1.
L’ATLETISME
És un esport que agrupa diverses disciplines;
aquestes són:
... curses
... salts i llançaments
... proves combinades
És un esport que es practica arreu del món.
QUÈ ÉS?

2.
L’orígen de l’atletisme és molt antic.
És un esport considerat la forma
organitzada més antiga.
L'atletisme és un dels pocs esports
que es practiquen a tot el món, tant
en l’àmbit aficionat com en el de
competició.
El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon"
que significa lluita, competència, combat.

3.
El primer registre que hi ha d’aquest esport data del
segle VIII aC (any 776 aC) a Grècia, tot i que
segurament ja es practicava amb anterioritat.
L'atletisme existeix des de fa milers d'anys enrere, es
considera l'esport més antic del planeta. A poc a poc
l'atletisme va anar agafant protagonisme. El 1912 es
va fundar la Federació Internacional d'Atletisme
Amateur (IAAF).
L'atletisme existeix des dels primers humans fins ara,
l'utilitzaven per: caçar (llançaven llances ), per escapar
dels animals (corrien)...

4.
Antigament hi havia proves diferents de les actuals;
unes d’elles eren: la lluita, la boxa, el pancraci (una
combinació de la lluita i boxa), les carreres
de quadrigues…
També es feien moltes altres proves com els
llançaments, curses de velocitat, salts…
Els Jocs Olímpics, amb l’atletisme com esport estrella,
són l’esdeveniment internacional més prestigiós vist
per tot el planeta.

5.
L’ESTADI
L’atletisme es practica en una pista ovalada
descoberta formada per 8 carrils. De vegades també es
duu a terme en una pista coberta de 6 carrils.

6.
La longitud de la pista
• Les pistes d’atletisme solen ser de 400m. Algunes, però, són de 200 o
300 metres.
• A cada carril la longitud és més llarga, per exemple: el carril nº1 es
més curt que el carril nº8.
De quin material esta feta la pista d’atletisme
• La superfície de les pistes s'anomena tartà i és un material sintètic.
S'acostuma a pintar de color vermell o en alguns casos blau. Algunes
pistes no oficials o actualment en desús poden tenir el terra mineral,
d'argila, de cendra o fins i tot d'herba.

7.
LES DISCIPLINES
1. LES CURSES
DE MIG FONS
DE FONS
DE VELOCITAT
D’OBSTACLES
DE RELLEUS
Les curses són les proves clàssiques.
Consisteixen en córrer una distància
determinada amb l'objectiu de completar-la amb
el menor temps possible.
Hi ha quatre tipus de curses: les curtes o de
velocitat, les mitjanes o de mig fons, les llargues
o de fons i les de relleu.

8.
LES CURSES DE FONS
Són proves atlètiques de llarga distància. La cursa de 5.000 metres se
sol considerar com la més curta de les curses de fons, passant per la
de 10.000 metres, la mitja marató, la marató i altres curses més
llargues, tot i que són inusuals.
La marató (42km i 195 metres) és la prova que sempre clausura els
Jocs Olímpics.
En aquestes curses el més important no és la velocitat punta, sinó la
resistència física i la determinació que es requereix per acabar. Els
atletes intenten evitar tots els moviments necessaris, els genolls no es
belluguen gaire i l'obertura de cames i força
menor que a les curses de mig-fons i de
velocitat.

9.
La marxa atlètica és una modalitat de cursa
de fons en la que s'han de realitzar passos
continuats, sense perdre el contacte amb el
terra. La cama que s'avança ha d'estar recta
des del primer contacte amb el terra fins que
arriba a una posició vertical.
Les proves masculines són: 20 km (en
carretera), 30 km (pista), 50 km (pista), 50
km (en carretera) i les femenines: 5 km
(pista), 10 km (pista), 20 km (pista), 20 km
(en carretera).
La marxa és una prova molt exigent on la
resistència, la coordinació i l'agilitat juguen
un important paper.

10.
LES CURSES DE MIG FONS
En aquestes carreres l'atleta segueix una estratègia prèviament
estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la
distància.
En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es
col·loquen en una línia corba de la pista.

11.
LES CURSES DE VELOCITAT
 En atletisme les curses més curtes i explosives són les curses de velocitat.
En pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure
sobre 100, 200 i 400 metres.
 Els atletes comencen la cursa ajupits als startings, que els ajudaran a
guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla. Els blocs tan
sols s’utilitzen a les curses de velocitat i a les de relleu. La sortida en
aquestes curses pot ser decisiva, degut a la seva curta durada.
 La sortida falsa o nul·la es produeix quan algú dels atletes inicia el moviment
abans que el jutge hagi donat la sortida. A totes les curses de velocitat
 l'atleta ha de mantenir-se al mateix
 carrer pel que va començar. La
 invasió del carrer veí és motiu de
 desqualificació, amb l'excepció de si
 ho fa forçat per altre corredor i sense
 obtenir cap avantatge.

12.
LES CURSES DE TANQUES I OBSTACLES
Les curses de tanques són unes proves en les quals s'ha de recórrer una
distància determinada superant una sèrie d'elements denominats “tanques”
(proves de velocitat ) o “obstacles” (proves de fons), en el mínim temps
possible.
Les distàncies que componen aquesta especialitat són:
-100m.t. i 400m.t. per la categoria de dones
-110m.t., 400m.t. i 3000m. Obstacles per la categoria d’ homes.
En totes les proves d'aquesta especialitat els atletes han de superar 10
tanques, que no poden trepitjar ni tombar intencionadament. L'alçada de les
tanques és de 1'06m per a la prova dels 110 metres i de 0'91 metres per a la
prova dels 400 metres. La prova femenina de 100 metres té les tanques de 0'84
metres i els 400 de 0'76.

13.
LES CURSES DE RELLEUS
Hi participen 4 atletes (100 o 400 metres cadascun) del mateix equip.
Aquests recorren una distància determinada i passen un tub rígid
anomenat testimoni al següent del seu equip. Si durant la carrera a un
atleta li cau el testimoni, aquest l'haurà de recollir i no un altre del seu
equip. A més, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si
això pot interferir en un atleta contrari.

14.
LES DISCIPLINES
2. ELS CONCURSOS
2.1 ELS SALTS
DE LLARGADA
D’ALÇADA
DE PERXA
TRIPLE SALT

15.
EL SALT D’ALÇADA
El salt d'alçada és un salt típic de l‘atletisme on l'atleta tracta de superar
el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol
peu.
L'atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després
de tres assajos.
Actualment s’utilitza el salt de fosbury, on
es fa la batuda amb un peu i es passa el
llistó d'esquena arquejant l'esquena.
També hi ha el salt de tisora que ja no
s'usa en competicions professionals, però
si en categories inferiors.

16.
EL SALT DE LLARGADA
 El salt de llargada és una prova atlètica que consisteix a agafar
empenta corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que
puguis sense fer nul.
S'ha de saltar sobre un banc de sorra.
La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la
marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.

17.
EL SALT DE`PERXA
S'aconsegueix amb l'ajuda de la perxa,
una barra flexible, d'uns 5 metres feta de
bambú (abans), fibra de vidre o de fibra
de carboni (ara), que l'atleta duu a les
mans i mitjançant una força, velocitat i
habilitats gimnàstiques especials.
L'atleta acaba la prova eliminat després
del tercer intent fallit, igual que en salt
d'alçada.
El salt de perxa és una especialitat atlètica que consisteix a passar per
sobre d'una barra horitzontal situada a gran alçada (llistó) sense fer-la
caure.

18.
EL TRIPLE SALT
 L’objectiu del triple salt és cobrir la major distància horitzontal possible
utilitzant tres salts consecutius.
 Cada atleta disposa de tres salts per a fer la màxima llargada. Un cop
fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora,
que consta de tres salts més. El guanyador serà l'atleta que després
dels 6 salts assoleixi un salt més llarg. En cas d'empat es decideix el
guanyador pel millor segon salt.

19.
LES DISCIPLINES
2. ELS CONCURSOS
2.2 ELSLLANÇAMENTS
DE PES
DE DISC
DE MARTELL
DE JAVELINA

20.
EL LLANÇAMENT DE PES
El llançament de pes és una prova d'atletisme, que consisteix a llançar
una bola de metall a través de l'aire a la màxima distància.
El pes de la bola és de 7,26 kg en homes i de 4 kg en dones per a
categories adultes.
Un llançament és nul quan un participant trepitja la línia que hi hi al terra
(de color blanc).
Els atletes tenen tres intents per a fer el màxim llançament.
El pes s’empeny, no es llança.

21.
EL LLANÇAMENT DE JAVELINA
El llançament de javelina es una disciplina d'atletisme en la
que es llença una javelina (un objecte cilíndric, llarg i prim)
que pot estar feta de dos materials: de metall o de fibra de
vidre.
L'objectiu es llançar-la el més lluny possible des d’un passadís
de 4 metres d’amplada i 8 de llargada
Cada atleta té un minut per fer el
llançament; cada atleta té
tres intens per fer la màxima distància.

22.
EL LLANÇAMENT DE MARTELL
El llançament de martell es realitza des d’un cercle de 2,135m, instal·lat
dintre d’una gàbia de seguretat, protegida amb xarxes. El martell és una
bola de metall unida a una empunyadura mitjançant un cable.
El pes de la totalitat del martell haurà de ser com a mínim de 7,260 kg i
com a màxim de 7,285 kg en la categoria masculina i un mínim de 4 kg i
un màxim de 4,025 kg en la categoria femenina.
La bola del martell ha de tenir un diàmetre mínim d'11 cm i màxim de
13 cm en la categoria masculina i un mínim de 9,5 cm i màxim d'11 cm
en la categoria femenina.
Cada atleta te tres intents per fer el màxim llançament.

23.
EL LLANÇAMENT DE DISC
El disc pesa 2 kg per la categoria de homes i 1 kg per la categoria de
dones.
Per fer el llançament, l'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una
posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits,
amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se
a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas
cap en darrere i donant una volta sobre el seu propi eix i llançant quedant
davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada
que el disc hagi caigut a terra.
Perquè sigui nul
Motius:
Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de
la vora metàl·lica o fora del cercle
Sortir per la part de davant del cercle
Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte
Caure l'artefacte fora del sector
Retard en l'execució

24.
LES DISCIPLINES
3. LES COMBINADES
DECATLÓ
(Prova masculina)
HEPTATLÓ
(Prova femenina)

25.
DECATLÓ (Prova masculina)
En el decatló es realitzen les següents deu proves, repartides en
dos dies:
Primer dia: 100m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt
d'alçada, 400m llisos.
Segon dia: 110m tanques, llançament de disc, salt amb perxa,
llançament de javelina i 1500m. Aquesta prova només és
masculina.

26.
HEPTATLÓ (Prova femenina)
En l'heptatló es realitzen les següents set proves,
repartides en dos dies Primer dia: 100m tanques,
salt d'alçada, llançament de pes, 200m llisos.
Segon dia: salt de llargada, llançament de javelina
i 800 metres llisos. Aquesta prova només és
femenina.

27.
PENTATLÓ
El pentatló es una prova combinada atlètica realitzada per un
mateix atleta en 2 dies. Es una prova que la poden fer tant el
sector masculí com el sector femení. Consisteix en aquestes 5
proves: 200 metres llisos, 1500 metres llisos, salt de llargada,
llançament de javelina i llançament de disc.

28.
http://www.ufecbloc.cat/atletisme-esport-antic-historia-ufecixcs/
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0081735.xml
http://blocs.xtec.cat/esports/jocs-i-esports/atletisme/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Atletisme
http://www.rio2016.com/es/los-juegos/deportes/olimpicos
Pots trobar més informació a:
(https://youtu.be/AgQlqswHFbM)