2. Evolució de les ciutats
Les ciutats de l’antiguitat.
Ciutats de l’antiguitat (3000 aC.)
Sorgeixen a Egipte i Mesopotàmia.
Amb muralles i edificis públics.
Ciutats gregues:
Destacaven Esparta i Atenes.
Fins el s. V, creixement al voltant de:
L’Àgora.
L'Acròpoli.
A partir del s. V, plànol hipodàmic
(ortogonal o de quadrícula).
Ciutats romanes:
Ciutat principal: Roma.
Plànol hipodàmic: campaments militars
Carrers principals:
Cardo màximus, en direcció nord sud.
Decumanus màximus: en direcció est oest.
Fòrum: es trobava a la cruïlla dels dos
anteriors.
Elements de les ciutats romanes:
canalitzacions d’aigua, banys públics,
ponts, amfiteatres,...
3. Evolució de les ciutats
Les ciutats de l’edat mitjana i l’edat moderna.
Caiguda de l’Imperi romà (476) crisi
del món urbà; segle XII ressorgiment.
Ciutats medievals (segles V-XV):
Envoltades d’una muralla.
Plànol irregular, amb carrers estrets i
sinuosos.
Al centre s’ubicaven els edificis més
importants: catedral, esglésies, castell.
Nuclis comercials on residien artesans
(gremis, agrupats per carrers) i la
naixent burgesia.
Ciutats de l’edat moderna (segles XVI-
XVIII):
Embelliment i millora de les ciutats
(l’home és el centre de l’Univers).
Plànol regular i radio cèntric (formes
geomètriques).
Construcció de grans palaus amb jardins
i esglésies i monuments que
flanquejaven àmplies avingudes.
Fundació de noves ciutats al voltant de
residències reials d’estiu (Versalles o
Aranjuez) i en territoris deshabitats amb
l’objectiu de poblar-los: ciutats colonials.
4. Evolució de les ciutats
Les ciutats industrials.
La ciutat ha d’acollir noves construccions:
fàbriques, estacions de ferrocarril,
magatzems ...
La industrialització provocà un
creixement extraordinari de les ciutats
(èxode rural).
Enderrocament de les antigues muralles
per possibilitar l’extensió.
Dos tipus de barris:
Barris obrers.
Barris burgesos: eixamples, plànol regular.
Obres per fer arribar aigua, gas i
electricitat, construcció de clavegueres i
introducció de tramvies i primeres línies
de metro.
5. Les ciutats europees
Les ciutats de la Unió Europea.
Actualment, prop del 80% de la població de la UE és urbana.
Majoria de la població viu en ciutats de mida petita i mitjana.
Les més populoses són Londres i París.
A partir de la segona meitat del segle XX, gran creixement de la perifèria: poblament
difús.
Dos grans subsistemes urbans: el nucli tradicional (des d’Anglaterra fins el nord
d’Itàlia) i l’arc mediterrani emergent (des de l’est d’Andalusia fins el nord d’Itàlia)
7. Evolució històrica de les ciutats
espanyoles i catalanes.
Les primeres ciutats.
Fenicis: assentaments amb funció
comercial a algunes zones costaneres
d’Andalusia (és l’origen de Cadis o Màlaga).
Altres pobles van crear petites ciutats: grecs
(Empúries) i cartaginesos (Cartagena).
Amb els romans es produeix el
desenvolupament urbà més important de
l’antiguitat a la península: Tàrraco, Caesar
Augusta,…
Les ciutats de l’edat mitjana.
Any 711: els àrabs envaeixen la península.
La ciutat musulmana:
Medina
Barris perifèrics o ravals.
Còrdova o Sevilla.
D’altra banda, el centre de moltes ciutats
conserven elements del seu passat cristià.
8. Evolució de les ciutats
Les ciutats del segle XIX.
La industrialització fa que s’acceleri el creixement urbà.
Preocupació per millorar les ciutats. Dos projectes urbanístics ho demostren:
L’eixample de Barcelona i la Ciutat lineal a Madrid.
9. Evolució de les ciutats
Les ciutats actuals.
A partir de la segona meitat del segle XX: intensificació del creixement urbà.
Dècada dels cinquanta i seixanta: construcció de extenses barriades obreres a la
perifèria. Apareixen també nuclis de barraquisme.
Les indústries es van concentrant en polígons industrials.
Darreres dècades: creixement dels nuclis de la perifèria (conjunts residencials,
parcs empresarials, grans centres comercials i de lleure a les vies d’accés a la
ciutat).
