Ara pacis

22 149 vues

Publié le

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

Ara pacis

  1. 1. Ara Pacis Augustae
  2. 2. Documentació general Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August Autor: desconegut Cronologia: 13-9 a.C. Material: marbre de Carrara Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10.65 m Estil: romà imperial Localització actual: Museu dell’Ara Pacis, via Ripetta, Roma. Localització original: Camp de Mart, Roma.
  3. 3. Context L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument commemoratiu de l'època de l‘Impero Romà. Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a. C. per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un període de revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat fóra de Roma i finalment aconseguí imposar la pau. Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp de Mart, on cada any els sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous. El conjunt del monument va estar molts segles desaparegut, i quan es descobrí s’interpretà erròniament. L’emplaçament actual de l’Ara Pacis no és l’original, ja que en temps de Mussolini es va traslladar a un edifici a tocar de les ruïnes del mausoleu d’August.
  4. 4. Anàlisi formal És una construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar interior i central en forma d’U. Aquest es troba damunt d’una mena de podi quadrat amb graons al voltant, omplint tot l’espai. Té dues portes alineades sobre l’eix de simetria, originàriament en una direccionalitat O-E. E O S N
  5. 5. El mur exterior, totalment cobert de relleus escultòrics, està dividit en dos registres. Un baix, amb decoració vegetal, separat del de dalt per una sanefa que forma esvàstiques; les plantes s’estructuren a partir d’un centre amb les tiges formant cercles, i decorades amb fulles d’acant.
  6. 6. Al registre més alt hi ha dues comitives i altres escenes mitològiques relacionades amb l’emperador August. Als cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.
  7. 7. El mur interior es divideix de la mateixa manera: a baix hi ha una empallissada, rematada per una sanefa, i a dalt hi ha una garlanda, amb fruits de tots els temps, fent festons, lligats a cranis de toro. També hi ha una mena de taula amb forma d’U amb una escala de set graons.
  8. 8. Iconografia de l’Ara Pacis La iconografia al·ludeix a la finalitat del monument, és a dir, als sacrificis que s’hi havia de fer. El ritus de sacrificar animals era molt antic a Roma, en aquest altar s’hi repetia cada any.
  9. 9. Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals. Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici del brau a l’altar.
  10. 10. Decoració de l’exterior: Aquí s’hi plasma tota la ideologia i la universalitat del poder d’August. Ella ens permet entendre la manera de pensar de l’emperador i les seves aspiracions i el funcionament de l’Imperi. Hi havia 4 relleus en els costats de les portes i un relleu únic en els dos cantons llargs. Tots els relleus s’organitzen en 2 registres, com hem vist, el superior figuratiu i l’inferior amb decoració vegetal.
  11. 11. Processó de sacerdots i membres de la família d’August Processó d’August amb sacerdots i família imperial Ròmul i Rem Enees i el sacrifici de Lavinium Roma asseguda sobre armes Tellus Deessa Mare Terra Altar Planta amb la posició dels relleus O E N S
  12. 12. Decoració de la façana oriental: El relleu situat a la dreta de l’escala explica un episodi de la vida d’Enees. Virgili acabava d’escriure la seva obra, la versió oficial de la història de Roma. Aquí representa l’arribada d’Enees al Laci després del seu llarg viatge des de Troia fins al lloc on fundarà Roma. Equipara l’arribada de l’heroi amb el retorn d’August de les seves campanyes. Enees és representat com un home madur, barbat, amb el cap cobert, signe de que presideix un acte religiós. Davant té un altar i una truja que porta un nen, i un altre fruites (abundància) Templet de Penates o de l’abundància
  13. 13. Decoració de la façana occidental: També 2 relleus als costats de la porta, sense escala. Al de la dreta no queda res, uns pocs fragments. Es pensa que era una personificació de la ciutat de Roma. Els romans ho personificaven tot (la terra, la lluna...). Roma se la representa com una dona asseguda sobre un munt d’armes, símbol de que estava sempre preparada per la lluita.
  14. 14. Al relleu de l’esquerra hi ha representada la Terra, el pannell de Tellus (Deessa Mare Terra). Hi ha altres interpretacions que diuen que és Itàlia, Venus o la Pau. La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat. També trobem de nou l’abundància d’animals i fruits. El cigne representa el vent El monstre marí representa el mar La Terra, la mare, amb els pits marcats: llet abundant Relleu poc marcat al fons
  15. 15. Els relleus del costat nord i sud: La processó del poder És un relleu únic que continua a ambdós costats. Es pensa que és una processó ritual, amb sacrifici d’animals, en que es dona la benvinguda a August al seu retorn l’any 13 a C. Està inspirat directament en els relleus de les Panatenees del Partenó. Les figures estant disposades en tres quarts i sobresurten del pla. August presideix el sacrifici, i s’ha perdut la major part del seu cos. Flamines, sacerdots principals de Roma Seqüència de la família imperial per ordre successori
  16. 16. Primer cop en que es representa tota la família de l’emperador, inclosos els nens en un relleu oficial.
  17. 17. Els plecs de les túniques donen a la composició gran movilitat. L’alt relleu es combina amb el mitjà i el baix, augmentant la sensació de profunditat. El fet de donar més relleu a les figures de primer terme, com és el cas d’Agripa, serveix per a remarcar la importància del personatge.
  18. 18. Fris del Senat, cara nord Rostres tractats amb gran realisme, individualitzats
  19. 19. Ornaments dels costats de l’altar amb volutes, decoració vegetal i lleons alats. Elements d’origen oriental.
  20. 20. Funció L’Ara Pacis servia per exaltar la figura del primer emperador de Roma: August (el sublim). Els poetes el vinculaven amb Enees, com hem vist, fill de Venus i heroi de la guerra de Troia. També se’l relacionà amb Ròmul i Rem. És un document històric important per conèixer l’època d’August, els personatges més importants del moment, els costums, la moda... I també, com hem vist, la ideologia imperant en el moment.
  21. 21. Models i influències L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics espais sagrats envoltats d’una palissada de fusta amb una sola entrada. Pels relleus es relaciona amb els arcs de triomf o les columnes commemoratives. Els personatges que hi apareixen no estan idealitzats, per tant són una autèntica galeria de retrats. Un element important que influí en els seus relleus fou el fris de les Panatenees, de Fídies, al Partenó, on també les escenes es juxtaposen sense cap separació formal. http://www.cprcalahorra.org/alfaro/Arte/Comentarios/13-Ara%20Pacis/Ara%20Pacis.doc
  22. 22. El 1938 Mussolini va manar reconstruir el monument. El seu projecte era recuperar el major número d’obres de la Roma imperial, amb la qual identificava el seu govern.
  23. 23. http://es.arapacis.it/ Actual museu de l’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006.

×