Biologia i geologia. 4t ESo

2. En els anys 70 del passat segle, s'unifiquen tots els coneixements
geològics proporcionats per la teoria de la deriva continental i
l'expansió del fons oceànic per desenvolupar la teoria de la
tectònica global o tectònica de plaques.
UNA NOVA TEORIA QUE HO INTEGRA TOT
Constitueix la primera teoria que ofereix una explicació global de
la dinàmica litosfèrica.
Amb ella s'expliquen fenòmens com:
●
aparició i creixement d'oceans
●
moviment de continents
●
formació de serralades i arcs- illes
●
origen i distribució de terratrèmols i volcans
●
fenòmens magmàtics i metamòrfics

3. John Tuzo Wilson (1908-1993), geofísic canadenc, va ser el primer en
proposar la teoria de tectònica de plaques o teoria de la tectònica global
en un article publicat en la revista Nature el 1965.
A Wilson l'havia sorprès que la majoria dels processos dinàmics de l'escorça
terrestre, com els terratrèmols, l'activitat volcànica i l’existència de
serralades recents, estaven concentrats en unes zones molt concretes del
planeta.
LA PROPOSTA DE WILSON
John Tuzo Wilson (1908-1993)

4. LA PROPOSTA DE WILSON
Distribució dels volcans

5. LA PROPOSTA DE WILSON
Localització dels epicentres de terratrèmols

6. LA PROPOSTA DE WILSON

7. LA PROPOSTA DE WILSON
Els punts d'activitat sísmica i volcànica formen línies clarament
identificables. El Cinturó de Foc (o Anell de Foc) concentra el
75% dels volcans del món i el 85% dels epicentres de terratrèmols.

8. Segons J.T. Wilson la litosfera terrestre està dividida en una sèrie de
fragments, les plaques litosfèriques o tectòniques, que es mouen
lentament les unes respecte a les altres.
LES PLAQUES TECTÒNIQUES

9. La litosfera és la capa
rígida que reposa sobre
l’astenosfera (capa fluida
i plàstica).
Està formada per
l’escorça terrestre i la
part superior del
mantell.
LES PLAQUES TECTÒNIQUES
En els continents l’escorça està formada, sobre tot, de roques granítiques,
mentre que en els oceans l’escorça està formada majoritàriament de roques
basàltiques, molt més denses.

10. LES PLAQUES TECTÒNIQUES ES MOUEN
Les plaques litosfèriques es desplacen les unes respecte de les altres.

11. LES PLAQUES TECTÒNIQUES ES MOUEN
El Jet Propulsion Laboratory, del California Institute of Technology, d’acord amb la NASA,
analitza les dades de totes les estacions GPS per tal de veure si els punts de la superfície de
la Terra que es desplacen, cap a on es desplacen i a quina velocitat ho fan.

12. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
Aquest moviment de les plaques litosfèriques és l'explicació a l'aparició
de molts fenòmens geològics (serralades, plecs, falles, fosses, arcs
d'illes volcàniques...) i dels processos lligats a la dinàmica interna:
vulcanisme, terratrèmols i la formació de roques endògenes (roques
magmàtiques i roques metamòrfiques).

13. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
Les plaques litosfèriques es desplacen com a conseqüència dels
corrents de convecció que afecten els materials de l'astenosfera.

14. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
Els corrents de convecció determinen la direcció i el sentit en el que es
desplacen les plaques tectòniques.
Les plaques poden separar-se entre elles, apropar-se o bé lliscar
lateralment. Els diferents tipus de moviments condicionen els tipus de
marges o límits que s'estableix entre plaques.

15. TIPUS DE LÍMITS O MARGES ENTRE PLAQUES
Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de tres
tipus depenent del moviment relatiu entre les plaques en contacte:

16. TIPUS DE LÍMITS O MARGES ENTRE PLAQUES

17. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUSLÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Als límits divergents les plaques se
separen.
Allà on se separen, puja material de
l'astenosfera que, en refredar-se, forma
noves roques que s'afegeixen als marges
de les plaques.
Tanmateix són límits constructius, donat
que l'activitat al llarg dels rifts oceànics
provoca la formació de nova escorça
oceànica.
Aquests límits solen trobar-se sota els
oceans, perquè en separar-se les
plaques es formen zones baixes que
s'omplen d'aigua.

18. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Les plaques es separen. Això passa perquè als límits divergents existeix
un moviment de convecció ascendent que es continua en moviments
amb sentits oposats que contribueixen a separar les plaques.

19. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Quines són les conseqüències dels límits divergents?
● A la zona activa per on surt el material de l'astenosfera es forma
una serralada que s'anomena dorsal oceànica.
● Volcans submarins, terratrèmols i tsunamis.
● Expansió dels fons oceànic (fins i tot naixement) i la separació
dels continents adjacents.
● Formació de les roques de l'escorça oceànica.

20. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
L'activitat volcànica de la dorsal provoca l'expansió o extensió dels fons oceànics
i la separació dels continents adjacents.

21. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Els límits divergents corresponen a les
dorsals oceàniques, submergides en
els oceans.
També té parts emergides, com ara el
cas d'Islàndia.

22. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS

23. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Un procés semblant pot ocórrer a
l'interior d'un continent, com per
exemple a la zona de llacs d'Àfrica
Oriental, on ha aparegut un rift,
l'evolució de la qual produirà una
dorsal amb la formació d'un nou
oceà.
Great Rift Valley, Àfrica

24. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Great Rift Valley, Àfrica

25. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Great Rift Valley, Àfrica

26. LÍMITS CONVERGENTS O DESTRUCTIUSLÍMITS CONVERGENTS O DESTRUCTIUS
A un límit convergent dues plaques s'ajunten, xoquen.
El comportament de les plaques depèn de quin tipus de plaques es
troben (tipus d'escorça que entren en contacte):
1) Xoc entre escorça oceànica-escorça oceànica
2) Xoc entre escorça oceànica-escorça continental
3) Xoc entre escorça continental-escorça continental

27. LÍMITS CONVERGENTS O DESTRUCTIUS
La principal conseqüència d'aquest tipus de límit és la destrucció de
litosfera. Quan entren en contacte plaques de diferents densitats, la
placa més densa s'enfonsa sota de l'altra. Aquest procés s'anomena
subducció.
La fricció entre les plaques origina zones d'intensa activitat sísmica (pla
de Benioff) i volcànica.

28. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. OCEÀNICA
●
Subducció de la placa més
densa sota l'altra
●
Aparició de fosses molt
profundes
●
Destrucció de litosfera
oceànica
Les conseqüències d'aquest xoc:
●
Terratrèmols seguint el pla de
Benioff
●
Formació d'arcs d’illes volcàniques

29. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. OCEÀNICA
Les Illes Marianes, les illes Aleutianes,
el Japó i altres illes del Pacífic són
exemples d'arc d'illes volcàniques
originades a causa d'aquest tipus de
límit convergent.

30. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. OCEÀNICA

31. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. CONTINENTAL
Les conseqüències del xoc entre escorça oceànica i continental són:
●
Subducció, formació d'una fossa propera a la costa
●
Destrucció litosfera oceànica
●
Terratrèmols seguint pla Benioff
●
Vulcanisme
●
Formació gran serralada costanera (tipus Andes)

32. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. CONTINENTAL

33. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. CONTINENTAL

34. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. CONTINENTAL
La serralada dels Andes, exemple d'orogènesi per la convergència
de la placa oceànica (Nazca) i la continental (Sud-americana)

35. CONVERGÈNCIA E. OCEÀNICA- E. CONTINENTAL
La subducció origina forts
terratrèmols, com els que pateixen
Xile o Perú.
Després del Japó, Xile és considerat el
segon país sísmicament més actiu del
món.
Terratrèmol de Valdívia, 1960 (Richter 9,5)
Terratrèmol de Xile, 1960 (Richter 8,8)

36. CONVERGÈNCIA E. CONTINENTAL- E. CONTINENTAL
Les conseqüències del xoc entre escorces continentals són:
●
Obducció
●
Formació de grans serralades intracontinentals (tipus Himalaia)
●
Terratrèmols superficials i intermedis
●
Absència volcans

37. CONVERGÈNCIA E. CONTINENTAL- E. CONTINENTAL
La formació de l'Himalaia es va produir per la col·lisió de la massa
continental de l'Índia contra el marge sud de la placa Eurasiàtica.

38. CONVERGÈNCIA E. CONTINENTAL- E. CONTINENTAL
La formació de l'Himalaia es va produir per la col·lisió de la massa
continental de l'Índia contra el marge sud de la placa Eurasiàtica.

39. CONVERGÈNCIA E. CONTINENTAL- E. CONTINENTAL
La formació de l'Himalaia es va produir per la col·lisió de la massa
continental de l'Índia contra el marge sud de la placa Eurasiàtica.

40. CONVERGÈNCIA E. CONTINENTAL- E. CONTINENTAL
Sabies què...?
La península Ibèrica es troba localitzada dins d'una secció de la placa Euroasiàtica
que s'anomena subplaca ibèrica. Aquesta microplaca es troba entre dues grans
plaques litosfèriques: la placa Africana i la placa Euroasiàtica. Dels moviments
relatius entre les tres parts ha resultat l'última orogènia de la península que es
va produir a finals del Mesozoic i que forma part de l'orogènia alpina. En
aquesta orogènia es van originar els grans sistemes muntanyosos peninsulars:
Pirineus, les Serralades Bètiques i la Serralada Ibèrica.

41. LÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUSLÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUS
En les falles transformants les plaques llisquen lateralment. Aquí no es
dóna ni construcció ni destrucció de litosfera, per això també es coneix
amb el nom de límit passiu o conservatiu.
No hi té lloc activitat volcànica però sí una intensa activitat sísmica.

42. LÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUSLÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUS
El moviment de les plaques
provoca fractures o falles: són les
falles de transformació.
La major part d'aquestes falles es
troba en el fons oceànic (en les
dorsals).
L'activitat més important
associada a aquest tipus de
límits són els moviments sísmics
originats per la fricció entre les
plaques.

43. LÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUSLÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUS
La major part de les falles transformants
es troben en el fons oceànic (en les
dorsals).

44. LÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUSLÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUS

45. LÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUSLÍMITS TRANSFORMANTS O PASSIUS
Existeixen alguns exemples de
límits transformants en els
continents, com la falla de
San Andrés a Califòrnia

46. LÍMITS ENTRE PLAQUES: RESUMLÍMITS ENTRE PLAQUES: RESUM

47. LÍMITS ENTRE PLAQUES: RESUMLÍMITS ENTRE PLAQUES: RESUM

48. LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Els principis fonamentals de la teoria de la tectònica de plaques pot resumir-se
en:
1- La litosfera terrestre està dividida en una sèrie de blocs més o menys rígids i
mòbils anomenats plaques litosfèriques.
2- Aquestes plaques litosferes es desplacen sobre la astenosfera plàstica
subjacent, cadascuna amb una velocitat i direcció variable.
3- Els desplaçaments de les plaques litosfèriques són causats per l'energia tèrmica
existent a l'interior de la terra. Aquesta energia impulsa els corrents de
convecció que mouen les plaques.
4- Les zones de contacte entre plaques s'anomenen vores o límits de plaques. Els
límits de les plaques són les zones de major activitat geològica de la Terra.
5- En aquests límits es produeix un moviment relatiu entre plaques. Poden ser de
tres tipus: divergents (separació), convergents (xoc) o passius (lliscament).
6- Al llarg de la història geològica han canviat no només la posició de les plaques
litosfèriques, la seva forma o mida, sinó també el nombre d'aquestes.

49. VÍDEOS
Plate Movement (22")
Tectônica de Placas (1'17")
Tectònica: vídeo amb explicació (3'47")
Tectònica de plaques: tipus de límits (2'39)