Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Competències Vic 2008

344 vues

Publié le

Explicació feta per l'Ignasi Vila dins de l'escola de mestres de l'estiu 2008

Publié dans : Formation, Technologie
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Competències Vic 2008

  1. 1. És útil la noció de competència? Ignasi Vila Universidad de Girona Departamento de Psicología juliol 2008 | Vic
  2. 2. La societat de la informació  “Cada modo de desarrollo se define por el elemento que es fundamental para fomentar la productividad en el proceso de producción. Así, en el modo de desarrollo agrario, la fuente del aumento de excedente es el resultado del incremento cuantitativo de mano de obra y recursos naturales (sobre todo tierra) en el proceso de producción, así como de la dotación natural de esos recursos. En el modo de producción industrial, la principal fuente de productividad es la introducción de nuevas fuentes de energía y la capacidad de descentralizar su uso durante la producción y los procesos de circulación. En el nuevo modo de desarrollo informacional, la fuente de la productividad estriba en la tecnología de la generación del conocimiento, el procesamiento de la información y la comunicación de símbolos. Sin duda, el conocimiento y la información son elementos decisivos en todos los modos de desarrollo, ya que el proceso de producción siempre se basa sobre cierto grado de conocimiento y en el procesamiento de información. Sin embargo, lo que es específico del modo de desarrollo informacional es la acción del conocimiento sobre sí mismo como principal fuente de productividad” (Castells: 1997:42-43). juliol 2008 | Vic
  3. 3. Alguns fenòmens associats  Globalització.  Un nou paradigma de la mobilitat de l’espècie humana.  L’exclusió i la marginació.  L’establiment de “xarxes” a l’àmbit de les relacions socials.  La revalorització dels aspectes identitaris individuals de les persones. juliol 2008 | Vic
  4. 4. UN nou paradigma 1. La informació és la matèria prima: La primera característica defineix la informació com la matèria prima amb la que actua el nou paradigma. Les tecnologies existents no poden ser concebudes com a informació –o coneixement- per actuar sobre la tecnologia, sinó al contrari “tecnologies per actuar sobre la informació” (Castells, 1997:88). 2. L’existència col·lectiva i individual està modelada per les noves tecnologies: La informació és una part integral de l’activitat humana. Per tant, si les noves tecnologies actuen sobre la informació inevitablement modelen els processos psicològics i socials implicats a l’activitat individual i col·lectiva. 3. Les relacions existents estan interconectades: La noció de “xarxa” o de “societat xarxa” forma part d’aquesta característica. La lògica de les tecnologies de la informació és interactiva i aboga per la interconnexió del conjunt de relacions que utilitzen. Les tecnologies de la informació permeten la materialització de la xarxa en qualsevol tipus de procés o organització. De fet, amb la tecnologia anterior, aquella que estava lligada a la societat industrial, era impossible la interconnexió global i l’establiment de xarxes. juliol 2008 | Vic
  5. 5. Un nou paradigma 4. Dinamisme i flexibilitat: Aquesta característica es relaciona amb la precedent. La interconnexió de les relacions que utilitzen les tecnologies de la informació significa un gran dinamisme tant dels processos com de les organitzacions, la qual cosa els fa reversibles i modificables. “No sólo los procesos son reversibles, sino que pueden modificarse las organizaciones y las instituciones e incluso alterarse de forma fundamental mediante la reordenación de sus componentes” (Castells (1997:89). La societat de la informació es caracteritza tant pel canvi social constant i la fluïdesa organitzativa com de la capacitat per a reconfigurar-se d’acord amb les noves necessitats socials i individuals. Les tecnologies de la informació propicien l’aparició de noves formes i processos socials, no necessàriament sempre positius, gràcies al dinamisme i flexibilitat que caracteritza a la tecnologia de la informació. juliol 2008 | Vic
  6. 6. Un nou paradigma 5. Integració elevada del sistema: El desenvolupament tecnològic comporta l’aparició de tecnologies específiques que s’integren en un sistema únic. La interconnexió significa que no existeixen desenvolupaments tecnològics específics i separats, com, per exemple, passava a la societat industrial. El desenvolupament tecnològic actual –microelectrònica, optoelectrònica, ordinadors i telecomunicacions- no es pot distingir, forma una única unitat que, per exemple, ha esborrat la diferenciació empresarial entre fabricants de xips i redactors de software. La unitat en el desenvolupament tecnològic no es limita al camp de la tecnologia sinó que abasta tot els àmbits del coneixement natural com, per exemple, la biologia. La investigació biològica no es pot desenvolupar actualment al marge del desenvolupament microelectrònic que fa possible tant una perspectiva material com tecnològica basada en el funcionament dels ordinadors per abordar l’estudi, per exemple, de l’ADN. juliol 2008 | Vic
  7. 7. Aquestes cinc característiques, enteses com la base material del paradigma “Tecnologia de la Informació”, han modificat radicalment les estructures econòmiques, socials i institucionals de la societat. La societat xarxa no té res a veure amb la piràmide de la societat industrial. Aquella era una societat jeràrquica organitzada en classes socials en la que, explotats i explotadors, eren interdependents, es necessitaven els uns als altres. Cada persona sabia el lloc que ocupava a l’escala social i les seves raons. A la vegada, coneixia els instruments per poder intentar modificar-lo. Instruments diversos, alguns polítics (sindicats, partits, etc.) i altres educatius com l’accés a la universitat. La societat xarxa no és una societat vertical sinó horitzontal, en la que hi ha nodus o nuclis diversos que tenen el coneixement i produeixen informació. A la societat xarxa, la possibilitat de les persones de quedar dintre o fora es relaciona amb la distància en la que es troben respecte a aquests nodus. O dit d’altra manera, si abans la mobilitat social es relacionava amb l’educació i, a més a més, era relativament petita, en el futur la mobilitat social serà absolutament decisiva per a poder mantenir- se a una distància adequada dels nuclis que produeixen la informació. Així, els canvis de treball, els reciclatges professionals profunds, etc. seran la norma en el futur de les persones. juliol 2008 | Vic
  8. 8. L’ascens d’aquesta configuració social, basada en l’horitzontabilitat, ha anat unit a un augment de la desigualtat i l’exclusió arreu del món (Tedesco, 1999). La desigualtat es refereix a l’apropiació desigual, en termes relatius, de la riquesa (renta i actius) per part de persones i grups socials. I, a la societat de la informació, junt amb la desigualtat apareix la polarització en el sentit de que tan el vèrtex com la base de l’escala de distribució de la renda creixen ràpidament i el centre es van fent cada vegada més petit i s’aguditzen les diferències socials entre els dos extrems de la societat (o del planeta). L’exclusió social és “el proceso que descalifica a una persona como trabajador en el contexto del capitalismo” (Castells, 1998:98). I, aquest procés afecta tant a persones com a territoris. Si el procés afecta a un territori –país, barri, regió, ciutat, etc.- comporta l’exclusió de la majoria de tota la població que allà habita. juliol 2008 | Vic
  9. 9. Tedesco (1999) mostra l’evolució simultània dels dos fenòmens. Des del seu punt de vista, un dels factors fonamentals associat a l’augment de la desigualtat és la transformació en l’organització del treball. És a dir, destrucció de llocs de treball en el procés productiu i aparició d’un gran nombre de llocs de treball fonamentalment en els serveis. Aquesta realitat es lliga a diferències importants en els salaris. “Mentre que els sectors d’alta productivitat poden tenir polítiques salarials generoses, els sectors de serveis, on el vincle entre salaris i ocupació és molt alt, estan obligats a augmentar molt moderadament els salaris si volen que creixi l’ocupació. Aquesta dinàmica on l’ocupació disminueix en els sectors que poden pagar bons salaris i augmenta en aquells que paguen salaris modestos, explica les raons per les quals la recomposició de l’ocupació d’acord amb l’evolució tecnològica fa augmentar la desigualtat.” (1999:21). Però, i d’acord amb Castells (1997), les transformacions en l’organització del treball provoquen, a la vegada, l’aparició d’un nou fenomen social: “l’exclusió de la participació en el cicle productiu” (Tedesco, 1999:21). I, seguin a Castel (1995), Tedesco (1999) considera que “a partir de l’exclusió en el treball, es produiria una exclusió social més general o....una des-afiliació respecte a les instàncies socials més significatives” (1999:22). juliol 2008 | Vic
  10. 10. L’expansió de l’economia global penetra arreu del món, però ho fa d’una manera selectiva produint desequilibris territorials que té com a resultat “una geografía altamente diversificada de creación de valor que introducirá marcas diferenciadas entre países, regiones y áreas metropolitanas. En todas parte se encontrarán lugares y personas valiosas, incluso en el África Subsahariana....Pero también se encontrarán en todas partes territorios y personas desconectadas y marginadas, si bien en proporciones diferentes” (Castells: 1998:389). No és estrany, per tant, que donat que el capital és global i el treball és local, es globalitzi també la mobilitat geogràfica de les persones per poder quedar incloses a la nova societat. juliol 2008 | Vic
  11. 11. Els orígens de la noció de competència 1. L’origen lingüístic: La competència lingüística (Chomsky) com a disposició innata ideal versus les realitzacions verbals concretes. La seva extensió a tot el funcionament psicològic (perspectiva modular). La competència comunicativa (Hymes). La diversitat de competències comunicatives (narrativa, conversacional, argumentativa, etc.) Aquestes competències inicials semblen insuficients L’ educació escolar ha de desenvolupar aquestes competències. Competències. juliol 2008 | Vic
  12. 12. Els orígens de la noció de competència 2. L’origen social i laboral: La formació de les persones treballadores. L’aprenentatge al llarg de la vida. El treball real versus el treball prescrit. La desregularització de l’educació i l’empresa com a font de formació de les competències. La competència acompanya a l’eficàcia. Les competències s’observen en el treball real. Aquestes competències inicials semblen insuficients S’ha de formar en les competències. juliol 2008 | Vic
  13. 13. La definició de competència 1. Dos orientacions: Des de la persona vers les situacions d’activitat. Capacitats innates —> Adaptació d’aquestes capacitats als contextos. Des de situacions de treball a les capacitats de les persones Identificació de les competències a la vida laboral. 2. Multitud de definicions: comportaments, coneixements, saber fer, raonaments, esquemes, actualització dels esquemes, federació dels recursos, etc. 3. Particular versus universal 4. Fixes (recursos a disposició de les persones) o flexibles (actualització a l’acció situada). juliol 2008 | Vic
  14. 14. Un exemple (Consell d’Europa) “La noció de competència plurilingüe i pluricultural afirma que una mateixa persona no disposa d’una col·lecció de competències per comunicar diferents i separades de les llengües que domina, sinó d’una competència plurilingüe i pluricultural que engloba el conjunt dels repertoris lingüístics de que disposa” “La gestió d’aquest repertori implica que les varietats (les diferents llengües) que la composen no poden abordar-se de manera aïllada, sinó que, per molt diferents que siguin entre elles, han de tractar-se com una competència única”. juliol 2008 | Vic
  15. 15. 1. Fenomen de moda. 2. Elements positius: revalorització de la funcionalitat dels aprenentatges. 3. Elements perillosos: Oblidar-se dels objectius epistèmics i de socialització. 4. Debatre els objectius de l’educació i la rellevància de la pràctica educativa. juliol 2008 | Vic

×