SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
De Karla y Raúl
Els Víkings
A l’any 789 1100 van existir
uns homes que es deien
víkings també coneguts com
normands . Els víkings resaven
a Odin el seu deu . Eren uns
grans guerrers .
Mapa de suecia
Relleu de Suecia
En el relleu es poden
distingir diverses regions:
el NW, la zona més
muntanyosa, que forma
part de les muntanyes
escandinaves i ofereix un
relleu de plataformes (les
fjällen) tallades per valls
paral·leles i modelades
per les glaceres, on
abunden els llacs d’origen
glacial
Costums i
tradicions
 Unes de les costums de Suecia

es treure les sabates abans
d’entrar a casa d’algù.
Gastronomia
 La gastronomia dels suecs

està basada en els ingredients
naturals : Marisc, peixos com
arengades , Salmó , l’anguila i
els crancs que estan
presentats en els seus plats. .
La tradició de l’arengada
fermentada
Mai el peix podrit ha olorat tan
malament i sabut tan bé. Les
petites arengades del Bàltic es
pesquen a la primavera per
després salar i deixar-los
fermentar sense presses abans
d’enllaunar-los en un
mes, abans de posar-los a la
venda i que facin les delícies
dels comensals.
La globalització
politica
 Suècia és una monarquia

constitucional amb una
forma parlamentària del
govern. El rei, Carles
Gustau, exerceix Únicament
Funcions protocol · làries
com cap de l'estat.
El cavall Dala
El cavall Dala es una

tradicional estatua de fusta
tallada i pintada d’un cavall
procedent de la provincia
sueca de Dalarna.
Aurora boreal
 A Suècia és possible

contemplar aurores
boreals en algunes fredes
nits hivernals entre els
mesos de setembre a març
a la Lapònia sueca
La bandera , l’escut
i paraules de Suecia
L’escut i la bandera.



La creu daurada havia de
figurar sempre en les
senyeres sueques, ja que
l'escut reial tenia aquesta
creu sobre un camp blau.
L’escut

 Com a suports de

l'escut, dos lleons
reguardants d'or amb la cua
forcada, coronats amb
corona reial i lampassats i
armats de gules.
Política
 Constitucionalment, el

Riksdag (el Parlament) té
l'autoritat suprema de la
Suècia moderna. El
Riksdag té la
responsabilitat d'elegir el
primer ministre
Himne de suecia
 La cançó va començar a

ser utilitzada com himne
nacional a partir de la
dècada del 1890, a festes
de caràcter patriòtic. En
aquest temps, el
nacionalisme suec va
arribar el seu punt màxim
i era una ideologia
políticament correcta.
 http://www.yout

ube.com/watch?v
=5quNsguGrxs

More Related Content

Similar to Raúl karla

Aina cortés tradicions catalanes
Aina cortés tradicions catalanesAina cortés tradicions catalanes
Aina cortés tradicions catalanesESO1
 
Noruega albert eizan i sergi
Noruega albert eizan i sergiNoruega albert eizan i sergi
Noruega albert eizan i sergimanelpujad
 

Similar to Raúl karla (6)

Noruega
NoruegaNoruega
Noruega
 
Power point dinamarca
Power point dinamarcaPower point dinamarca
Power point dinamarca
 
Northland3
Northland3Northland3
Northland3
 
Aina cortés tradicions catalanes
Aina cortés tradicions catalanesAina cortés tradicions catalanes
Aina cortés tradicions catalanes
 
Noruega albert eizan i sergi
Noruega albert eizan i sergiNoruega albert eizan i sergi
Noruega albert eizan i sergi
 
Dinamarcaaa
DinamarcaaaDinamarcaaa
Dinamarcaaa
 

More from mcasas52

Yeray toni
Yeray toniYeray toni
Yeray tonimcasas52
 
Construïm un castell2
Construïm un castell2Construïm un castell2
Construïm un castell2mcasas52
 
Construïm un castell
Construïm un castellConstruïm un castell
Construïm un castellmcasas52
 
La tortuga y el tigre
La tortuga y el tigreLa tortuga y el tigre
La tortuga y el tigremcasas52
 
Edat antiga; romans
Edat antiga; romansEdat antiga; romans
Edat antiga; romansmcasas52
 
Edat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecsEdat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecsmcasas52
 
Graella d'avaluació comp. com.
Graella d'avaluació comp. com.Graella d'avaluació comp. com.
Graella d'avaluació comp. com.mcasas52
 
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticamcasas52
 
Guió per la reunió d'ampes
Guió per la reunió d'ampesGuió per la reunió d'ampes
Guió per la reunió d'ampesmcasas52
 
Guió per la reunió de directors
Guió per la reunió de directorsGuió per la reunió de directors
Guió per la reunió de directorsmcasas52
 
Escola de pares i mares2
Escola de pares i mares2Escola de pares i mares2
Escola de pares i mares2mcasas52
 
Escola de pares i mares
Escola de pares i maresEscola de pares i mares
Escola de pares i maresmcasas52
 
Pla de millora
Pla de milloraPla de millora
Pla de milloramcasas52
 
Informe de l'estudi
Informe de l'estudiInforme de l'estudi
Informe de l'estudimcasas52
 
Informe de l'estudi
Informe de l'estudiInforme de l'estudi
Informe de l'estudimcasas52
 
Pla de treball
Pla de treballPla de treball
Pla de treballmcasas52
 
Guia per elaborar tasques
Guia per elaborar tasques Guia per elaborar tasques
Guia per elaborar tasques mcasas52
 
Què entenem per competència
Què entenem per competènciaQuè entenem per competència
Què entenem per competènciamcasas52
 
Actividad 2
Actividad 2Actividad 2
Actividad 2mcasas52
 

More from mcasas52 (20)

Yeray toni
Yeray toniYeray toni
Yeray toni
 
Construïm un castell2
Construïm un castell2Construïm un castell2
Construïm un castell2
 
Construïm un castell
Construïm un castellConstruïm un castell
Construïm un castell
 
La tortuga y el tigre
La tortuga y el tigreLa tortuga y el tigre
La tortuga y el tigre
 
La ratita
La ratitaLa ratita
La ratita
 
Edat antiga; romans
Edat antiga; romansEdat antiga; romans
Edat antiga; romans
 
Edat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecsEdat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecs
 
Graella d'avaluació comp. com.
Graella d'avaluació comp. com.Graella d'avaluació comp. com.
Graella d'avaluació comp. com.
 
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
 
Guió per la reunió d'ampes
Guió per la reunió d'ampesGuió per la reunió d'ampes
Guió per la reunió d'ampes
 
Guió per la reunió de directors
Guió per la reunió de directorsGuió per la reunió de directors
Guió per la reunió de directors
 
Escola de pares i mares2
Escola de pares i mares2Escola de pares i mares2
Escola de pares i mares2
 
Escola de pares i mares
Escola de pares i maresEscola de pares i mares
Escola de pares i mares
 
Pla de millora
Pla de milloraPla de millora
Pla de millora
 
Informe de l'estudi
Informe de l'estudiInforme de l'estudi
Informe de l'estudi
 
Informe de l'estudi
Informe de l'estudiInforme de l'estudi
Informe de l'estudi
 
Pla de treball
Pla de treballPla de treball
Pla de treball
 
Guia per elaborar tasques
Guia per elaborar tasques Guia per elaborar tasques
Guia per elaborar tasques
 
Què entenem per competència
Què entenem per competènciaQuè entenem per competència
Què entenem per competència
 
Actividad 2
Actividad 2Actividad 2
Actividad 2
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Raúl karla

  • 1. De Karla y Raúl
  • 2. Els Víkings A l’any 789 1100 van existir uns homes que es deien víkings també coneguts com normands . Els víkings resaven a Odin el seu deu . Eren uns grans guerrers .
  • 4. Relleu de Suecia En el relleu es poden distingir diverses regions: el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes (les fjällen) tallades per valls paral·leles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial
  • 5. Costums i tradicions  Unes de les costums de Suecia es treure les sabates abans d’entrar a casa d’algù.
  • 6. Gastronomia  La gastronomia dels suecs està basada en els ingredients naturals : Marisc, peixos com arengades , Salmó , l’anguila i els crancs que estan presentats en els seus plats. .
  • 7. La tradició de l’arengada fermentada Mai el peix podrit ha olorat tan malament i sabut tan bé. Les petites arengades del Bàltic es pesquen a la primavera per després salar i deixar-los fermentar sense presses abans d’enllaunar-los en un mes, abans de posar-los a la venda i que facin les delícies dels comensals.
  • 8. La globalització politica  Suècia és una monarquia constitucional amb una forma parlamentària del govern. El rei, Carles Gustau, exerceix Únicament Funcions protocol · làries com cap de l'estat.
  • 9. El cavall Dala El cavall Dala es una tradicional estatua de fusta tallada i pintada d’un cavall procedent de la provincia sueca de Dalarna.
  • 10. Aurora boreal  A Suècia és possible contemplar aurores boreals en algunes fredes nits hivernals entre els mesos de setembre a març a la Lapònia sueca
  • 11. La bandera , l’escut i paraules de Suecia
  • 12. L’escut i la bandera.  La creu daurada havia de figurar sempre en les senyeres sueques, ja que l'escut reial tenia aquesta creu sobre un camp blau.
  • 13. L’escut  Com a suports de l'escut, dos lleons reguardants d'or amb la cua forcada, coronats amb corona reial i lampassats i armats de gules.
  • 14. Política  Constitucionalment, el Riksdag (el Parlament) té l'autoritat suprema de la Suècia moderna. El Riksdag té la responsabilitat d'elegir el primer ministre
  • 15. Himne de suecia  La cançó va començar a ser utilitzada com himne nacional a partir de la dècada del 1890, a festes de caràcter patriòtic. En aquest temps, el nacionalisme suec va arribar el seu punt màxim i era una ideologia políticament correcta.  http://www.yout ube.com/watch?v =5quNsguGrxs