2. Domenikos Theotokopoulos
Va néixer el 1541 a Càndia (illa de
Creta). Conegut com El Greco, va ser
un pintor de finals de l’Alt
Renaixement i principis del
manierisme que desenvolupà un estil
molt personal en les seves obres de
maduresa. Fins els 26 anys va viure a
Creta, on va ser mestre d’icones dins
l’estil bizantí.
Enterrament de Crist, finals de 1560
pintats a Creta
San Lluc pintant la Verge i el Nen, abans de 1567
3. Després va viure 10 anys a Itàlia, on es va transformar en pintor
renaixentista. Primer a Venècia, on assumí l’estil de Tiziano i Tintoreto; i
després a Roma, estudiant el manierisme a partir de les obres de Miquel
Àngel.
Crist curant un cec, 1570
Pintat a Roma
L’Última Cena, 1568
Pintat a Venècia
4. El 1577 es va establir a Toledo, on va
viure i va treballar la resta de la seva
vida. Per aquella època, Toledo era la
capital religiosa de la Corona
espanyola i una de les ciutats més
grans d‘Europa. El pintor aviat es va
adaptar i es va identificar amb
l'atmosfera religiosa i mística de la
ciutat i al fons de moltes de les
seves composicions apareixen
diferents vistes de Toledo.
La seva obra la componen grans teles
per a retaules d'esglésies,
nombrosos quadres de devoció per a
institucions religioses com L’Espoli
per la catedral de Toledo, del 1577-
79.
El retaule major de Santo Domingo
el Antiguo va ser el primer encàrrec
important que rebé a Toledo, al qual
pertany La Trinidad.
6. La idea de El Greco quan arribà a
Espanya era la de treballar a la Cort
de Felip II, i a El Escorial, que
s’estava acabant en aquella època. Per
agradar al rei va presentar dos
quadres: Al·legoria de la Lliga Santa
(o El somni de Felip II) i el Martiri de
San Maurici i la legió tebana. Cap dels
dos quadres agradà al rei i no li va fer
més encàrrecs.
Va quedar-se definitivament a Toledo,
on va néixer el seu únic fill, Jorge
Manuel. Amb la mare, Jerónima
Cuevas, mai s’hi arribà a casar.
El 1585 va llogar tres habitacions en
un palau subdividit en apartaments, on
va viure la resta de la seva vida, tret
del període de 1590 al 1604.
Martiri de S. Maurici, 1580-81
7. La dama de armiño, 1580. S’ha
identificat com a Jerónima Cuevas L’Adoració dels pastors, 1614
8. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat
per:
a) Unes figures manieristes extraordinàriament allargades, primes,
fantasmals, molt expressives, espirituals. La roba, molt ampla,
sembla surar al seu voltant.
b) Una il·luminació pròpia.
c) Escenes ubicades en ambients indefinits.
d) Una gamma de colors amb els que cercava contrastos, amb els blaus
freds i clars i els grocs estridents.
e) Estil que es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i va
anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.
Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització
occidental. Aquesta alta consideració és recent i s'ha anat formant al
llarg dels últims cent anys, en què ha canviat la valoració sobre la seva
pintura formada als dos segles i mig posteriors a la seva mort; ja que
havia arribat a ser considerat com un pintor excèntric i marginal.
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/greco/
9. San Andreu i San Francesc, 1595 San Joan Evangelista, 1595-1604
10. Va tenir gran èxit com a retratista de
la societat castellana de l’època.
Jerónimo de Cevallos, 1610 Retrato del doctor Rodrigo de la Fuente, 1588-89
11. La Sagrada
Família, 1585
Retrat de cavaller 1580-83 El caballero de la mano en el pecho, 1580-85
12. Documentació general
Títol: L’enterrament del comte
d’Orgaz
Autor: El Greco (Domínikos
Theotokópulos; 1541-1614)
Cronologia: 1586
Estil Renaixement
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 4,8 m x 3,6 m
Localització orinal i actual:
església de Santo Tomé,
Toledo
13. Anàlisi formal
Descripció...
Elements plàstics
El quadre està dividit en dues
parts i cada una té un estil
diferent:
- La de baix és un estil més
proper al d’Itàlia, al
manierisme de Roma, de
l’època en que hi va estar
El Greco.
- La part superior és més
del manierisme tardà.
http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/analisis/pint/orgaz.html
14. A la part superior trobem
figures molt més estilitzades,
blanques i espectrals, la llum
és artificial i l’aire adquireix
ton grocs i blancs platejats
molt lluminosos.
Els núvols tenen unes formes
capricioses molt típiques de
l’etapa de maduresa de El
Greco.
A la part inferior predomina el
color negre i el blanc en els
vestits dels personatges que
envolten l’escena principal. La
part situada en el primer pla és
molt més colorista i lluminosa:
blanc, groc, durat, amb tocs
vermells. El daurat destaca en
les vestimentes dels dos homes
que aguanten el cos del cavaller
mort.
15. La pinzellada que aplica
El Greco és diferent
segons la part del
quadre:
- a la part inferior,
precisa i dibuixística,
- a la superior, més
solta i lliure, més
pictòrica.
Els colors són vius en els
vestits dels sants i
foscos en els dels
homes. Hi veiem una
àmplia gamma de colors
càlids (grocs, taronges,
vermells...) sobre un
fons grisós i nuvolat.
16. Composició
La part celestial ocupa més
espai, tot i que és
secundària. Les tres
figures centrals formen un
triangle, així com l'àngel del
centre, entre dos núvols,
que s’obren cap a la base.
25 figures, dempeus i
de la mateixa alçada,
formen com un fris que
observen amb
expressions admirades
l’escena del primer pla.
El centre d'interès el
formen els dos
personatges que
recullen el cos del mort.
17. A la part de baix, molt plena, només dues figures miren a l’espectador, el
vuitè personatge per l’esquerra, identificat tradicionalment amb el propi
pintor, i el nen del primer pla a esquerra, identificat amb Jorge, el fill de El
Greco.
L’escena mostra un petit desplaçament cap a l’esquerra, de manera que el
centre l’ocupa el Sant més gran (Sant Agustí), el personatge més important de la
part terrenal, i està enllaçat amb el sant jove (S. Esteve) per la figura
horitzontal del mort (el comte)
18. Als dos extrems, la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la dels
sacerdot que llegeix la Bíblia del costat oposat. Acoten l’acció pels dos
costats. És la part més realista.
19. Interpretació
A la part del cel trobem
Crist, i als seus peus la
Verge que atansa el braç
per rebre l’ànima del
comte de mans d’un àngel
de cabells daurats.
Davant Maria hi ha Sant
Joan Bautista, amb una
blancor espectral, que ret
homenatge a Crist.
La gran religiositat de el
Greco queda palesa als
seus quadres. En la
primera època usava
colors violents i
intensitat dramàtica.
A l’última etapa preferí figures espectrals i llums com d’un altre món. El
Greco vivia el seu misticisme a la seva manera, poc sintonitzat amb l’Església
de la Contrareforma.
20. L’àngel que puja cap el cel l’ànima del comte, com un nen gairebé transparent.
El misticisme del pintor era més semblant al dels místics espanyols
contemporanis seus, com Santa Teresa i Sant Joan de la Creu.
21. Els personatges que apareixen són:
1-Senyor d'Orgaz, Gonzalo Ruiz de Toledo: al moment de dipositar el seu cos al
sepulcre. Porta armadura d'acer molt luxosa com les que feien a Toledo en època del
Greco —sorprèn perquè mai aquest cavaller havia mostrat en vida signes de riquesa—.
2-Sant Agustí: considerat un dels pares de l’Església. Ricament vestit porta casulla i
mitra de bisbe amb representacions dels sants Pau, Jaume i Caterina. A l‘agustinina el
senyor d'Orgaz havia donat almoines per el trasllat i nova edificació d'una altra
església.
Per la resta seguir el vincle:
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27enterrament_del_comte_d%27Orgaz
25. 1. Jesucrist: apareix de manera gloriosa, vestit de blanc i com a jutge dels vius i dels morts. Sembla que
ordeni a sant Pere que obri les portes del cel.
2. Verge Maria: és la que presenta els colors més brillants de tota la composició, allarga el braç per
rebre l'ànima del comte i manté per tant un paper d'intercessora davant el seu fill.
3. S. Joan Baptista: ret homenatge a Crist i suplica per l'ànima del difunt.
4. S. Pere: porta les claus pròpies del seu atribut.
5. S. Pau: es troba entre sant Joan Baptista i sant Jaume.
6. Felip II: és l'únic personatge que encara es trobava viu i que el pintor va representar entre els
benaurats del cel.
7. S. Tomàs: titular de la parròquia on s'està produint l'enterrament, sosté en la seva mà l'escaire,
símbol que se l'atribueix a aquest sant.
8. Rei David: tenia afició per la música i sabia tocar molt bé el que en aquesta pintura sembla que és una
arpa.
9. Moisés: rebé de las mans de Déu unes taules de pedra amb els Deu Manaments, amb elles es veu al
quadre.
10. Noè: es representa amb l’arca
11. L’àngel central: presenta una figura en escorç la més violenta d'aquesta pintura conduint l‘ànima del
mort en forma esfumada d'un nen.
12. Maria Magdalena: a Maria Magdalena se l'identifica també amb Maria de Betània, germana de
Marta de Betània i Llàtzer. Apareix pintada amb els cabells desparionats i duent un flascó de perfum,
símbol amb què se la representa per haver ungit i eixugat amb els seus cabells els peus de;. Segons Marc
y Mateu, la unció va tenir lloc a Betània, "a casa de Simó el leprós". Marta de Betània és un personatge
bíblic que apareix al.
13. Llàtzer de Betània: és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de
Maria i Marta de Betània. Va ser reviscut per Jesús. Sembla que és aquest el moment que es mostra a la
pintura
26. Funció
El quadre l’encarregà Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per celebrar
el triomf en un judici conta la família del comte, que no volia pagar els
diners que aquest havia llegat a l’Església. Es pensa que apareix al quadre a
la dreta.
El Greco decidia que les seves pintures
estaven acabades quan reflectien el que
ell volia dir, independentment de que
tots els detalls quedessin resolts. Per
això, moltes vegades, al fons dels seus
quadres predominen el grisos. Un altre
tret és que a les seves obres no hi ha
espai lliure.
27. Models i influències
Va rebre la influència en primer lloc de les
icones bizantines de la seva terra natal,
sobretot en el misticisme que desprenen els
seus personatges. També a Itàlia hi afegí el
dinamisme i el cànon allargat de les figures
de Miquel Àngel, i el ric cromatisme dels
pintors venecians, sobretot de Tintoretto i
Ticià, així com els gravats de Durer.
Va dur l’estètica manierista fins les últimes
conseqüències. Avui és considerat un dels
màxims pintors de la història de l’art, però
durant molt temps va estar oblidat, ja que no
s’entenien les seves formes allargades i
espectrals. Fou redescobert a principis del
segle XX i molt valorat amb l’expressionisme.
La part inferior de l’Enterrament del senyor
d’Orgaz ha inspirat l’Enterrament a Ornans
de Courbet.
Tintoretto, L’Ascensió de Crist
