1. Espècies exòtiques invasores al
Mediterrani català
Dijous, 8 de juliol de 2010
Enric Ballesteros, Centre d’Estudis Avançats de Blanes - CSIC

2. ESPÈCIES EXÒTIQUES
Què passa als ecosistemes marins?
Menys conegut i estudiat que als ecosistemes terrestres
Molt important ecològicament i econòmica
Vectors ben identificats

3. Vectors
Aigua de llast
•Troben 367 espècies en l’aigua de llast d’un vaixell japonés
Exemple:
Mnemiopsis leidyi
Carlton & Geller (1993), Science 261: 78-82

4. Vectors
Fouling
Probablement espècies cosmopolites corresponen a
introduccions antigues d’espècies portades en els cascs
dels vaixells
Exemple: Ficopomatus enigmaticus
Zibrowius (1994), in Introduced Species in European Coastal Waters: 44-49 EEC Publ.

5. Vectors
Aqüicultura
• Deliberades (objecte d’explotació)
Crassostrea gigas Ruditapes philippinarum Undaria pinnatifida
Ostra japonesa Cloïssa japonesa “wakame”
Boudouresque & Ribera (1994), Progr. Phycol. Research 11: 187-268
Naylor et al. (2001), Science 294: 1655-1656

6. Vectors
Aqüicultura
• Accidentals
Cas de l’étang de Thau: 45 macròfits introduïts
Ahnfeltiopsis flabelliformis Grateloupia lanceolata Sargassum muticum
Verlaque (2001), Oceanologica Acta 14: 415-426

7. Vectors
Aquariologia
Caulerpa taxifolia
Meinesz & Hesse (1991), Oceanologica Acta 14: 415-426

8. Vectors
Grans canalitzacions transoceàniques
Canal de Suez migracions lessepsianes
• Entrada a la Mediterrània de més de 400 espècies des
de la seva obertura, el 1869
Siganus luridus Upeneus moluccensis Marsupenaeus japonicus
Rhopilema nomadica Saurida undosquamis Metapenaeus monoceros
Galil (2000), Biological Invasions, 2: 177-186

9. Definició d’espècie introduïda:
• colonitza àrea nova
i
• colonització lligada a l’activitat humana
i
• hi ha discontinuïtats respecte l’àrea d’on és
autòctona
i
• un cop introduïda es manté sense l’ajuda
d’intervencions humanes
Carlton (1985), Oceanogr. Mar. Biol. Ann. Rev. 23: 313-373

10. Algunes espècies poden provocar canvis profunds en
l’estructura de les comunitats i el paisatge o en el
funcionament de l’ecosistema ESPÈCIES INVASORES
Siganus luridus Siganus rivulatus
Caulerpa racemosa v. cylindracea Womersleyella setacea

11. Mnemiopsis leidyi
Origen: Atlàntic nordoccidental
Invasora: Mar Negre, Azov,
Caspi
Depreda sobre zooplàncton, larves i ous de
peixos pelàgics
Colapse de les pesqueries del Mar d’Azov
i
Causa principal de la disminució a 1/5 part
de les pesqueries del Mar Negre
Shiganova et al. (2001), Mar. Biol. 139: 431-445

12. Mediterrània actual té unes 12.725 espècies
macroscòpiques marines (17.000 en total)
6,27% del total d’espècies marines conegudes
(0,8% superfície oceans)
Punt calent (“hot spot”) de la biodiversitat marina a
nivell mundial, comparable a la costa sud
d’Austràlia
Coll et al. (2010) PLoS One

13. (UNEP, 2008)

14. Taula de percentatges per orígens
Element % Espècies
Endèmic 25-30
Pantropical 2-5
Indopacífic 3-4
Atlàntic 62-67
Cosmopolita 5
Giaccone & Geracci (1989), Anal. Jard. Bot. Madrid 46: 27-34
Fredj et al. (1992), Bull. Inst. Océanogr. Monaco n. spec. 9: 13-145

15. El nombre de les espècies introduïdes a la
Mediterrània supera les 400
Boudouresque & Verlaque (2002), Mar. Poll. Bull. 44: 32-38

16. Espècies introduïdes segons proveniència
Brasseur et al. 1996. Deep Sea Res. 42: 159-192
B.S. Galil 2008. Hydrobiologia 606: 105-116

17. Espècies introduïdes
Egipte a Turquia
França i Espanya
Molta relació amb els vectors d’introducció
B.S. Galil 2008. Hydrobiologia 606: 105-116

18. Macroalgues mediterrànies invasores1
Espècies Procedència
Stypopodium schimperi
Asparagopsis taxiformis TROPICAL o
Lophocladia lallemandii SUBTROPICAL
Womersleyella setacea
Caulerpa racemosa v. cylindracea SUBTROPICAL o
Caulerpa taxifolia TEMPERADES
Acrothamnion preissii
Asparagopsis armata TEMPERADES
Sargassum muticum
1C.F. Boudouresque & M. Verlaque 2002 Marine Pollution Bulletin 44: 32-38

19. Macròfits Mediterrània

20. Tetrasporòfit – fase Falkenbergia
Asparagopsis armata
Gametòfit • Prové d’Austràlia
• Invasora en zones mediterrànies fredes i
atlàntic europeu
• Sempre sobre roca
• Abundant només a finals d’hivern i principis
de primavera
• Fase tetrasporofítica abundant tot l’any, no
invasora

23. Womersleyella setacea

24. Womersleyella setacea
• Molt agressiva i perenne
•Reproducció únicament vegetativa
•Infralitoral inferior i circalitoral superior (15-40 metres)
•Sobre roca i detrític
•Deletèria per organismes incrustants: afectació al coral.ligen
•Elevada persistència i capacitat de colonització
•Resisteix pertorbacions i stress
•Gran capacitat de retenció de sediments
•Fins a 100 g ps m-2 i 70% de la biomassa d’algues
•Disminueix biodiversitat dels poblaments
Airoldi (1998), Ecology 79: 2759-2770
Piazzi et al. (2002), Bot, Mar. 45: 243-252
Airoldi et al. (1995), Bot. Mar. 38: 227-237

25. Womersleyella setacea: història colonització Mediterrània
1991
2005 1987
1990
1992
1997
1993
1997
1992
1993
Athanasiadis (1997), Bot. Mar. 40: 473-476
Verlaque (1994), Oceanol. Acta 17: 1-23

27. Caulerpa racemosa v. cylindracea
• Agressiva, perenne
• Euribata (0 - 70 metres)
• Deletèria per organismes incrustants
• Rizoma mort, roca, detrític, herbeis aclarits
• Fins 60% biomassa algues erectes a Cabrera
Dades inèdites

28. Caulerpa racemosa v. cylindracea
Característiques ecològiques:
• Poc efecte en herbeis ben constituïts 1,2
• Elevat creixement (2 cm dia-1) i capacitat de colonització (6 mesos) 3
• Disminueix biodiversitat, α-diversitat i recobriment algues autòctones 3
• Afavorida per Womersleyella setacea i Acrothamnion preissii 4
• Creixement molt estacional (juliol-octubre) 4
• Competitivament superior a Caulerpa taxifolia 5
1 Ceccherelli et al. (2000), JEMBE 243: 227-240
2 Ceccherelli & Campo (2002), Bot, Mar. 45: 71-76
3 Piazzi et al. (2001), MEPS 210: 149-159
4 Piazzi et al. (2003), J. Mar. Biol. Ass. U.K. 83: 27-29
5 Piazzi & Ceccherelli (2002), MEPS 225: 189-195

29. Caulerpa racemosa v. cylindracea

30. Caulerpa racemosa v. cylindracea: història colonització
Mediterrània
1995
1998
2001 1993
1997 2000
1999 2008
2000 2008
2005 2000
1998 1994 1996
1996 1997
2000
2005 1997
1993 1993
1997 1997 1991 1992
1993
1997
1992
Canàries
1990
1991
Piazzi et al. (2005), Cryptogamie Algologie 26: 189-202

32. Acrothamnion preissii

33. Acrothamnion preissii
Molt agressiva i perenne
Llocs amb llum atenuada (5 - 60 metres)
Herbei de Posidonia oceanica, roca i detrític
Especialment nociu als herbeis
Disminueix riquesa específica en els rizomes de Posidonia
1 Piazzi & Cinelli (2003), Eur. J. Phycol. 38: 223-231
2 Piazzi et al. (2002), Eur. J. Phycol. 37: 69-76

34. Acrothamnion preissii

35. Acrothamnion preissii: història colonització Mediterrània
1969
1982
1984
2007
2010
1993
1992
Piazzi et al. (1996), Cryptog. Algol. 17 (1): 35-43
Verlaque (1994), Oceanol. Acta 17: 1-23

37. Lophocladia lallemandii

38. Lophocladia lallemandii: història colonització Mediterrània
2005
1997
1995 1984
1988
1938
1971 1976
1987
1987 1998
1993
1979
Gómez-Garreta et al. (2001), Bot. Mar. 44: 425-460
Patzner (1998), Boll. Soc. Hist. Nat. Balears 41: 75-80

39. Lophocladia lallemandii
Maig Juliol Agost Octubre
25-30% Biomassa
• Molt agressiva, desenvolupament estiuenc. Estacional
• Invasora sobretot entre 1-3 i 25-40 metres
• Creix sobre roca i herbei
• Deletèria per moltes algues i fanerògames
Dades inèdites

40. Tunicats
Macroinvertebrats
Crustacis
Microcosmus squamiger1
Mol.luscs
Cnidaris
Percnon gibbesi 2
Bursatella leachi 3
1 Turon et al. (2007), JEMBE, 342: 185-188
2 Abellóet al. (2003), Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears, 46: 73-77 Oculina patagonica 4
3 Weitzmann et al. (2007), Butlletí Institució Catalana d'Història Natural, 75: 153-154.
4 Serrano & Coma (dades inèdites)

41. Qué passa amb les espècies unicel.lulars?
Gran desconeixement
Algunes (moltes) espècies poden ser introduïdes
Gymnodinium catenatum Alexandrium catenella
Wyatt & Carlton (2002), CIESM Workshop Monographs 20: 41-46

42. Mortalitats massives de suspensívors
1999 2003
24 °C durant un mes 27 °C durant 15 dies
(0 – 40 m fondària) (0-15 m fondària)
Provocades per anomalies tèrmiques positives1,2
1Cerrano et al. (2000), Ecology Letters 3: 284-293
2Perez et al. (2000), C.R. Academie Sciences Paris III 323: 853-865

43. Efectes restringits a les aigües superficials per sobre la
termoclina
Linares et al. (2005), Marine Ecology Progress Series 305: 127-137

44. Aïllen un microorganisme (PA-1) infecciós
24ºC
Sequenciació idèntica a una espècie ja descrita
Bally & Garrabou (2007), Global Change Biology 13: 2078-2088

45. Vibrio coralliilyticus
Ben-Haim et al. (2003), International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 53: 309-315
Bally & Garrabou (2007), Global Change Biology 13: 2078-2088

46. Probablement, Vibrio coralliilyticus sigui una espècie
introduïda a la Mediterrània des del Mar Roig
Possiblement el canvi climàtic potencii l’establiment
d’aquesta i altres espècies introduïdes i/o invasores
Mar Egeu
Raitsos et al. (2010), Limnology & Oceanography 55: 1478-1484

47. Solucions?
És molt difícil eliminar una espècie marina invasora
La majoria d’intents han estat un fracàs
però....
en alguns cassos hi ha resposta per part de l’ecosistema
EXEMPLE: HERBIVORISME DE LES SAUPES SOBRE
CAULERPA RACEMOSA A CABRERA

48. Continguts fecals
Tomas et al. (submitted), Marine Ecology Progress Series

49. Caulerpa racemosa
Caulerpa racemosa és una espècie preferida per les saupes i el control per herbivorisme, possible
Tomas et al. (submitted), Marine Ecology Progress Series

50. Legislacions i convenis
Convenis internacionals referents al mar
Conveni sobre el dret al mar Conveni de Barcelona
(Montego Bay)

51. Legislació nacional: LLei 16/2007 de Patrimoni Natural i
Biodiversitat; Capítol III (prevenció i control de les espècies
exòtiques invasores)
proposa la creació d’un catàleg d’espècies invasores

52. Directiva Marc de l’Aigua:
No fa referència a les espècies invasores/introduïdes, però:
la Comissió Europea admet que les espècies exòtiques
constitueixen una pressió en les masses d’aigua i han
d’ésser incloses en el marc de la DMA
Actualment no està encara determinat de quina manera
s’han de tenir en compte però els índexs de biopol.lució
podrien ser una solució.
A les masses d’aigua marines de Catalunya hem aplicat el
BPL (Olenin et al. 2007) amb els següents resultats...
Olenin et al. (2007), Marine Pollution Bulletin 55: 379-394

53. Womersleyella
setacea
Caulerpa racemosa
Oculina patagonica
Oculina patagonica
Bursatella leachii

54. Directiva d’Estratègia marina
Parla d’espècies exòtiques en els descriptors biològics per
a determinar el bon estat ambiental y en l’apartat de
perturbacions (pressions i impactes)....
....però no estableix cap mena d’actuació per arreglar la
situació en cas de ser dolenta.

55. En definitiva:
1)Tot i que hi ha una sèrie d’espècies introduïdes a Catalunya amb un
provat caracter invasor a la Mediterrània, de moment la majoria de
masses d’aigua catalanes estan poc afectades.
2)Caulerpa racemosa és l’espècie de moment amb un major impacte,
localitzada al Garraf.
3)La tendència generalitzada a l’augment de les temperatures de
l’aigua afavorirà l’establiment d’espècies de característiques
termòfiles, algunes d’elles amb un gran potencial invasor (ex.
Lophocladia lallemandii).
4)L’esforç s’ha d’orientar cap a la prevenció i l’estudi dels efectes i
distribució de les invasores. Són possibles reaccions de l’ecosistema
que nivellin a mig/llarg termini algunes invasions.

56. Gràcies per la vostra atenció!