SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  39
Télécharger pour lire hors ligne
AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE
BAIXES FREQBAIXES FREQÜÈÜÈNCIESNCIES
On som i a on anemOn som i a on anem
JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA
18 de18 de junyjuny de 2014de 2014
Josep Maria Querol i NogueraJosep Maria Querol i Noguera
BAIXES FREQÜÈNCIES
• Definició, propagació, fonts
• Llindar auditiu de baixes freqüències
• Criteris i límits
Dinamarca
Holanda
Suècia
Polònia
Alemanya DIN 45680 1997
Alemanya DIN 45680 2013
U.K. Defra
• Comparació de criteris
• Recerca prèvia de baixes freqüències
• Transició a una nova normativa
Mesuraments
Avaluacions
DEFINICIÓ, PROPAGACIÓ, FONTS
DE BAIXA FREQÜENCIA
SOROLL: Conjunt fenòmens vibratoris aeris
percebuts e integrats pel sistema auditiu
que provoquen en el receptor, segons quines condicions,
una reacció de rebuig en forma de molèstia, fatiga, lesió.
ACÚSTICA + FISIOLOGIA + SICOACÚSTICA
Baixes freqBaixes freqüèüències: 10 a 160 Hzncies: 10 a 160 Hz
Infrasons < 20 Hz ?Infrasons < 20 Hz ?
Llindars auditius
Hz 4 8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160
dB 107 100 97 92 88 79 69 60 51 44 38 32 27 22 18
f
340
=λ
2,12,73,44,35,46,88,510,813,61721,327,23442,585λ
1601251008063504031,525201612,51084Hz
Longitud d’ona, m
Tipologia de queixesTipologia de queixes degudes a BF
CALDERES TURBINES A GAS AEROGENERADORS
BF al U.K. s’estima en 0,32 x 1000 habitants
LINDAR AUDITIU DE BAIXES FREQÜÈNCIES
Les dispersions del llindar auditiu, determinades patologies
auditives, factors sicoacustics i l'exactitud dels sonòmetres
contribueixen a augmentar la complexitat de les
avaluacions de BF
2.5 % de la població de 15 països europeus, tenen un llindar
d’audició a BF 12 dB més sensible que la mitjana.
Correspon a 1.000.000 de persones d’entre 50 a 59 anys.
-90
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
dBA
125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000
Hz
Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 %
Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 %
PRESBIACUSIA a los 50 años
-90
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
dBA
125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000
Hz
Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 %
Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 %
PRESBIACUSIA a los 70 años
2008
1984
1974
Són sorolls originats en el propi organisme però percebuts
realment a la oïda.
• És un símptoma atribuïble a unes 20 possibles causes
• L’afectat diu que ho sent igual en qualsevol habitació
• A nivells de 20 a 25 dBA diu que el molesta molt
• La família es solidaritza amb l’afectat i diu que també ho sent
• L’afectat ha provat taps o orelleres i diu ho sent igual o ha provat tenir
la radio baixa per emmascarar el soroll
• A vegades diu que quan dorm fora no ho sent
• Les hores en que ho sent a la nit solen coincidir amb els intervals de
les fases de la son (60 a 90 minuts)
• Si no sap què són els acúfens rebutja aquest origen, i l'atribueix a
activitats o veïns en l'edifici o industries fora de l’edifici
• Poden arribar a ser molt i molt molest
ACACÚÚFENSFENS OO TINNITUSTINNITUS
Font de l’estudi: Oregon Health & Science University
VARIACIONS DEL NIVELL
DE TINNITUS
Casos %
Varia rarament 76 10.2
Varia varies vegades al mes 106 14.3
Varia varies vegades per setmana 173 23.3
Varia diàriament 353 47.5
No sap 17 2.3
Altres respostes 18 2.4
Total de casos 743 100.0
ACACÚÚFENS O TINNITUSFENS O TINNITUS
UNE-EN 61672-1:2005 Sonòmetres Part 1 Exactitut
Descriptors tDescriptors tíípics de problemes de BFpics de problemes de BF
• Àrees tranquil·les o suburbanes
• Nivells quasi inaudibles i percebuts per una minoria
• Típicament audible a l’interior però no a l’exterior
• Més audible de nits que de dies
• El soroll es percep com de brunzit
• La majoria de queixes són de població entre 55 a 70 anys
• Els que es queixen tenen una oïda normal
• Exàmens mèdics exclouen acúfens
CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
DINAMARCA
Utilitza els dBA entre 10 i 160 Hz. De 20 a 35 dBA segons els recintes
HOLANDA
Corba límit entre 20 i 100 Hz. Està 5 dB per sota ISO 226
SUÈCIA
Corba límit entre 31,5 i 200 Hz. Més exigent que el llindar ISO entre
31,5 - 40 i 63 Hz i més tolerant en les altres freqüències
POLÒNIA
Corba límit entre 10 i 250 Hz. Soroll de fons ha de ser < 10 dB
ALEMANYA DIN 45680 1997
Si entre 10 i 100 Hz , LC - LA < 20, no hi ha BF. Corba límit 5 dB per
sota ISO. Segons hi han tonals o no el procediment varia
ALEMANYA E-DIN 45680 2013
Si entre 8 i 125 Hz , LC - LA < 15, no hi ha BF. Corba límit 10 dB per
sota ISO. Complex càlcul en base a sonoritat. Soroll fons < 6 dB
U.K. Defra
Corba límit entre 10 i 160 Hz. A partir de 63 Hz per sobre de la ISO,
en base a no molèstia, segons estudis de camp
Límits de Baixes Freqüències
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 200
Hz
dB
ISO 226
Suècia 1996
Defra 2005
Alemanya 1997
Alemanya 2013
Hz Llindar
ISO 226
Suècia
1996
Defra U.K.
2005
Alemanya
1997
Alemanya
2013
Dinamarca Holanda
1999
Polònia
8 103 100
10 92 95 92 90.4 80.4
12.5 87 87 84 83.4 73.4
16 83 79 76 76.7 66.7
20 78.5 74 71 68,5 70.5 74 60.5
25 68.7 64 63 58,7 64.7 64 54.7
31.5 59.5 56 56 55.5 49,5 59.4 55 49.3
40 51.1 49 49 48 41,1 54.6 46 44.6
50 44 43 43 40.5 34 50.2 39 40.2
63 37.5 41.5 42 33.5 27,5 46.2 33 36.2
80 31.5 40 40 33 21,5 42.5 27 32.5
100 26.5 38 38 33.5 16,5 39.1 22 29.1
125 22.1 36 36 12,1 36.1 26.1
160 17.9 34 34 33.4 23.4
200 14.4 32 20.9
250 11.4 18.6
LpC - LpA < 20 < 15
Residual < 6 < 10
Corbes de referència utilitzades en diferents països i el llindar ISO
SUÈCIA, DINAMARCA, U. K. I JAPÓ UTILITZEN
CRITERIS PER SOBRE DEL LLINDAR AUDITIU
ISO 226, BASATS EN LLINDARS DE MOLÈSTIA I
ESTUDIS DE CAMP
JAPÓ
LÍMITS DE BF SEGONS U.K. DEFRA
• Comparació dels nivells enregistrats amb la corba límit
• Avaluació de la correlació entre els nivells enregistrats i les constatacions de qui es queixa
Corba límit
* Si el soroll es diürn el límit augmenta en 5 dB
* Si el soroll es continu el límit augmenta en 5 dB (L10 - L90 < 5 dB)
Corbes límit de molèstia i desconfort de BF
comparades amb el llindar mitjà d’audició ISO 226
Hz 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160
ISO 226 78,5 68.7 59,5 51,1 44 37,5 31,5 26,5 22,1 17,9
U.K. 92 87 83 74 64 56 49 43 42 40 38 36 34
Japó 92 88 83 76 70 64 57 52 47 41 38
PRECISIONS SOBRE MESURAMENTS I
AVALUACIONS DE BF
RECERCA PRÈVIA ALS MESURAMENTS
• Edat i gènere
• Ocupacions: actual i anteriors
• Temps de residència en l’habitatge
• Rutines diàries
• Proves audiològiques
• Descripció del soroll
• Quan es perceben els sorolls
• Qui més percep el soroll
• On se sent més
• Altres llocs de percepció
• Possible font
• Nivell de soroll ambient
• Estratègies per atenuar la molèstia
LOCALITZACIÓ DE LA FONT
Previ als mesuraments és molt
important LOCALITZAR LA FONT
• Per descartar problemes mèdics
• Per descartar fonts alienes a
activitats
• Per determinar el soroll de fons,
si es pot aturar la font
• Per facilitar els mesuraments
• Per acabar amb el problema
• Cercar en l’habitatge
Frigorífic
Ordinadors
Llums halògens i fluorescents
Reactàncies
Si cal, treure la corrent de l’habitatge
• Cercar en l’edifici
Instal·lacions de transformadors
Activitats en la planta baixa
Equips comunitaris o no de refrigeració
Enllumenat del carrer
Cables elèctrics sobrecarregats
• Cercar a l’exterior
Industries més o menys llunyanes
LOCALITZACIÓ DE LA FONT DE BAIXA FREQÜÈNCIA
NO AVALUAR ELS SOROLLS DE BF A L‘EXTERIOR
• A l’exterior la BF no origina molèsties
• Està molt emmascarada pel trànsit: 63 Hz 80 Hz 100 Hz 125 Hz
• Dels mesuraments a l’exterior no es pot deduir que hi hagi BF a
l’interior
• Les normatives sobre BF no contemplen l’exterior
MESURAMENTS
Equip:
Sonòmetre calibrat i verificació
Filtres 1/3 d’octava de 10 Hz a 160 Hz
Enregistraments en la memòria
Sonòmetres amb inici de terços als 20 Hz
Nivell global Lc per sota del qual no cal mesurar
determinades bandes de 1/3 octava
LC màxim 76 dBC 71 dBC 66 dBC 60 dBC 54 dBC
No necessari
Mesurar 10 Hz 12,5 Hz 16 Hz 20 Hz 25 Hz
MESURAMENTS DE BF A L’INTERIOR
• Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF.
• Efectes d’antiguitat del micròfon: membrana amb microperforacions.
• Apagar electrodomèstics, fluorescents, reactàncies, etc.
• Mesurar el soroll de fons 1/3 octava: 10 a 160 Hz
• Els nivells a l'interior poden variar moltíssim segons la situació del micròfon.
Variacions de 50 cm poden donar diferències de 8 a 10 dB o més.
Els nivells màxims solen trobar-se no en el centre sinó prop de parets i racons.
Mesurar a uns 50 cm de parets i racons i/o localitzar el punt on els afectats
refereixen més molèstia.
No amitjanar 3 mesuraments, però sí anotar el valor màxim i on es produeix.
• Temps mínim de mesurament en 1/3 octava: 5 a 10 minuts seguits o discontinus,
o un mínim de tres cicles o de tres successos.
• Mesurar els terços quan el soroll de fons és < 6 dB de la BF.
GUIA D’AVALUACIÓ DE BF
• Considerar l’orígen de la font de BF.
• Si la font està en el propi habitatge o la percepció és deguda a causes mèdiques:
especificar-ho en l’Informe i no aplicar correcció Kf.
• Si la font està a l’exterior i no es superen els límits a l’interior: no aplicar correcció Kf.
• Si la font està en l’edifici i s’excedeixen els límits a l’interior: comparar entre
10 i 160 Hz l’espectre de BF amb el soroll de fons.
• Si els soroll de fons és inferior a 6 dB i es superen els límits en només 1-2 dB:
no aplicar correcció Kf.
• Si el soroll de fons està entre 3 i 6 dB per sota del mesurament: restar el fons
dels punts on es sobrepassa i aplicar correcció Kf.
• Si el soroll de fons és inferior a 3 dB: no és possible determinar BF.
• Considerar la incertesa a més del soroll de fons.
• En l’informe especificar clarament quina és i on està situada la font de BF.
ELS CASOS DE MOLESTIES PER BF REQUEREIXEN:
• Dedicació de temps important en recerca prèvia i
mesuraments
• qualificats especialistes per dictaminar, avaluar i
resoldre els problemes
CAP A ON ANEM? - RESUM DE PROPOSTES DE L’ACCA
• Fer una recerca prèvia als mesuraments
• No avaluar sorolls de BF a l’exterior
• Determinar on està situada la font de BF
• Mesurar a l’interior segons s‘ha recomanat i entre 10 a 160 Hz
• No utilitzar criteris com: Si LC – LA >......
• Establir corba límit basada en llindar de molèstia en lloc del llindar d’audició
• Revisió de l’escalat de Kf 0- 3-6 i de la suma màxima de Ki 9 dB
(determinant Kf amb increments menys abruptes)
• Elaborar una Instrucció Tècnica específica de mesurament i avaluació de BF
• Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF
BIBLIOGRAFIA
• Proposed criteria for the assessment of low frequency noise disturbance.
University of Salford. February 2005 Contract no NANR45.
• A Review of Published Research on Low Frequency Noise and its Effects. Report for Defra by
Dr Geoff Leventhall Assisted by Dr Peter Pelmear and Dr Stephen Benton May 2003.
• “Guidance” to Counter Low Frequency Noise Problems. 2004. Mitsuyasu Yamashita (Managing
director, Kobayasi Institute of Physical Research) Hiroaki Ochiai (Kobayasi Institute of Physical
Research).
• The Statistical Distribution of Normal Hearing Thresholds for Low-Frequency Tones. Kenji Kurakata
and Tazu Mizunami. 2008. Journal of Low frequency noise, vibration and active control. Pages 97-104
• Development of a course in computerized Cognitive Behavioural Therapy aimed at relieving the
problems of those suffering from noise exposure, in particular, exposure to low frequency noise.
June 2009. Department for Environment, Food and Rural Affaire (DEFRA)
• Low frequency noise and annoyance. Leventhall H G. 2004. Noise Health.
• Low frequency noise. What we know, what we do not know and what we would like to know.
Leventhall HG. Journal of low frequency noise, vibration and active control. 2009. Vol. 28 number 2.
Pages 79-104.
• DIN 45680:1997-03. Measurement and evaluation of low-frequency environmental noise.
• E-DIN 45680:2013-09. Messung und Beurteilung tieffrequenter Geräuschimmissionen
• 15th International Meeting on Low Frequency Noise and Vibration and its Control Stratford upon Avon
UK 22nd – 24th May 2012.
El resum de transparències es podrà descarregar
en pdf, durant 15 dies, en la Web de
l’Associació Catalana de Consultors Acústics.
www.consultorsacustics.cat
AVALUACIAVALUACIÓÓ DE BAIXES FREQUDE BAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES
JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA
18 de18 de junyjuny de 2014de 2014
AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE
BAIXES FREQUBAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES
On som i a on anemOn som i a on anem
JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA
18 de18 de junyjuny de 2014de 2014
www.consultorsacustics.cat

Contenu connexe

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
 
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
Experiències del Centre de Documentació en actuacions sobre perspectiva de gè...
 
Exposició invisibles i ocultes.
Exposició invisibles i ocultes. Exposició invisibles i ocultes.
Exposició invisibles i ocultes.
 
Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
Autoritats UB amb perspectiva de gènere. Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
Autoritats UB amb perspectiva de gènere.
 
Exploratori dels Recursos de la Natura.
Exploratori dels Recursos de la Natura. Exploratori dels Recursos de la Natura.
Exploratori dels Recursos de la Natura.
 
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.  Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
Novetats de la xarxa catalana DocAmbCat.
 
Projecte sobre dones divulgadores.
Projecte sobre dones divulgadores. Projecte sobre dones divulgadores.
Projecte sobre dones divulgadores.
 

Avaluació de baixes frequències

  • 1. AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE BAIXES FREQBAIXES FREQÜÈÜÈNCIESNCIES On som i a on anemOn som i a on anem JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014 Josep Maria Querol i NogueraJosep Maria Querol i Noguera
  • 2. BAIXES FREQÜÈNCIES • Definició, propagació, fonts • Llindar auditiu de baixes freqüències • Criteris i límits Dinamarca Holanda Suècia Polònia Alemanya DIN 45680 1997 Alemanya DIN 45680 2013 U.K. Defra • Comparació de criteris • Recerca prèvia de baixes freqüències • Transició a una nova normativa Mesuraments Avaluacions
  • 3. DEFINICIÓ, PROPAGACIÓ, FONTS DE BAIXA FREQÜENCIA SOROLL: Conjunt fenòmens vibratoris aeris percebuts e integrats pel sistema auditiu que provoquen en el receptor, segons quines condicions, una reacció de rebuig en forma de molèstia, fatiga, lesió. ACÚSTICA + FISIOLOGIA + SICOACÚSTICA
  • 4. Baixes freqBaixes freqüèüències: 10 a 160 Hzncies: 10 a 160 Hz Infrasons < 20 Hz ?Infrasons < 20 Hz ? Llindars auditius Hz 4 8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 dB 107 100 97 92 88 79 69 60 51 44 38 32 27 22 18 f 340 =λ 2,12,73,44,35,46,88,510,813,61721,327,23442,585λ 1601251008063504031,525201612,51084Hz Longitud d’ona, m
  • 5. Tipologia de queixesTipologia de queixes degudes a BF CALDERES TURBINES A GAS AEROGENERADORS BF al U.K. s’estima en 0,32 x 1000 habitants
  • 6. LINDAR AUDITIU DE BAIXES FREQÜÈNCIES Les dispersions del llindar auditiu, determinades patologies auditives, factors sicoacustics i l'exactitud dels sonòmetres contribueixen a augmentar la complexitat de les avaluacions de BF 2.5 % de la població de 15 països europeus, tenen un llindar d’audició a BF 12 dB més sensible que la mitjana. Correspon a 1.000.000 de persones d’entre 50 a 59 anys.
  • 7.
  • 8. -90 -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 dBA 125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000 Hz Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 % Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 % PRESBIACUSIA a los 50 años
  • 9. -90 -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10 dBA 125 250 500 1000 1500 2000 3000 4000 6000 8000 Hz Hombres 10 % Hombres 25 % Hombres 50 % Mujeres 10 % Mujeres 25 % Mujeres 50 % PRESBIACUSIA a los 70 años
  • 10. 2008
  • 11.
  • 13. Són sorolls originats en el propi organisme però percebuts realment a la oïda. • És un símptoma atribuïble a unes 20 possibles causes • L’afectat diu que ho sent igual en qualsevol habitació • A nivells de 20 a 25 dBA diu que el molesta molt • La família es solidaritza amb l’afectat i diu que també ho sent • L’afectat ha provat taps o orelleres i diu ho sent igual o ha provat tenir la radio baixa per emmascarar el soroll • A vegades diu que quan dorm fora no ho sent • Les hores en que ho sent a la nit solen coincidir amb els intervals de les fases de la son (60 a 90 minuts) • Si no sap què són els acúfens rebutja aquest origen, i l'atribueix a activitats o veïns en l'edifici o industries fora de l’edifici • Poden arribar a ser molt i molt molest ACACÚÚFENSFENS OO TINNITUSTINNITUS
  • 14. Font de l’estudi: Oregon Health & Science University VARIACIONS DEL NIVELL DE TINNITUS Casos % Varia rarament 76 10.2 Varia varies vegades al mes 106 14.3 Varia varies vegades per setmana 173 23.3 Varia diàriament 353 47.5 No sap 17 2.3 Altres respostes 18 2.4 Total de casos 743 100.0 ACACÚÚFENS O TINNITUSFENS O TINNITUS
  • 16. Descriptors tDescriptors tíípics de problemes de BFpics de problemes de BF • Àrees tranquil·les o suburbanes • Nivells quasi inaudibles i percebuts per una minoria • Típicament audible a l’interior però no a l’exterior • Més audible de nits que de dies • El soroll es percep com de brunzit • La majoria de queixes són de població entre 55 a 70 anys • Els que es queixen tenen una oïda normal • Exàmens mèdics exclouen acúfens
  • 17. CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS
  • 18. CRITERIS I LIMITS DE BF SEGONS PAÏSOS DINAMARCA Utilitza els dBA entre 10 i 160 Hz. De 20 a 35 dBA segons els recintes HOLANDA Corba límit entre 20 i 100 Hz. Està 5 dB per sota ISO 226 SUÈCIA Corba límit entre 31,5 i 200 Hz. Més exigent que el llindar ISO entre 31,5 - 40 i 63 Hz i més tolerant en les altres freqüències POLÒNIA Corba límit entre 10 i 250 Hz. Soroll de fons ha de ser < 10 dB ALEMANYA DIN 45680 1997 Si entre 10 i 100 Hz , LC - LA < 20, no hi ha BF. Corba límit 5 dB per sota ISO. Segons hi han tonals o no el procediment varia ALEMANYA E-DIN 45680 2013 Si entre 8 i 125 Hz , LC - LA < 15, no hi ha BF. Corba límit 10 dB per sota ISO. Complex càlcul en base a sonoritat. Soroll fons < 6 dB U.K. Defra Corba límit entre 10 i 160 Hz. A partir de 63 Hz per sobre de la ISO, en base a no molèstia, segons estudis de camp
  • 19.
  • 20. Límits de Baixes Freqüències 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 8 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 200 Hz dB ISO 226 Suècia 1996 Defra 2005 Alemanya 1997 Alemanya 2013
  • 21. Hz Llindar ISO 226 Suècia 1996 Defra U.K. 2005 Alemanya 1997 Alemanya 2013 Dinamarca Holanda 1999 Polònia 8 103 100 10 92 95 92 90.4 80.4 12.5 87 87 84 83.4 73.4 16 83 79 76 76.7 66.7 20 78.5 74 71 68,5 70.5 74 60.5 25 68.7 64 63 58,7 64.7 64 54.7 31.5 59.5 56 56 55.5 49,5 59.4 55 49.3 40 51.1 49 49 48 41,1 54.6 46 44.6 50 44 43 43 40.5 34 50.2 39 40.2 63 37.5 41.5 42 33.5 27,5 46.2 33 36.2 80 31.5 40 40 33 21,5 42.5 27 32.5 100 26.5 38 38 33.5 16,5 39.1 22 29.1 125 22.1 36 36 12,1 36.1 26.1 160 17.9 34 34 33.4 23.4 200 14.4 32 20.9 250 11.4 18.6 LpC - LpA < 20 < 15 Residual < 6 < 10 Corbes de referència utilitzades en diferents països i el llindar ISO
  • 22. SUÈCIA, DINAMARCA, U. K. I JAPÓ UTILITZEN CRITERIS PER SOBRE DEL LLINDAR AUDITIU ISO 226, BASATS EN LLINDARS DE MOLÈSTIA I ESTUDIS DE CAMP
  • 23. JAPÓ
  • 24.
  • 25. LÍMITS DE BF SEGONS U.K. DEFRA • Comparació dels nivells enregistrats amb la corba límit • Avaluació de la correlació entre els nivells enregistrats i les constatacions de qui es queixa Corba límit * Si el soroll es diürn el límit augmenta en 5 dB * Si el soroll es continu el límit augmenta en 5 dB (L10 - L90 < 5 dB)
  • 26. Corbes límit de molèstia i desconfort de BF comparades amb el llindar mitjà d’audició ISO 226 Hz 10 12,5 16 20 25 31,5 40 50 63 80 100 125 160 ISO 226 78,5 68.7 59,5 51,1 44 37,5 31,5 26,5 22,1 17,9 U.K. 92 87 83 74 64 56 49 43 42 40 38 36 34 Japó 92 88 83 76 70 64 57 52 47 41 38
  • 27. PRECISIONS SOBRE MESURAMENTS I AVALUACIONS DE BF
  • 28. RECERCA PRÈVIA ALS MESURAMENTS • Edat i gènere • Ocupacions: actual i anteriors • Temps de residència en l’habitatge • Rutines diàries • Proves audiològiques • Descripció del soroll • Quan es perceben els sorolls • Qui més percep el soroll • On se sent més • Altres llocs de percepció • Possible font • Nivell de soroll ambient • Estratègies per atenuar la molèstia
  • 29. LOCALITZACIÓ DE LA FONT Previ als mesuraments és molt important LOCALITZAR LA FONT • Per descartar problemes mèdics • Per descartar fonts alienes a activitats • Per determinar el soroll de fons, si es pot aturar la font • Per facilitar els mesuraments • Per acabar amb el problema
  • 30. • Cercar en l’habitatge Frigorífic Ordinadors Llums halògens i fluorescents Reactàncies Si cal, treure la corrent de l’habitatge • Cercar en l’edifici Instal·lacions de transformadors Activitats en la planta baixa Equips comunitaris o no de refrigeració Enllumenat del carrer Cables elèctrics sobrecarregats • Cercar a l’exterior Industries més o menys llunyanes LOCALITZACIÓ DE LA FONT DE BAIXA FREQÜÈNCIA
  • 31. NO AVALUAR ELS SOROLLS DE BF A L‘EXTERIOR • A l’exterior la BF no origina molèsties • Està molt emmascarada pel trànsit: 63 Hz 80 Hz 100 Hz 125 Hz • Dels mesuraments a l’exterior no es pot deduir que hi hagi BF a l’interior • Les normatives sobre BF no contemplen l’exterior
  • 32. MESURAMENTS Equip: Sonòmetre calibrat i verificació Filtres 1/3 d’octava de 10 Hz a 160 Hz Enregistraments en la memòria Sonòmetres amb inici de terços als 20 Hz Nivell global Lc per sota del qual no cal mesurar determinades bandes de 1/3 octava LC màxim 76 dBC 71 dBC 66 dBC 60 dBC 54 dBC No necessari Mesurar 10 Hz 12,5 Hz 16 Hz 20 Hz 25 Hz
  • 33. MESURAMENTS DE BF A L’INTERIOR • Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF. • Efectes d’antiguitat del micròfon: membrana amb microperforacions. • Apagar electrodomèstics, fluorescents, reactàncies, etc. • Mesurar el soroll de fons 1/3 octava: 10 a 160 Hz • Els nivells a l'interior poden variar moltíssim segons la situació del micròfon. Variacions de 50 cm poden donar diferències de 8 a 10 dB o més. Els nivells màxims solen trobar-se no en el centre sinó prop de parets i racons. Mesurar a uns 50 cm de parets i racons i/o localitzar el punt on els afectats refereixen més molèstia. No amitjanar 3 mesuraments, però sí anotar el valor màxim i on es produeix. • Temps mínim de mesurament en 1/3 octava: 5 a 10 minuts seguits o discontinus, o un mínim de tres cicles o de tres successos. • Mesurar els terços quan el soroll de fons és < 6 dB de la BF.
  • 34. GUIA D’AVALUACIÓ DE BF • Considerar l’orígen de la font de BF. • Si la font està en el propi habitatge o la percepció és deguda a causes mèdiques: especificar-ho en l’Informe i no aplicar correcció Kf. • Si la font està a l’exterior i no es superen els límits a l’interior: no aplicar correcció Kf. • Si la font està en l’edifici i s’excedeixen els límits a l’interior: comparar entre 10 i 160 Hz l’espectre de BF amb el soroll de fons. • Si els soroll de fons és inferior a 6 dB i es superen els límits en només 1-2 dB: no aplicar correcció Kf. • Si el soroll de fons està entre 3 i 6 dB per sota del mesurament: restar el fons dels punts on es sobrepassa i aplicar correcció Kf. • Si el soroll de fons és inferior a 3 dB: no és possible determinar BF. • Considerar la incertesa a més del soroll de fons. • En l’informe especificar clarament quina és i on està situada la font de BF.
  • 35. ELS CASOS DE MOLESTIES PER BF REQUEREIXEN: • Dedicació de temps important en recerca prèvia i mesuraments • qualificats especialistes per dictaminar, avaluar i resoldre els problemes
  • 36. CAP A ON ANEM? - RESUM DE PROPOSTES DE L’ACCA • Fer una recerca prèvia als mesuraments • No avaluar sorolls de BF a l’exterior • Determinar on està situada la font de BF • Mesurar a l’interior segons s‘ha recomanat i entre 10 a 160 Hz • No utilitzar criteris com: Si LC – LA >...... • Establir corba límit basada en llindar de molèstia en lloc del llindar d’audició • Revisió de l’escalat de Kf 0- 3-6 i de la suma màxima de Ki 9 dB (determinant Kf amb increments menys abruptes) • Elaborar una Instrucció Tècnica específica de mesurament i avaluació de BF • Mesurar sols si hi han queixes que pressuposin l'existència de BF
  • 37. BIBLIOGRAFIA • Proposed criteria for the assessment of low frequency noise disturbance. University of Salford. February 2005 Contract no NANR45. • A Review of Published Research on Low Frequency Noise and its Effects. Report for Defra by Dr Geoff Leventhall Assisted by Dr Peter Pelmear and Dr Stephen Benton May 2003. • “Guidance” to Counter Low Frequency Noise Problems. 2004. Mitsuyasu Yamashita (Managing director, Kobayasi Institute of Physical Research) Hiroaki Ochiai (Kobayasi Institute of Physical Research). • The Statistical Distribution of Normal Hearing Thresholds for Low-Frequency Tones. Kenji Kurakata and Tazu Mizunami. 2008. Journal of Low frequency noise, vibration and active control. Pages 97-104 • Development of a course in computerized Cognitive Behavioural Therapy aimed at relieving the problems of those suffering from noise exposure, in particular, exposure to low frequency noise. June 2009. Department for Environment, Food and Rural Affaire (DEFRA) • Low frequency noise and annoyance. Leventhall H G. 2004. Noise Health. • Low frequency noise. What we know, what we do not know and what we would like to know. Leventhall HG. Journal of low frequency noise, vibration and active control. 2009. Vol. 28 number 2. Pages 79-104. • DIN 45680:1997-03. Measurement and evaluation of low-frequency environmental noise. • E-DIN 45680:2013-09. Messung und Beurteilung tieffrequenter Geräuschimmissionen • 15th International Meeting on Low Frequency Noise and Vibration and its Control Stratford upon Avon UK 22nd – 24th May 2012.
  • 38. El resum de transparències es podrà descarregar en pdf, durant 15 dies, en la Web de l’Associació Catalana de Consultors Acústics. www.consultorsacustics.cat AVALUACIAVALUACIÓÓ DE BAIXES FREQUDE BAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014
  • 39. AVALUACIAVALUACIÓÓ DEDE BAIXES FREQUBAIXES FREQUÈÈNCIESNCIES On som i a on anemOn som i a on anem JORNADA DE TREBALL MONOGRJORNADA DE TREBALL MONOGRÀÀFICAFICA 18 de18 de junyjuny de 2014de 2014 www.consultorsacustics.cat