SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Filosofia desde l’antiga Grècia
    fins la caiguda de Roma
 Per: Pol Alcalde, Carla Chaves, Ernest
   García, Dani González i Mauricio
                  Güell
Índex
•   Introducció
•   Final de la filosofia grega
•   Agustí d’Hipona
•   San Tomàs de Aquino
Introducció
• Tomás d’Aquino: (1225-1274). Fe i Mètode de
  coneixement basat en la teologia.
             Primera etapa: Influències
Pensament
            Segona etapa: Problemes filosòfics

• San Agustí: (354-430). Teòleg i filòsof.
  Desenvolupament del cristianisme.

• Final de la filosofia grega: Guerra entre Roma i Grècia
  (fracàs grec).
Final de la filosofia grega
Segles V, IV aC, morts Alexandre el Gran i
Aristòtil fan entrar a Grècia en una profunda
crisi, provocada per la guerra entre els diferents
reis hel·lènics per la successió de l’imperi grec,
sorgeix en aquesta etapa la:
            Filosofia Hel·lenística
Aquesta etapa filosòfica va acabar l’any 146 aC a
la Batalla de Corintio, quan els romans van
aprofitar la feblesa del antigament poderós
imperi grec per conquerir-la.

Després d’això Roma dominaria el territori fins el
segle XV.
Agustí d’Hipona
Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental. Agustí
d’Hipona, en la seva intervenció filosòfica va opinar sobre: la teoria del
coneixament (l’epistemologia), l'ontoteologia, la fe i raó, la teoria del home
(l’antropologia), la moral, la creació del món i del temps i la concepció de la
història.

Teoria del coneixement: l'acceptació de l'error i de l'engany ratifica l'existència
de l'ànima humana.“Si fallor, sum" en català “Si m’equivoco, sóc jo”.

Ontoteologia: per Sant Agustí, allò que explica l'origen de les coses es Déu.

Fe i raó: la fe per Agustí és vitalitat suprema, voluntat, vida i força. En canvi,
considera la raó com a una eina insuficient per arribar a la saviesa
Antropologia:l’home és una ànima que se serveix d'un cos. És un ésser incomplet,
    necessita contínuament l 'ajuda de Déu.

La moral:va introduir elements teològics en les seves reflexions tot crean tres teories
    diferents:
• Teoria del mal: Considera que el mal no pot haver estat creat per Déu, ja que Déu
    no pot haver creat quelcom negatiu.
• Teoria de l'amor: L'home deu amor a Déu.
• Teoria de la felicitat: L'home vol ser feliç, i la veritable felicitat és estimar. Allò que
    l'home estima és el Bé absolut.
La creació del món i del temps: per a Sant Agustí, Déu ha creat el món"ex nihilo", del
    no res. La matèria és una secció de Déu resultant d'una decisió lliure
La concepció de la Història:la concepció l’història d'Agustí descriu un procés
    d'esdeveniments successius que avancen cap a un fi mitjançant la providència
    divina.
San Tomàs de Aquino
Escriu la Summa Theologica
La filosofia són dues ciències diferents que es
Complementen.
Creu que existeixen tres tipus d'enteniment
intel·lectual:
• Enteniment diví, el propi de la ment de Déu.
• Enteniment angèlic, que consolida l'intel·lecte
  diví davant de l'humà.
• Enteniment humà, que tracta des d'un punt de
  vista aristotèlic.
• També va pensar les conegudes cinc proves de l'existència de Déu,
  que són descrites breument a continuació:
• Prova del moviment. Tot moviment o canvi suposa un moviment
  precedent. A aquest primer motor l'anomenem Déu.
• Per les causes eficients de les coses. Tot efecte pressuposa una
  causa. Cal una primera causa eficient: Déu.
• Per la contingència de les coses. Tot el que rep l'existència d'un altre
  és contingent, és a dir, no necessari. Cal un ésser necessari en
  forma absoluta per generar tots els contingents.
• Pels graus de perfecció. Les coses no són perfectes, però participen
  d'una perfecció. Necessàriament, ha d'haver-hi un ésser en què es
  concentri tota la perfecció
• Per l'ordre de l'univers. L’ordre universal no pot estar en la
  naturalesa, sinó que ha de provenir d'una intel·ligència ordenadora,
  Déu.
Fi

More Related Content

What's hot

Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
jcalzamora
 
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
Tema 3  PLATÓ  Apartat  3. El ConeixementTema 3  PLATÓ  Apartat  3. El Coneixement
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
Jesús Gómez
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
rguas
 
Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?
Jesús Gómez
 
SAPERE AUDE
SAPERE AUDESAPERE AUDE
SAPERE AUDE
lu193
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
filosofies
 
Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino
annaesse
 
Factors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logosFactors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logos
rosasabates
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
Enric92
 
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICAEL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
Jesús Gómez
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
Polhansi
 

What's hot (20)

Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
5 filosofia medieval
5 filosofia medieval5 filosofia medieval
5 filosofia medieval
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
Tema 3  PLATÓ  Apartat  3. El ConeixementTema 3  PLATÓ  Apartat  3. El Coneixement
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?
 
Filosofia Política
Filosofia PolíticaFilosofia Política
Filosofia Política
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
SAPERE AUDE
SAPERE AUDESAPERE AUDE
SAPERE AUDE
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Factors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logosFactors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logos
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
 
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICAEL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
 

Similar to Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de

Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
Carlos Maroto
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
empar94
 
2presocràtica
2presocràtica2presocràtica
2presocràtica
À. Baldó
 
La Filosofia De Nietzsche
La Filosofia De NietzscheLa Filosofia De Nietzsche
La Filosofia De Nietzsche
jcalzamora
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
Toni9
 

Similar to Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de (20)

Filo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdfFilo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdf
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
KANT.pdf
KANT.pdfKANT.pdf
KANT.pdf
 
La Modernitat
La ModernitatLa Modernitat
La Modernitat
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
Les teoríes étiques
Les teoríes étiquesLes teoríes étiques
Les teoríes étiques
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Origen de la filosofia per etapes
Origen de la filosofia per etapesOrigen de la filosofia per etapes
Origen de la filosofia per etapes
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
Presentación sapere aude
Presentación sapere audePresentación sapere aude
Presentación sapere aude
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
2presocràtica
2presocràtica2presocràtica
2presocràtica
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
 
La Filosofia De Nietzsche
La Filosofia De NietzscheLa Filosofia De Nietzsche
La Filosofia De Nietzsche
 
Presentación Sapere Aude
Presentación Sapere AudePresentación Sapere Aude
Presentación Sapere Aude
 
La Ilustracio
La IlustracioLa Ilustracio
La Ilustracio
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 

Filosofia desde l’antiga grècia fins la caiguda de

  • 1. Filosofia desde l’antiga Grècia fins la caiguda de Roma Per: Pol Alcalde, Carla Chaves, Ernest García, Dani González i Mauricio Güell
  • 2. Índex • Introducció • Final de la filosofia grega • Agustí d’Hipona • San Tomàs de Aquino
  • 3. Introducció • Tomás d’Aquino: (1225-1274). Fe i Mètode de coneixement basat en la teologia. Primera etapa: Influències Pensament Segona etapa: Problemes filosòfics • San Agustí: (354-430). Teòleg i filòsof. Desenvolupament del cristianisme. • Final de la filosofia grega: Guerra entre Roma i Grècia (fracàs grec).
  • 4. Final de la filosofia grega Segles V, IV aC, morts Alexandre el Gran i Aristòtil fan entrar a Grècia en una profunda crisi, provocada per la guerra entre els diferents reis hel·lènics per la successió de l’imperi grec, sorgeix en aquesta etapa la: Filosofia Hel·lenística
  • 5. Aquesta etapa filosòfica va acabar l’any 146 aC a la Batalla de Corintio, quan els romans van aprofitar la feblesa del antigament poderós imperi grec per conquerir-la. Després d’això Roma dominaria el territori fins el segle XV.
  • 6. Agustí d’Hipona Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental. Agustí d’Hipona, en la seva intervenció filosòfica va opinar sobre: la teoria del coneixament (l’epistemologia), l'ontoteologia, la fe i raó, la teoria del home (l’antropologia), la moral, la creació del món i del temps i la concepció de la història. Teoria del coneixement: l'acceptació de l'error i de l'engany ratifica l'existència de l'ànima humana.“Si fallor, sum" en català “Si m’equivoco, sóc jo”. Ontoteologia: per Sant Agustí, allò que explica l'origen de les coses es Déu. Fe i raó: la fe per Agustí és vitalitat suprema, voluntat, vida i força. En canvi, considera la raó com a una eina insuficient per arribar a la saviesa
  • 7. Antropologia:l’home és una ànima que se serveix d'un cos. És un ésser incomplet, necessita contínuament l 'ajuda de Déu. La moral:va introduir elements teològics en les seves reflexions tot crean tres teories diferents: • Teoria del mal: Considera que el mal no pot haver estat creat per Déu, ja que Déu no pot haver creat quelcom negatiu. • Teoria de l'amor: L'home deu amor a Déu. • Teoria de la felicitat: L'home vol ser feliç, i la veritable felicitat és estimar. Allò que l'home estima és el Bé absolut. La creació del món i del temps: per a Sant Agustí, Déu ha creat el món"ex nihilo", del no res. La matèria és una secció de Déu resultant d'una decisió lliure La concepció de la Història:la concepció l’història d'Agustí descriu un procés d'esdeveniments successius que avancen cap a un fi mitjançant la providència divina.
  • 8. San Tomàs de Aquino Escriu la Summa Theologica La filosofia són dues ciències diferents que es Complementen. Creu que existeixen tres tipus d'enteniment intel·lectual: • Enteniment diví, el propi de la ment de Déu. • Enteniment angèlic, que consolida l'intel·lecte diví davant de l'humà. • Enteniment humà, que tracta des d'un punt de vista aristotèlic.
  • 9. • També va pensar les conegudes cinc proves de l'existència de Déu, que són descrites breument a continuació: • Prova del moviment. Tot moviment o canvi suposa un moviment precedent. A aquest primer motor l'anomenem Déu. • Per les causes eficients de les coses. Tot efecte pressuposa una causa. Cal una primera causa eficient: Déu. • Per la contingència de les coses. Tot el que rep l'existència d'un altre és contingent, és a dir, no necessari. Cal un ésser necessari en forma absoluta per generar tots els contingents. • Pels graus de perfecció. Les coses no són perfectes, però participen d'una perfecció. Necessàriament, ha d'haver-hi un ésser en què es concentri tota la perfecció • Per l'ordre de l'univers. L’ordre universal no pot estar en la naturalesa, sinó que ha de provenir d'una intel·ligència ordenadora, Déu.
  • 10. Fi