SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
" Psyché ranimée par le baiser de l'Amour" Antonio Canova (1757-1822) Cronologia: 1787-1793 Estil: neoclassicisme Tècnica: talla Materials: marbre Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 1,55 m x 1,68 m Localització: Museu del Louvre (París) "Eros i Psique”
Descripció: Aquí un noi una noia que es van a fer un petó... Textura : Marbre blanc. Molt polit l’afinava amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid.   Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit Anàlisi formal
Les dues   figures s’entrellacen i formen una X   Composició Centre de la composició Moment molt passional:  el bes.  Eros li agafa el pit – Psique li passa les mans darrera el cap.  La X és definida per les ales d’Eros i les extremitats inferiors de tots dos. El bell mig són les 2  boques. Perfectament estudiada, no hi ha cap moviment espontani.
Queda ben marcat l’apropament entre els dos cossos, són a prop les dus figures, però en un moment encara ho seran més.  Reflectit el moviment, malgrat ser matèria inerta. Les postures de mans i braços remarquen la passió i l’erotisme de l’escena. Interpretació Racionalisme: Ens representa les coses segons el pensament, no segons els sentits (trasllada l’objecte de l’experiència sensorial al pensament). És una imatge universal de l’amor.
Material perfectament polit i acabat, sense cap imperfecció formal. Cànova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica i calç, fent-lo lluir com pell real. La llum, clara i forta, il·lumina tota l’escultura, fent-la brillar, donant la sensació d’un difuminat suau.
Estil: El neoclassicisme Canova (1757-1822)   fa una versió més dolça d’aquest estil, amb una tècnica que li permet donar a la pell una qualitat molt delicada, plena de gràcia i frescor. Treballà a Roma i prop de Venècia, on va tenir el seu taller; era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama, Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física. Amb una tècnica extraordinària sap fer unes escultures dolçes, d’una temàtica propera al rococó, però amb un altre caràcter, menys directe; acaba els seus marbres amb un esclat finíssim, tenint les pells dels seus personatges la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit; és un tret ideal però que l’espectador reconeix com a desitjable i possible. Aquí un noi una noia, molt joves, quasi bé dos nens, es van a fer un petó; ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí): els dos elements s’ajunten.
Estil L’ideal de bellesa, perfectament reflectit en les dues figures, així com la puresa de línia, la claredat compositiva i l’ús de materials nobles són trets d’aquesta obra que la lliguen a les obres clàssiques.  Se li ha retret que no acabes de desenvolupar un estil plenament personal, ja que té obres molt diverses, que van de la influència barroca de Bernini a la romàntica posterior. Esboços per Eros i Psique
Orfeu i Eurídice. 1774  Dédal i Ícar, 1779
Perseo con la testa di Medusa 1804-1806, marmo, Metropolitan Museum of Art, New York  Perseus amb el cap de Medusa 1804-1806  Metropolitan Museum of Art. New York  Paolina Borghese  1801  Galleria Borghese. Roma Tres Gràcies,  1814-17.  Victoria and Albert Museum. Londres
Napoleó, 1805 Napoleó com a Mart, 1803
Cupido i Psique, 1808  Venus i Mart, 1816
L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu  (segle II) És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera.  És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase.  Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis.  Entre els diversos episodis d'aquesta trama. L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d’Eros i Psique. Interpretació
Explica el conte… Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell és l’amor físic  (cupido, desig, en llatí). Ambdós simbolitzen tan l’amor com la  passió carnal. Revela l’interès de Cànova per la figura i els sentiments humans. http://homepage.mac.com/eeskenazi/Eros.html
Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell (lord Cawdor) i adquirida en l’any 1801 per Joachim Murat.  En veure-la Napoleó en quedà molt admirat i decidí tutelar a Cànova.  Joachim Murat   Funció
Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822) Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la mare el deixà a càrrec del seu avi, el qual arruïnat, el posà a treballar en una cantera, on comença a esculpir petites estàtues. Més tard comença a estudiar escultura amb J. Torretti, a Venècia, protegit per un senador venecià. Aquest li encarregà, sent encara molt jove, dues grans escultures de tamany natural:  Orfeu i Eurídice.
Fins l’any  1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any. El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on li encarregaren el monument funerari del Papa Climent XIII, per la basílica del Vaticà.  Aquest monument ens mostra un treball minuciós i perfecte, atenent fins el mínim detall. Fou inaugurat el 1792, i la fama de Canova arribà al seu zenit. Llavors les comandes no varen parar d’arribar-li. Tesseu i el minotaure
Al cim de la seva fama, fou cridat per Napoleó a París, per fer-li un  bust , i després va rebre comandes de diferents sobirans, per la qual cosa viatjà a Nàpols, Roma,  París i Viena. Va organitzar grans tallers, que no donaven l’abast per fer les seves  obres.
Desterrat Napoleó a Santa Helena, el papa l’envià a París per demanar la devolució dels monuments presos a Itàlia. Tornant esculpí altres obres, com  Les Tres Gràcies,  monument  a La Guerra i la Pau,  i l'estàtua de  Washington. La seva salut delicada empitjorà, va tornar a Pessagno, la seva ciutat natal per refer-se. Un any després tornà a Venècia on va morir el 1822.

More Related Content

What's hot

La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
munsha.reines
 

What's hot (20)

Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Pintura Quattrocento
Pintura QuattrocentoPintura Quattrocento
Pintura Quattrocento
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartes
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 

Viewers also liked

Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
Ramon Pujola
 
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al pobleDelacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
jordimanero
 

Viewers also liked (20)

Eros i Psique. Antonio Canova
Eros i Psique. Antonio CanovaEros i Psique. Antonio Canova
Eros i Psique. Antonio Canova
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Eros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio CanovaEros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio Canova
 
Blay. Primers Freds
Blay. Primers FredsBlay. Primers Freds
Blay. Primers Freds
 
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Eros y Psique, Canova
Eros y Psique, CanovaEros y Psique, Canova
Eros y Psique, Canova
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al pobleDelacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
La madeleine Paris Francia por Loren liz y Ruben lara
La madeleine Paris Francia por Loren liz y Ruben laraLa madeleine Paris Francia por Loren liz y Ruben lara
La madeleine Paris Francia por Loren liz y Ruben lara
 
Eros i psique
Eros i psiqueEros i psique
Eros i psique
 
La Madeleine
La MadeleineLa Madeleine
La Madeleine
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 

Similar to Canova: Eros I Psique

03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque
guest015446
 
Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2
Bieleras
 
Eros i psique noni pinto
Eros i psique noni pintoEros i psique noni pinto
Eros i psique noni pinto
jesus gutierrez
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
Canaixero
 
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xix
jgutier4
 
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
jgutier4
 
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
Ramon Pujola
 

Similar to Canova: Eros I Psique (20)

Unitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
Unitat 21. Eros I Psique D Antonio CanovaUnitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
Unitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque
 
Neoclassicisme ok
Neoclassicisme okNeoclassicisme ok
Neoclassicisme ok
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Eugen D Ors Museu Del Prado
Eugen D Ors Museu Del PradoEugen D Ors Museu Del Prado
Eugen D Ors Museu Del Prado
 
Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2
 
Eros i psique noni pinto
Eros i psique noni pintoEros i psique noni pinto
Eros i psique noni pinto
 
Eros i psique
Eros i psiqueEros i psique
Eros i psique
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
 
4. pintura renaixement
4. pintura renaixement4. pintura renaixement
4. pintura renaixement
 
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xix
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
 
Judici de Paris
Judici de ParisJudici de Paris
Judici de Paris
 
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
 
10 escultura xix
10  escultura  xix10  escultura  xix
10 escultura xix
 

Canova: Eros I Psique

  • 1. " Psyché ranimée par le baiser de l'Amour" Antonio Canova (1757-1822) Cronologia: 1787-1793 Estil: neoclassicisme Tècnica: talla Materials: marbre Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 1,55 m x 1,68 m Localització: Museu del Louvre (París) "Eros i Psique”
  • 2. Descripció: Aquí un noi una noia que es van a fer un petó... Textura : Marbre blanc. Molt polit l’afinava amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid. Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit Anàlisi formal
  • 3. Les dues figures s’entrellacen i formen una X Composició Centre de la composició Moment molt passional: el bes. Eros li agafa el pit – Psique li passa les mans darrera el cap. La X és definida per les ales d’Eros i les extremitats inferiors de tots dos. El bell mig són les 2 boques. Perfectament estudiada, no hi ha cap moviment espontani.
  • 4. Queda ben marcat l’apropament entre els dos cossos, són a prop les dus figures, però en un moment encara ho seran més. Reflectit el moviment, malgrat ser matèria inerta. Les postures de mans i braços remarquen la passió i l’erotisme de l’escena. Interpretació Racionalisme: Ens representa les coses segons el pensament, no segons els sentits (trasllada l’objecte de l’experiència sensorial al pensament). És una imatge universal de l’amor.
  • 5. Material perfectament polit i acabat, sense cap imperfecció formal. Cànova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica i calç, fent-lo lluir com pell real. La llum, clara i forta, il·lumina tota l’escultura, fent-la brillar, donant la sensació d’un difuminat suau.
  • 6. Estil: El neoclassicisme Canova (1757-1822) fa una versió més dolça d’aquest estil, amb una tècnica que li permet donar a la pell una qualitat molt delicada, plena de gràcia i frescor. Treballà a Roma i prop de Venècia, on va tenir el seu taller; era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama, Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física. Amb una tècnica extraordinària sap fer unes escultures dolçes, d’una temàtica propera al rococó, però amb un altre caràcter, menys directe; acaba els seus marbres amb un esclat finíssim, tenint les pells dels seus personatges la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit; és un tret ideal però que l’espectador reconeix com a desitjable i possible. Aquí un noi una noia, molt joves, quasi bé dos nens, es van a fer un petó; ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí): els dos elements s’ajunten.
  • 7. Estil L’ideal de bellesa, perfectament reflectit en les dues figures, així com la puresa de línia, la claredat compositiva i l’ús de materials nobles són trets d’aquesta obra que la lliguen a les obres clàssiques. Se li ha retret que no acabes de desenvolupar un estil plenament personal, ja que té obres molt diverses, que van de la influència barroca de Bernini a la romàntica posterior. Esboços per Eros i Psique
  • 8. Orfeu i Eurídice. 1774 Dédal i Ícar, 1779
  • 9. Perseo con la testa di Medusa 1804-1806, marmo, Metropolitan Museum of Art, New York Perseus amb el cap de Medusa 1804-1806 Metropolitan Museum of Art. New York Paolina Borghese 1801 Galleria Borghese. Roma Tres Gràcies, 1814-17. Victoria and Albert Museum. Londres
  • 10. Napoleó, 1805 Napoleó com a Mart, 1803
  • 11. Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816
  • 12. L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu (segle II) És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera. És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase. Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis. Entre els diversos episodis d'aquesta trama. L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d’Eros i Psique. Interpretació
  • 13. Explica el conte… Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). Ambdós simbolitzen tan l’amor com la passió carnal. Revela l’interès de Cànova per la figura i els sentiments humans. http://homepage.mac.com/eeskenazi/Eros.html
  • 14. Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell (lord Cawdor) i adquirida en l’any 1801 per Joachim Murat. En veure-la Napoleó en quedà molt admirat i decidí tutelar a Cànova. Joachim Murat Funció
  • 15. Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757-Venècia,1822) Mort el seu pare quan tenia 3 anys, la mare el deixà a càrrec del seu avi, el qual arruïnat, el posà a treballar en una cantera, on comença a esculpir petites estàtues. Més tard comença a estudiar escultura amb J. Torretti, a Venècia, protegit per un senador venecià. Aquest li encarregà, sent encara molt jove, dues grans escultures de tamany natural: Orfeu i Eurídice.
  • 16. Fins l’any 1779 esculpí nombroses estàtues, les quals exposà, aquest mateix any. El 1781 decidí instal·lar-se a Roma, on li encarregaren el monument funerari del Papa Climent XIII, per la basílica del Vaticà. Aquest monument ens mostra un treball minuciós i perfecte, atenent fins el mínim detall. Fou inaugurat el 1792, i la fama de Canova arribà al seu zenit. Llavors les comandes no varen parar d’arribar-li. Tesseu i el minotaure
  • 17. Al cim de la seva fama, fou cridat per Napoleó a París, per fer-li un bust , i després va rebre comandes de diferents sobirans, per la qual cosa viatjà a Nàpols, Roma, París i Viena. Va organitzar grans tallers, que no donaven l’abast per fer les seves obres.
  • 18. Desterrat Napoleó a Santa Helena, el papa l’envià a París per demanar la devolució dels monuments presos a Itàlia. Tornant esculpí altres obres, com Les Tres Gràcies, monument a La Guerra i la Pau, i l'estàtua de Washington. La seva salut delicada empitjorà, va tornar a Pessagno, la seva ciutat natal per refer-se. Un any després tornà a Venècia on va morir el 1822.