Descripció de les parts més importants de la literatura medieval catalana

1. LITERATURA MEDIEVAL
CATALANA
Montse Ciberta

2. ÍNDEX
● Literatura medieval dels segles XIII i XIV
➢ Inicis de la literatura catalana
➢ Ramon Llull
➢ Les cròniques
➢ Bernat Metge
● Literatura del segle XV
➢ La novel·la cavalleresca vs la novel·la de
cavalleries
➢ Tirant lo blanc
➢ Curial e Güelfa

3. LITERATURA MEDIEVAL DELS
SEGLES XIII I XIV

4. ÍNDEX
1. Inicis de la literatura
2. Ramon Llull
3. Les Cròniques
4. Bernat Metge

5. INICIS (S.XIII-XIV)
● A partir del s. VIII, el català es forma com a llengua
oral i escrita a partir dels XI-XII (textos jurídics i
religiosos).
● A partir del s. XIII es produeix el naixement de la
literatura medieval catalana.
● Entre XIII i XIV es desenvolupa la prosa amb
intencions i temes molt variats.
● La poesia en aquesta època és conreada en occità
ja que la literatura en occità anomenada literatura
trobadoresca té gran prestigi (trobadors - joglars).

6. RAMON LLULL
● Va escriure una gran quantitat de llibres en català,
llatí i àrab (no se’n conserva cap), dels quals se
n’han conservat gairebé 250. Aquesta àmplia
producció recull novel·la, llibres didàctics, tractats de
filosofia, llibres religiosos, etc.
● En el camp literari cal destacar:
➢ Llibre de les meravelles
➢ Llibre de les bèsties)
➢ Blanquerna
➢ Llibre de l’orde de cavalleria

7. RAMON LLULL
● Pretèn convèncer els infidels (musulmans) que la
religió cristiana és la millor.
● Un mètode infalible --> l’Art
● És considerat el creador de la llengua literària en
català ja que va ser el primer en escriure en català
literari i es va haver d'inventar conceptes i paraules.

8. LES CRÒNIQUES
● N’hi ha quatre: El llibre dels fets de Jaume I, les
cròniques de Ramon Muntaner, de Bernat Desclot i
de Pere el Cerimoniós.
● Escrites en XIII i XIV
● Aquestes cròniques foren escrites a instàncies de
la monarquia i tenen una clara intenció
propagandística.
● Les cròniques són extenses narracions en prosa
dels fets històrics de caràcter bèl·lic més
importants per ser escoltades en públic.

9. BERNAT METGE
● Gaudia de certs privilegis fins que va ser acusat de
la mort del rei en circumstàncies poc clares.
Després de l’estada a la presó, va escriure Lo somni
amb la qual pretenia convèncer tothom de la seva
innocència.
● Lo somni narra el viatge que, en somnis, fa l’autor a
l’altre món.
● L’obra presenta trets humanístics italitants com els
diàlegs entre personatges, la referència a autors
clàssics (Virgili…) i l’elegància estilística de la prosa.
● Influència de la cancelleria reial.

10. LITERATURA MEDIEVAL DEL
SEGLE XV

11. ÍNDEX
● Inici de la novel·la cavalleresca
● Novel·la cavalleresca vs. novel·la
de cavalleries
● Tirant lo blanc
● Curial e Güelfa

12. INICIS DE LA NOVEL·LA
● La novel·la cavalleresca apareix en un moment
en què la vida real està plena de cavallers i, com
que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot
per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a
qualsevol persona que llegeixi (o escolti com
llegeixen) un llibre d'aquest tipus.
● La novel·la cavalleresca tindrà com a model les
cròniques històriques, com la del rei Jaume I o la
de Ramon Muntaner.

13. INICIS DE LA NOVEL·LA
● La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com
una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir
el que passa al segle XV.
● A partir d'aquí, però, es produirà un procés
d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i
la vida real: els cavallers llegeixen novel·les
cavalleresques i volen actuar cada dia com els
seus herois. I els herois de la ficció actuen com ho
fan els cavallers autèntics.

14. NOVEL·LA CAVALLERESCA VS.
NOVEL·LA DE CAVALLERIES
NOVEL·LA NOVEL·LA DE
CAVALLERESCA CAVALLERIES
● Herois amb força però ● Herois amb força sobre
humana humana
● Enemics reals (cavallers, ● Enemics fabulosos
gossos...) (gegants, dracs...)
● Espais localitzables ● Espais fantàstics i
desconeguts
● Temps concret i real
● Temps irreal
● Absència d'elements
fantàstics
● Elements fantàstics (anells
màgics...)
● Estats d'ànim (pena,
malaltia, passió...)
● Absència d'estats d'ànim

15. TIRANT LO BLANC DE JOANOT
MARTORELL
● Novel·la cavalleresca que narra les aventures
d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al
servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec del
setge turc.
● Aquesta història s'explica en quatre parts:
➢ Tirant a Anglaterra
➢ Tirant a Sicília i Rodes
➢ Tirant a l'Imperi grec
➢ Tirant al nord d'Àfrica

16. TIRANT LO BLANC
CARACTERÍSTIQUES
● La voluntat de reflectir la realitat condiciona el
tractament dels personatges i el decurs de la
narració
● Els personatges evolucionen psicològicament.
● El marc geogràfic és conegut.
● Tirant és un cavaller fort i valent que supera els
problemes que se li presenten amb força física,
però sobretot amb l'ús de la intel.ligència. És un
personatge humà: es troba malament,
emmalalteix, s'equivoca, s'enamora... No hi ha
intervenció d'elements irreals.

17. TIRANT LO BLANC
CARACTERÍSTIQUES
● To irònic a la novel.la i també hi és present l'humor.
● Presència de l'amor, forta càrrega sensual.
● L'acció se centra en la vida quotidiana, en les
intrigues amorososes, i en els episodis bèl.lics.
● La novel.la combina dos estils, un de solemne i
culte, i un altre de col.loquial i directe, ple
d'expressions familiars.

18. CURIAL E GÜELFA
● Autor anònim
● Es divideix en tres llibres:
(1)Narra la joventut de Curial i com es forma
com a cavaller
(2)Es dedica a fer de cavaller errant (torneig de
Melú, Laquesis...)
(3)Explica el captiveri de Curial a Terra santa i el
retorn a Montferrat.Autor anònim

19. CURIAL E GÜELFA
● L'obra es mou entre els fets de cavalleria (torneigs,
batalles) i episodis amorosos i eròtics (Curial i
Güelfa, Curial i Laquesis, Curial i Càmar).
● Estil: poc carregat, amb un equilibri en les
descripcions i els diàlegs dels personatges.