Teatre
Presentació elaborada a partir del llibre Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica) de
Ramon X. Rosselló (Barcelona: PAM, 1999)

Què entenem per teatre?
• Diccionari: lloc teatral, espectacle teatral,
literatura dramàtica...
• Proposta de Kowzan: fet social de caràcter
espectacular (art espectacular).
– recepció col·lectiva
– presència efectiva i directa de l’ésser humà, de
la paraula i de la faula o relat.

• L’espectacle és el punt central del procés de
comunicació: emissor-espectacle-receptor.
• Emissor: col·lectivitat de persones
involucrades en el procés de producció de
l’espectacle (autor/a, director/a, actors i
actrius)
• Text prèviament escrit, o bé text d’encàrrec.

• Campanya de publicitat
– Prèvia: articles que apareixen abans o el mateix dia de
la representació
– Crítica: després de la representació
• Fases de producció
– Preproducció: proposta d’espectacle, text, pressupost,
selecció de participants, calendari de treball…
– Producció: assaigs, publicitació, estrena…
– Postproducció: distribució, gira…

L’espectacle teatral consisteix, doncs, en la
representació davant d’un auditori d’una ficció,
mitjançant actors i actrius, que aporten el cos, la paraula
i el moviment, i tot un conjunt heterogeni que podem
englobar sota el nom d’objectes o artefactes escènics
(il·luminació, soroll, música, maquillatge, decorat,
utillatge, accessoris, vestimenta, pentinat, màscara i
projeccions), en un espai i durant un lapse de temps,
amb una finalitat, segons l’època, didàctica, estètica, etc.

ELEMENTS TEATRALS

ELEMENTS TEATRALS
• Espai
• Temps
• Discurs teatral i ficció dramàtica

Espai
• Espai espectacular: diferent en cada etapa cultural o en
cada període històric.
• Espai de la representació: lloc, espai concret, en el qual
es produeix la comunicació teatral.
– lloc teatral: lloc concret on es produeix una representació
(qualsevol lloc en principi no teatral pot esdevenir-ho, per exemple
la plaça d’un poble, poliesportiu, etc.)
– edifici teatral, que seria un lloc condicionat i especialment construït
per al teatre (sala, si es tracta simplement d’una part d’un edifici
preparada per a representar espectacles, o teatre, si tot l’edifici ha
estat construït per a acollir espectacles).

Temps
• Temps espectacular: propi de cada cultura i
època.
• Temps de la representació:
– Localització (dies determinats)
– Horari
– Durada

Discurs teatral i ficció dramàtica
• Ficció: allò que és representat o allò que
és narrat en el teatre
• Discurs: característiques particulars de
cada tipus de text

Ficció
• Món ficcional: englobaria les coordenades
espaciotemporals i socials en què seran
situats els fets representats.
• Història o faula: és el conjunt de fets o
successos que tindran lloc en un determinat
món ficcional.

Món ficcional
• Englobaria les coordenades espaciotemporals i
socials en què seran situats els fets representats.
Cal tenir en compte tres elements bàsics:
– el macroespai: on és situada l’acció
– la localització temporal: moment temporal determinat
en què l’acció és situada
– els trets dels personatges i de la seua activitat:
determinats trets dels personatges i de la seua activitat
derivats de l’emmarcament espaciotemporal

Història o faula
• És el conjunt de fets o successos que tindran
lloc en un determinat món ficcional.
• el microespai: l’espai concret en què els personatges
realitzen les accions
• la localització temporal concreta: l’acció transcorre
tal dia a tal hora
• els fets o accions: allò que passa en un determinat
espai i moment

Estructura
• Tipus d’estructura:
– narrativa: si els fets segueixen un ordre
cronològic (linealitat)
– discursiva: si presenta alteracions respecte a
l’estructura narrativa original
Focalització: totes aquelles manipulacions o
opcions que sobre la història original es
realitzen.

• Estructura bàsica del text teatral:
– Acte: unitat de temps de desenvolupament de
l’acció. Cada acte està separat dels altres per
un interval.
– Escena: unitat marcada per la intervenció dels
mateixos personatges.
– Quadre: unitat marcada pel canvi d’escenari.

Estil
L’estil dominant en aquest gènere és l’estil directe. De
fet, la forma de comunicació bàsica del teatre és el diàleg
en totes les seues variants: monòleg, soliloqui, etc.
• Monòleg: parlament proferit sense anar adreçat a cap
personatge, pot ser:
– Tècnic o narratiu: quan el personatge ens conta una sèrie de fets
del passat o bé que no es poden representar directament dalt d’un
escenari
– Líric: de reflexió o de decisió, quan corresponen a verbalitzacions
en veu alta de sentiments, reflexions, argumentacions... que
experimenta o planteja un personatge

ACOTACIONS

Parts del text dramàtic que no constitueixen
parlament. La finalitat és transmetre informació
sobre aspectes de la ficció i dels discurs teatral
que no tenen una presència en els parlaments.
Es tracta d’una informació que dóna l’autor al
lector del text dramàtic i que dóna compte, a
més de fer accessible la ficció que es presenta,
del que es podria considerar la representació
que es planteja l’autor dramàtic.

Tipus d’acotacions
• Segons la informació que dóna el text
dramàtic
• Si tenim en compte la posició de les
acotacions dins del text i respecte als
parlaments
• Si considerem les acotacions en relació
amb el món ficcional

• Segons la informació que dóna el text
dramàtic:
– la denominació de les persones dramàtiques
– la presència de materials expressius diferents
(música, il·luminació, sons, objectes...)
– d’informació sobre la ficció (localització espacial i
temporal, sobre la interioritat dels personatges...)

• Segons la posició dins del text i respecte
als parlaments:
– llindars: adreçades als lectors, que no tenen una
transposició concreta en la representació
– externes: abans de qualsevol parlament
– intercalades: apareixen entre intervencions
– internes: dins dels parlaments, normalment entre
parèntesi

• Si considerem les acotacions en relació
amb el món ficcional, podem trobar-ne
referides a:
– l’espai
– el temps
– els personatges (canvis d’aparença, d’accessoris...)
i l’acció (entrada, eixida, trasllat...)

CONCLUSIONS

A tall de conclusions
• El teatre és una forma literària que recull fets reals o
imaginaris de l’experiència humana i els representa en un
espai físic concret davant un públic.
• Ha evolucionat profundament des que s’originà en la
cultura grecollatina.
• És sobretot una representació, els elements principals de
la qual són l’autor/a, l’actor/actriu, el públic, l’espai, el
director/a, l’escenografia i el text. A més a més, com que
es tracta d’un gènere en què l’acció s’ha d’escenificar, es
pot prescindir del narrador.

Des del punt de vista didàctic...
• En l’espectacle teatral pot donar-se la síntesi de diverses
belles arts, com ara la música, la dansa, la literatura, la
pintura...
• Per tant, ofereix possibilitats de formació estètica, de
descobriment del món que envolta als xiquets i als joves.
• El teatre és essencialment una font d’aprenentatge, però
pot ser també altres coses.

Per què fer teatre a l’escola?
• Perquè…
– és una activitat lúdica
– ajuda a aprendre a escoltar
– reforça la memòria
– és desinhibidor
– enriqueix el vocabulari de l’alumnat
– i un llarg etcètera…
Extret del BLOC DE TOTS ELS PAPERS DE L’AUCA