1. Postadolescència:
mites i paradoxes.
Resum extret del XXVII seminari interdisciplinari
realitzat a l’octubre/novembre 2008
Caixa Fòrum
Àmbit Maria Corral
Centre López Vicuña setembre 2009

2. • El postadolescent en el context actual en el
que viu té com a característica “la incertesa”.
• Avui s’és jove en un entorn incert.

3. Els joves:
Postadolescència o
adultesa emergent

4. Tipus de joves :
• 1. Joves postadolescents (allarguen la formació
mentre els adults decideixen).
• 2. Joves adults (són els que treballen).
La joventut actual té més oportunitats però és
més dificultós el procés de transició a la vida
adulta.
Els joves es converteixen en ciutadans NO quan
són majors d’edat SINÓ quan són capaços de
posar en pràctica els seus drets.

5. Discursos socials de la joventut
1. Discurs generacional:
Sempre que es parla dels joves s’acaba amb formulacions negatives (no participen, no són
responsables, no s'associen....). Aquest negativisme no és més que un reflex de les preocupacions
dels adults.
2. Discurs culpabilitzador:
Es comenta que la joventut en risc és joventut problema (els joves creen problemes quan
beuen, quan prenen drogues...).
3. Discurs normalitzador:
Els joves es comporten segons ho fan els seus grans (si beuen és que ho fan els pares).
4. Discurs comprensiu/defensiu:
La joventut sí que s’implica, però ho fa de forma diferent.
5. Discurs utopista/joventista:
Els joves són els salvadors del món.
SEGONS EL MOMENT EN QUÈ VIVIM PREDOMINA UN DISCURS O UN ALTRE, PERÒ CAP ÉS LA REALITAT.

6. Què és la joventut?
• És una condició social amb límits imprecisos.
• No hi ha joventut, hi ha joves amb gran heterogeneïtat però
entre ells es reconeixen com “joves” ja que tenen estils de
vida molt semblants.
• Apareix “Reversibilitat i Transitorietat” en els processos
lligats a l’emancipació (ara se’n va de casa i torna, treballa i
ho deixa, estudia i ho deixa) són situacions transitòries.
• L’objectiu principal NO és que s’emancipin, com
abans, SINÓ que siguin persones autònomes (si
s’emancipen aviat molts tornen perquè no son prou
autònoms).
CAL BUSCAR LES COMPETÈNCIES NECESSÀRIES PER CREAR
PERSONES AUTÒNOMES.

7. Característiques
psicobiològiques dels
postadolescents

8. Per què tenim adolescents tardans?
• Avui trobem adolescents tardans
que tenen immaduresa prefrontal.
• És fonamental per a la maduració del
postadolescent l’assoliment d'identitat.
• És fonamental per a la maduració de l’adultesa
l’assoliment d’autoestima.
• Estem en una societat que alenteix el procés
de transició a l’adultesa, alenteix la identitat i
per tant la maduració.

9. Procés per aconseguir una bona
maduració a l’adultesa
• Identitat qui sóc jo? què vull de mi?
• Autoconcepte com sóc?
• Autoestima m’agrado?

10. Procés per aconseguir una bona
maduració a la postadolescència
• A partir d’una identitat prestada (dels pares, germà gran, mestre...)
• Crisi d’identitat (és necessària aquesta crisi, serà l’inici de la
maduresa)
• Fase de moratòria (fase d’espera, el problema
és que a vegades s’allarga massa)
• Assoliment de la identitat. Aquí “ja ha de decidir” (aquesta identitat
es va assolint al llarg de la nostra vida fins que arribem a la identitat
d’adult i passem a l'autoconcepte i l’autoestima, que són processos
molt més ràpids)

11. Canvis que fan més complexa la
transició a la vida adulta
• Prolongació període de formació.
• Precarietat d’ocupació.
• La millora en la relació pares – fills.
• La valoració de l’afectivitat familiar.
• Menor control per part dels adults.
• Una vida més confortable.
• Retard en el compromís afectiu.

12. Drets i deures dels
postadolescents

13. Definicions:
• DRET és un bé, un objecte de desig
primari, prioritari, universal, transcendental i s’ha de
garantir a tothom.
• DEURE és un compromís per garantir els drets.
Entre dret i deure ha d’haver un equilibri que a vegades
ens demana creativitat.
“El dret d’educació comporta el deure d'esforçar-se”
“El dret a sanitat comporta el deure de cuidar-se”

14. Educar en responsabilitat
• No podem parlar de drets i deures sense parlar
de responsabilitat.
• S’ha d’educar en responsabilitat i s'aprèn exercint
la responsabilitat.
• S’ha d’educar en una comunitat enraonadora
(comunitat que raona). Raó moral.
• La consciència moral s’educa.
• La insatisfacció és bona, és un símptoma de
creixement. HEM DE DONAR EINES PER A LA SEVA
GESTIÓ.

15. Responsables per què?
• Per tenir una vida bona amb uns drets i deures
garantits. Aquests drets i deures poden ser
dinàmics i a vegades s’han de replantejar.
• Només farem responsables els joves si els
donem raons de per què han de participar.

16. Postadolescent com a
reflex del món adult

17. L’adult i el postadolescent
• La generació actual s’anomena “la generació del desig”, els
postadolescents d’avui són fruit d’un projecte programat o no, però
sí desitjat. Ells han nascut perquè ho van voler els pares.
• Els postadolescents d’avui són una decisió nostra, ells no van
demanar existir. “Existir no es un acte de llibertat, és un do que
se’ns ha donat. La llibertat està en assumir la realitat que ens toca
viure”.
• Els postadolescents NO volen ser adults perquè NO els agrada els
adults.
• El postadolescent veu un món adult on regna el desamor i falta
harmonia, tant en la vida familiar, com en la laboral i social.
• En la societat actual recau en l’adult la responsabilitat dels fills i dels
pares (viuen més anys) és un deure, això és difícil de portar a terme
i el resultat és un adult poc entusiasmat i per tant no entusiasma
l’adolescent.

18. Donar pas a les noves generacions
• S’ha de saber escoltar i saber interpretar per
descobrir allò nou i renovador que comporta
cada generació.
• Cada cop l'escletxa entre una generació i altra
és més gran. Cal donar pas als postadolescents
o a les noves generacions.

19. Propostes pels adults
• Incrementar el silenci i escoltar-nos nosaltres mateixos.
• Recuperar la família extensa.
• Potenciar la proliferació de grups socials (els postadolescents han
de veure com ens comprometem els adults).
• Recuperar la unicitat entre amor i raó.
• Incrementar l’esperança de futur.
• Incrementar els espais intergeneracionals.
• Incrementar l’espiritualitat (tot allò que abasta més que allò
material)
• Donar força, energia i entusiasme a les noves generacions.
• Viure els deures de l’adult des de la llibertat i l’alegria.
“MÉS QUE DONAR COSES HEM DE TREURE ALLÒ QUE SOBRA”

20. El compromís i
l’educació en valors

21. Què vol dir compromís?
• Em comprometo quan dic que sí i el que faig es veu.
• Participar, escoltar i opinar és positiu. Ajuda a
reflexionar, però això no és compromís ni implicació.
• El jove s’esforça i es compromet si hi ha objectius o rep
una proposta que té “ganxo”.
• S’ha de suscitar la reflexió, acompanyar el jove perquè
pensi i si cal que s’equivoqui i que s’obligui en el
compromís.
• És important que vegin la seva oportunitat en el
compromís.

22. Educació en valors
• Enguany NO eduquem en valors, enguany ens
preocupem pels joves... Si posen ordre, si hi ha
disciplina... això influirà en el comportament.
• Aquest comportament esdevindrà un hàbit.
Aquest hàbit serà més efectiu que qualsevol valor
en PowerPoint.
• El comportament s’ha de convertir en hàbit i és
així com s’educa en valors.
• La millor forma d’educar i que d’aquí es derivi un
valor és partir del propi testimoni, partir del “com
som” i de l’“exemple”.

23. La joventut: El repte
de l’autonomia

24. Com podem potenciar l’autonomia al
postadolescent
1. Potenciant la formació:
- forma cognitiva.
- forma emocional.
- creixement personal.
2. Desenvolupant el talent:
- potenciar la curiositat.
- fomentar l’esperit crític.
- passar de la superficialitat a la profunditat.
3. Potenciant la capacitat emprenedora:
- fugir de la seguretat.
- fomentar la mobilitat.
- rescatar la figura de l’empresari.
4. Potenciant la dimensió social:
- fomentar la participació en l’espai públic.
- fomentar la il·lusió per poder canviar la realitat.

25. Possibles conseqüències d’haver
potenciat l’autonomia
1. Joves més complerts i amb eines més clares
per interactuar amb el món.
2. Joves amb iniciativa i satisfets del que fan.
3. Joves amb coherència entre el que pensen i
el que fan.
4. Joves contens i alegres de la seva existència i
del seu paper en la societat.
5. Joves entusiastes per la construcció del món.

26. Fi