Treball escolar sobre una popular faula d'Isop

1. FAULES D'ISOP Victòria Ardiles 1rA INS Premià de Mar

2. LA LLEBRE I LA TORTUGA

3. En el món dels animals vivia una llebre molt orgullosa, perquè davant de tots deia que era la més veloç. Per això, constantment es reia de la lenta tortuga. - Mireu la tortuga! Ei, tortuga, no corris tant que et cansaràs d'anar tan de pressa! -Deia la llebre rient de la tortuga.

4. Un dia, conversant entre elles, a la tortuga se li va ocórrer de sobte fer-li una rara juguesca a la llebre. -Estic segura de poder guanyar-te una carrera!-li va dir. - ¿A mi? -Va preguntar, sorpresa, la llebre.

5. -Doncs sí, a tu. Posem la nostra aposta en aquella pedra i vegem qui guanya la cursa. La llebre, molt divertida, va acceptar. Tots els animals es van reunir per presenciar la carrera. Es va assenyalar quin seria el camí i l'arribada. Una vegada va estar llest, va començar la carrera entre grans aplaudiments.

6. Després, va començar a córrer. Corria veloç com el vent mentre la tortuga anava poc a poc, però, això sí, sense parar. De seguida, la llebre es va avançar molt. Es va aturar al costat del camí i es va asseure a descansar. Quan la tortuga va passar pel seu costat, la llebre va aprofitar per burlar-se d'ella una vegada més. Li va deixar avantatge i novament va emprendre la seva veloç marxa.

7. Diverses vegades va repetir el mateix, però, malgrat les seves rialles, la tortuga va seguir caminant sense aturar-se. Confiada en la seva velocitat, la llebre es va ajeure sota un arbre i aquí es va quedar adormida. Mentrestant, a poc a poc, i tan lleugera com va poder, la tortuga va seguir el seu camí fins arribar a la meta. Quan la llebre es va despertar, va córrer amb totes les seves forces però ja era massa tard, la tortuga havia guanyat la carrera.

8. Aquell dia va ser molt trist per la llebre i va aprendre una lliçó que no oblidaria mai: Mai no cal burlar-se dels altres. ______________________ · També d'això hem d'aprendre que la mandra i l'excés de confiança poden fer-nos no aconseguir els nostres objectius.

12. Fi