1. Resum: Els canvis polítics en la
història d’Espanya
Coneixement del Medi Social, 6è EP
Col·legi Santa Caterina de Siena
Prof. María Santillana

2. DE POBLE CONQUERIT...
Els primers homes que van habitar Espanya van ser els ibers i els celtes, els
fenicis, els grecs i els romans. Els fenicis, viatgers i comerciants, van arribar a
Hispània al segle XI a. C., i els romans l'any 218 de la mateixa era. Durant els sis
segles que ocupen la península, la civilització romana exporta tots els seus models
de govern i els estén per tots els racons. A ells se'ls deu: el nom d'Hispània;
l'arribada del cristianisme al segle I de nostra era; i la primera consolidació de la
península. L'Imperi romà cau derrotat pels visigots l'any 411 -el rei Leovigildo, amb
la seva cort a Toledo, ha estat considerat pels historiadors com l'autèntic creador
de la Monarquia- i aquests creen una nova societat el bon funcionament de la qual
basen en la separació de la noblesa i els serfs.

3. ...A CONQUERIDORS
La península, malgrat el domini visigot, es veu constantment assetjada pels
àrabs, que no renuncien a l'ocupació d'Espanya. Un punt estratègic en el control
del Mediterrani. Per això, l'any 711, quan el cabdill magrebí Tarik desembarca a
Gibraltar, la història d'Espanya queda marcada per als següents vuit segles. La
península ibèrica es converteix en un gresol de cultures on es fonen les races i
conviuen religions dispars, on les arts i les ciències coneixen la seva màxima
expressió a Europa: Plató, l’astronomia, l'àlgebra… Tanmateix, en 1492, amb la
unió de Castella i Lleó i després de segles de lluita, s'aconsegueix expulsar als àrabs
amb la presa de Granada. El matrimoni dels Reis Catòlics prepara el camí per a la
unió dels dos regnes, marca el naixement d'Espanya i la fi de la dominació
musulmana. Mentrestant, Cristóbal Colón, recolzat econòmicament per la reina
Isabel, trobava una nova terra: Amèrica.

4. DELS ÀUSTRIES ALS BORBONS
La mort d'Isabel la Catòlica va suposar una pèrdua irreparable per a la unitat d'Espanya. Malgrat
això, quan Carles I i V d'Alemanya accedeix al tron en 1516, hereta un vast imperi. Carles I es veu
obligat a afrontar durant tot el seu regnat, i com a causa de la reforma que va liderar Martí
Luter, continus conflictes bèl·lics entre catòlics i protestants. En 1596, va abdicar en el seu fill Felip II.
Va defensar a ultrança el catolicisme en els seus Estats. A aquest sobirà li van succeir Felip III, Felip IV i
Carles II. La casa dels Borbó arriba a la corona espanyola en 1700 quan Carles II, dels Àustries, mor
sense descendència i deslliga una guerra interna per la successió que es perllonga fins a 1714.
Finalment, s'imposa Felipe V com a sobirà d'Espanya i primer rei Borbó. Carlos III, modernista on els
hi hagi, va ser un dels monarques de la casa dels Borbó que més va contribuir a l'esplendor
d'Espanya. Va sanejar el país i ho va obrir als corrents culturals europeus. Després de finalitzar la
guerra de la Independència o Guerra del Francès contra Napoleó, el rei FerranVII (1784-1833), nét de
Felipe V, és rebut del seu exili amb fervor pel poble espanyol. No obstant això, des que el monarca va
restaurar l'absolutisme, la seva popularitat entre els liberals es va esquerdar. Es va casar quatre
vegades però només va tenir dos descendents. Les filles Isabel II, futura reina d'Espanya, i Luisa
Fernanda.

5. UN REGNAT D'INESTABILITAT
Isabel II (1830-1904) va ser proclamada reina als tres anys i declarada major d'edat
tan sols als tretze. Durant la seva infància, la seva mare, la reina María Cristina -
quarta esposa de Fernando VII-, va exercir la regència. El d'Isabel II no va ser un
regnat fàcil. Sovint, va veure amenaçat el seu mandat pels continus enfrontaments
entre els defensors de les idees liberals i els carlistes, que acariciaven
l'absolutisme. Isabel II va contreure matrimoni, en 1846, amb el seu primer
Francisco d'Assís. Un matrimoni que va acabar en fracàs i que va originar la segona
guerra carlista. Isabel II es va enfrontar durant el seu regnat a diversos esclats
revolucionaris però va anar la seva política de mà dura la que li va desplaçar del
tron. Des de l'exili a França, i separada del seu marit, va aspirar tornar al tron
espanyol, però finalment va abdicar en el seu únic fill, Alfons XII.

6. ALFONS XII, EL PACIFICADOR
Després de la revolució liberal de 1868, que va ocasionar la partida d'Isabel II, els
esdeveniments es precipiten: ningú vol acceptar com a Rei al seu fill el príncep Alfons de
Borbó. En el seu lloc, s'ofereix la corona a un dels seus pretendents estrangers, Amadeu de
Savòia, el segon fill de Víctor Manuel II, rei d'Itàlia, que va regnar tan sols durant dos anys.
Automàticament, es proclama la I República i, als onze mesos, es produeix el cop d'estat del
general Pavia. Donada la confusió que regnava en el panorama polític, Cánovas de Castillo
prepara la restauració monàrquica. En 1874, el príncep Alfons va ser proclamat Rei. Alfons
XII (1857-1885), "el Pacificador", va ser un monarca liberal, va jurar la constitució de 1876, es
va recolzar en les Corts i va restablir el prestigi de la Monarquia gràcies a la seva prudència.
En 1878, va contreure matrimoni amb María de les Mercès d'Orleans, que va morir
fatídicament als cinc mesos de tisis. Desolat davant la seva pèrdua, va acceptar, a favor de la
successió, el nou matrimoni amb la arxiduquesa d'Àustria, María Cristina d'Habsburg-Lorena.

7. MARIA CRISTINA, LA REGENT
La reina Maria Cristina va donar al rei tres fills: la infanta Maria de les Mercès, la infanta
Maria Teresa i el príncep Alfons XIII. Després de la mort d'Alfons XII, la reina Maria
Cristina, que estava embarassada de pocs mesos del que després seria Rei d'Espanya, es
va erigir com regent d'aquest fins a la seva majoria d'edat. Maria Cristina d'Habsburg-
Lorena, que va governar recolzant-se en les Corts i en els liberals, va aconseguir que els
progressistes duguessin a terme el seu programa polític: sufragi universal, llei
d'associacions… D'aquesta manera, la Reina, durant la regència, va arribar a consolidar
i pacificar la Monarquia borbònica, continuant la labor que ja inicià el seu marit,
Alfonso XII. Per això, i malgrat la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, el 1898, la
regent es va guanyar el respecte de tots els espanyols. A la majoria d'edat del seu fill,
Maria Cristina es va apartar de la vida política i es va consagrar a la seva família.

8. LA CESSIÓ DEL TRON A ALFONS XIII
La Reina Regent cedeix el tron a Alfons XIII (1886-1941) quan aquest compleix els setze anys i
el nou Rei jura la Constitució, en 1902. En 1923, es produeix el cop d’estat del general Primo
de Rivera, que va abolir la legalitat constitucional i les llibertats civils; i en 1931, després
d'haver presenciat com Alfons XIII accepta sense protesta la dictadura, els espanyols, que ja
no confien en la Corona, contribueixen amb els seus vots i posicionament a la caiguda de la
Monarquia. Alfons XIII, per evitar que la sang corregués per les pàgines de la història
d'Espanya, va posar fi al seu regnat amb l'exili. Quan a Espanya es decreta la II República la
Família Real ja s'havia instal·lat a Roma: Alfonso XIII, la seva esposa, la princesa Victoria
Eugenia, i els seus cinc fills: el príncep Alfons i els infants Jaime, Beatriu, Mara Cristina i Joan.
Les Corts, llavors, volen elaborar una nova Constitució i, el país, sotmès a una forta
inestabilitat, permet que un sector de militars s'alci en armes contra el Govern. Manuel
Azaña es veu obligat a dimitir i el general Franco instaura una dictadura que havia de durar
fins a la seva mort, en 1975.

9. RETORN A ESPANYA I MORT DE D. JOAN
El catorze de maig de 1977, complert el compromís que havia contret amb
l'oposició democràtica, i convocades ja les eleccions generals lliures, don
Joan va abdicar la Corona en el seu fill, Rei de fet des de la mort del
dictador.
L‘1 d'abril de 1993, el comte de Barcelona, fill de Rei, Alfons XIII, i pare del
Rei, mor en una clínica de Pamplona sense un lament ni una queixa.

10. L'ESPERANÇA D'UNA NACIÓ
Després de la mort de Franco i les primeres eleccions presidencials, en 1977, en
les quals resulta triat Adolfo Suárez, s'elabora una nova Constitució, es reconeix
l'autonomia a les comunitats i es procedeix a la modernització del país. En
1981, l'intent de cop d'Estat sufocat pel Rei, dóna pas a una etapa en llibertat i
democràcia. En 1982, el Partit Socialista Obrer espanyol guanya les eleccions i
Espanya compta amb un dels primers presidents d'esquerra triats al món. El
Govern del PSOE, que es perllonga fins a 1996, dóna pas, llavors, al partit de
l'oposició, encapçalat per José María Aznar. En aquest punt de la història, i
després de vint-i-cinc anys de dur treball, és ja impensable parlar del passat o del
present d'Espanya sense fer referència als Reis, don Joan Carles i donya Sofia, al
seu hereu, el príncep Felip, i a les seves dues filles, les infantes donya Elena i
donya Cristina.