U.D. 3 El planeta Terra

1. VOLCANS IVOLCANS I
TERRATRÈMOLS
FENÒMENS ASSOCIATS A LA GEODINÀMICA INTERNA

2. La teoria de la tectònica de plaques explica la distribució de volcans i terratrèmols
del planeta. Els moviments de les plaques provoquen:
- Zones d'acumulació de tensions que s'alliberen en forma de terratrèmols,
especialment en els límits entre plaques del tipus convergent i transformant.
- Zones de concentració de volcans en límits convergents i divergents, ja que
ambdós moviments poden afavorir l'ascens de materials fosos de l'astenosfera.

3. El vulcanisme i l'activitat sísmica són dos fenòmens estretament lligats a la
geodinàmica interna i a la tectònica de plaques.

4. El Cinturó de Foc del Pacífic (o Anell de Foc del Pacífic) està situat a les
costes de l'oceà Pacífic i es caracteritza per concentrar algunes de les
zones de subducció més importants del món, el que ocasiona una intensa
activitat sísmica i volcànica en les zones que abasta.

5. ELS VOLCANSELS VOLCANS
QUÈ ÉS UN VOLCÀ
LOCALITZACIÓ DELS VOLCANS
PARTS D'UN VOLCÀ
PRODUCTES VOLCÀNICS
TIPUS DE VOLCÀ
ERUPCIONS MÉS IMPORTANTS
PERILLOSITAT I RISC VOLCÀNIC
MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA
PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS

6. Un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, que s'expressa
mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa de l'interior.
ELS VOLCANSELS VOLCANS

7. ELS VOLCANSELS VOLCANS
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fosa)
i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens succeeix generalment en
episodis d'activitat violenta denominats erupcions.
En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una
estructura cònica en la superfície que pot formar elevacions des d'unes
centenes de metres fins a uns quants quilòmetres (con volcànic).

8. ELS VOLCANSELS VOLCANS
Les erupcions volcàniques es donen per ascens de magma a la superfície.
Encara que el vulcanisme és més abundant en les plaques divergents i
convergents també es dóna a les transformants.
A les dorsals o zones de rift, el vulcanisme està directament relacionat
amb el mecanisme de creació d’escorça.
A les zones de subducció el vulcanisme està associat a la penetració de
la capa litosfèrica oceànica al mantell. És el cas de l'anomenat Cinturó de
Foc en l'oceà Pacífic.

9. LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE VOLCANSLOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS

10. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ
En un volcà de es distingeixen les següents parts:
* Cambra magmàtica: Lloc on s'acumula el magma.
* Xemeneia: Conducte per on surten a l'exterior els materials volcànics des de la
càmera magmàtica.
* Cràter: Orifici de sortida al final de la xemeneia.
* Con volcànic: Monticle format per l'acumulació dels materials que llança el
volcà (renta i materials piroclàstics). En el con principal pot haver petits cons
adventicis o paràsits associats a xemeneies secundàries.
* Dic o filó: Fractura del terreny per la qual
ascendeix el magma sense arribar a sortir a
l'exterior. En refredar aquest magma dóna lloc a
roques filonianes.
* Colada de lava. Rius de lava que surten del
cràter.

11. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ

12. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ

13. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS
Els productes volcànics es poden classificar en tres grups:
Productes gasosos:
gasos, núvols ardents,
fumaroles
Productes líquids:
laves, lahars
Productes sòlids:
cendres,lapil·li, bombes

14. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS
Productes gasosos:
- Gasos: els més comuns són el vapor d'aigua, el diòxid de carboni (CO2
), monòxid
de carboni (CO), diòxid de sofre (SO2
). Aquests gasos es troben dissolts en el
magma, però en disminuir la pressió, se separen i són els primers a arribar a la
superfície.
- Núvols ardents: Formats per gasos a elevades temperatures (diversos centenars
de graus) que van acompanyats d'una densa massa de cendres en suspensió. Pel seu
propi pes roden vessant avall incendiant i destruint tot el que troba al seu camí.
- Durant la fase de repòs, molts volcans emeten gasos. Aquestes emanacions
gasoses relacionades amb el vulcanisme, reben el nom de fumaroles.

15. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS
Productes líquids:
- Lava: Són els materials fosos que surten
pel cràter i es vessen sobre la superfície
formant colades. Temperatura entre
900ºC i 1500ºC. En refredar-se produeix
roques volcàniques.
- Lahars: Es formen en aquells volcans que
tenen neu al cim. En fondre la neu del
volcà, l'aigua es barreja amb les cendres i
es formen rius de fang.

16. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS
colada de lava

17. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS
Productes sòlids: Són fragments de lava o de roca de les parets que són
llançats a l'exterior per la pressió dels gasos. Segons la seva grandària es
denominen:
- Cendres: Mida de pols (<2 mm), poden mantenir-se en suspensió en
l'atmosfera molt de temps.
- Lapil·li: fragments de fins 5 cm aprox.
- Bombes volcàniques: Amb grandària des grams fins blocs de grans
dimensions, de forma més o menys fusiforme.

18. Quan els volcans no estan en erupció però no estan apagats, en moltes zones
volcàniques es produeixen emissions de gasos o de líquids a elevades
temperatures. Una de les manifestacions del vulcanisme atenuat són els guèisers.
Un guèiser és una font natural d'aigua calenta que fa erupció periòdicament.
Aquestes erupcions són causades per l'acumulació
d'aigua calenta i vapor atrapats a l'interior de la
terra. Quan la pressió del vapor és prou gran, el
guèiser erupciona i l'aigua calenta surt a l'exterior.
ELS GUÈISERSELS GUÈISERS

19. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS
Els volcans es poden classificar de diferents maneres.
Segons la forma i la mida del conducte per on surt el magma, els volcans
poden ser:
Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura
de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny,
com a l'altiplà del Dècan a l'Índia.
Volcans puntuals són els volcans clàssics, en què l'efusió es produeix per
un punt.

20. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS
Una altra manera de classificar els volcans és a partir del tipus d'erupció:
Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen
pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen.
Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els
gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i periòdicament són
expulsades a l'aire masses de lava i cendres.
Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent, perquè la lava
més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats,
aconsegueixen una alta pressió abans que la lava superior sigui expulsada
del cràter.
Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a
una gran altura, generant grans volums de cendra.
Tipus Peleà: Està caracteritzat per la generació de fluxos incandescents
de piroclastos que baixen per les vessants del volcà a altes velocitats.

21. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS

22. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS
Mount St. Helens (EUA) abans i després del 18 maig de 1980
Krakatoa (Indonèsia) el 1883. Aquest és
l'Anak Krakatau ('Fill del Krakatoa'), sorgit
en el mateix lloc que el Krakatoa
El Tambora va erupcionar el 1815,
deixant aquesta caldera

23. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS
Pinatubo (Filipines) juny 1991
El Nevado del Ruiz (Colòmbia). L'erupció del
novembre de 1985 va causar la tragèdia
d'Armero, que va quedar sepultat pel lahar.
← Mont Pelée (Illa
Martinica) 1902
Volca Etna (Illa
Sicilia) el volcà actiu
més gran d'Europa →

24. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS
Altres erupcions importants han estat:
- Mont Vesuvi (79 d.C) a Itàlia: la
cendra va engolir Pompeia, Herculà i
Stabia .
- Fa uns 70.000 anys, després de la
supererupció del llac Toba a l'illa de
Sumatra, a Indonèsia, es va produir un
perllongat hivern a causa de l'activitat
volcànica.
La teoria de la gran catàstrofe de Toba, que recolzen alguns antropòlegs
i arqueòlegs, afirma que va tenir conseqüències mundials, i va matar la
majoria dels éssers humans que llavors vivien, tot creant un coll
d'ampolla poblacional que van condicionar l'herència genètica de tots els
humans actuals

25. Mayon Volcano en les illes Philippines

26. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
Des de l’Antiguitat els grups humans han localitzat els seus assentaments
en zones volcàniques perquè són terrenys molt fèrtils per a l’agricultura.
És per això que al llarg de la història s’ha produït un nombre important de
desastres causats per la manifestació d’aquest risc natural. De totes
formes, del conjunt de desastres naturals, les erupcions volcàniques
representen el 2% de les pèrdues anuals. Dels 700 volcans que hi ha al món,
uns 50 entren en erupció anualment. Els darrers 10.000 anys han entrat en
erupció uns 1300 volcans.
El risc volcànic a diferència d'altres
fenòmens naturals, presenta
múltiples facetes, un mateix volcà
pot tenir diferents tipus d'erupcions, i
fins i tot durant el desenvolupament
d'una erupció pot canviar la seva
dinàmica, podent passar d'una
activitat relativament tranquil·la a
una altra molt violenta.

27. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
En general es distingeixen set perills volcànics principals: colades de lava,
caiguda de cendres, fluxos piroclàstics, emanacions de gasos, lahars,
lliscaments de vessant i tsunamis.

28. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
Els perills volcànics es concreten en forma de:
Colades de lava; en funció de la seva composició poden cobrir extenses àrees. Els
perills més grans d’aquests processos es produeixen per enterrament, pressió i
incendi.
Fluxos i caiguda de piroclasts: els més grans són projectats a grans distàncies, En
alguns casos, la columna no té suficient força per elevar tot aquest material i
aquest cau sobre el volcà, baixant ràpidament pels vessants i formant densos
fluxos que es mouen a gran velocitat (500 km/hora) i a temperatures molt
elevades (700 º C), poden recórrer fins a 100 km de distància.
Emanacions de gasos: la major part dels gasos emesos pels volcans són vapors
d’aigua, CO, CO2
, òxids de sofre, sulfur d’hidrogen, clor i fluor que poden ser molt
perillosos. Aquests gasos es transporten com aerosols i poden romandre molt
temps a l’atmosfera. Si els compostos de sofre, clor o fluor reaccionen amb l’aigua
es converteixen en àcids tòxics per a les persones i animals.
Esfondraments del con volcànic, els vessants del qual cedeixen sobtadament
desencadenant un devastador allau.
Terratrèmols volcànics, tsunamis, el desplaçament del magma provoca fractures
que originen terratrèmols petits

29. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
El volcà Eyjafjallajökull el 2010 va provocar un
núvol de cendres que va afectar part d'Europa

30. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
El 13 de Novembre de 1985, va ocórrer una de les pitjors tragèdies associades al vulcanisme:
la desaparició literal del Municipi d'Armero (Colòmbia) sota el lahar del Nevado del Ruíz.

31. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el juny de 1991, després de 500 anys d'inactivitat, va
produir una pluja de piroclasts amb conseqüències importants per al clima degut als alts
continguts de cendra i sofre

32. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS
Soterrament per cendres: erupció del volcà Puyehue (Xile)

33. MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICAMEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA
És molt difícil assignar una magnitud a una erupció d'una manera
quantitativa.
Walker (1980) suggerí que es necessiten cinc paràmetres per caracteritzar
adequadament la naturalesa i grandària d'una erupció explosiva:
- magnitud de massa: és la massa total del material expulsat amb
l'erupció.
- intensitat: és la raó a què el magma és expulsat (massa/temps).
- poder dispersiu: és l'àrea sobre el qual es distribueixen els productes
volcànics i està relacionada amb l'altura de la columna eruptiva.
- violència: és una mesura de l'energia cinètica alliberada durant les
explosions, relacionada amb l'abast dels fragments llançats,
- potencial destructiu: és una mesura de l'extensió de la destrucció
d'edificacions, terres cultivables i vegetació, produïda per una erupció.

34. L'índex d'explosivitat volcànica o IEV (originalment en anglès, Volcanic
Explosivity Index, VEI) va ser ideat per Chris Newhall del Servei Geològic
dels EUA i Stephen Self de la Universitat de Hawaii el 1982 per
proporcionar una mesura relativa de la força explosiva de les erupcions
del volcans.
És un índex que ens dóna una mesura relativa sobre com d'explosiva o
violenta pot ser una erupció volcànica.
El VEI es determina a base del volum dels productes expulsats, l'alçada del
núvol eruptiu i la descripció del tipus de l'erupció.
Pot tenir valors entre 0 (erupcions no explosives) i 8 (erupcions molt
explosives).
MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA: IEVMEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA: IEV

35. IEV de lesIEV de les
ERUPCIONSERUPCIONS

36. PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICSPREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS
La vigilància de volcans es fa mesurant instrumentalment l'activitat
sísmica, la deformació, l’emissió de gasos i temperatures anòmales,
complementat la informació obtinguda amb l'observació directa.
• L’observació directa: hi ha fenòmens fàcilment observables com els
sorolls, lleus moviments sísmics, aparició de fumaroles, contaminació
d'aigües amb gasos volcànics, variació del nivell dels pous d'aigua.
• Vigilància sísmica: el seguiment de l'activitat sísmica és la més antiga
de les tècniques de vigilància de volcans. Els sismes poden indicar
moviment del magma i la conseqüent obertura de fissures en profunditat.
• Control de la deformació del sòl, canvi de l’angle de pendent i augment
del volum del volcà provocat per la pujada del magma.
• Estudi i seguiment de la composició dels gasos i activitat fumaròlica.
• Estudi dels canvis en la composició química de l’aigua.

37. PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICSPREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS
Les principals mesures de prevenció han de contemplar en els següents
punts:
• Mesures estructurals: construcció de dics, barreres, túnels, sistemes de
refredament amb aigua, amb l’objectiu de desviar o aturar els fluxos de lava que
poden amenaçar elements vulnerables.
• Coneixement de l’activitat volcànica
• Sistema de vigilància permanent
• Ordenació dels usos i gestió del territori
• Planificació d’emergències: l’adopció d’una resposta planificada davant una
situació de risc, és una mesura preventiva molt important per tal d’evitar danys
greu a la població.
• Educació i divulgació: És molt important que la població, cossos d'emergència
i organismes rebin una informació precisa sobre els fenòmens volcànics i les
mesures de prevenció existents. De poc serveix un pla d'emergència si aquest no es
coneix i no és assumit per la població.

38. QUÈ ÉS UN TERRATRÈMOL
LOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLS
TERRÀTREMOLS MÉS IMPORTANTS
MESURA DELS TERRÀTREMOLS
PERILLOSITAT I RISC SÍSMIC
PREVENCIÓ DELS RISCOS SÍSMICS
TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS

39. Un terratrèmol és un alliberament
sobtat d'energia que es produeix en
l'interior de la terra a causa de les
ones elàstiques que es propaguen des
del focus fins a qualsevol punt de la
superfície, provocant sacsejades
brusques del terreny d'intensitat
variable i, generalment, de curta
durada i que pot ocasionar danys
considerables.
TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS

40. El moviment de les plaques provoca tensions fins a arribar a un punt, que
la resistència del material no pot suportar la tensió i es trenca, alliberant
sobtadament tota aquesta energia en forma d'ones que es propaguen en
totes direccions produint una sacsejada del terreny, al que anomenem
sisme o terratrèmol.
TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS

41. El trencament de la roca que es produeix es coneix amb el nom de falla.
El punt on es produeix l'alliberament d'energia és l’hipocentre, i la seva
projecció sobre la superfície terrestre és l'epicentre.
Els hipocentres es localitzen a diferents profunditats, arribant els més
profunds fins a 700 quilòmetres.
TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS

42. A escala global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al
vulcanisme, a les zones tectònicament actives (vores de placa).
LOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLSLOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLS

43. Els terratrèmols també s'originen en altres processos naturals, com les
erupcions volcàniques o els impactes de meteorits, fins i tot poden tenir
origen artificial (explosions de bombes o de barrinades).
TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS
Projecte Castor davant les costes de les Terres de l'Ebre:
injeccions de gas al subsòl que provocaven petits sismes

44. Les ones sísmiques són les ones d’energia causades pel trencament
sobtat de roques de l’interior de la Terra, que es propaguen des de
l'hipocentre en totes direccions i que provoquen un desplaçament de les
partícules del terreny.
Aquest desplaçament és el que enregistren els sismògrafs.
Bàsicament existeixen dos tipus d’ones sísmiques: ones internes i ones
superficials.
Les ones internes es propaguen molt més ràpidament i poden travessar
les capes de l’interior de la Terra, mentre que les ones superficials
només es mouen al llarg de la superfície de la Terra.
LES ONES SÍSMIQUESLES ONES SÍSMIQUES

45. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES
Un terratrèmol allibera energia sísmica que es propaga tant en forma
d’ones internes com en forma d’ones superficials.
Ones internes:
- Ones primàries o P
- Ones secundàries o S
Ones superficials:
- Ones Rayleigh o R
- Ones Love o L
A causa de la diferència de velocitats de les diferents ones, quan
sentim un terratrèmol les primeres sacsejades són degudes a les ones
P, les següents a les ones S i per últim a les ones superficials. La
diferent velocitat de les ones és la propietat que s'utilitza per
determinar la localització del terratrèmol.

46. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES
Ones internes:
- Ones primàries o P: són les més ràpides i es poden propagar per
qualsevol material, ja sigui líquid o sòlid. Són les ones que es propaguen
en el mateix sentit que la vibració de les partícules.
- Ones secundàries o S: més lentes que les ones P i no es propaguen per
medis líquids. Es propaguen perpendicularment al sentit de vibració de
les partícules.
Ones superficials:
- Ones Love o L: Són més ràpides que les R. El terreny es mou
horitzontalment i de manera perpendicular a la direcció de propagació
en ser afectat per aquest tipus d’ones. Aquestes ones no es poden
propagar per superfícies fluides.
- Ones Rayleigh o R: es mou rodant amunt i avall de manera similar a les
onades que es produeixen al mar. Acostumen a ser molt més
energètiques que les altres ones i, en molts casos, són les responsables
que els esdeveniments es notin.

47. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES

48. Les ones sísmiques són enregistrades en els sismògrafs. Els primers
sismògrafs van ser construïts a principis del segle XX. Actualment els
sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat
és el mateix: una massa suspesa d'un marc o d’una columna que reposa
sobre el sòl; la massa és, per tant, relativament independent del
moviment del marc.
MESURA DE LES ONES SÍSMIQUESMESURA DE LES ONES SÍSMIQUES

49. LES ONES SÍSMIQUES RECOLLIDES EN UN SISMOGRAMALES ONES SÍSMIQUES RECOLLIDES EN UN SISMOGRAMA

50. MESURA DELS TERRATRÈMOLSMESURA DELS TERRATRÈMOLS
MAGNITUD I INTENSITAT
La grandària i la importància d'un terratrèmol pot quantificar-se atenent
a dos paràmetres: la intensitat i la magnitud del sisme.
Magnitud i intensitat són dos conceptes diferents que no han de ser
confosos, malgrat els mitjans de comunicació acostumin a utilitzar-los
com a sinònims.
La magnitud d'un terratrèmol es refereix a un valor numèric que
quantifica l'estimació de l'energia alliberada.
La intensitat descriu els efectes del terratrèmol en funció del punt
d'observació.

51. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL
La magnitud és una dada instrumental que ens indica la grandària del
terratrèmol. És un indicador de l'energia que ha alliberat el terratrèmol.
És una mesura objectiva de l'energia d'un sisme feta amb sismògrafs.
L'escala més coneguda i usada és l'escala de Richter (1935) i mesura el
"logaritme de la màxima amplitud d'un sismograma registrat per un
instrument estàndard, a una distància de 100 quilòmetres de
l'epicentre".
Com l'escala és logarítmica el pas d'una unitat a la següent suposa
multiplicar l'energia per deu. Així, entre un terratrèmol de magnitud
6,0 i un de magnitud 7,0 significa que les ones tenen una amplitud 10
vegades major.
A pesar que la magnitud d'un terratrèmol no té un límit superior, la
major alliberació d'energia que ha pogut ser mesurada va ser durant el
terratrèmol de Xile del 22 de maig de 1960 que va arribar a una
magnitud de 9,5.

52. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL

53. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL

54. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOLINTENSITAT DEL TERRATRÈMOL
És una mesura basada en les sensacions percebudes per les persones
durant la sacsejada i en els efectes que produeix el terratrèmol al
terreny i en les construccions.
Varia amb la distància a l'epicentre. Aquesta escala, que s'escriu amb
números romans, té un límit superior de XII que es defineix pel
col·lapse total de les edificacions.
Hi ha diverses escales d'intensitat:
L'escala MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) utilitzada en la majoria
dels països europeus i és l'oficial a l’Estat Espanyol.
L'escala de Mercalli (MM en la seva versió modificada)
L'escala de Shindo de l'agència meteorològica japonesa.
L'escala EMS98 o escala macrosísmica europea.

55. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL: escala de MERCALLIINTENSITAT DEL TERRATRÈMOL: escala de MERCALLI

56. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL:INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL:
Escala Macrosísmica Europea (EMS-98)Escala Macrosísmica Europea (EMS-98)
Intensitat I - No percebut
Intensitat II - Amb prou feines percebut
Intensitat III - Feble
Intensitat IV - Àmpliament percebut
Intensitat V - Fort
Intensitat VI – Danys lleus
Intensitat VII - Nociu
Intensitat VIII – Greument nociu
Intensitat IX - Destructor
Intensitat X - Molt destructor
Intensitat XI - Devastador
Intensitat XII - Totalment devastador
EMS detallada

57. RELACIÓ ENTRE MAGNITUD I INTENSITATRELACIÓ ENTRE MAGNITUD I INTENSITAT
Un terratrèmol tindrà una única
magnitud i diferents intensitats; la
intensitat màxima serà en
l'epicentre i en allunyar-se d'aquest
punt les intensitats aniran
decreixent fins a intensitat I, no
percebuda per la població.
En la taula es pot veure la
correspondència aproximada entre la
magnitud (escala de Richter) i la
intensitat (escala EMS-98) màxima
percebuda a l'àrea epicentral.

58. INTENSITAT VERSUS MAGNITUDINTENSITAT VERSUS MAGNITUD

59. ELS TSUNAMISELS TSUNAMIS
Són onades de grans proporcions (fins a 30 metres) produïdes per un sisme
i que poden viatjar milers de quilòmetres des de l’epicentre fins a les
costes on arrasen i generen gran destrucció.
Quan es produeix un sisme mar endins als oceans, el trencament del fons
marí i l’alliberament d’energia i vibracions provoca la formació d’onades.
Aquestes onades transporten gran quantitat d’energia, proporcional a la
que s’allibera en el sisme, i quan s’aproximen a la costa disminueixen en
velocitat i augmenten en alçada per compensar la pèrdua d’energia
cinètica.
El resultat és la formació
d’onades de gran alçada a la
línia de la costa que quan
impacten produeixen gran
destrucció i mortalitat.

60. ELS TSUNAMISELS TSUNAMIS

63. Akahama, (Japó) tsunami del 11 de març del 2011

64. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS
1. Valdivia (Xile) Mw
: 9,5 (22 de maig de 1960)
Valdivia es va enfonsar 4 m sota el nivell del mar i va
provocar l'erupció del volcà Puyehue. El sisme va ser
percebut en gran part del con sud i en diferents parts del
planeta a causa del tsunami que es va propagar per tot
l'Oceà Pacífic, arribant fins localitats de Hawaii i Japó
situades a milers de quilòmetres de distància. A més es
van produir milers de morts i ferits.
2. Anchorage, Alaska Mw
: 9,2 (28 de març de 1964)
Va produir un aixecament
del sòl de fins a 11,5 m
en 520 000 quilòmetres
quadrats al continent

65. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS
3. Sumatra (Indonèsia) Mw
: 9,1 (26 de desembre de 2004)
El tsunami generat per la magnitud del sisme va causar més de 289.000 morts a
Sri Lanka, illes Maldives, l'Índia, Tailàndia, Malàisia, Bangla Desh i Myammar. És
un dels terratrèmols més devastadors coneguts des de 1900.

66. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS
4. Honshu (Japó) Mw
: 9,0 (11 de març de 2011)
Va provocar un tsunami amb onades que van arribar
als 40,5m i que va arribar a les costes de Rússia,
Taiwan, Illes Midway, Hawaii, Oregon, Califòrnia, i
Mèxic. El terratrèmol va ser tan intens que va causar
que l'eix de la terra es mogués 10 cm, i el sisme
submarí arrasés amb onades semblants en grandària
a algunes illes del Pacífic. L'efecte dòmino del
terratrèmol també va produir l'Accident nuclear de
Fukushima I (explosions en els edificis que alberguen
els reactors nuclears, fallades en els sistemes de
refrigeració, triple fusió del nucli i alliberament de
radiació a l'exterior).

67. Els terratrèmols, són conjuntament amb les inundacions, els principals
desastres naturals en el món, d'acord a l'anàlisi històrica i l'observació de
les dades d'afectacions (morts, ferits i pèrdues econòmiques i materials).
Al segle XX es van produir més de 1.100 sismes importants que van
generar més d'1,5 milions de morts
Els sismes, a nivell mundial, tenen un gran impacte quant a la mortalitat i
les pèrdues econòmiques i, en determinades circumstàncies, són les
catàstrofes que més víctimes mortals provoquen. A més, s’observa que és
un dels fenòmens catastròfics que afecta a un nombre menor de persones,
és a dir, que la proporció mortalitat/persona afectada és especialment
elevada i, per tant, el fenomen té una gran mortalitat relativa.
Les afectacions dels sismes es distribueixen mundialment de manera que
l’impacte major es produeix especialment en el continent asiàtic (nombre
d’episodis, morts, afectats i pèrdues econòmiques) i en menor grau a
l’Àfrica i Oceania. Europa presenta una incidència superior a les anteriors
però inferior al continent americà.
RISCOS SÍSMICSRISCOS SÍSMICS

68. ELS DEVASTADORS
EFECTES DELS
TERRATRÈMOLS

69. ELS DEVASTADORS EFECTES
DELS TERRATRÈMOLS

70. Actualment no hi ha possibilitats de predir els terratrèmols amb total
seguretat, però pot ser útil tenir en compte els següents mecanismes
predictius:
A llarg termini :
Periodicitat: els grans terratrèmols se solen repetir a intervals més o
menys fixos; estudiant els períodes de buit sísmic i d'activitat sísmica en
una zona, es pot arribar a predir l'ocurrència de sismes de gran intensitat.
Detecció de falles actives. El 95% dels sismes són un dels efectes
superficials del moviment de les plaques litosfèriques, que es desplacen a
una velocitat de 1 a 10 cm per any.
A curt termini :
Petits sismes precursors, que precedeixen a grans terratrèmols.
Emissió de gasos inerts, sobretot el radó.
Premonitors biològics. Certs animals (gossos, gats, cavalls, aus, peixos,
etc.) són capaços de predir un sisme amb certa anticipació (hores o dies),
manifestant alteracions en la seva conducta.
MESURES DE PREVENCIÓMESURES DE PREVENCIÓ

71. Els terratrèmols no es poden evitar, però si en part els seus efectes,
mitjançant una sèrie de mesures preventives: avaluació del risc sísmic,
adoptar normes de construcció d'edificis sismoresistents, adoptar
mesures d'ordenació del territori per a evitar grans densitats de població
en les zones d'alt risc i mesures de protecció civil per a informar, alertar
i evacuar a la població.
MESURES DE PREVENCIÓMESURES DE PREVENCIÓ

72. El cinturó de foc del Pacífic (44 min)
Els volcans hawaians (5 min)
Mount St. Helens: before and after
El Krakatoa (44 min)
Vídeo de supervivent de l'erupció de l'Ontake en el moment de ser sorprès per l'allau d
***********************************************************************************
Vídeo: Las ondas sísmicas o los temblores de la tierra
Lliçó animada: Els terratrèmols
VÍDEOSVÍDEOS