2. DEFINICIÓ Estil que sorgeix a finals del segle XIX, té el seu origen a la música profana de les worksongs (cançons que els esclaus cantaven mentre realitzaven el seu treball a les plantacions de cotó), les balades i d’altres músiques de caràcter popular. Les seves peces s’acostumen a estructurar en 12 compassos, conten fragments improvisats i s’acompanyen amb algun instrument, que a més pot interpretar algun solo.
3. El blues ha evolucionat, per una banda, a partir d'una música vocal sense acompanyament, interpretada pels treballadors negres pobres ; per l'altra, una gran varietat de subgèneres i estils, amb varietats regionals al llarg de tot Estats Units i, posteriorment, d'Europa i Àfrica. Les estructures musicals i els estils que estan considerats avui dia com el blues, així com en la música country moderna, van néixer en les mateixes regions del sud dels Estats Units durant el segle XIX. Es poden trobar enregistraments de blues i de country que es remunten als anys vint, període en el qual la indústria discogràfica va crear categories de màrqueting anomenades «música racial» i «música hillbilly» per vendre cançons als negres i als blancs, respectivament. En aquell període, no existia una distinció musical clara entre els gèneres blues i country, excepte per la raça de l'intèrpret i fins i tot en determinades ocasions aquest detall solia estar documentat incorrectament per les companyies discogràfiques ORÍGENS Clica la imatge per veure el video
4. ESTILS Blues del Delta: És un dels primers tipus de música blues. Es va originar a la regió del Delta, situat a prop de Nova Orleans. Blues clàssic femení: Correspon a un gènere musical de blues desenvolupat entre 1.920 i 1.929 a Estats Units, sent el període de 1.923 a 1.925 en el qual va obtenir el seu major reconeixement. Blues de Chicago: És una forma de blues música que es va desenvolupar a Chicago, Illinois, en prendre la guitarra acústica de base i harmònica obtinguda a partir de blues del Delta. Rhythm & blues: És un terme musical producte del màrqueting. Va ser definit com una mescla de jazz, gospel i blues. Blues rock: Combina elements del blues i del rock and roll, emfatitzant en la utilització de la guitarra elèctrica.
6. ANÈCDOTES La llegenda de Robert Johnson es va convertir gràcies a un pacte amb Satanàs en el millor guitarrista de blues de tots els temps, i només va haver d'oferir la seva ànima en una cruïlla de camins i a canvi d'aquest favor, gaudiria del millor blues mai tocat en 8 anys.
7. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS Estructura: 12 compassos (Tònica, subdominant, tònica, tònica, subdominant, subdominant, tònica, tònica, dominant, subdominant i tònica) Acords: (Clica per veure els acords en imatges) Escala: primera (1 ª) tercer menor (3 ª. m) quart (4 ª.) cinquè disminuït (5 ª.) o cinquè bemoll (5 ª. b) cinquè (5 ª.) setè menor (7 ª. m) vuitè (8 ª.) Instruments: Harmònica, Guitarra, Piano, Baix, Percussions, etc. Escoltar amb noteflight clicant a la imatge (has de registrar-te )
9. Està cantada pel mateix autor i es pot escoltar la resposta de l’acompanyament d’una guitarra electrica, piano i altres… Totes les estrofes tenen compassos de 12.
10. CONCLUSIONS Hem après que el blues té molts estils diferents i molts cantants i músics que van dedicar tota la seva vida al blues. Els seus orígens són molt interessants. La cançons encara que sigui una lletra trista el ritme és força animat. Els músics o cantants que hem treballat, hem descobert que alguns s’han dedicat tota la seva vida al blues però altres també han canviat d’estil. El blues és un dels precedents del jazz, i hem observat que el ritme del jazz és força semblant al del blues.
