1. Casa Tassel
Arquitecte: Víctor Horta
(1861-1947)
Cronologia: 1892-1893
Localització: Brussel·les
Estil: Art Nouveau
Materials: pedra, ferro,
vidre, ceràmica i fusta.
Sistema constructiu: amb
materials industrials.
2. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats Columnes fines de
ferro forjat:
Estructura metàl·lica
- Funció de suport (es
pot prescindir dels murs
de càrrega). Planta lliure
-Funció decorativa, sobre
tot capitells.
Bigues del sostre,
de ferro i a la vista
(element més del
conjunt).
3. Espai exterior Presenta una única façana que dona al
carrer. Té forma estreta. A Brussel·les el
terreny era escàs, i la casa s’adequà a les
possibilitats del sòl. No desentona del
voltant. És estreta i profunda.
4. Façana amb grans superfícies de
vidre per millorar la il·luminació
interior. Ondulada pel sinuós
sortint central de vidre i ferro.
Edifici de 3 pisos i unes golfes:
1r pis: finestres separades per
columnes de pedra.
2n pis: tribuna alta amb columnes
de ferro i vidre.
3r pis: terrassa amb barana de
ferro.
Elements decoratius de la façana
molt originals per l’època.
Murs recoberts amb carreus de
pedra.
5. Façana estreta i
simple Terrassa
del 3r pis
Cos central Columnes de metall
curvilini i de amb reixa molt
vidre original
(sinuositat)
Columnes de pedra
separen les finestres
6. Espai interior: Planta estreta i allargada. Distribució determinada per
l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre
Jardí
Carrer
Planta baixa i golfes Primer i segon pis
7. 1. Vestíbul. Distribució de les estances interiors
2. Guarda-roba.
3. Estudi.
4. Sala.
5. Sala d’estar.
6. Avantcambra.
7. Dormitori.
8. Sala. 12
9. Habitacions de servei. 11
10. Sala de treball.
11. Escala principal.
12. Escala de servei.
1r pis 2n pis 3r pis
9. Vestíbul
La línia corba domina tota la
decoració interior (Coup de
fouet), creant una harmonia
ornamental total, inspirada en
la natura.
10. Il·luminació
L’interior de l’edifici té una gran lluminositat i coloració.
Lluerna que il·lumina la part interior de la casa
Finestrals dels costats curts
11. L’escala ordena la disposició de
les habitacions en els tres Claraboia de vidre
pisos, situant-les només en un
cantó del passadís. Trenca la
disposició tradicional a ambdós
costats.
Planta allargada, estreta i
profunda. Planta lliure
(prescindeix del murs de
carrega)
La disposició interior
ve determinada per
l’escala que neix al
vestíbul
12. Al primer pis hi a el vestíbul, el
guarda-roba, la sala d’estudi, el
saló d’estar...
Planta del vestíbul
13. Claraboies
de les
golfes
Escala plena d’imaginació, sobre tot quan arriba a
l’últim pis on es lliga amb els altres elements
14. Capitells molt originals La “sobrietat” de la
amb motius vegetals façana no deixa
imaginar la fastuositat
interior.
Claraboia de vidre
Bigues de
ferro ala
vista
Els sostres de vidre, a part
de permetre passar la llum a
tots els pisos, amplien l’espai
vertical.
columnes de
ferro forjat
15. Tulipes amb motius La natura en forma
vegetals de motius vegetals
sembla apoderar-se
de tota la casa
Traços
curvilinis La sensualitat de
“coup de la línia corba és
fouet” i present en tot
ritme l’interior
ondulant
16. A la part posterior s’hi construí un
jardí d’hivern sostingut per una
estructura metàl·lica vista.
Horta pensà en els mosaics del
terra, els panys de les portes, els
llums, els papers pintats de les
parets i les vidrieres de colors...
Seguint la línia modernista que
pretenia fer un art total, que
abracés tots els elements que formen
Les línies de les parets són la part d’un edifici.
continuació de les dels mosaics del
terra.
17. Interpretació
La Casa Tassel és un edifici privat (casa unifamiliar) de caràcter civil.
Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració
en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia
s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la
vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la
imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura,
recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-
se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques.
L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en
les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu.
Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la
Universitat de Brussel·les. La funció de l’edifici era residencial.
Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb
les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva
pròpia casa, avui Museu Horta).
La casa Tassel s’integra totalment en l’entorn urbanístic on es troba, amb la
seva façana de carreus de pedra.
18. Models i influències
Eiffel i altres enginyers foren els primers en utilitzar el ferro com a materials
constructiu, i Horta seguí aquesta tendència, explotant les seves qualitats
estructurals (permet crear grans espais sense murs separadors) i decoratives
(pot ser treballat creant formes diverses inspirades en la natura).
La Casa Tassel fou la primera obra europea d’art total (Art Nouveau) seguit
aquest posteriorment pels arquitectes modernistes d’altres indrets, sobretot
els catalans com Gaudí (Casa Batlló)
20. Víctor Horta (1861-1947)
Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de
l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova
manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la
seva època. La primera obra important que se li
encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja
apareixen els elements característics que
desenvoluparà més endavant, com les estructures
vista de ferro colat, la planta lliure i una gran
atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la
decoració interior de tots els seus edificis, fins i
tot els mobles.
21. Un projecte de casa unifamiliar
fou l’hotel Solvay, de
Brussel·les de 1894. Aquí
s’aprecia el seu interès pels
detalls decoratius i el seu “cop
de fuet”.
22. Dels seus edificis públics més
famosos destaca la Casa del
Poble, de Brussel·les, de 1899.
Va ser la seu del Partit
Socialista. Va fer-hi una façana
de vidre i ferro que s’anticipava
molts anys al desenvolupament
arquitectònic. Fou derruïda el
1967.
És considerat com un dels
antecedents de
l’arquitectura moderna,
sobre tot per l’ús
d’estructures vista de ferro
i façanes de vidre pla.
25. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i
façana. Brussel·les, 1895-96
26. Integra totes les arts, sent
l’interiorisme molt important,
tenint cura fins al mínim
detall de la decoració: poms
de portes, baranes, reixes,
mosaics, pintures de parets,
llums, mobles, etc.
