1. Esther Alcaraz
Judith Cervelló
Paula Sainz
Arnau Sans
1 HS1

2. Introducció
 Analitzarem la narrativa d‟Espriu des del
1934 al 1969, inspirada en la mitologia.
 Els seus temes principals són la relació
amb Deú, elegies del món perdut i una
visió impressionista.
 La guerra civil influeix a la seva
obra, donant una visió pessimista del
món.

3. Anàlisi dels conte “Tereseta-que
baixava-les-escales”
 Llorenç Villalonga diu que reflecteix
perfectament l‟època de desolació quan
els joves viatjaven a Cuba.
 El títol és simbòlic perquè ens adonem
que és una situació concreta.
 L‟obra es distribueix en 5 capítols que
relaten la vida sencera de Tereseta.

4. Anàlisi dels contes: “Tereseta-
que baixava-les-escales
 Té narrador intern amb coneixement
parcial dels fets. És un monòleg.
 Tenia un dialecte molt personal i amb
paraules dels gitanos catalans.
 Es centra en la Teresa, que evoluciona
però ho sabrem tot de la família.

5. Anàlisi dels conte “Tereseta-
que baixava-les-escales
 Espriu narra l‟amor de Teresa per un
„gavatx‟, finalment frustrat.
 El capità Vallalta deixa el mar per la
mort de la seva filla Júlia.
 El final deixa fronts oberts, ja que
Teresa encara estima al francès, mentre
Vicenç Pastor vol casar-se amb ella.

6. <<Alter Ego>> d’Espriu:
<<El meu amic Salom>>
 En aquest conte Espriu inventa un alter
ego, camuflant-se com un personatge a les
narracions. Pot reflectir la seva ideologia en la
veu del narrador a través de la ironia.
 Salom acabarà sent la veu narradora de molts
contes.
Salom va néixer a Lavínia, una ciutat de
Konilòsia.
 Espriu fa una dura crítica a la societat civil de
l‟època a través dels seus contes.
 Salom apareix com un frustat reformista que
parla massa dels seus defectes endèmics.

7. Salom narrador testimoni a
<<Teoria de Crisant>>
 Baptista Mestres és un home de molts oficis.
Vivia de la renda fins que va perdre el seu
patrimoni. Va inventar un mètode per fer-se
ric a costa de la gent: feia creure a la gent que
serien els millors si pensaven amb puresa.
 Aquest conte té un argument senzill però
dificultat en el joc lingüístic. Es ridiculitza als
personatges.
 En aquest conte, Salom té totes les veus dels
personatges.
 El nivell de coneixement sobre els fets que té
és el d‟un testimoni presencial que sap moltes
coses.

8. Interpretem com si fos una
tragèdia: <<Tòpic>> (1935)
 En aquest conte Espriu pensa en un amic seu, Joan
Rogés i Valls, Eleuteri al conte, que va morir dessagnat
al treball.
 El conte mostra un una sèrie d‟esdeveniments per
portar-nos a pensar en la tragèdia grega: Primer la
mort d‟un jove i una mare desolada; després un veí
coreuta; l‟amo de la fàbrica amb una doble moral
hipòcrita, és el personatge que actua com destí fatal
de Eleuteri. I per últim el títol, Tòpic, una paraula grega
que designa allò massa sabut, un lloc comú.
 Trompel·li, un dels personatges d‟Espriu més
característic, fa un judici crític molt dur que el narrador
accepta ja que la mort de l‟obrer i l‟amo explorador és
un tòpic, literàriament, no rendible.

9. Interpreta com si fos un sainet:
 <Conversió i mort de Quim Federal>
- Té l‟estructura dialogada d‟una peça teatral
- A les antípodes de <Tòpic> se situa aquest
relat, <faula popular i edificant>.
- Dona la visió del món obrer, pero en aquest
cas se centra en la figura d‟aquets Quim
Federal, un federalista.
 La trama es senzilla, en Federal és a les
portes de la port i la Rossenda, que es veu
desemparada si se li mor el company.
 Vol casar-s‟hi per arreglar papers de viduïtat.
 Quim es converteixi per casar-se amb la
Rossenda, organitza l‟aparició del delegat de
Déu.

10.  Segons Jesucrist que haurà de ser
representat pel sabater de la botiga de
sota, home creient i treballador com el seu
sant patró Pancraç.
 L‟única dificultat que presenta aquest conte és
la llengua que practica un gran virtuosisme
sintàctic i lèxic. Hi apareixen moltes paraules
del caló i un gran nombre de locucions
populars i d‟altres que són genuïnament
espriuanes però que han esdevingut populars.
 Locucions i verbs sinónims de <morir-se>: no
em tocaran les mateixes de demà, fer el
sardina...
 Construccions espriuanes, delegat Patopí: Va
pel ram del negre, rondes la multiplicació del
deu per sis, estovar el matalás...

11. Una faula moral: <En Panets
passeja el cap> (1935)
 Si això és olimpisme, és facil, és deia
Panets, i es va lliurar, dintre les
polzades adquirides, a la passió de
sentir i de comprendre amb plenitud.
 El que es diu narrador omniscient, que
interpreta el que el personatge.

12.  Amadeu Panets és un pobre infeliç, segurament
un home acomplexat per la seva baixa
estatura, que un dia , induït per Efrem
Pedagog, decideix ser <olímpic>, és dir vol sentir
i comprendre amb plenitud, vol ser un veritable
intel·lectual i poeta com ho havia estat el gran
Goethe. El mestre Efrem Pedagog l‟anima a ser
olimpic i en Panets cada vegada estira més el coll.
Al final Panets serà ridiculitzat per la gent, que
aqui fa el paper que en el conte de l‟emperador
era reservat a la inocència de la nena que
proclamava la nuesa de l‟emperador, i Efrem
Pedagog li girarà la cara. A la nostra societat, ven
més una imatge que una veritat. Potser el conte
d‟Espriu ens vol fer veure com algunes persones
es creen una imatge pública falsa i tanmateix
aconsegueixen que tothom se la cregui i els
l‟aplaudeixi. Tard o d‟hora, la veritat s‟imposa.

13. Una faula intertextual: <El país
moribund>
 Espriu veu com el tarannà polític cada vegada és
més alarmant.
 No presgia res de bo. Un govern on dominen el
centre i la dreta feixite amb un Cambó, president
de la Lliga, que hi mantenia contactes
ambiguament amistosos.
 El grotesc, una mena d‟autoprotecció alhora que
una reflexió distant dels greus problemes que
amenacen el país.
 L‟esperit nacionalista que havia inspirat els partits
catalans havia degenerat, amb el retorn de
Cambó, en discursos demagògics que ja ningú no
es creia, però amb els quals disfressaven uns
interessos purament electorals.

14.  El país s‟estava morint, era qüestió d‟hores.
 Espriu, que havia conegut l‟escriptor mallorquí
Llorenç Villalonga, autor de la novel·la, la
poetesa Aina Cohen, com a representant
d‟aquesta literatura insulta, esquilfida i
laudatòria del tradicionisme més carrincló.
 El fet que faci actuar i parlar en un relat seu el
personatge de Villalonga, provinent a més
d‟una novel·la que fou vituperada i llançaa al
mar pels sector procatalanistes de Mallorca.
 És un indicador de com estava d‟acord amb la
crítica que Villalonga havia fet d‟un cert tipus
de literatura de poca volada.

15. Transcripció Data
Al·ludeix literal d‟un fet possible
Estableix
a unes real seria el 1938
paral·lelismes
parentes ja que
amb la
per línia descriu els
revolució
materna bombardeigs
francesa
com a rutina
Escrita en la diaria
immediata
postguerra

16. Les germanes Ginebreda
 Amèlia i Elpída, les recorda amb una
tendresa irònica
 Descriu les penúries que vivien i la la crueltat
que mostraven els veins amb elles.
 La ruta que segueixen les protagonistes no
està limitada a una ruta realista.
Els noms Aurora/ Sol/ Llanterna segueixen
una gradació lumínica que correspon a:
infància, joventut i vellessa.

17.  El seu món es divideix en:
Un present tètric i
La llum d‟un fosc acompanyat
passat feliç i d‟una indefensa
de benestar vellesa a les
econòmic portes de la
guerra

18. Una paràbola irònica: <<Sota la fredor parada
d‟aquests ulls>>
Explica Narrador
Hi fa Introdueix
moltes en tercera
anècdotes de
valoracions aspectres
persona, o
la seva vida morals autobiogràfics
mniscient
Ironitza
sobre la Sotmesos a la mirada freda i immòbil
humanitat d‟un Déu hostil, silenciòs, que no mostra
simpatia cap als fidels

19.  Personatge: Esmeragde Càndid Arabia
actua de portaveu de les conviccions
personals de l‟autor.
Alfons Maria de Ligorio Genisans, era el
notari d‟Espriu. A l‟obra apareix amb una
grotesca deformació literària.
 Aquest conte va ser encàrrec per a una
col·lecció de relats sobre Els set pecats
capitals dedicat a Victor Català.
El pecat de l‟avarícia

20. << Tarot per a alguna titella del teatre
d‟Alfaranja>>: El vell Salomo i la llengua
El nom de la narració és deu a que va rebre un
encàrrec del grup de la revista Tarot.
Joc de cartes Barret
El tarot està relacionat amb la mística jueva, les
vint-i-dues cartes són les 22 lletres de l‟alfabet
hereu
El nom d‟Alfranja l‟extreu del polígraf andalusí del
SXV Abenaljatib que es referia a Catalunya.

21. Característiques:
 Identificació entre: l‟autor i Salom, que és el
seu alter ego.
 Salom ha envellit, com el mateix autor.
 El que el preocupa a Salom és el
redreçament dels país i el català
 No es troba cap respota a les innombrables
preguntes que s‟ha fet sobre la vida i els
homes.
 Darrera de la mort espera el no-res, no hi ha
cap paradís ni cap infern.

22.  Ens deixa el dubte de saber en quina
persona real es podia haver inspirat.
Una hipòtesi és que es refereix a la
Melera.
Era la dona de confiança de la mare de
Salvador Espriu

23.  Darrera de la mort espera el no-res, no hi ha
cap paradís ni cap infern.
La mort:
a) Personificada sota el nom de
Prudentil·la Closa
b) Difunts que havia vist a la casa
pairal d‟Arenys de Mar
Mitjançant Prudentil·la ens transmet que el
naixement i la mort van molt lligats.