativa elabora conjuntament una diagnosi de necessitats del territori i
valora les possibilitats, potencialitats i voluntat d’iniciar un treball comunitari.
Els municipis, d’acord amb els Serveis territorials del Departament d’Educació,
elaboren un Projecte educatiu d’entorn a partir de la diagnosi de necessitats i altres
documents i el presenten conjuntament als Serveis centrals.
Durant aquesta fase cal assegurar:
La sensibilització. No hi ha possible transformació cultural si les persones
implicades no veuen la necessitat de canvi. Els Plans educatius d’entorn són
una iniciativa de transformació cap a una nova forma de treballar el fet
educatiu, més enllà dels centres, amb interacció comunitària, compartint
significats i objectius entre els diferents agents educatius. El grau d’èxit del
futur Pla educatiu depèn, en gran mesura, que els seus participants
comparteixin aquesta visió, en vegin la necessitat i es comprometin amb
aquest projecte.
El mapa de recursos. Anàlisi acurada de les disponibilitats del territori pel
que fa als recursos existents per part de cada una de les entitats i agents que
hi participen i les relacions establertes entre cadascun dels participants.
La diagnosi. Detectar les necessitats del territori de manera conjunta i
compartida entre tota la comunitat educativa. Aquesta diagnosi ha de
permetre l’elaboració d’un projecte amb uns objectius específics i unes línies
d’intervenció que responguin a unes necessitats reals i sentides. També ha
d'ajudar a proporcionar un major compromís dels diferents agents amb el
projecte.
Fase de formalització:
La comissió mixta entre el Departament d'Educació i les entitats municipalistes
resoldran la concessió d'un Pla educatiu d'entorn d'acord amb la valoració del projecte,
l'anàlisi de les necessitats del municipi i la disponibilitat pressupostària. Una vegada
aprovada la sol·licitud, s’estableixen els contactes i els acords institucionals, que
culminen en la signatura del conveni entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament.
26

27. Mentrestant, en el territori, es constitueix l’equip promotor del Pla educatiu d’entorn,
que orientarà i dinamitzarà l’inici del procés.
Fase d’inici:
Es tracta d’aconseguir concretar la implicació i la participació de tots els agents i totes
les entitats del territori en el projecte. És important que tothom conegui en què
consisteix un Pla educatiu d’entorn, què pretén i com s’ha de desenvolupar i que,
alhora, cadascun dels seus membres pugui fer una valoració del que pot aportar-hi per
aconseguir-ne els objectius comuns.
Durant aquesta fase cal assegurar:
La difusió i la formació de tots els agents educatius. Cada un dels col·lectius
implicats ha de difondre entre els seus membres el projecte i objectius del Pla
educatiu d’entorn i ha d’establir i fer conèixer els mecanismes de participació i
representativitat que permetran que tothom hi pugui fer sentir la seva veu i fer les
seves aportacions al projecte comú. Aquesta sensibilització i formació de tots els
agents que hi intervenen és prioritària per assegurar la interiorització dels
objectius, la participació i el compromís explícit en el procés.
L’encaix amb les plataformes existents. Estudi acurat dels projectes i de les
plataformes existents a la zona i als centres educatius per fer l’encaix amb el Pla
educatiu d’entorn i buscar una acció sinèrgica a partir de coordinar i crear grups
de treball des de les estructures existents i evitar que ningú se senti ignorat o
rebutjat.
La definició de l’estructura representativa i operativa. És important que el
Pla educatiu d’entorn orienti els mecanismes de participació, representació,
reflexió i gestió del conjunt de la comunitat educativa a aconseguir els seus
objectius estratègics i s’organitzi en estructures àgils i eficaces. (6.2 Estructura
organitzativa).
Avaluació inicial. Cal obtenir, ja des del mateix moment d’inici del Pla educatiu
d’entorn, una instantània que ens permeti, més tard, la comparativa amb els
resultats posteriors obtinguts.
27

28. Reajustament del projecte. En funció de les necessitats detectades i en el
marc del projecte presentat caldrà reajustar els objectius específics del Pla, les
línies d’intervenció i establir els indicadors de seguiment necessaris.
Fase de desenvolupament:
Un cop constituïdes les plataformes estructurals, definits els objectius específics i les
línies d’intervenció, caldrà passar a la fase de desenvolupament del projecte.
Concreció del projecte anual d’actuacions
Cada Pla educatiu d’entorn, amb la participació de tots els agents educatius,
acorda i planifica el disseny d’una sèrie d’actuacions per donar resposta als
objectius que s’han prioritzat. Aquest projecte d’actuacions ha de ser aprovat per
la Comissió representativa-institucional.
Aplicació del projecte d’actuacions
Es posen en marxa les actuacions i se’n fa el seguiment.
9. AVALUACIÓ
L’avaluació del Pla educatiu d’entorn l’entenem com un procés necessari per a la
millora constant i que forma part del propi desenvolupament del projecte. És un procés
amb caràcter cíclic i constant que evoluciona a partir de la reflexió sobre els resultats
de les actuacions, els processos realitzats i l’assoliment dels objectius.
Un procés d’avaluació requereix, en el seu desenvolupament, dos punts de vista
complementaris: l’intern i l’extern. L’avaluació interna estarà formada per l’avaluació
inicial, la memòria anual, l’avaluació de procés al cap de tres anys i una última
avaluació final o d’impacte al cap de sis anys.
28

29. Avaluació inicial7
Ha de detectar les necessitats educatives i socials que hi ha al municipi en el
moment que s’inicia el Pla educatiu d’entorn. Disposa d’un instrumental analític
(indicadors) construït sobre els objectius dels Plans educatius d’entorn que
permet realitzar, mitjançant una actualització periòdica (inici, mig i final del PEE),
avaluacions progressives de la implementació dels corresponents programes
d’actuacions del Pla educatiu d’entorn. Els resultats d’aquesta avaluació serviran
com a referent per a l’avaluació de procés i l’avaluació final o d’impacte.
Memòria anual
Es fa en finalitzar cada curs escolar per reflexionar sobre el funcionament del Pla
educatiu d’entorn, comprovar el grau d’assoliment dels objectius planificats i
plantejar propostes de millora sobre les quals es planificarà el Projecte
d’actuacions del curs següent.
Avaluació de procés
Aquesta eina, prevista per a la meitat del conveni del Pla educatiu d’entorn, vol
ser un moment de reflexió compartit i participat per tal de fer els canvis
necessaris en el rumb del Pla de manera que s’assoleixin al màxim els seus
objectius. És a dir, es pretén reflexionar des d’una perspectiva que tingui en
compte el passat, el present i el futur a partir d‘una visió retroactiva -què vam
fer?, què hauríem d’haver fet?-, d’una visió interactiva -què estem fent?- i d’una
visió proactiva -què farem?-
Aquesta avaluació ha de permetre comparar els impactes i canvis tant a nivell
substantiu, com relacional i cultural del projecte.
Avaluació final
Valorar el grau d’impacte. Com, de quina manera i fins a quin punt la realitat
educativa de la zona d’influència del Pla educatiu d’entorn ha estat transformada.
7
Vegeu annex 3: Indicadors d’avaluació
29

30. Aquesta avaluació té dues finalitats:
Conèixer, mitjançant una comparativa amb els resultats de la fase inicial,
quin és l’impacte sobre l’èxit educatiu i la cohesió social i sobre cadascun
dels objectius generals dels Plans educatius d’entorn.
Reflexionar sobre la situació i planificar les línies de continuïtat del treball
educatiu endegat en el territori d’una manera sostenible.
Els Plans educatius d’entorn es conceben com un procés social i comunitari que es
construeix des de la transparència i el coneixement compartit. Alhora, aquesta
perspectiva de transparència, quan es planteja en un context de recursos públics
aportats tant per la Generalitat com pels Ajuntaments, remet a una necessària rendició
de comptes que estableix, clarament, de quina forma s’han emprat aquests recursos.
En aquest sentit, el Departament d’Educació afavorirà el desenvolupament
d’avaluacions externes.
30

31. Estructura dels moments d’avaluació
Fase Any Any Any Any Any Any
inici 1 2 3 4 5 6
Transformació
cultural
Avaluació
Avaluació de procés
inicial
Avaluació
final
Memòria Memòria Memòria Memòria Memòria Memòria
anual anual anual anual anual anual
31