1. L’HORT DEL GIOLA
3R PREMI CATALÀ ESCOLA, AGRICULTURA I
ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA
Presentació del projecte de L’hort del IES Giola,
emmarcat dins el programa d’Escoles Verdes i de
Qualitat i Millora del institut
Claudin Botinas, Ferran
Abril 2015
2. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
2
Abril 2015
ÍNDEX
1. Dades de l’escola 3
2. Dades de contacte de la persona què proposa el projecte 3
3. Descripció del projecte 3
3.1. Objectius 5
3.2. Agents implicats en el projecte 6
3.3. Descripció de les activitats desenvolupades 7
3.4. Recursos per al desenvolupament del projecte 11
3.5. Continguts que es treballen i relació amb les diferents àrees curriculars 12
3.6. Valors què es desenvolupen 13
3.7. Competències bàsiques 13
3.8. Compromís ambiental del projecte 14
4. Pla de comunicació i difusió del projecte 15
5. Avaluació del projecte 15
6. Perspectives de futur 16
7. Annexes 17
Annex 1: CFGM Producció Agropecuària 18
3. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
3
Abril 2015
L’HORT DEL GIOLA
1. Dades de l’escola:
El nostre centre, localitzat al municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), és diu
Institut Giola (nom que fa referència a la riera que passa prop del centre).
L’institut es troba en el C/Tulipa s/n, essent el seu codi postal el 08450. Es tracta d’un
centre públic que es regeix pel pluralisme ideològic i religiós, en un clima de respecte
per les opcions de cadascú. En ell s’hi fomenten tres valors fonamentals: el creixement
personal, la convivència i la sostenibilitat.
Podeu trobar més informació a http://www.institutgiola.cat/ , on s’exposen entre
d’altres aspectes la nostra missió, visió i valors així com la política de qualitat.
2. Dades de contacte de la persona que proposa el projecte:
Nom: Ferran M. Claudin i Botinas.
Telèfon contacte: 938412866 (centre) / 938481498 (casa)
Mail: fclaudin@xtec.cat
Professor de Secundària (especialitat Biologia/Geologia), Llicenciat en Ciències
Geològiques per la UB. Responsable de l’Escola Verda i de l’hort del Giola.
3. Descripció del projecte:
L’actual hort de l’IES Giola es la culminació d’un treball que es va iniciar al llarg del curs
2009-2010. Han sigut 4 anys en els quals s’ha passat d’un mètode d’agricultura
integrada a un mètode d’agricultura ecològica. La missió final del projecte és caminar
vers a conductes sostenibles amb el medi ambient.
Caminar vers la sostenibilitat és un camí llarg, que cal aprendre i valorar al llarg de tot
un procés. Es pretén produir, mitjançant activitats, un canvi en les actituds, valors i
normes del nostre alumnat. Cal incidir en aquest canvi per damunt dels canvis de
continguts i procedimentals. L’experiència ens ha demostrat que per aconseguir un
canvi en els i les alumnes respecte les seves accions davant la natura, el més important
és canviar el seu pòsit de creences, actituds i hàbits davant d’ella. Om pot saber molt
sobre un ecosistema i fins i tot conèixer un munt de tècniques a aplicar en diferents
espècies vegetals i animals, però ocasionar una gran destrucció de la biodiversitat i del
sòl. També cal recordar que el camí a l’infern està empedrat de bones intencions... Molts
hàbits, escudats sota el terme de la tradició, constitueixen autèntiques bombes de
4. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
4
Abril 2015
rellotgeria per la natura (per exemple algunes polítiques de reg salinitzen més el sòl que
afavoreixen una bona praxis hortícola...). Si volem que l’alumnat respecti la natura,
aquesta ha d’entrar i formar part de la seva vida de manera habitual. Han de viure en la
natura per tal de saber, com ho fa la pagesia i que si no es respecta, no tindran de què
viure. Una forma de dur-ho a terme, encara que sigui a petita escala, és la construcció i
manteniment de l’hort.
El curs 2011-2012 vàrem començar amb les i els alumnes de l’Aula Oberta de 2n a
redissenyar tot l’hort. Primer vàrem delimitar els diferents espais: el d’aromàtiques-
planter, el d’horta i l’espai dels arbres-bassa (el verger). Es va procedir a dissenyar a
classe el què volíem fer, com i quan. Tot això va suposar dibuixar l’espai de cultiu, les
rotacions a fer, el sistema de reg i la zona de compostatge. Desprès vàrem procedir a
preparar manualment tot el terreny d’horta i confeccionar l’espai de cultiu mitjançant
bancals ecològics (6 bancals ecològics normals i 2 en parades en crestall). Un cop
realitzada aquesta feina es va procedir situar el compost en els bancals i a plantar les
espècies triades segons les rotacions prèviament dissenyades. Al llarg del curs 2012-
2013, amb l’alumnat de l’optativa de 2n de l’hort ecològic, es van acabar de preparar tots
els bancals, cobrir amb malla antiherbes els camins, i també per primer cop, es va situar
un sistema de reg per degoteig (cintes aquatrack) per tal d’optimitzar l’ús de l’aigua.
Aquesta instal·lació permet actualment regar per degoteig, amb mànega i amb regadora
(depenent de cada cultiu i època de l’any).
Tota la biomassa sobrant de l’anterior hort, així com les herbes adventícies es van
aprofitar per iniciar la pila de compost a l’aire lliure. A la llarga, però, es vol disposar
d’un compostador i d’un vermicompostador de construcció pròpia.
El projecte volia i vol ser per a TOTS i TOTES els alumnes del centre. En un futur
esperem poder oferir-lo a través d’optatives a l’alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t i, a la llarga,
pretenem que formi part del currículum de cada alumne/a. TOTHOM hauria de saber
produir una part dels seus aliments. Allò que els nostres avis i àvies (i algunes mares i
pares) feien bé com a complement (cas de qui no vivia del camp) i que ajudava en el dia
a dia de la casa, bé com a feina en el cas de la pagesia. Pensem que això ha de formar part
del conjunt de coneixements bàsics d’una persona i que a més fomenta el respecte per la
natura i els seus ritmes.
A mig termini també voldríem que els productes produïts en el nostre hort poguessin
ser consumits en el menjador del nostre centre, i fins i tot venuts per tal d’obtenir
ingressos per reposar el material de l’hort. De moment ens conformarem amb fer festes
al final de cada collita on preparem plats amb les espècies recollides... A més, també està
previst practicar altres sistemes de conreu: bancals enlairats (ceràmics), el sistema
d’horts verticals, taules de cultiu (per horts urbans)... L’objectiu és dotar a l’alumnat
d’eines que els permetin trobar solucions a les diferents situacions en les quals es
trobaran.
A més d’aquestes etapes, al llarg d’aquests anys –i donat que el centre es troba ubicat en
un espai encara agrari- el centre va treballar en la possibilitat de poder impartir un nou
cicle formatiu de producció agropecuària. Aquest objectiu ha estat aconseguit i s’ha
pogut iniciar en aquest curs 2014-2015. Amb l’assoliment d’aquest cicle agrari –de
moment de grau mitjà- es tanca la darrera etapa de l’hort, de forma que no tant sols sigui
5. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
5
Abril 2015
una activitat destinada a aprendre a crear i mantenir un hort ecològic, sinó que pugui
esdevenir l’avantsala per a qui hi estigui interessat/da, poder aprendre un ofici: el
d’agricultor/a i ramader/a ecològica, dins el nostre propi centre i seguint la mateixa
ideologia. (Veure Annex 1. CFGM Producció Agropecuària)
Així doncs, pel projecte de l’hort del IES Giola, no es tracta només d’impartir i
practicar nocions d’horticultura, sinó que també, mitjançant la creació del cicle
de producció agropecuària, fomentar el interès i revaloritzar l’ofici de pagès i
pagesa.
CALENDARITZACIÓ ACCIONS ALUMNAT
Des del curs 2008-2008
fins el 2010-2011
Realització de l’hort
convencional
Curs 2011-2012
Redisseny de l’hort a ecològic:
bancals, cultius, rotacions,
sistema de reg, compostatge
Aula oberta de 2n
ESO
Realització de l’hort
Curs 2012-2013
Finalització i adequació de
l’hort
Optativa de 2n ESO
Gestió administrativa pel
CFGM Producció Agropecuària
Equip Directiu i Dept.
Ciències
Experimentals
Curs 2013-2014
Cultivar l’hort Optativa de 2n ESO
Gestió administrativa pel
CFGM Producció Agropecuària
Equip Directiu i Dept.
Ciències
Experimentals
Curs 2014-2015
Cultivar l’hort Optativa de 2n ESO
Inici CFGM Producció
Agropecuària
1r curs de Producció
Agropecuària
Propers cursos
Realització del compostador i
el vermicompostadors
Optativa de 1r, 2n, 3r
i 4rt d’ESO
Realització d’altres sistemes
de conreu. Perfeccionament
del procés productiu.
Consum i venda dels
productes produïts. Creació
d’una cooperativa.
Creixement del CFGM
Producció Agropecuària
2n curs de Producció
Agropecuària
Consoilidació del CFGM
Producció Agropecuària
Dept. Producció
Agropecuària
3.1. Objectius:
6. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
6
Abril 2015
L’hort ecològic de l’IES Giola té com objectiu principal que aquells alumnat que faci
aquesta activitat, aprengui a fer un hort ecològic i a saber plantar, fer créixer i
recol·lectar les espècies hortícoles més importants (faves, pèsols, enciam, escarola,
bledes, tomàquets, carbassons.....), així com conèixer i utilitzar algunes de les plantes
remeieres més comuns i alguns arbres fruiters. Per tant és una activitat que va adreçada
als i a les alumnes del centre Giola, havent-se realitzat des del curs 2008-2009.
En el desenvolupament de la mateixa hem rebut, des de sempre, la col·laboració de
l’Ajuntament de Llinars del Vallès, tant amb ajuts econòmics, com amb la portada-
sortida de materials al centre (recollida de les deixalles no compostables, la col·locació
de terra adobada i llaurat per primer cop de l’espai a utilitzar... etc).
A més de l’objectiu ja esmentat, es pretén aconseguir:
a. Aprendre a mitigar el canvi climàtic gràcies a activitats ecològiques de reciclatge,
compostatge, estalvi energètic, autonomia alimentària sana...
b. Aconseguir que les persones que hi participen coneguin un ofici: el
d’horticultor/a, valorant amb això el treball diari de les persones productores
agrícoles.
c. Aprendre a conèixer les relacions entre el medi ambient, plantes i animals,
protegint i augmentant la biodiversitat (microorganismes en el sòl per l'ús del
compost, insectes per la plantació de plantes aromàtiques)
d. Aplicar en la mesura del possible els coneixements sobre matemàtiques,
geometria, biologia, llenguatge, química, geografia, geologia, religions
comparades, història, etc... a l’hora de la realització de les diferents activitats.
e. Aprendre a treballar en grup, fomentant amb això la cooperació, el diàleg i la
tolerància que es necessiten per aconseguir la sinergia en les accions necessàries.
f. Produir un estat de relaxació i millora de l'estat del sistema nerviós i emocional.
g. Produir una millora en la relació intergeneracional a través d'una activitat
conjunta de persones joves i grans. En aquest sentit volem fomentar la
participació de familiars d’alumnes en el manteniment i confecció del nostre hort.
h. Produir un augment de l'autoestima personal, a través del desenvolupament de
les capacitats pròpies (jo puc, jo sóc capaç) i de pertinença a la comunitat.
i. Conèixer i saber cultivar un mínim de 15 espècies de plantes i espècies
arborícoles.
j. Saber guarir malalties de les plantes amb altres plantes, evitant l’ús de pesticides
i fertilitzants químics sintètics.
k. Evitar, sempre que sigui possible, l’ús de maquinària basada en la utilització de
combustibles fòssils.
3.2. Agents implicats en el projecte (recursos humans i col·laboracions amb
altres entitats):
Recursos humans: En el projecte de l’hort intervenen de forma regular 1 professor
del centre, en aquest cas també encarregat de les escoles verdes, més un professor/a
de suport de classe (pel general prové de les guàrdies del centre) i l’alumnat dels
diferents grups implicats. De forma puntual, el professor encarregat també rep l’ajut
de professorat interessat en l’hort i que tenen temps lliure en un moment donat, així
7. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
7
Abril 2015
com d’alumnes que han sigut sancionats o no tenen classe i prefereixen invertir el
seu temps i esforços dins l’hort.
Aquest curs (2013-2014), s’està valorant la possibilitat de rebre l’ajut d’alumnes que
han sigut sancionats amb expulsions del centre i que prefereixen canviar la sanció
per la seva intervenció dins l’hort, sota la supervisió del professor encarregat del
mateix i l’assistent social de l’ajuntament.
També es reben ajuts puntuals dels familiars alumnes que participen de forma
regular en el projecte de l’hort i que tenen coneixements sobre horticultura. En
aquest cas, la intenció és fomentar l’adquisició de pràctiques sostenibles entre
aquelles persones que regularment es dediquen al conreu de l’hort a casa, millorar
la participació i la cooperació de totes les persones membres de la comunitat
educativa, i reforçar les conductes de solidaritat i pertinença a la comunitat entre
tots i totes les participants.
3.3. Descripció de les activitats desenvolupades:
A. Any 2009-2010: Creació de l’espai destinat a hort. L’habilitació del mateix neix
com a resultat de l’acció conjunta entre l’institut i l’Ajuntament. En aquest curs es
construeix la bassa (entre els i les alumnes de 2n i 1r d’ESO, conjuntament amb
els/les de 1r de Batxillerat i de 4t d’ESO, i l’acció d’una empresa contractada per
acabar d’impermeabilitzar tot el conjunt (veure Figs. 1, 2 i 3). També es preparen els
diferents espais (remeieres-planter, zona plantació i verger-bassa). L’ajuntament,
mitjançant la brigada de jardins, intervé en aquest darrer procés (substituint la terra
existent – amb material de runes de la construcció de l’institut – per terra adobada)
al mateix temps que l’alumnat de l’aula oberta, sota la direcció del responsable
d’escoles verdes.
Fig. 1. Els alumnes cooperant en la col·locació de roques al voltant i a l’interior de la bassa per tal de
millorar l’aspecte i la subjecció de la capa impermeabilitzant.
8. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
8
Abril 2015
Fig 2. La bassa amb els dos nivells plens d’aigua i amb la vegetació triada per tal d’iniciar el funcionament.
Tot el procés va ser supervisat pel Departament de Ciències Experimentals de l’institut.
Fig 3. La bassa en l’actualitat. Hem aconseguit un ecosistema “sostenible” on existeix una elevada
biodiversitat que contribueix al manteniment de tot l’ecosistema “hort”.
Als voltants del mes d’abril d’aquest curs (2014-2015) es va començar a plantar en
la zona de l’hort destinada a la plantació.
B. Curs 2010-2011: La zona de planter ja està operativa. Es planta en la zona de
l’hort, regant amb mànega o regadora, segons els mètodes tradicionals (agricultura
“convencional”). Al llarg del curs, el professor encarregat assisteix a un curs
d’agricultura ecològica. Es procedeix a plantar herbes aromàtiques en l’espai
destinat a remeieres i arbres (cirerers, pruners, una olivera, una figuera i una parra)
en l’espai del verger. L’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat incorporen la bassa en els
seus treballs d’investigació (treball de recerca de 4t i de Batxillerat)
9. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
9
Abril 2015
C. Curs 2011-2012: Conversió de l’hort a ecològic. El professor encarregat de l’hort
es jubila. El nou professor encarregat, amb l’ajut dels i de les alumnes de l’aula
oberta de 2n i d’una professora del mateix grup, redissenya tot l’espai destinat a la
plantació, aplicant des del primer moment els mètodes de l’agricultura ecològica. Es
defineixen les superfícies de plantació i els bancals, que un cop elaborats ja no es
tornen a trepitjar (per evitar la compactació). El sòl i els seus habitants (bacteris,
fongs, cucs de terra....) esdevenen l’actor principal, del qual tenir cura, per tal que les
plantes creixin el més saludables possible. Es planifiquen les rotacions a llarg
termini i s’adopta el principi de la no utilització de substàncies de síntesi pel
guariment de malalties i carències de bioelements. El llaurat esdevé el mínim
indispensable. Es comença a instal·lar el sistema de reg per degoteig. S’instaura el
dia de la jornada verda on els productes “d’hivern” de l’hort serveixen per “el taller
de cuina” (on un professor ensenya als alumnes del taller a cuinar-los de manera
que s’aprofitin totes les seves propietats) i les plantes remeieres s’utilitzen en el
taller d’elaboració de sabó ecològic (a partir d’oli reciclat). I l’alumnat de l’hort pot
començar a endur-se alguns dels productes plantats per ells i elles, incrementant
d’aquesta manera la motivació envers l’hort.
D. Curs 2012-2013: El sistema de reg s’instal.la en tota la seva extensió. A partir
d’ara es pot regar per degoteig, amb mànega o amb regadora depenent del tipus de
cultiu, de la fase en la qual es troba i de l’època de l’any en la qual estem presents.
Les rotacions permeten garantir un mínim d’excedents que les i els alumnes
participants poden endur-se a casa (de forma que poden enorgullir-se de la feina
realitzada i que els “familiars” apreciïn el treball que han realitzat), alhora que
també podem lliurar alguns a persones membres del centre interessades. El taller de
cuina ecològica de la jornada verda ja esdevé un clàssic al qual vol anar molta gent.
S’inicia la construcció del compostador i del vermicompostador així com d’un petit
hivernacle.
E. Curs 2013-2014: Curs on es va treballar el verger.
F. Curs 2014-2015: L’hort en l’actualitat. Amb l’hort plenament en marxa, tot seguit
mostrem unes imatges de com es troba en l’actualitat:
11. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
11
Abril 2015
3.4. Recursos per al desenvolupament del projecte (materials i econòmics):
A. Recursos materials: Dins d’aquest concepte podem incloure aquells recursos
tant humans (mà d’obra) com d’eines. Pel què fa als humans, estan conformats
per alumnes de les optatives corresponents, per l’alumnat voluntari, pel
professor encarregat i per altre professorat voluntari. Aquest conjunt humà
possibilita la realització de les diferents tasques previstes. Cal destacar l’ajut
12. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
12
Abril 2015
puntual de la brigada de l’Ajuntament que de tant en tant, ajuda al manteniment
del verger a través de la sega de la gespa.
Respecte al material, l’hort disposa de material propi que compra en funció de les
necessitats i del pressupost que té i de material donat per familiars d’alumnes o
per l’Ajuntament. La major part del material, seguint els principis de l’agricultura
ecològica, és material manual (aixades, aixadons, forques, fangues, tisores...). Es
tracta de disminuir al màxim, sempre que sigui possible, la dependència dels
recursos que comporten un ús excessiu d’energies fòssils.
B. Recursos econòmics: L’hort disposa d’un pressupost propi, variable en funció de
les necessitats (en cap cas “estratosfèric” ja que les inversions més fortes ja es
van fer en l’inici del projecte), que li assigna el centre. També compte amb diners
que provenen de l’Ajuntament, bé sota la forma de subvencions per la compra de
determinat material o bé amb l’ajut que suposa el transport de determinats
materials encarregats (p.e. el compost que comprem i que prové de Sant Celoni) i
accions de la brigada en el centre.
3.5. Continguts que es treballen i relació amb les diferents àrees curriculars:
Els continguts que es treballen, venen en funció del curs on es farà la matèria i de
quina tipologia es tracta (crèdit comú, optativa, taller...) . En aquest cas, cal destacar
que des de fa uns 3 anys el contingut de la matèria de l’hort es concentra a 2n curs
de la ESO sota la forma d’optativa. La raó està en la impossibilitat – per motius de
distribució curricular - d’ofertar la matèria per a tot l’alumnat del centre, cosa que
seria el desitjable. Davant d’aquest fet, i tenint en compte les característiques
psicoevolutives de les i dels alumnes, es va decidir que la millor etapa era 2n de la
ESO.
Tenint en compte aquests antecedents, els continguts que es treballen seran els ja
fets a 1r d’ESO, més els de 2n. A saber:
a. Matemàtiques: Aplicació de nombres enters, fraccions i decimals amb els
diferents càlculs necessaris per l’establiment de parcel·les, volum de compost
necessari, compra d’eines i planter, càlculs en la elaboració de purins, decoccions
i infusions i les seves dilucions per a guarir plantes, balanç (entrades-despeses)
de l’activitat de l’hort...
b. C.Naturals: Nutrició (insistint en el paper del sòl – comparable al del nostre
aparell digestiu - en la preparació dels nutrients per a les plantes, alimentació,
dieta i dieta equilibrada, estructura dels ecosistemes (factors biòtics, factors
abiòtics, xarxes tròfiques...), el sòl (concepte, components i factors de formació).
c. Tecnologia: L’alimentació, projecte (elaboració d’un petit estudi sobre la viabilitat
econòmica, o no, d’un hort propi).
d. C. Socials: Importància de l’agricultura al llarg de la història, invents-tecnologia
que van suposar canvis importants en la manera de fer les tasques de camp.
e. Visual i Plàstica: Colors i textures, tant d’hortalisses com del sòls.
f. Educació Física: L’activitat Física i la Salut (Flexibilitat, Coordinació, Agilitat i
Equlibri).
g. Català: Expressió oral i escrita. Comprensió lectora.
13. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
13
Abril 2015
h. Castellà: Expresió oral i escrita. Comprensió lectora.
3.6. Valors que es desenvolupen
a. Solidaritat intergeneracional.
b. Cooperació i treball en grup.
c. Respecte per totes les formes de vida.
d. Tolerància amb els demés.
e. Respecte envers les opinions dels demés.
f. Resiliència davant les dificultats.
g. Constància i paciència en la feina.
h. Valoració del paper bàsic del sòl en el creixement de les plantes i de la necessitat
de protegir-lo i tenir cura d’ell.
i. Reutilització i reciclatge de materials
3.7. Competències bàsiques
a. Competència comunicativa lingüística i Audiovisual:
a. Descriure els fets i fenòmens, explicar-los, exposar-los, justificar-los, argumentar-
los i definir-los.
b. Reconèixer i aplicar el llenguatge multimèdia.
b. Competència artística i cultural:
a. Desenvolupament de la imaginació i de la creativitat, fomentant que constitueixi
una font de plaer.
c. Tractament de la informació i competència digital:
a. Utilitzar el coneixement bàsic que s’aprèn per analitzar-la críticament. Comunicar
les idees de manera convincent, concisa i unívoca, a partir de combinar dades,
informacions i coneixements utilitzant tot tipus de suports.
b. Fer ús dels recursos TIC, propis d’aquesta matèria.
d. Competència matemàtica:
a. Aplicar el coneixement del sistema de numeració decimal i de les operacions per
comparar, relacionar nombres i operar amb rapidesa, buscant segons la situació
un resultat exacte o aproximat.
b. Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure fenòmens
habituals.
c. Emprar amb precisió i criteri les unitats de mesura.
d. Planificar i seguir estratègies de resolució de problemes i modificar-les si no es
mostren prou eficaces.
e. Usar i interpretar llenguatge matemàtic com ara xifres, signes i altres
representacions gràfiques o dibuixos.
f. Interpretar la funció que fan els nombres quan es troben en un context real i
usar-los d’acord amb les seves característiques.
e. Competència d’aprendre a aprendre:
a. Ser capaç de fer-se preguntes sobre el que succeeix en el seu entorn, d’imaginar
respostes, d’autoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de
les dificultats, de reconèixer les pròpies potencialitats i carències i, molt
14. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
14
Abril 2015
especialment, de reconèixer el plaer d’aprendre i de compartir el saber amb els
altres.
f. Competència d’autonomia i iniciativa personal:
a. Potenciar autonomia i iniciativa exigides per la creativitat
b. Ser capaç de plantejar-se problemes rellevants i de donar-hi respostes.
g. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
a. Buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.
h. Competència social i ciutadana:
a. Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta des de la seva
complexitat, així com fonamentar les opinions i l’actuació responsable.
b. Realitzar anàlisis relacionades amb la recerca de l’objectivitat, el rigor i la
racionalitat i, al mateix temps, amb el reconeixement dels condicionaments
socials en el desenvolupament de la ciència, del grau d’incertesa en les
afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de
prendre decisions.
i. Competències en el coneixement i la interacció amb el món físic:
a. Conèixer i valorar els factors de risc derivats de l’ús de màquines i aparells,... i
els motius de protecció.
b. Explicar amb criteris científics canvis a la natura.
c. Establir les característiques i la composició bàsica de materials i valorar-ne les
possibilitats de reciclatge.
d. Comprendre la interacció dels éssers vius entre ells i amb el medi. Valorar
l’impacte de l’acció humana.
e. Situar-se i relacionar, en l’espai i el temps, fets naturals que ajuden a la
comprensió de la realitat..
f. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació naturals.
g. Classificar elements a partir de criteris donats o establint criteris propis.
3.8. Compromís ambiental del projecte:
El principal compromís és treballar amb la natura i no contra ella. Si pretenem ser
sostenibles, no podem créixer i créixer sense parar ni pensar en un
desenvolupament que impliqui més creixement. Sostenibilitat i creixement són
incompatibles. Volem doncs compatibilitzar desenvolupament amb sostenibilitat.
Per fer-ho el nostre projecte te les arrels en la biodinàmica, en la permacultura i en
la agricultura natural de Fukuoka.
Dins d’aquest plantejament el sòl esdevé un element important al qual s’ha de cuidar
i mantenir en estat òptim. Les plantes, com a éssers vius, han de ser tractades amb
respecte i tenir cura d’elles. Les relacions entre els membres de la comunitat són
importants; les persones són importants. Cal tenir en compte també el paper que té
sobre tot aquest ecosistema l’Univers que ens envolta. Totes les espècies que
constitueixen les diferents poblacions i comunitats de la Terra es veuen afectades
per tota una sèrie de factors que regulen – de forma directa i indirecta – subtilment
els seus cicles i comportaments. Aquests factors també cal respectar-los. La
interacció de tot aquest conjunt d’elements dóna lloc a una força creadora de
sinèrgies capaç de possibilitar la sostenibilitat.
15. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
15
Abril 2015
4. Pla de comunicació i difusió del projecte
El projecte pretén arribar al major nombre de persones a fi de conscienciar-les
sobre els problemes actuals (les tres crisis, a saber: econòmica, de recursos-
mediambiental i social) i les possibles solucions (entre les quals es troba
l’agricultura ecològica, en aquest cas representada pel nostre hort). Per tal
d’aconseguir-ho, el projecte es divulga de dues maneres: a través de canals
formals, mitjançant la revista del centre, el blog del Departament de Ciències
(“Les ciències en bloc”), d’articles publicats en diferents revistes del poble (entre
elles la revista del Mall), en les reunions d’escoles verdes de la zona, conferències
i actes organitzats en el centre; i a través de canals informals: trobades amb
familiars d’alumnes que venen a explicar-nos part de la seva experiència amb
horts, converses amb persones pageses de la zona o amb professorat del centre o
de fora del centre que volen saber com fem les coses, col·laboracions amb les
cooperatives properes (cas de Tarpuna).
5. Avaluació del projecte (mecanismes i resultats):
L’Hort del Giola forma part del projecte d’escoles verdes que a la vegada es troba
dins del procés de gestió de Riscos i Medi Ambient del programa de qualitat i millora
del nostre centre. Dins d’aquest procés, els objectius a assolir són:
a. Reduir els consums (d’energia, d’aigua, de paper, de neteja). Fomentar cultura
austeritat. Utilitzar fonts d’energia renovables (plaques solars).
b. Potenciar la reutilització (reaprofitar llibres i material divers a l’hort...).
c. Potenciar el reciclatge (recollida selectiva de material de laboratori, de paper, de
plàstics, de metalls....).
d. Foment de l’autonomia alimentària (l’hort ecològic, cuina ecològica, xarxes
alimentàries...).
e. Foment del treball cooperatiu i la participació d’alumnes en la vida del centre.
f. Vinculació del centre amb les famílies i les entitats del poble (incrementar la
participació de les famílies en les activitats del centre, establir vincles participatius
amb empreses, ajuntament, etc).
g. Implementar la cultura de la prevenció de riscos.
h. Difusió de les activitats del centre per tal de donar-nos a conèixer, millorar la
participació de famílies i entitats, difondre el nostre missatge.
i. Realització de conferències, xerrades i activitats de conscienciació.
Cadascun d’aquests objectius té com a mínim un indicador que el permet avaluar.
Així, podem citar com a indicadors avaluadors dels esmentats objectius generals:
Promoció de grups (>60%)
Enquestes a l’alumnat (>6)
Revisió estat de les aules (>50%)
16. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
16
Abril 2015
Percentatge d’alumnes que fa esport
Nombre de tallers sobre salut fets per l’ alumnat
Renovació distintiu escola verda
Enquesta satisfacció famílies (>75%)
% Participació famílies en activitats organitzades pel centre
% Alumnes que en acabar el curs (i que han passat per la optativa de l’hort)
mantenen o participen en un hort propi o compartit
% Famílies (de nois/es que han passat per la optativa de l’hort) i que en finalitzar
el curs mantenen o participen en un hort propi o compartit
Ingressos obtinguts en la venda de productes de l’hort (% de benefici obtingut
respecte les despeses generades)
% Activitats que tenen previst els riscos dins de la seva dinàmica (amb el grau
d’implementació=100%) ... >90%
% Residus portats a deixalleria
% Descens en consums
Per tant, i donat que l’hort del Giola participa en tots aquests objectius, els
mecanismes d’avaluació generals consistirien en el seguiment dels indicadors citats.
Els resultats queden enregistrats dins la memòria anual de centre.
D’altre banda, també cal indicar que les activitats de l’alumnat en l’hort s’avaluen. En
aquest cas, i donat que pel general passen per l’espai de l’hort uns/es 15-20 alumnes
cada quadrimestre, fem agrupacions de 3 alumnes que gestionen 2 bancals de
plantació o un bancal i un espai com el verger o la zona de llavorer. Aquest conjunt
d’alumnes es responsabilitzen dels mateixos, aplicant en ells totes les tècniques i
coneixements adquirits. L’avaluació, com es pot deduir, és bàsicament pràctica. La
nota final ve donada en un 80 % pel treball fet a l’hort i en un 20% per una prova de
coneixements generals, que es prepara al llarg del curs, i un dossier de tot el què s’ha
fet (teoria i pràctica). Els resultats queden enregistrats, en aquest cas, en la memòria
del Departament de Ciències Experimentals del centre.
6. Perspectives de futur:
Fins el present, l’hort del Giola va sorgir d’un procés destinat a fomentar la
sostenibilitat de manera pràctica. Aquest procés, incardinat dins les escoles verdes i,
a la vegada, dins el procés de qualitat i millora del centre, ha seguit una sèrie
d’etapes prèviament planificades. D’aquestes, les ja fetes són (amb el temps
utilitzat): definició de la ubicació de l’hort i disseny (3 mesos), transformació de
l’espai triat en un hort ecològic (3 anys) i perfeccionament del procés d’instrucció
dels i de les alumnes participants (2 anys).
En l’actualitat s’està treballant en una altra etapa que tractaria d’aconseguir una
producció que ens permetés tenir un excedent que es pugui vendre a través de la
xarxa ecològica de Llinars. Això comportaria la possibilitat de crear una petita
17. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
17
Abril 2015
cooperativa dins del centre, que a més de garantir un petit ingrés destinat a la
compra de llavors i eines, garantís que, les i els alumnes que hi participin, vagin
practicant en la creació i gestió de petites empreses relacionades amb el món de
l’agricultura.
A més d’aquestes etapes, com s’ha esmentat a l’inici d’aquest document (veure
apartat 3 del present document), i després d’anys de feina, hem pogut començar a
impartir el nou cicle formatiu de producció agropecuària. Sense dubte, una gran
mostra de la importància que per l’institut Giola te treballar de forma pràctica els
conceptes de sostenibilitat, cooperació, ecologia, etc... a través de la producció
d’aliments, amb el nostre alumnat, professorat, famílies i entorn social més ampli.
7. Annexos:
Seguidament, adjuntem un annex i altres materials que acaben de complementar tot el
presentat en aquest document.
1. CFGM Producció Agropecuària del IES Giola
2. Presentació de power point del projecte de l’hort del IES Giola
3. Presentació de power point del programa d’escoles verdes del IES Giola
4. Presentació de power point del CFGM Producció Agropecuària del IES Giola
18. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
18
Abril 2015
ANNEX 1: CFGM PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA
1. Descripció:
Amb l’assoliment d’aquest cicle formatiu, s’aconsegueix augmentar l’oferta formativa
d’estudis post-obligatoris a la comarca del Vallès Oriental, impartint en l’IES Giola un
nou cicle formatiu de grau mitjà de Producció Agropecuària. A última instància, aquest
cicle vol contribuir a què l’alumnat que el cursi aprengui a produir aliments vegetals del
camp i conèixer les tècniques per produir aliments d’origen animal, aplicant criteris
ecològics i ambientals. Tot això, vetllant per la qualitat dels productes, aprenent a
instal·lar els equipaments necessaris, així com realitzar-ne el seu manteniment, i
respectant les condicions de seguretat laboral i de benestar vegetal i animal.
Com a resultat final, el cicle permet obtener la titulació de tècnic/a en explotacions
agropecuàries, per tal d’inserir-se al món laboral (en explotacions agrícoles hortícoles,
fructícoles, o de planta ornamental i/o ramaderes de boví, porcí, oví, cabrum o aviram) o
bé continuar estudiant un altre cicle de grau mitjà o superior de la mateixa família
agrària.
1.1Objectius:
Més enllà de conseguir que l’alumnat pugui titular-se en matèria agrària i, per tant,
contribuir a la regeneració del sector agrari català i impulsar l’ocupació juvenil. El cicle
formatiu de Producció Agropecuària vol garantir l’assoliment dels objectius generals i
específics que el Departament d’ensenyament de la generalitat de Catalunya te
establerts. Aquests es poden consultar al següent link:
http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/titolsloe
Però la iniciativa del IES Giola (que lliga perfectament amb el programa de qualitat i
millora del centre, així com de les escoles verdes) en poder impartir aquest cicle en les
seves insta·lacions, pretén donar contunïtat als objectius ja marcats en el projecte de
l’hort ecològic del centre::
a. Aprendre a mitigar el canvi climàtic gràcies a activitats ecològiques de reciclatge,
compostatge, estalvi energètic, autonomia alimentària sana...
b. Aconseguir que l’alumnat conegui l’ofici de pagès/a, ramader/a, valorant així el
treball diari de les persones productores d’aliments.
c. Aprendre a conèixer les relacions entre el medi ambient, plantes i animals,
protegint i augmentant la biodiversitat (microorganismes en el sòl per l'ús del
compost, insectes per la plantació de plantes aromàtiques)
d. Aplicar en la mesura del possible els coneixements adquirits, en etapes
educatives anteriors, sobre matemàtiques, geometria, biologia, llenguatge,
química, geografia, geologia, religions comparades, història, ciències socials etc...
a l’hora de la realització de les diferents activitats.
e. Aprendre a treballar en grup, fomentant amb això la cooperació, el diàleg i la
tolerància que es necessiten per aconseguir la sinèrgia en les accions necessàries.
19. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
19
Abril 2015
f. Produir un augment de l'autoestima personal, a través del desenvolupament de
les capacitats pròpies (jo puc, jo sóc capaç) i de pertinença a la comunitat.
A més a més, i com a conseqüència de l’enfocament que el professorat del cicle li ha
volgut donar, podem afegir-ne els següents objectius:
a. Visibilitzar el paper de la dona en el món rural i treballar amb perspectiva de
gènere.
b. Conèixer i impulsar el treball cooperatiu, el treball en grup i les sinèrgies entre
persones. Aprendre a pendre decisions col·lectives.
c. Aprendre a opinar, respectar i acceptar.
d. Apendre a apendre de forma autónoma i aplicar els coneixements adquirits.
e. Aprendre a resoldre problemes i nous reptes.
f. Transmetre la cultura de l’esforç i la valoracioó de la feina realitzada.
g. Potenciar l’autoestima i l’esperit autocrític.
h. Conèixer les problemàtiques que envolten el sector agroalimentari.
i. Apendre i valorar els diferents oficis lligats al nostre entorn agrari i els diferents
tipus d’agricultura existents.
j. Impulsar un canvi en el sector de l’alimentació cap a un model més sostenible
ambientalment, econòmicament i socialment.
k. Treballar amb el mínim impacte ambiental. Fomentar i respectar la biodiversitat,
la riqueza genética i l’entorn natural.
l. Conèixer les sinèrgies amb l’entorn i apendre a relacionar-s’hi.
m. Aprendre de les aplicacions de les noves tecnologies i la saviesa popular..
1.2 Agents implicats en el projecte (recursos humans i col·laboracions amb
altres entitats)
Aquest cicle formatiu ha set possible amb la participació i implicació de diversos agents
socials com l’Ajuntament de Llinars del Vallès que ha cedit espais públics, així com
recursos econòmics i materials, per la realització del cicle; les associacions agràries
ASAJA i Unió de Pagesos, així com petits/es productors/es de la zona, que afavoreixen la
realització de pràctiques i sortides a l’alumnat del cicle; el Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya, que ha dotat dels recursos econòmics i humans al IES
Giola per tal de fer-lo realitat; el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi natural
de la Generalitat de Catalunya que dota d’assessorament tècnic al professorat del cicle;
VSF-Justícia Alimentària global que aporta estudis i coneixements relacionats al sector
alimentari; i moltes altres col·laboracions de persones individuals que ja s’han anat
implicant en aquest gran projecte comú.
Més concretament, pel què fa als recursos humans que estan directament lligats al cicle,
són un professor i una professora que imparteixen i coordinen el cicle formatiu; un
professor i una professora que també imparteixen algunes matèries del cicle; un grup de
18 alumnes (4 dones i 14 homes) que enguany han iniciat aquest estudis; tot el claustre i
l’equip directiu del centre (54 docents) que faciliten molt la impartició del cicle.
20. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
20
Abril 2015
1.3Descripció de les activitats
En el cicle s’imparteixen les següents matèries, val a dir, que totes amb un enfocament
agroecològic i des de la praxis a través del projecte d’aprenentatge que s’està
implementant:
a. Fonaments agronòmics
b. Fonaments zootècnics
c. Implantació de cultius
d. Taller i equips de tracció
e. Infraestructures i instal·lacions agrícoles
f. Principis de sanitat vegetal
g. Producció agrícola
h. Producció de llet, ous i animals per a vida
i. Producció de carn i altres produccions ramaderes
j. Control fitosanitari
k. Formació i orientació laboral
l. Empresa i iniciativa emprenedora
m. Anglès tècnic
n. Mòdul Dual: el dia a dia de la pagesia.
Com s’ha esmentat anteriorment, a part de les matèries teòriques, tots els aprenentatges
es duen a la pràctica posant en marxa una coperativa de productors i productores
d’aprenentatge que s’anomena EcoGiola. L’EcoGiola la formen tot el grup d’alumnes i el
professorat del cicle, distribuïdes en diversos grups de treball (Producció, Manteniment,
Comercialització, Qualitat i I+D, Economia i Coordinació) que, mitjançant els valors
cooperatius, decideixen, planifiquen i executen totes els projectes pràctics que s’estan
duent a terme i que són els següents:
a. Explotació agrícola d’agricultura extensiva ecològica
b. Explotació agrícola d’horticultura extensiva ecològica
c. Explotació agrícola de planta ornamental i aromàtica ecològiques
d. Explotació ramadera avícola de gallines ponedores ecològica
e. Jardí comestible ecològic
Així doncs, aquest cicle formatiu va més enllà d’aprendre coneixements. També pretén
donar una visió àmplia de l’alimentació, contribuir a un canvi social i real entorn a
aquest sector i crear explotacions productores d’aliments que acabaran comercialitzant
els seus productes sota la perspectiva de l’agroecologia.
1.4Recursos materials i econòmics
Tots els recursos econòmics que ha aportat la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Llinars del Vallès s’han destinat a proveir de tot el material i infraestructures
necessàries per poder realitzar els projectes anteriorment citats. A grans trets són:
a. Professorat implicat en el cicle
b. Muntatge d’un hivernacle
21. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
21
Abril 2015
c. Tractor
d. Material d’agricultura, ramaderia i jardineria
e. Biblioteca del Departament de Producció Agropecuària
f. Insums necessaris com llavors, planter, plantes mare, adobs orgànics...
1.5Continguts curriculars
Els continguts curriculars que s’imparteixen es poden consultar a
http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/titolsloe Tot i que val a dir que
tots ells s’enfoquen des de l’agroecologia.
1.6Valors que es desenvolupen
Són molts els valors que es transmetren a través d’aquest cicle. Anàlogament als que
s’atribueixen al projecte de l’hort (veure apartat 3.6 del present document), degut a
l’enfocament que se li ha volgut donar a aquest cicle, ta,bé en podríem afegir els
següents:
a. Igualtat de gènere
b. Responsabilitat compartida
c. Treball cooperatiu
d. Equitat
1.7Competències bàsiques
Aquestes, i que són les assignades pel Departament d’ensenyament de la generalitat de
Catalunya, es poden consultar a:
http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/titolsloe
2. Pla de comunicació i difusió
Des de l’inici d’aquest cicle formatiu en l’actual curs acadèmic 2014-2015, ja s’han estat
fent esforços per donar-lo a conèixer, tant l’existència del propi cicle com les seves
metodologies de treball i, per tant, els valors en els què s’inspiren, i fer-ne la màxima
difusió.
Tanmateix, s’ha procedit a crear un blog del cicle agrari que es pot consultar des de la
pàgina web del IES Giola i des del “Les ciències en bloc” (mateixa font de difusió que el
projecte de l’hort); s’han escrit articles en la revista de l’institut; s’ha realitzat la Setmana
Agrària on, a través d’unes jornades de portes obertes, han set convidades les famílies, el
professorat del centre, les entitats i associacions que hi col·laboren i els mitjans de
comunicació locals creat; properament es gravarà un vídeo de difusio d’aquest cicle
agrari per difondre’l a través de la web del departament d’Ensenyament de la generalitat
de Catalunya i es faran unes altres portes obertes pels centres que formen part de la
xarxa d’escoles verdes del Baix Montseny.
Entreu al blog del cicle agrari des de http://cicleagrollinars.blogspot.com.es/
22. L’HORT DEL GIOLA
Institut Giola
22
Abril 2015
3. Avaluació del projecte
És molt recent l’inici del cicle. Tot i així, a curt termini, s’establiran els mètodes habituals
d’avaluació de l’alumnat que cursa aquest cicle, valorant molt positivament el seu
aprenentatge curricular, motivació i implicació amb tot el què comporta aquest cicle i
segons s’ha enfocat.
Paral·lelament, a mig termini, el % d’alumnat que aconsegueixi la titulació, el % de
matriculacions en els propers cursos acadèmics, enquestes de valoració/satisfacció
global del cicle amb l’alumnat, les seves famílies i les entitats relacionades, l’èxit
professional de l’alumnat que hagi superat el cicle... són altres indicadors que, en un
futur, es podran valorar i ajudaran a avaluar la implementació d’aquest cicle formatiu.
Més enllà, la consolidació del cicle agrari per part del Departament d’Ensenyament, el
creixement d’aquest per poder impartir, en el mateix centre, altres cicles de la mateixa
família, la relació que s’estableixi entre aquest i el sector agroalimentari català o inclús la
transformació real del sector agrari en el context on estem ubicades... seran indicadors
d’avaluació a més llarg termini.
4. Perspectives de futur
En un futur, la revalorització del sector agrari per part de la societat en general (civil i
política), la generació de llocs de treball de qualitat en aquest sector i, en definitiva, un
canvi en el model social ver els valors i el respecte al nostre entorn (treballats des de la
producció d’aliments vegetals i animals, fins el seu consum) és el què motiva a impulsar
aquest projecte.
