SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
LA MATÈRIA SÒLIDA
Tota la matèria que ens envolta està composta per àtoms.
La matèria es presenta en tres estats d'agregació: sòlid, líquid i gas.
Sòlid, líquid i gas es diferencien, entre d'altres, per com es disposen
les seves partícules.
En els sòlids, les partícules arriben a disposar-se en el major grau
d'ordenació.
LA MATÈRIA SÒLIDA
Les partícules en l'estat sòlid pròpiament dit, es disposen de forma
ordenada, amb una regularitat espacial geomètrica coneguda com
estructura cristal·lina.
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
La propietat característica i definitòria de la matèria cristal·lina és la
periodicitat. Això vol dir que, al llarg de qualsevol direcció, els
elements que la formen (ions, àtoms o molècules) es troben repetits a
la mateixa distància.
Aquesta distància constant s’anomena període d’identitat o de translació.
Aquest principi és vàlid partint des de qualsevol punt de l’estructura.
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
Així, si prenem les translacions mínimes en un cristall (translacions
fonamentals) i desenvolupem el paral·lelepípede que generen, obtindrem la
cel·la unitat.
Per repetició d'aquesta cel·la unitat podem reconstruir la xarxa cristal·lina.
CRISTAL·LITZACIÓ
Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el
nom de cristal·lització.
Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms,
molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons
de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi)
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
Els minerals són materials cristal·lins, ja que tenen la seva estructura
íntima ordenada, és a dir, els seus àtoms, ions o molècules guarden
distàncies i formen angles que es repeteixen en les tres dimensions de
l'espai.
Els minerals, doncs, manifestaran les propietats de la matèria cristal·lina.
ELS MINERALS TENEN ESTRUCTURA CRISTAL·LINA
pirita quars biotita
SÒLIDS AMORFS
Alguns sòlids no presenten l'ordenació i la periodicitat pròpia de la
matèria cristal·lina. S'anomenen sòlids amorfs.
Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta d'un sòlid pròpiament dit.
Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut
temps de col·locar-se al seu lloc.
SÒLIDS AMORFS
EXEMPLES DE SÒLIDS AMORFS
ambre
(ámbar en cast.)
vidre
obsidiana
Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta realment de sòlids. Són
fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps
de col·locar-se al seu lloc.

More Related Content

What's hot

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
Jsus28
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
tcasalisintes
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
bertachico
 
MèTodes De Separació De Mescles
MèTodes De Separació De MesclesMèTodes De Separació De Mescles
MèTodes De Separació De Mescles
guestbd1491
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Anna Giro
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
pits25
 

What's hot (20)

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Minerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·linsMinerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·lins
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESOPRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
 
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
MèTodes De Separació De Mescles
MèTodes De Separació De MesclesMèTodes De Separació De Mescles
MèTodes De Separació De Mescles
 
Pràctiques de Laboratori 3r ESO
Pràctiques de Laboratori 3r ESOPràctiques de Laboratori 3r ESO
Pràctiques de Laboratori 3r ESO
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 

Viewers also liked

Viewers also liked (16)

T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
 

Estructura cristal·lina

  • 1.
  • 2. LA MATÈRIA SÒLIDA Tota la matèria que ens envolta està composta per àtoms. La matèria es presenta en tres estats d'agregació: sòlid, líquid i gas. Sòlid, líquid i gas es diferencien, entre d'altres, per com es disposen les seves partícules. En els sòlids, les partícules arriben a disposar-se en el major grau d'ordenació.
  • 3. LA MATÈRIA SÒLIDA Les partícules en l'estat sòlid pròpiament dit, es disposen de forma ordenada, amb una regularitat espacial geomètrica coneguda com estructura cristal·lina.
  • 4. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA La propietat característica i definitòria de la matèria cristal·lina és la periodicitat. Això vol dir que, al llarg de qualsevol direcció, els elements que la formen (ions, àtoms o molècules) es troben repetits a la mateixa distància. Aquesta distància constant s’anomena període d’identitat o de translació. Aquest principi és vàlid partint des de qualsevol punt de l’estructura.
  • 5. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA Així, si prenem les translacions mínimes en un cristall (translacions fonamentals) i desenvolupem el paral·lelepípede que generen, obtindrem la cel·la unitat. Per repetició d'aquesta cel·la unitat podem reconstruir la xarxa cristal·lina.
  • 6. CRISTAL·LITZACIÓ Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el nom de cristal·lització. Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms, molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi)
  • 8. Els minerals són materials cristal·lins, ja que tenen la seva estructura íntima ordenada, és a dir, els seus àtoms, ions o molècules guarden distàncies i formen angles que es repeteixen en les tres dimensions de l'espai. Els minerals, doncs, manifestaran les propietats de la matèria cristal·lina. ELS MINERALS TENEN ESTRUCTURA CRISTAL·LINA pirita quars biotita
  • 9. SÒLIDS AMORFS Alguns sòlids no presenten l'ordenació i la periodicitat pròpia de la matèria cristal·lina. S'anomenen sòlids amorfs.
  • 10. Els sòlids amorfs no es consideren minerals. De fet, es pot considerar que no es tracta d'un sòlid pròpiament dit. Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps de col·locar-se al seu lloc. SÒLIDS AMORFS
  • 11. EXEMPLES DE SÒLIDS AMORFS ambre (ámbar en cast.) vidre obsidiana
  • 12. Els sòlids amorfs no es consideren minerals. De fet, es pot considerar que no es tracta realment de sòlids. Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps de col·locar-se al seu lloc.