2. Holocaust és una paraula que prové del grec
λόκαυστονὁ (holokauston) que significa “una
ofrena completament cremada”, que
s’utilitzava respecte a les ofrenes sacrificials
ofertes a la divinitat. Però a partir del segle XIX
la paraula fou utilitzada per diversos autors per
a referir-se a catàstrofes i massacres de grans
proporcions.
Xoà () significa “catàstrofe”, paraula hebrea
que designa l’Holocaust jueu. Mai fins
aleshores un Estat, com l’alemany, havia
decidit amb l’autoritat del seu màxim
responsable exterminar un determinat grup de
persones, inclosos ancians, dones, infants, i
dur-ho a la pràctica amb tots els mitjans
possibles d’un Estat.
3. La història de l’animadversió envers els jueus ve de
lluny; potser té el seu origen en l’antijudaisme
religiós de la tradició cristiana que afirmava amb
contundència teològica que els jueus havien
refusat Jesús com a Messies, i els culpava de la
seva mort a la creu. Exili, expulsió, segregació,
racisme, ho havien patit al llarg de molts segles
arreu per on passaven.
L’antijudaisme europeu té les
seves arrels en una qüestió
racista, biològica i econòmica,
no pas religiosa.
4. Així doncs, la Xoà no ha significat tan sols el desig d’exterminar els
jueus europeus, de tot un poble, sinó d’eliminar-los realment.
5. QUÈ ÉS L’ANTISEMITISME?
Al principi no és una qüestió religiosa, ja
que això s’anomenaria antijudaisme, tot i
que sovint es barreja amb aquest concepte.
L’antisemitisme assumeix motius diversos
que designen més aviat l’hostilitat laica i
racial envers els jueus que va portar a la
tragèdia de la Xoà.
6. La història de l’antisemitisme racista a l’Alemanya dels anys trenta del segle XX es
succeeixen ràpidament:
Batuda massiva contra els jueus;
Mesures estrictes respecte a ocupar llocs rellevants dins de l’administració;
Lleis racials de Nuremberg “en defensa de la sang i l’honor alemany”;
La destrucció de sinagogues, saqueig i actes vandàlics;
Finalment, arrest i trasllat de milers de jueus alemanys als camps de concentració.
7. Adolf Hitler pujà al poder amb el partit NSDAP (Partit Obrer Nacionalsocialista
Alemany), que dirigí els destins d’Alemanya des de 1933 al 1945. Amb les eleccions
de novembre de 1932 el NSDAP va obtenir un 32 % dels vots, essent el partit més
votat, i el 30 de gener de 1933 Hitler fou nomenat Canceller pel president de la
República el mariscal Paul von Hindenburg.
Poques setmanes més tard, i aprofitant el cas de l'incendi del Reichstag (el Parlament
alemany), del que es va acusar falsament als comunistes, Hitler va convertir la
República en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits
polítics i els sindicats i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis
de la doctrina nazi. A la mort de Hindenburg (any 1934) va assumir tots els poders.
Començava l’era del "Führer”.
A diferència del feixisme, el nazisme va tenir un fort component racista i antisemita.
Els jueus, acusats de ser els culpables de tots els mals que havia patit i patia el país,
foren convertits en els principals enemics.
UNA MICA D’HISTÒRIA
8. VOCABULARI:
NAZISME: Nom amb què habitualment és conegut el nacionalsocialisme.
Nazi és el partidari del nazisme.
FEIXISTA: Partidari del feixisme o d'un règim dictatorial. Persona que
s'imposa a les altres amb autoritarisme i violència.
MEIN KAMPF: (La meva lluita). Obra d'Adolf Hitler, elaborada bàsicament a
la presó i publicada el 1925. Fruit de l'experiència que li aportà el fracàs del
Putsch de Munic de 1923 (l’intent fallit de cop d’estat), reflecteix la
ideologia més típica del nazisme (supremacia de la raça ària,
antisemitisme, oposició a tot individualisme i liberalisme, per tal com la
llibertat i la igualtat són contràries a la natura, etc) i estableix les línies
d'actuació per assolir el poder polític. El 1925 Hitler elaborà una segona
part de l'obra, que fou publicada l'any següent.
FÜHRER: Títol que es donà Adolf Hitler l'any 1934.
REICH: Terme alemany (regne) que hom utilitza especialment per a
designar els períodes en què l'estat alemany, regit per un kàiser
(emperador) o un führer (capitost, líder), s'ha organitzat en forma d'imperi
i ha dut o ha intentat de dur a terme una política d'expansió imperialista.
9. CABDILL: Líder carismàtic, especialment militar i polític.
SA: Seccions d'assalt (Sturmabteilungen). Organització
paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany. Creada a
Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per
antics oficials i membres dels cossos francs.
SS: Brigades de protecció (Schutzstaffeln). Organització
paramilitar i policíaca del Partit Nacionalsocialista Alemany.
La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i
des de 1929 estigué a les ordres de Heinrich Himmler.
GESTAPO: Policia política de l'estat nacionalsocialista
alemany (Geheime Staatspolizei). La Gestapo fou
estructurada com a cos policíac únic del Reich i dividida en
policia d'ordre (Ordnungspolizei) i policia de seguretat
(Sicherheitspolizei). Esdevingué, així, la força repressiva nazi
més important i disposà de mitjans il·limitats per a
aconseguir els seus fins; les seves decisions no necessitaven
l'aprovació dels tribunals de justícia, i així pogué anihilar
qualsevol dissidència dins l'estat i fins i tot dins el partit
mateix.
10. SIMBOLOGIA NAZI:
SALUTACIÓ ROMANA: Salutació pròpia dels romans que consistia a
estirar el braç dret, amb els dits de la mà ajuntats i el palmell cap
avall. Fou adaptat per la majoria dels règims feixistes.
ÀGUILA IMPERIAL: Emblema adoptat pels règims feixistes, com a
símbol de fortalesa.
CREU GAMMADA: Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle
recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o
d'escaire, i amb els dos trossos d'igual longitud. És anomenada també
esvàstica, i antigament, en llatí, crux gammata. Aparagué a l'edat del
bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius
habitants d'Amèrica. Possiblement simbolitzava la rotació diürna del
Sol. També és coneguda, des de molt antic, per l’hinduisme i el
budisme com a símbol religiós. Modernament, a Alemanya, es
convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l'emblema del III
Reich.
CAMISES BRUNES: Eren els militants nacional-socialistes alemanys
(1925) i especialment les SA (seccions d'assalt).
11. ALTRES TERMES IMPORTANTS:
GUETO: Nom amb què es coneixien antigament, a l'Europa de l'Est, els barris on s'havien
d'establir obligatòriament les comunitats jueves. Durant la Segona Guerra Mundial, els
alemanys varen delimitar, en les principals ciutats de Polònia, unes zones per als jueus
absolutament tancades i aïllades de l'exterior, que van esdevenir autèntiques presons d'on
només podien sortir per treballar com a mà d'obra barata a les fàbriques nazis.
POGROM: (de po “completament”, i gromit, “ destruir”) evoca l’onada de terror i sang que
colpejà les comunitats jueves d’Ucraïna occidental, Polònia, Bielorússia i Lituània durant més
d’un any i mig, entre 1881 i 1882. Tot això sota el vistiplau de les autoritats polítiques. Després
hi hagué més pogroms.
NIT DELS VIDRES TRENCATS (1938): Un dels pogroms més dramàtics, en què van ser destruïts
més de 7.000 comerços jueus; gairebé totes les sinagogues foren incenciades, i molts jueus
foren empresonats i també assassinats.
LLEIS DE NUREMBERG: Lleis promulgades l'any 1935, per les quals els jueus van ser exclosos de
la ciutadania alemanya. Anys més tard, l’1 de setembre de 1941, se'ls va obligar a portar un
distintiu (estrella de David, negre amb fons groc) .
SOLUCIÓ FINAL: Decisió presa per Hitler per tal d'acabar amb els jueus. Al principi, Hitler va
imaginar traslladar els jueus a l'illa de Madagascar, però finalment va optar per enviar-los als
camps de concentració.
12. SONDERKOMMANDO (Unitats especials): Eren unitats de treball durant l’Alemanya nazi que
estaven formades per persones jueves i no jueves, seleccionades per a treballar a les
cambres de gas i en els cremetoris dels camps de concentració durant la Segona Guerra
Mundial.
EINSATZGRUPPEN (EG, Grups operatius): Nom d’un conjunt de grups militars que
pertanyien a diversos estaments de la policia secreta del nazisme, tals com les SS. Foren
anomenats els “grups de la mort”.
HERMAN GÖRING (1893-1946)
Fou l’artífex de la Gestapo (Geheime staatspolizei, policia secreta
de l’Estat). El primer cap en fou Rudolf Diels. Després seria ell que
assumiria tot el poder. El 30 d’agost de 1939 va ser anomenat
President del Consell del Reich i designat oficialment el successor
de Hitler.
Després de la “Nit dels vidres trencats”, el 9 de novembre de 1938,
va multar a les comunitats jueves amb un bilió de marcs. A més va
promoure l’arianització de les propietats i negocis de tots els
jueus.
Fou condemnat a la forca en el judici de Nuremberg, però poc
abans de ser executat es suïcidà amb una càpsula de cianur.
13. CRONOLOGIADELAXOÀ
ANY1933:
30 de gener:Adolf Hitler és anomenat Primer
ministre.
22 de març:Primer camp de concentració a Dachau,
a prop de Munic (Alemanya).
1 d'abril:Boicot contra els comerços jueus.
7 d'abril:Són acomiadats els funcionaris jueus.
29 de setembre:Els jueus no poden posseir terres
pròpies.
4 d'octubre:Els jueus no poden ser editors.
ANY1934:
17 de maig:Els jueus deixen
de tenir sanitat pública.
2 d'agost:Mor el mariscal
Hindenburg. Hitler el
succeeix com a President.
ANY1935:
1 d'abril: Els jueus no poden entrar en
els locals aris.
21 de maig:Són expulsats de l’exèrcit
alemany tots els oficials jueus.
15 de setembre:Lleis de Nuremberg:
Protecció de la Sang alemanya i l'honor
alemany.
ANY1936:
1 de març:Les SS
assumeixen el
comandament dels
camps de concentració.
ANY1937:
9 d'abril:a Berlín es
prohibeix
l'escolarització a tot
nen jueu en les
escoles públiques.
ANY1938:
25 d'agost:Es prohibeix
exercir la seva professió als
metges jueus.
8 d'agost:S'obre el camp de
Mauthausen.
5 d'octubre:Els passaports
jueus són marcats amb una J
de Juden (color vermell).
9 de novembre:Nit dels vidres
trencats (Kristallnacht).
ANY1939:
21 de febrer:Els jueus han de
lliurar les seves joies.
1 de setembre:Alemanya
invadeix Polònia.
2 de setembre:Primer camp a
Polònia, Stutthof.
28 de novembre:Primer gueto
a Polònia, Pioterkov.
ANY1940:
25 de maig
comença a ser
operatiu el
camp
d'Auschwitz.
ANY1941:
16 de febrer comença a
funcionar el camp de
Majdanek.
25 de setembre ja s’usa el
zyklon-B en el camp
d’Auschwitz.
ANY1942:
23 de juliol s’inaugura el camp de
Treblinka.
ANY1943:
18 de gener:
Resistència en
el gueto de
Varsòvia.
19 d’abril:
Aniquilació del
gueto de
Varsòvia.
ANY1944:
6 de juny les
tropes aliades
desembarquen
en Normandia.
ANY1945:
27 de gener les tropes russes entren a
Auschwitz.
29 d’abril, les tropes dels Estats Units
entren a Dachau.
30 d’abril, Hitler es suïcida en el búnquer.
18 d’octubre comença el judici de
Nuremberg.
14. Un passaport jueu marcat amb la J de
Juden. Jueus amb l’estrella de David,
1941.
Fent el recompte de les obres d’art
confiscades als jueus.
15. Lleis promulgades l'any 1935, en les quals els jueus foren exclosos de la
ciutadania alemanya. Anys més tard, el 1938, se'ls va obligar a portar un
distintiu.
Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la
legislació alemanya contra els jueus, però l'existència de molts alemanys laics i
ateus d'origen jueu i l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la
necessitat d'un mètode legal clar per definir qui era jueu.
Les lleis de Nuremberg (Nürnberger Gesetze) de 1935 varen ser les lleis
antisemites a l'Alemanya nazi introduïdes en el míting anual de Nuremberg. Les
lleis classificaven a les persones amb quatre avis alemanys com de «sang
alemany o afí», mentre que altres persones foren classificades com a jueves si
els seus avantpassats eren de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o
dos avis jueus era un mestís (mischling), és a dir, de «sang mesclada». Les lleis
de Nuremberg varen privar als jueus de la nacionalitat alemanya i prohibiren el
matrimoni entre jueus i altres alemanys.
17. Per tant, en el congrés de setembre de 1935 del partit Nacionalsocialista, el Reichstag (el
Parlament alemany) va adoptar les anomenades “Lleis de Nuremberg”, que prohibien, entre
altres coses, els matrimonis mixtes i les relacions sexuals entre jueus i alemanys, i va
proclamar els jueus com a nacionalitat minoritària estrangera.
Bernhard Lösener (1890-1952) implicat en la redacció d’aquestes lleis racials, va anomenar
mischlinge (o mischling), mestís o de “sang mesclada”, aquelles persones que tenien un
avantpassat no jueu. Al principi foren exclosos de la “solució final”, però més endavant
molts foren portats als camps d’extermini.
Jueus humiliats per llurs característiques.
18. ALGUNS DELS ACTORS PRINCIPALS DE LA MASSACRE JUEVA
HEINRICH HIMMLER (1900-1945)
Cap de la SS (Schutzstaffel) i més tard ministre
de l’Interior del gabinet de Hitler. Fou el
capitost dels camps de concentració i dels
camps d’extermini. Ell va coordinar la
matança de més de 6 milions de jueus, com
també de gitanos, comunistes, discapacitats
físics i mentals, homosexuals i altres que
considerava indignes de viure.
JOSEPH PAUL GOEBBELS (1897-1945)
Ministre de Propaganda de Hitler. La seva
funció principal era controlar tots els mitjans
de comunicació (ràdio, televisió, cinema,
literatura, etc) i depurar els ambients
culturals, sobretot de jueus. Figura clau en
l’anomenada “Nit dels vidres trencats”, quan
varen destruir de manera sistemàtica tots els
negocis jueus.
19. ADOLF EICHMANN (1906-1962)
Tinent coronel de la SS, i responsable
directe de la solució final
principalment a Polònia. Era
l’encarregat de l’organització de la
logística de transports de la Xoà.
JOSEF MENGELE (1911-1979)
Oficial nazi de les SS, metge en el camp
d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. Era el
que feia la selecció dels presoners i
determinava qui havia de morir o viure.
També va realitzar experiments amb els
presoners. Era conegut amb el nom
d’”Àngel de la Mort”.
20. REINHARD HEYDRICH (1904-1942)
Cap de l’Oficina Principal de Seguretat del
Reich (Gestapo inclosa). Va ser un dels
arquitectes de la Xoà durant els primers
anys de la Segona Guerra Mundial, que
perseguia l’extermini de tots els jueus
europeus. Presidí la conferència de
Wannsee on es parlava precisament dels
plans de deportació dels jueus a camps
d’extermini (Eichmann feia de secretari).
ERNST KALTENBRUNNER (1903-1946)
Advocat austríac i general de la SS durant la
Segona Guerra Mundial. Va succeir a
Heydrich com a cap de la Gestapo i de
l’Oficina Central de Seguretat del Reich
després de la mort d’aquest a conseqüència
de l’atemptat sofert a Praga. Va ser la mà
dreta de Himmler i, per tant, partícep
d’alguns dels aspectes més nefasts de la
política nazi.
21. HANS FRANK (1900-1946)
Fou anomenat Governador General
(Generalgouvernement) de Polònia durant
l’ocupació nazi. En el judici de Nuremberg fou
acusat de ser el responsable de la destrucció
dels jueus a Polònia. Fou condemnat i
executat el 16 d’octubre de 1946.
22. OTTO OHLENDORF (1907-1951)
Comandant de l’Einsatzgruppe D a
Ucraïna i Crimea. Fou responsable de la
mort de més de 90 mil persones, la
majoria jueus. Fou condemnat a la forca
en el judici de Nuremberg, el 7 de juny
de 1951.
ERNST BIBERSTEIN (1899-1986)
Tinent coronel de la SS i cap de
l’Einsatzkommando 6. Després de la mort de
Heydrich fou responsable de l’Einsatzgruppe C.
En el judici de Nuremberg fou acusat de crims
contra la humanitat. La condemna a mort fou
commutada a pena perpètua en el 1951. Fou
alliberat el 1958. Ell sempre s’havia confessat
innocent.
23. KARL JÄGER (1888-1959)
Comandant de l’Einsatzgruppen A durant
l’ocupació nazi de Lituània en la Segona
Guerra Mundial. Fou el màxim
responsable de l’extermini dels jueus de
Lituània. Després de la guerra va fugir amb
una identitat falsa, fent-se passar per un
agricultor. Gràcies a uns informes que
varen sortir a la llum fou descobert i
detingut en el mes d’abril de 1959. Però es
va suïcidar uns mesos després en la seva
cel·la de la presó de Hohenasperg abans
de ser jutjat per crims de guerra i crims
contra la humanitat.
24. PAUL BLOBEL (1894-1951)
Fou el responsable de la massacre de Babi Yar
durant la campanya contra la Unió Soviètica.
Babi Yar és un cingle que es troba als afores de
Kíev (Ucraïna), utilitzat pels Einsatzgruppen per
a portar a terme les seves massacres. Sembla
que entre el 29 al 30 de septembre de 1941
foren assassinats més de 30 mil jueus.
Posteriorment foren assassinades unes 60 mil
persones més, entre les quals hi havia
partisans, nacionalistes, ucraïnesos, gitanos i
comunistes.
Acabada la Guerra fou condemnat a la forca per
crims de guerra i crims contra la humanitat en
el tribunal de Nuremberg, fet que s’esdevingué
el 7 de juny de 1951.
26. QUÈ EREN ELS EINSATZGRUPPEN?
Són les primeres unitats mòbils d’extermini de la “solució final”. Eren
petites unitats d’extermini mecanitzades de les SS i de la Policia que
estaven tàcticament subordinades als comandants del camp, però eren
lliures de moure’s d’una banda a l’altre per a portar a terme la seva tasca
específica: l’eliminació dels jueus i dels funcionaris comunistes. La força
total dels Einsatzgruppen era d’uns 3000 homes.
28. LA NIT DELS VIDRES TRENCATS (KRISTALLNACHT)
NIT DE 9 AL 10 DE NOVEMBRE DE
1938DE 1938
Es varen destruir gairebé totes les sinagogues que hi havia a Alemanya;
Foren profanats desenes de cementiris jueus;
Foren destruïdes probablement més de 7000 botigues i 29 magatzems;
Més de 30 mil jueus foren detinguts i internats en camps de
concentració;
Es va fer servir com excusa d’aquest pogrom l’assassinat del secretari de
l’Ambaixada d’Alemanya a París, Ernst von Rath.
29. a) Es prendran mesures si es posa en perill la vida i els béns dels alemanys (per exemple,
les sinagogues seran incendiades si no hi ha perill de transmetre el foc als edificis veïns).
b) Els negocis i les cases que pertanyien als jueus seran destruïdes, però no devastades. La
policia ha rebut instruccions per a controlar l’aplicació d’aquesta ordre i arrestar als
saquejadors.
c) Es tindrà cura de manera particular que els negocis no-jueus, ubicats en els carrers
comercials, siguin totalment protegits contra qualsevol dany.
d) No seran molestats els ciutadans estrangers, àdhuc si són jueus […] Tan aviat com els
esdeveniments de la nit permetin desmobilitzar als funcionaris sol·licitats, es procedirà a
l’arrest dels jueus –especialment rics- que puguin ser instal·lats en les presons existents.
De moment, tan sols els varons jueus, sans i no massa vells, seran detinguts
[…]Immediatament després d’haver efectuat aquestes detencions, es contactarà amb els
camps de concentració adequats, per a instal·lar-los en aquests llocs.
Signat per Heydrich, SS Gruppenführer.
(Cf. El Holocausto en documentos. Jerusalem, 1996, Yad va-Xem, 115-117. (Adaptació lliure).
42. A partir de l’1 de setembre de 1941 es va convertir en obligatori portar l’estrella de David
cosida a la roba i que fos ben visible. Es pretenia que fos una vergonya associada amb
l’antisemitisme.
43. DIVERSOS DISTINTIUS DINS DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ:
Vermell: Polítics.
Negre: Asocial.
Marró: Gitano.
Lila: Testimoni
de Jehovà.
Blau: Apàtrida.
Verd: Presoner comú.
Estrella de David: color groc la portaven tots
els jueus.
Groga i vermella: Els polítics jueus.
46. D’ON VE LA PARAULA GUETO?
La paraula gueto apareix entre els segles XIV i XV per a designar el barri jueu de Venècia
situat en el districte de Cannaregio, al nord de Venècia. Després s’aplicarà a tots els
barris jueus de l’Itàlia renaixentista i va entrar a formar part del lèxic de les ciències
socials a partir de l’anomenada escola de Xicago a principis del segle XX.
Etimològicament ve de l’italià ghetto i aquest del venecià geto que significa “fundició
de ferro” per les diverses fundicions allà antigament instal·lades. Fundir significa gettare
“llançar” o “tirar”. Més tard el sentit de la paraula canviarà, i designarà la zona
reservada als jueus. Altres, en canvi, diuen que ve de la paraula borghetto, diminutiu de
borgo “llogaret”.
Els guetos eren districtes urbans, sovint tancats, situat en la part més pobre i depriment
de la ciutat, sense electricitat i mancat de les necessitats més bàsiques com la higiene.
Probablement hi havia més de mil guetos a l’Europa oriental i en el centre i sud del
continent.
El gueto era un “altre món” i al mateix temps un “món inferior”.
En els guetos, els jueus se’ls mantenia suspesos entre la vida i la mort.
47. Les primeres mesures contra els jueus polonesos, introduïdes per Heydrich, foren
la confiscació de les propietats immobles i la guetització.
Els primers guetos varen aparèixer en els territoris incorporats durant l’hivern de
1939-40, i el primer de grans dimensions es va establir a la ciutat de Lodz (abril
de 1940).
El gueto de Varsòvia es va crear a l’octubre de 1940; i els guetos més petits del
districte de Varsòvia es formaren a començaments de 1941. El de Cracòvia es va
crear el març de 1941. El de Lublin a l’abril de 1941. El doble gueto de Radom, en
forma de dos districtes separats, es va acabar en aquest mateix mes.
El gueto era una ciutat-Estat captiva en la que el confinament territorial es
combinava amb l’absoluta subjugació a l’autoritat alemanya.
48. El gueto de Varsòvia fou creat a l’octubre de 1940 en el districte jueu de Wohnbezirk dins una àrea de
3,4 km2
. En el transcurs del trasllat, 113 mil polonesos abandonaren el gueto i 138 mil jueus ocuparen el
seu lloc. Tan sols podien portar les seves possessions personals. Més tard, 72 mil jueus d’altres zones de
Varsòvia foren obligats a traslladar-se al gueto. Segons les estadístiques de l’any 1943, en el gueto de
Varsòvia malvivien 445 mil jueus. Al principi hi havia 25 punts de sortida i entrada, que podien utilitzar
unes 53 mil persones amb autorització. Després foren reduïts a 15. Hi havia un consell jueu anomenat
Judenräte, i el president del de Varsòvia fou Adam Czerniakow. Aquests consells tenien la funció de
reclutar treballadors i organitzar l’assistència social (menjar, higiene, salut, etc).
53. Així va quedar el gueto de Varsòvia després d’haver estat destruït
pels alemanys.
54. Entrada al camp de concentració d’Auschwitz amb el lema
Arbeit macht frei (El treball us farà lliures).
55. CAMP DE CONCENTRACIÓ: Centre d'internament establert al marge dels procediments
ordinaris de detenció previstes per les legislacions civils i militars, on eren confinades
persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o explotació.
56. Des de 1934 foren creats, sota la direcció del cap suprem de les SS, Heinrich Himmler, i com a
instrument de terror de l'estat nacionalsocialista, els següents camps de concentració:
-Dachau (prop de Munic);
-Oranienburg (dit després de Sachsenhausen, prop de Berlín);
-Buchenwald (prop de Weimar);
-Gross-Rosen (prop de Breslau);
-Flossenbürg (a l'Alt Palatinat);
-Neuengamme (prop d'Hamburg);
-Ravensbruck (a Mecklenburg, per a dones);
-Mauthausen (prop de Linz).
57. A l'inici de la Segona Guerra Mundial foren creats aquests altres:
- Stutthoff (prop de Danzig);
-Bergen-Belsen (prop de Hannover);
-Nordhausen (Turíngia);
- Hertogenbosch (Brabant del Nord);
-Natzweiler (Alsàcia);
-Theresienstadt (Bohèmia);
-Auschwitz (a la regió de Cracòvia);
-Maidanek (prop de Lublin);
-Riga (Letònia).
58. Hom hi confinà els enemics reals o suposats del règim nazi (especialment
comunistes i socialdemòcrates, i també militants i clergues catòlics i
protestants, intel·lectuals, empresaris), les considerades races inferiors
(gitanos i, sobretot, els jueus), homosexuals i els anomenats "asocials"; llur
treball forçat, en condicions infrahumanes, constituí una part important de
la mà d'obra de la indústria de l'armament. Les condicions de vida i de
treball, la fam, les epidèmies, els càstigs i els turments, a més dels
experiments mèdics fets amb internats, produïren una gran mortaldat o
greus danys físics. Després de l'anomenada "solució final", donada a la
qüestió jueva, foren establerts a Polònia des del 1941 camps d'extermini.
59. CAMPS D’EXTERMINI:
Nom donat als camps de concentració establerts per als alemanys a Alemanya i Polònia
durant la Segona Guerra Mundial per a l'extermini en massa de la població jueva dels països
ocupats. A més dels que foren construïts al costat dels camps de concentració d'Auschwitz i
de Maidaneck (Lublin), sorgiren els de Chelmno, Belcec, Sobibor i Treblinka. L'extermini era
dut a terme en grans cambres de gas, i la destrucció dels cossos, en forns crematoris. Hi
foren exterminats entre quatre i sis milions de jueus.
60. LA CONFERÈNCIA DE WANSEE
En el gener de 1942, en la conferència de Wansee, els màxims representants del règim nazi
aprovaren el document en què s’organizava el que es coneix com la “Solució final”. Es
tractava, malgrat no sortís explícitament en el document, de l’extermini total dels jueus, no
tan sols de l’àmbit alemany, sinó de tot Europa, almenys d’aquella Europa que es trobava
sota la seva influència.
Sala on es celebrà la conferència.
61. REPRESENTANTS DE LA
CONFERÈNCIA DE WANSEE
REINHARD HEYDRICH
Oficial central de la Seguretat del Reich.
HEINRICH MULLER RUDOLFLANGE EBERHARD SCHONGARTH
Oficina central de Seguretat Comandant de la Policia de Comandant en cap de la Policia de
del Reich (Gestapo). de Seguretat i el SD de Letònia. Seguretat i del SD del Govern General.
ADOLFEICHMANN
Secció IVB4: Assumptesjueus.
HEINRICH HIMLER: Reichführer.
62. AUSCHWITZ
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d'Oswiecin al sud-est de
Katowice, on, el 1940, els nazis crearen quatre camps de concentració. Els presoners (de
primer presoners polonesos i russos, però des de 1941 sobretot jueus) podien ser
destinats a les cambres de gas de Birkenau, a l’explotació del treball esclau amb la
complicitat de la indústria alemanya, o servir com a conillets d’índies per a experiències
mèdiques. Hom coneix amb detall la instal·lació i el funcionament d'Auschwitz a través
de la descripció que en féu un dels seus caps, Rudolf Höss. Hi moriren assassinades
probablement més de 2 milions de persones, i de fam, malalties, maltractaments i sàdics
experiments científics unes 500.000 persones.
63.
64.
65.
66.
67.
68. El tren sempre compleix amb el seu horari, i això és una tortura i un suplici. Mai arriba tard,
mai el toca una bomba. (Un pres del camp de concentració de Westerbork, Holanda).
69.
70.
71.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
79.
80.
81.
82. En el judici de Nüremberg Rudolf Höss va justificar les seves accions dient que
només feia que complir ordres.
“Per voluntat del Reichsführer de les SS [Heinrich Himmler], Auschwitz es va
convertir en la major instal·lació d'extermini d'éssers humans de tots els temps.
Que fos necessari o no aquest extermini en massa dels jueus, a mi no em
corresponia posar-ho en dubte, quedava fora de les meves atribucions. Si el
mateix Führer havia ordenat la solució final del problema jueu, no corresponia a
un nacionalsocialista de tota la vida com jo, i molt menys a un Führer de les SS,
posar-ho en dubte”.
Rudolf Höss
83. MAUTHAUSEN
Localitat de l'Alta Àustria (Àustria), a la confluència del
Danubi i l'Enns. Del 1939 al 1945 hi hagué un camp de
concentració nazi, on foren internats, entre altres,
republicans espanyols procedents de l'exili. Contenia uns
85.000 presoners. Les fonts esmenten que foren
exterminats entre 120.000 i 320.000 persones.
84.
85.
86. DACHAU
Ciutat de Baviera, Alemanya, situada a la vora de l'Amper, al nord-oest
de Munic. La població s'agrupà al voltant del castell, propietat dels
senyors de Scheyern, vers el s. XI. L'any 1391 obtingué el dret de
mercat. Fou un petit centre comercial fins al s. XX; rebé l'estatut de
ciutat l'any 1934. El règim hitlerià hi establí un camp de concentració,
on, del 1933 al 1945, moriren més de 70.000 persones.
87.
88. BUCHENWALD
Localitat de Turíngia, prop de Weimar, Alemanya, on hi hagué un
dels camps de concentració nazis més importants. Creat l'any 1936
per a detinguts polítics. Durant la Segona Guerra Mundial
esdevingué un lloc d'extermini sistemàtic de polonesos i jueus.
L'any 1944 hi havia prop de 100.000 presoners. Després fou
utilitzat, entre 1945-1950, per l'administració militar soviètica com
a camp d'internament. Probablement moriren unes 60 mil
persones.
101. No totes les víctimes eren jueves, però si tots els jueus eren víctimes
(Elie Wiesel).
XIFRES DE LA MASSACRE NAZI:
Aproximadament 6 milions de jueus morts. El 60% eren
polonesos.
4 milions de presoners de guerra de l’antiga Unió Soviètica.
1 milió i mig de dissidents polítics.
Entre 200 i 800 mil gitanos.
300 mil minusvàlids i 250 mil homosexuals morts.
103. LA GUERRA DE VIETNAM o SEGONA GUERRA D’INDOXINA (1958-1975)
Entre el 1961 i el 1975 foren morts o ferits a prop de 7 milions i mig
vietnamites; els nord-amèricans tingueren 46 mil baixes i 300 mil ferits, i hi
esmerçaren uns 140 bilions de dòlars.
Greus danys medioambientals i humans causats per l’armes químiques,
especialment l’agent taronja amb efectes realment devastadors (provocà milers
d’avortaments, esterilitat i naixements amb malformacions).
104. HOLOCAUST DE CAMBODJA 1976-1979
Durant el període dels khmers roigs de Pol Pot hi hagué empresonaments, tortures i
execucions massives; es calcula més de dos milions de morts.
105. HOLOCAUST DEL CONGO
És el conflicte que té més víctimes des de la Segona Guerra Mundial. Més
de 5 milions de persones mortes des de 1998.
106. HOLOCAUST DE
KOSOVO
El conflicte es desenvolupa
entre el 1996-2000.
S’estima més de
850 mil albanokosovars
desplaçats.
Més de 12 mil morts, però resta
lluny de les 500 mil persones
desaparegudes.
107. HOLOCAUST A IRAQ 2003-2008
Més de 650 mil iraquians morts.
Al voltant de 2 milions de refugiats.
2 terços de la població no tenen accés a l’aigua potable.
La meitat de la població en edat laboral no té treball.
8 milions de persones necessiten ajuda per tal de sobreviure.
108. Per construir la pau... no
podem girar l’esquena a la
realitat.
Els fets no deixen d’existir
pel sol fet d’ignorar-los.
109. Res del que és humà m’és aliè, tot el que és humà em toca.
112. CRÈDITS I BIBLIOGRAFIA
Monument en memòria de la Xoà a Miami Beach, Florida (USA), obra de l’escultor Kennet Treister.
Caricatures d’Arthur Szyk.
Pintures de Marc Chagall: America Windows, 1977. Museu d’Art de Xicago; El jueu.
Dibuix de Bruno Schulz.
Litografia respecte als pogroms de Kishinev.
Litografia del Grito (versions).
Pintures i dibuixos de Felix Nussbaum: Tri i La mort triomfant.
Pintura de Julius Cohen, Deportació.
Dibuix de Terezin, La deportació dels nins.
Fotografies del camp d’Auschwitz cedides per Eva Navarro (Departament de filosofia de l’IES Berenguer
d’Anoia).
Altres fotografies lliures de copyright i arxius Wikimedia Commons: Museu de l’Holocaust; Buchenwald,
Dachau, la Nit dels vidres trencats, Estació de Berlín, diversos conflictes armats.
Dibuix del Petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.
Fotografies de Joan Guerrero i de Francesc Melcion extretes del llibre Els ulls i la paraula. Barcelona:
2006.
Llibres consultats:
Jean-François Forges (2006): Educar contra Auschwitz. Historia y memoria. Barcelona.
Raul Hilberg (2005): La destrucción de los judíos europeos. Madrid.
Claude Lanzmann (2011): La liebre de la Patagonia. Barcelona.
Léon Poliakov (2011): Breviario del odio. Barcelona.
Elie Wiesel (2009): La triologia de la nit. La nit-L’alba-El dia. Barcelona.
Text i elaboració de les diapositives: Martí Àvila i Serra.
