ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Tema 3 revolució industrial m.b.
1. TEMA 3. LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
4T ESO – INSTITUT MOIANÈS
MERCÈ BIGORRA
M.B. 1
2. INTRODUCCIÓ
Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa
i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció
de béns: la Revolució Industrial.
Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els
obrers es van concentrar a grans fàbriques.
Una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als
nous mitjans de transport
La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va
propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el
proletariat.
A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats
va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució
Industrial.
M.B. 2
3. CAUSES
Revolució demogràfica
Revolució agrícola
Hi ha 5 factors que intervenen en la
Revolució Industrial
Nous invents
Desenvolupament
del comerç
Desenvolupament
dels transports
M.B. 3
4. 1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un
procés de creixement anomenat Revolució Demogràfica.
1750 140 milions d’habitants
1800 187 milions d’habitants
1850 266 milions d’habitants
La població es va duplicar al
llarg del segle XVIII
M.B. 4
5. 1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: causes i conseqüències
CAUSES: CONSEQÜÈNCIES:
l’augment de la producció
d’aliments.
una disminució de la
mortalitat
La població està millor
alimentada i més resistent a augment de
les malalties. l’esperança de vida
el progrés de la (50 anys).
higiene (asèpsia) i la
medicina (vacunes) La població
augmenta i es duplica
Increment i manteniment
en poc temps
d’unes taxes de natalitat
molt altes M.B. 5
6. 1.2. La revolució agrícola
• L’increment de la població va provocar un
augment de la demanada d’aliments i l’alça
dels preus agrícoles. Això va estimular els
propietaris a millorar la producció.
• Per estimular la producció, es van aprovar
lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial
i comunal de propietat de la terra. Aquesta es
va convertir en una propietat privada.
• La implantació d’innovacions, que van
permetre millorar els rendiments amb la
posada en pràctica del "Sistema Norfolk“, i
l’estabulació dels ramats, introducció de nous
conreus (blat de moro, patata, plantes
farratgeres, etc.)
• Es va iniciar una mecanització progressiva de
les tasques agrícoles (segadores,
sembradores, màquines de batre..)
.
M.B. 6
8. 1.2. La revolució agrícola
Les terres comunals passen a ser terres privades de grans
propietaris, que les podran tancar (enclosures)
M.B. 8
9. Augment de la producció agrícola
Creixement extensiu: Creixement intensiu:
augmenta la superfície augmenta el rendiment dels
conreada conreus
Sistema Norfolk: els camps Mecanització de les tasques
sempre productius agrícoles (segadores, sembradores,
màquines de batre..)
Canvis en els sistemes de propietat
Els Openfields, que eren camps
Enclosure Acts, entre (1760
oberts d’explotació comunal i
-1800) els gran propietaris
d’on vivien els petits pagesos,
tanquen els camps i els petits
seran comprats per grans
pagesos es queden sense terres i
propietaris i convertits en M.B. 9
emigren a les ciutats
propietats privades
10. 1.2. La revolució agrícola
CONSEQUÈNCIES DE LES TRANSFORMACIONS
AGRÍCOLAS
A) Increment d’excedents alimentaris. Permeten
satisfer la demanda d’una població creixent
B) Disponibilitat de més mà d’obra, fonamental per a
la indústria
C) Flux migratori del camp a la ciutat.
D) Increment de les rendes dels propietaris rurals.
Que podran invertir en les primeres fàbriques
M.B. 10
12. 2. L’ERA DEL MAQUINISME
• 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques
• 2.2. La indústria tèxtil
• 2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia
M.B. 12
13. 2. L’ERA DEL MAQUINISME
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques
• Un altre element bàsic de transformació va ser la
innovació tecnològica.
• Les màquines van anar substituint el treball manual i
modificant els antics sistemes artesanals.
• Les primeres màquines que es van introduir estaven
accionades per la força humana i, posteriorment, per
energia hidràulica.
• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i
els sistemes de transport va ser el vapor.
• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia13
M.B.
van impulsar el sistema fabril de producció.
14. 2. L’ERA DEL MAQUINISME
2.2. La indústria tèxtil
• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va
mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera,
dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit
• Per poder fabricar més quantitat, van començar a
aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la
llançadora de volant (1733), que va augmentar la
velocitat del procés del teixit.
• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que
van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler
mecànic (1785) va completar el procés de mecanització
tèxtil.
M.B. 14
25. 2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia
• La siderúrgia va ser un altre sector
pioner de la industrialització.
Anteriorment la producció de ferro era
en quantitats molt petites perquè el
carbó vegetal donava poca capacitat
calorífica
• L’invent que va permetre una producció Convertidor de Bessemer
més gran de ferro va ser la utilització,
per Darby (1732), del carbó de coc,
d’una gran potència calorífica.
• Més tard, Bessemer va inventar un
convertidor per transformar el ferro en
acer.
M.B. 25
26. 3. La revolució dels transports
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor
M.B. 26
27. 3.1. El ferrocarril
• Al començament, el
ferrocarril s’utilitzava a les
mines per transportar el
mineral en vagonetes que
es movien sobre rails.
• Les primeres innovacions
van ser un nou sistema de
rails de ferro i unes rodes
amb pestanyes que
impedien el descarrilament
del ferrocarril.
M.B. 27
28. La locomotora de
Stephenson,(1829) va ser
l’invent més important ja que
accionava el ferrocarril
mitjançant una màquina de
vapor.
M.B. 28
32. 3.1 El vaixell de vapor
• La màquina de vapor es va aplicar al transport
marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro,
van substituir els de vela. L’any 1847, els vapors ja
podien travessar l’oceà Atlàntic en només 15 dies
M.B. 32
33. 3.1. El vaixell de vapor: Importància
econòmica i social
• Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de
càrrega.
• Impacte sobre l’economia :
– Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans.
mercats
– Nous llocs de treball.
llocs de treball.
– Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.
consum
• Canvi a la vida quotidiana:
– Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles).
de la dieta de població
– Facilitat d’emigració a d’altres països ii continents (abaratiment
països continents (abaratiment
dels preus dels passatges).
preus dels passatges).
M.B. 33
35. 3.2. L’increment del comerç
La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la
qual, es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.
Aquest canvi va ser possible gràcies a
Augment de la producció, el creixement de la població i la
millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes
populars.
La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment
del comerç interior (mercat nacional).
El comerç exterior va incrementar:
- estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i
l’exportació de productes industrials (teixits).
- La col·laboració d’una potent marina, mercant i militar.
- La possessió d’un imperi colonial.
M.B. 35
36. 3.2. L’increment del comerç
Amb l’augment del comerç exterior ,es desenvoluparen les noves
teories econòmiques que defensaven postures oposades com:
El lliurecanvisme, que defensava que la
llibertat de comerç entre països fomentaria el
creixement de l’economia.
El Proteccionisme, que defensava la
producció (indústria) nacional, i la protegia
mitjançant impostos (aranzels) sobre les
importacions.
M.B. 36
37. 4.1 El Liberalisme i el Capitalisme
Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de les nacions”
idees
•Interès personal i la recerca del benefici màxim són
el motor de l’economia
•La llei de l’oferta i la demanda, equilibra els preus del
mercat.
•No intervenció estatal en matèria econòmica, l’Estat ha
de permetre el lliure desenvolupament dels interessos
particulars (lliurecanvi)
M.B. 37
11
38. El Capitalisme Industrial es basa en els principis següents:
Els mitjans de producció (fàbriques,
maquinàri i bens produïts) són de propietat
privada
Els propietaris dels mitjans de producció són
una minoria: la burgesia
Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d’un
salari
En el capitalisme, la manca de planificació i l’augment constant de la
producció originen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament.
Quan baixa la demanda de productes i les empreses acumulen massa estocs,
M.B. 38
han d’acomiadar els obrers i sorgeix l’atur.
39. 4.2. Els bancs i les finances
• La banca es va convertir en intermediària entre els
estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i
els industrials, que necessitaven capital per invertir.
• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que
un sol empresari no podia subministrar. Llavors van
sorgir les societats anònimes.
• Mitjançant les societats anònimes el capital que
necessita una empresa és fraccionat en parts (accions).
Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars
a la borsa de valors.
M.B. 39
41. Canvis en l’estructura financera
Capital financer
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Empreses, societats anònimes Bancs d’inversió
Es creen
Accions
Que es compren i
venen a través de la
Borsa
M.B. 41
10
42. 5. La segona fase de la industrialització
5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries
5.2. Una nova organització industrial
M.B. 42
43. 5.1. Les noves fonts d’energia i les
noves indústries
• En aquesta etapa, l’electricitat ii el petroli van desbancar el carbó.
l’electricitat el petroli
• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals
dinamo electricitat en centrals
hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la
hidroelèctriques. L’electricitat tenir en
indústria.
indústria.
• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle
petroli
XIX.
• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de
la la adquirir un
la producció de nous metalls.
la producció metalls.
• La indústria química va aconseguir un desenvolupament important
indústria química important
a Alemanya.
M.B. 43
44. 5.2. Una nova organització industrial
• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar
finals del de la
cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la
la fabricació en
productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
temps
• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en
s’anomena taylorisme. Consisteix
la fabricació en cadena.
la fabricació
• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica
néixer fàbrica
d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
va de a
• Les elevades inversions de capital que necessitaven les
inversions de capital que necessitaven
innovacions tecnològiques van estimular la concentració
tecnològiques van estimular la concentració
industrial ii les empreses es van fer cada vegada més grans.
vegada més grans.
M.B. 44
45. El TAYLORISME
A finals del segle XIX, l’organització industrial va
orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la
millor manera d’augmentar la productivitat,
estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903,
Frederick Winslow Taylor proposava un nou
sistema d’organització del treball i de la producció
que es coneixerà com a taylorisme.
El sistema es basava en la cadena de producció,
en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques
molt concretes i pretenia eliminar tots els
moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim
la mà d’obra. El resultat de la cadena seria una
producció estandarditzada i massiva amb uns
costos de fabricació força reduïts, però també
comportava la deshumanització del treball i
l’augment de la monotonia a l’exigir de l’obrer la
http://www.youtube.com/wat repetició constant i mecànica de les mateixes
ch?v=7RHtkFhfJqI tasques. M.B. 45
46. 6. La nova societat industrial
6.1. La burgesia
6.2. Els obrers
6.3. Les primeres associacions obreres
M.B. 46
47. 6.1. La burgesia
•
• La burgesia es va convertir en
La burgesia es va convertir en
el grup hegemònic perquè era la
el grup hegemònic perquè era la
propietària de les indústries ii els
propietària de les indústries els
negocis.
negocis.
•
• Hi havia una gran burgesia
Hi havia una gran burgesia
integrada per banquers,
integrada per banquers,
rendistes ii propietaris de grans
rendistes propietaris de grans
fàbriques.
fàbriques.
•
• També existia una burgesia
També existia una burgesia
mitjana composta per
mitjana composta per
professionals liberals,
professionals liberals,
funcionaris ii comerciants.
funcionaris comerciants.
•
• Un gran nombre d’empleats ii
Un gran nombre d’empleats
botiguers formaven la petita
botiguers formaven la petita
burgesia.
burgesia.
M.B. 47
48. En la nova piràmide un obrer de la planta baixa
M.B. 48
podia arribar legalment al primer pis.
50. 6.2. Els obrers
• Els treballadors de les fàbriques
treballadors
formaven el proletariat
proletariat
industrial i urbà. Constituïen la
urbà. Constituïen
mà d’obra necessària per a les
d’obra necessària per a les
fàbriques. Eren un grup molt
nombrós ii desafavorit.
nombrós desafavorit.
• Al principi no hi havia cap
no
legislació que fixés les
les
condicions laborals dels
laborals dels
treballadors.
• En conseqüència, les seves
conseqüència, les seves
condicions de vida i de treball
de
resultaven molt dures: jornada
resultaven molt dures: jornada
laboral de 12 a 14 hores diàries
laboral de diàries
i remuneracions insuficients.
remuneracions insuficients.
M.B. 50
52. 6.3. Les primeres associacions
obreres
• La primera reacció dels
obrers va ser la seva
oposició al maquinisme,
perquè el consideraven
responsable dels salaris
baixos i de l’atur.
• La seva protesta es va
dirigir cap a la destrucció
de màquines i l’incendi
d’establiments industrials
(luddisme).
M.B. 52
53. 6.3. Les primeres associacions
obreres
• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a
adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns
mateixos problemes.
• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de
treballadors i es van fundar els primers sindicats.
M.B. 53
54. 7. El marxisme, l’anarquisme i
l’internacionalisme
• 7.1. El marxisme i el socialisme
• 7.2. L’anarquisme
• 7.3. L’internacionalisme
M.B. 54
55. 7.1. El marxisme i el socialisme
• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van
denunciar l’explotació de la classe treballadora i
van defensar la necessitat d’una revolució
obrera amb els objectius següents:
• Acabar amb el capitalisme i la propietat privada
• Aconseguir el poder polític per al proletariat
• Arribar a una societat comunista, sense classes
socials
M.B. 55
56. 7.2. L’anarquisme
L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que
tenien en comú tres principis bàsics:
• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat
social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de
propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos
per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista
i igualitària.
M.B. 56
57. 7.3. L’internacionalisme
• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat
d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món
per lluitar contra el capitalisme.
• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va
crear l’Associació Internacional de Treballadors
a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i
sindicalistes (Primera Internacional).
• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a
París la II Internacional.
M.B. 57
58. 1864
Marx en un discurs
Mikhail
Bakunin
M.B. 58
Conferència de l’AIT 1864
60. PRIMERA INTERNACIONAL AIT SEGONA INTERNACIONAL
1864-1876 LONDRES 1889-1916 PARÍS
ASISTENTS ASISTENTS
sindicalistes,socialistes(marxistes) Socialistes (marxistes)
anarquistes i diferents associacions
obreres.
OBJECTIUS OBJECTIUS
• l'organització política del proletariat
Volen arribar al socialisme per via
a Europa i la resta del món
pacífica, mitjançant la participació
• un fòrum per a examinar
dels obrers en la vida política.
problemes en comú i proposar
línies d'acció.
LÍDERS
• Karl Marx , Friedrich Engels, Mikhaïl LÍDERS
Bakunin. Rosa Luxenburg
E. Bernstein
A causa de les tensions entre Marx i
Bakunin s’enfrontament entre els Es van crear els símbols del
marxistes i els anarquistes, després del
moviment obrer com l’himne La
qual els partidaris de Bakunin van ser
expulsats. Internacional, i la Festa del primer
de maig
M.B. 60
