II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
Teories evolutives
1. Què és?
Podem definir-la com el conjunt de
transformacions, graduals i progressives, que han
sofert els éssers vius a partir d’un origen comú.
2. El món va ser creat en 6 dies i té
Teories pre-evolutives: una antiguitat de 6000 anys
Déu creà les espècies tal com són
Teoria Fixista o fixisme: té la seva base en la ara, no han canviat.
lectura literal de les Sagrades Escriptures.
Considerava que les espècies eren immutables,
invariables i que van ser creades, tal qual des
de el principi dels temps.
Teoria Catastrofista: continua tenint la seva
base en la lectura literal de les Sagrades
Escriptures, però en aquest cas justifiquen el
gran nombre de fòssils que s’anaven trobant,
amb les catàstrofes que explica la Bíblia com
“El diluvi Universal”
Un dels seus defensors va ser Georges Cuvier
1769-1832
3. Teories evolutives:
A finals del segle XVII, i al llarg del segle XIX comencen a
aparèixer NOVES TEORIES, però ara, es basaran en la idea que
els éssers vius poden transformar-se, poden canviar, al llarg
del temps són les TEORIES EVOLUTIVES.
Jean Baptiste Lamarck, Charles Darwin i Alfred Wallace són tres
científics que van defensar la idea de l’evolucionisme en aquesta
època.
4. Lamarck ( 1744-1829 ) i la teoria dels caràcters adquirits:
Principis en què es basa:
1) El medi ambient és canviant.
2) Els éssers vius s’adapten a aquests canvis.
3) Llei de l’ús desús dels òrgans: els canvis en l’ambient
creen necessitats en els organismes per tal d’adaptar-se a
les noves condicions.
4) Els òrgans més utilitzats es desenvolupen més i els que no
s’atrofien fins desaparèixer.
5) Tendència al perfeccionament: Hi ha una intenció a
aconseguir un objectiu concret dels éssers vius.
6) Herència dels caràcters adquirits: com a conseqüència els
òrgans o característiques més desenvolupades al llarg de la
vida d’un organisme, passen a les generacions següents.
5. Com explica Lamarck la seva teoria?
Lamarck imaginava que les girafes eren descendents d’un avantpassat semblant als antílops.
En successius períodes d’escassetat d’aliments, es veien obligades a menjar fulles dels arbres.
Com a conseqüència, tendien a esforçar-se per allargar el seu coll i arribar a les fulles més altes. Això
provocava que desenvolupessin un coll més llarg ( ús, desús d’un òrgan ).
Aquesta característica adquirida al llarg de la vida d’un individu, passava a la descendència
( herència dels caràcters adquirits ). Després de moltes generacions tenim les girafes actuals.
6. Però és certa aquesta teoria?
Principis en què es basa: Raons per les quals va ser refutada:
1) El medi ambient és canviant. 1) Lamarck no disposava de proves, ni demostracions
que poguessin recolzar la seva teoria.
2) Els éssers vius s’adapten a aquests canvis.
2) G. Cuvier tenia una gran influència en aquesta
3) Llei de l’ús desús dels òrgans: els canvis
època i no era evolucionista.
en l’ambient creen necessitats en els
organismes per tal d’adaptar-se a les noves 3) No pot explicar,la tendència al perfeccionament,
condicions. per exemple un organisme no pot canviar el seu
color per molt que s’ho proposi.
4) Els òrgans més utilitzats es desenvolupen
més i els que no s’atrofien fins desaparèixer. 4) Però sobre tot el principi en què es basa,
l’herència dels caràcters adquirits, no la va
5) Tendència al perfeccionament: Hi ha una
poder demostrar i avui sabem que els caràcters
intenció a aconseguir un objectiu concret
adquirits no s’hereten. Ex. El braç del ferrer
dels éssers vius.
6) Herència dels caràcters adquirits: com a
conseqüència els òrgans o característiques
més desenvolupades al llarg de la vida d’un
organisme, passen a les generacions
següents.
7. La teoria de Lamarck va ser molt acceptada
però…
... es va equivocar al creure que els caràcters
adquirits al llarg de la vida d’un individu eren
heretables:
-Avui sabem que:
-Són característiques produïdes per l’ambient,
no pels GENS per tant NO PODEN
HERETAR- SE
La musculatura que desenvolupen
-NOMÉS s’hereten aquelles característiques els atletes és un caràcter adquirit
però... Contràriament al que
determinades pels GENS que estiguin en els pensava Lamarck no es pot
GÀMETES HERETAR.
Ex. Els canvis produïts per una operació de
cirurgia estètica no passen als fills.
8. El Darwinisme:” L’origen de les espècies per mitjà de la
selecció natural”
Charles Darwin 1809-1882 Alfred Wallace 1823-1913
Ch. Darwin i A. Wallace van arribar
a les mateixes conclusions,
després d’anys d’observació, però
per separat.
El 1859 va presentar conjuntament
un article en el qual proposaven la
selecció natural com a
mecanisme responsable de
l’evolució de les espècies.
A dia d’avui s’accepta la seva
teoria com a vàlida, però amb
modificacions lògiques que
incorporen nous coneixements
com la GENÈTICA.
9. Charles Darwin...
Va ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme
que expliqués com té lloc l’evolució.
La història de les seva TEORIA es va començar a gestar el
1831 quan va salpar a bord del Beagle, en un viatge al voltant
del món i que hauria de durar 5 anys.
Malgrat tot, encara haurien de passar 23 anys més abans de
” Sobre
decidir-se a publicar les seves idees en el llibre
l’origen de les espècies mitjançant la selecció
natural “ i en part ho va fer quan A. WALLACE li envià les
seves conclusions sobre l’evolució. Les mateixes tot i que no es
coneixien.
Aquest llibre, probablement, sigui el més influent sobre el
pensament a partir del segle XIX, ja que canviarà radicalment el
concepte que tenim de la vida i de nosaltres mateixos.
Darwin després d’aquest viatge, MAI va tornar a sortir
d’Anglaterra.
10. El viatge en el Beagle...
Canàries, Malvines, Brasil, Argentina, Chile, Galàpagos, Tahití, Nova Zelanda, Illes
Maurici, Sud Africa....
11. Darwin era un gran observador, i sembla, que durant la seva visita a les Galàpagos el va cridar
l’atenció la gran diversitat d’ocells i les petites DIFERÈNCIES existents entre els PINSANS de les
diferents illes. 13 ESPÈCIES
Va veure que aquestes diferències podien estar relacionades amb el fet que cadascuna de les
espècies vivia en un MEDI NATURAL diferent, determinat per la forma d’alimentar-se.
12. Les illes estaven relativament lluny les unes
de les altres, i a cada illa hi vivia una
espècie diferent, però semblava clar que
totes tenien un AVANTPASSAT COMÚ.
13. El Darwinisme: Evolució de les espècies per selecció natural
Principis en què es basa:
La majoria d’espècies tenen més descendents dels que arriben a l’edat adulta.
Els recursos ( aliment, llum, aigua, espai... ) més tard o més d’hora, seran LIMITATS., moment en què es
dóna una lluita per la supervivència.
L’ambient a la Terra és canviant.
En les poblacions d’una espècie determinada no tots els individus són iguals, hi ha VARIABILITAT.
Quant les condicions ambientals canvien, i els recursos comencen a escassejar, els individus que
presenten alguna diferència que els permeti algun AVANTATGE sobre la resta, tindran més possibilitats
sobreviure,
de:
arribar a l’edat adulta,
Diem que estan més ben
reproduir-se,
ADAPTATS
deixar aquesta característica a la
descendència
Aquest individus han estat SELECCIONATS de forma NATURAL per les condicions
canviants de l’ambient.
14. Com explicaria Darwin la seva teoria?
Les poblacions antigues de girafes devien semblar- se als antílops, però no totes
eren iguals, hi havia per tant, VARIABILITAT. Unes tenien el coll més llarg que les
altres.
En moments de sequera i escassetat d’herbes, aquelles que tenien el coll més llarg,
podien a més, menjar fulles de les branques més altes dels arbres.
Aquestes estaven millor alimentades, tenien més possibilitats d’arribar a l’edat
adulta i reproduir-se. Estaven millor ADAPTADES a les noves condicions.
Amb el pas de generacions, hi haurà més girafes de coll llarg. Aquesta
característica ha estat SELECCIONADA de forma NATURAL per l’ambient.
15. Què no pot explicar Darwin?
Principis en què es basa:
1) La majoria d’espècies tenen més descendents dels que arriben
a l’edat adulta.
2) Els recursos ( aliment, llum, aigua, espai... ) més tard a més
d’hora, seran LIMITATS.
3) L’ambient a la Terra és canviant.
4) En les poblacions d’una espècie determinada no tots els
individus són iguals, hi ha VARIABILITAT. A què és deguda?
5) Quant les condicions ambientals canvien, i els recursos
comencen a escassejar, els individus que presenten alguna
diferència que els permeti algun AVANTATJA sobre la
resta, tindran més possibilitats de: sobreviure, arribar a
l’edat adulta, reproduir-se i transmetre les seves Com es transmeten a la
característiques a la descendència. descendència?
6) Aquests són els organismes millor ADAPTATS,
“dissenyats”, a les noves condicions.
7) Com a conseqüència aquests individus ha estat
SELECCIONATS PER L’AMBIENT.
16. El Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució
Una de les curiositats de la història de la Ciència és el fet que Darwin presenta les seves conclusions
sobre l’evolució de les espècies el 1859 i en la mateixa època, Mendel treballa amb les pesoleres i
arriba a unes conclusions sobre la transmissió dels caràcters. Dues teories, COMPLEMENTÀRIES,
però que haurien d’esperar per ser-ho.
El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel
sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar
una nova empenta a les teories evolutives.
17. El Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució
Principis en què es basa:
1) En les poblacions d’una espècie determinada no tots els individus són iguals, hi
ha VARIABILITAT. Aquesta variabilitat és deguda a les MUTACIONS, que es
produeixen a l’atzar.
2) La majoria d’espècies tenen més descendents dels que arriben a l’edat adulta.
Quan els recursos són limitats, es dóna una lluita per la supervivència.
3) Com què hi ha variabilitat, la natura actua SELECCIONANT els individus més
ben ADAPTATS, es a dir, els que en condicions desfavorables tenen algun tipus
d’avantatge sobre els altres.
4) Aquests individus viuen més temps, tenen més descendents, al quals
transmeten, segons les LLEIS DE MENDEL, les característiques que els
confereix avantatge.
5) Aquests canvis progressius s’acumulen generació rere generació accentuant les
diferències i originant noves varietats, espècies...
18. Com explicaria el neodarwinisme el cas de les girafes?
Les poblacions antigues de girafes devien semblar- se als antílops, però no totes
eren iguals, hi havia per tant, VARIABILITAT. Això és possible a les MUTACIONS,
que originen variacions a l’atzar.
En moments de sequera i escassetat d’herbes, aquelles que tenien el coll més llarg,
podien a més, menjar fulles de les branques més altes dels arbres.
Aquestes estaven millor alimentades, tenien més possibilitats d’arribar a l’edat
adulta i reproduir-se. Estaven millor ADAPTADES a les noves condicions.
Amb el pas de generacions, hi haurà més girafes de coll llarg. Aquesta
característica ha estat SELECCIONADA de forma NATURAL per l’ambient.
La característica coll llarg, es transmet a les següents generacions ja que ve
determinada pels GENS que es troben als CROMOSOMES dels gàmetes.