Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Hort 5ena setmana ea

Hort escolar

  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

  • Soyez le premier à aimer ceci

Hort 5ena setmana ea

  1. 1. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill I. PER QUÈ UN HORT ESCOLAR ECOLÒGIC? 2 II. ELEMENTS BÀSICS PER ORGANITZAR UN HORT 5 III. PRINCIPIS BÀSICS PER A GESTIONAR UN HORT ESCOLÒGIC 8 IV. CONTROL D’HERBES ESPONTÀNIES EN HORTICULTURA ECOLÒGICA 13 V. L’ADOB EN VERD 13 VI. EL COMPOSTAGE CASSOLÀ 14 VII. LES FAMÍLIES HORTÍCOLES MÉS IMPORTANTS 16 VIII. BIBLIOGRAFIA 17
  2. 2. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill I. PER QUÈ UN HORT ESCOLAR ECOLÒGIC? a) Per què a l’escola? L’horta es caracteritza per posseir uns cicles ràpids, on els fruits són el resultat d’un procés continu d’experimentació. L’alumne n’és el protagonista que observa i aprèn. També, permet treballar durant tot el curs escolar. En aquesta interacció alumne‐hort es genera una diversitat de situacions (regar, entrecavar, control herbes espontànies i de plagues i malalties...), que l’alumne va resolent aportant la solució que creu més adient. b) Com? A partir d’unitats didàctiques adaptades a cada nivell: infantil, inicial, mitjà i superior. Les nostres amigues: “Les herbes espontànies” Energies renovables Aprofitament d’hortalisses i ús de plantes aromàtiques i medicinals Com s’alimenten les plantes? Prevenció i control biològic de plagues i malalties La germinació El sòl Una planta per a cada estació Feines a l’hort per a cada estació c) Objectius? Utilitzar l’hort com a eina transversal per treballar les matemàtiques, física, biologia, química, llengua, plàstica.... Facilitar l’adquisició, per part de l’alumnat d’hàbits i actituds saludables i sostenibles a través de les feines de l’hort Facilitar l’acollida dels nouvinguts en l’àmbit escolar Crear un espai d’experimentació per part de l’alumnat de la creació d’un hort en un context d’igualtat d’oportunitats Apropar l’entorn natural a l’alumnat d’infantil i primària Desenvolupar el raonament hipotètic deductiu a l’alumnat de primària Apropar l’agricultura, com a medi de subsistència i identitat cultural
  3. 3. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill d) Per què ecològic? Inconvenients de l’horticultura convencional 1. Problemes ambientals dels adobs químics Eutrofització de l’aigua: quan hi ha molts nutrients a l’aigua hi poden viure molts organismes. Aquests necessiten oxigen i poden deixar l’aigua sense Desequilibri estructural i nutritiu de la terra, manca d’oligoelements: NPK no és suficient. Les plantes necessiten altres elements en petites quantitats i si no els tenen són més sensibles a les malalties. Manca de matèria orgànica al sòl:la terra és menys esponjosa, per tant les arrels no hi poden penetrar bé i reté menys aigua Procés de fabricació gens ecològic: cal un gran consum d’energia i les matèries primeres no són renovables 2. Problemes ambientals dels pesticides i herbicides Tenen una gran persistència tant en l’aigua que els arrastra com en el sòl Són d’elevada toxicitat Poden ser presents en els aliments, a l’interior o a la pell Sovint estan fets amb substàncies bioacumulables (els organismes vius no tenen mecanismes per a eliminar‐los i els acumulen Els paràsits desenvolupen resistències als productes Els productes fitosanitaris no són selectius i afecten la fauna auxiliar i la salut de l’home e) Avantatges de l’horticultura ecològica Evita la contaminació del sòl, l’aigua i els éssers vius Els seus productes són més sans, en un sentit ample de la paraula També són més gustosos A la llarga és més econòmica perquè no fa malbé el sòl. A curt termini també perquè s’estalvien molts productes fitosanitaris L’hort està en equilibri amb el seu entorn f) Què és l’agricultura ecològica? La producció agrària ecològica és un sistema de producció d’aliments de màxima qualitat nutritiva i sensorial, respectant el medi ambient i conservant la fertilitat del sòl i la diversitat genètica, mitjançant una utilització òptima dels recursos locals, sense l’aplicació de productes químics de síntesi (hormones, antibiòtics, adobs químics, plaguicides, etc.), procurant un desenvolupament agrari perdurable, econòmicament viable i socialment just.
  4. 4. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill g) Tendències de l’agricultura ecològica Rudolf Steiner ( Croàcia 1861‐1925 ). Filòsof i creador de l’antroposofia. Després d’un curs impartit a un grup d’agricultors i de la publicació d eles conferències donades es va iniciar a l’agricultura biodinàmica, basada en una relació més estreta i conscient entre l’home i la naturalesa, on es posa èmfasi en el sòl com a organisme viu, i la influència dels cicles còsmics. Masanobu Fukuoka ( Japó 1913 ). Es pot considerar l’autèntic pare de l’agricultura natural. Microbiòleg, poeta, savi, filòsof, agricultor i sobretot un home honest. Als 25 anys va tenir la intuïció de que la humanitat no sap res en absolut: només som estudiants de la natura i en canvi ens creiem més llestos que ella. El contrari de com s’acostuma a fer, en lloc d’anar afegint suposades millores els treballs agrícoles, va anar deixant de fer coses. És així com va arribar a la conclusió de que moltes feines del camp han estat creades per l’home innecessàriament. Amb l’aplicació de palla, gallinassa, coberta permanent, i potenciant el màxim la sembra directe ha aconseguit molts resultats i un total respecte a la naturalesa. L’agricultura biològica basada en l’ús dels depredadors naturals. Poden fer‐nos servei utilitzant‐los expressament per a lluitar contra alguna plaga. Però també, si tenim un hort sense productes químics, la presència natural d’aquests depredadors ens ajudarà a mantenir la bona salut dels cultius. Per exemple formen part de l’anomenada fauna auxiliar: Alguns mamífers: la musaranya menja insectes i llimacs. L’eriçó s’alimenta de llimacs, cargols, erugues i ratolins. La mostela ens neteja l’hort de rates i ratolins. El talp es menja molts insectes i larves del sòl que s’alimenten de les arrels de les plantes, però també es menja els cucs de terra. El rat penat es menja molts de mosquits ( principals paràsits de l’horticultor ), la mosca blanca i altres insectes voladors. Alguns ocells: son insectívors ( estudis demostren que horts amb molts ocells tenen menys atacs d’insectes).Els millors son les mallerengues perquè es mengen moltes erugues i també insectes adults. Atracció, nius i aliment. D’altres, per exemple les òlibes i mussols ens netegen l’hort de talpons, uns petits rosegadors àvids de menjar‐se les arrels. Els amfibis: Com gripaus, granotes i tritons son ideals perquè es mengen erugues, llimacs i insectes. Atracció: bassa. Els rèptils: el millor és el vidriol ( o serp de vidre, o nina o nineta ) i el llangardaix que ens neteja l’hort de paràsits: llimacs, insectes larves i erugues.
  5. 5. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill Molts insectes son bons per l’hort: La marieta gran devoradors de pugons ( sobretot les larves de marieta poden menjar entre 200 i 600 pugons cadascuna ) La crisopa també menja pugons. Algunes mosques ( les grogues i negres com les vespes ) també mengen pugons ( també quan son larves ). També hi ha unes vespes petitones que posen els ous a l’interior de pugons parasitant‐los. Les aranyes també son bones depredadores d’insectes petits. II. ELEMENTS BÀSICS PER ORGANITZAR UN HORT En els casos on puguem escollir la ubicació de l’hort escolar, ho farem en funció de l’accés i de la proximitat. També caldrà tenir en compte: 1.‐ Les condicions climàtiques 2.‐ La llum i la calor 3.‐ El vent 4.‐ L’aigua 5.‐ La terra 1.‐ les condicions climàtiques Cada lloc té el seu propi microclima, que depèn de l’exposició solar, l’orientació cardinal, els vents, la pluja, etc... per ubicar l’hort escollirem l’espai més ben protegit dels efectes negatius. A part, els microclimes ens condicionen els cultius que podrem plantar (ja que no totes les plantes tenen la mateixa resistència al fred o a la calor), així com les èpoques de sembra més adequades, variant si ens trobem en una zona amb un alt risc de gelades, o si ens trobem en un lloc extremadament calorós is ec a l’estiu. Si no coneixem gaire el lloc on estem perquè fa poc temps que hi som, o perquè hem estat poc observadors, el més pràctic és anar a demanar consell als veïns pagesos de la zona. Ells coneixeran molt bé les condicions climàtiques locals i podran preveure quins seran els moments on es podrà sembrar o plantar, i quins mesos serà millor no fer‐ho 2.‐ La llum i la calor Les plantes es veuen condicionades per l’exposició solar, el que anomenem fotoperíode. Aquest determina el moment de la germinació, del desenvolupament de la planta, de la floració, de la fructificació i de la maduració, és a dir, totes les fases vegetatives de les plantes. Per norma general els horts necessiten un mínim d’exposició solar d’unes sis hores diàries, o si més no, disposar de lluminositat, el més prolongada i intensa possible, cosa que ens farà decidir per un lloc o un altre de la parcel∙la.
  6. 6. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill Les plantes de fruit: necessiten de més quantitat de llum i calor (carbassons, faves, tomàquets..) Les plantes de fulla i d’arrels: necessiten d’espais il∙luminats (enciams, espinacs, bledes, porro, pastanagues, remolatxa...) 3.‐ El vent La ventilació dels espais és necessària, sobretot en llocs amb un excés d’humitat, permetent renovar l’aire i disminuint així els problemes criptogàmics. També permet baixar uns graus la temperatura i refrescar l’ambient en zones molt caloroses a l’estiu. Però un fort vent pot ser perjudicial ja que pot fer trencar algunes branques, fer caure les plantes que estaven asprades. Hi ha plantes que u cop aguantades amb aspres toleren bé el vent, però n’hi ha d’altres que no. En cas de trobar‐nos en una zona amb forts vents, ens podrem plantejar l’ús de tanques vegetals per minimitzar els seus efectes perjudicials, i maximitzar els beneficis que aporten. Una de les principals característiques d’un clos vegetal és el seu efecte tallavent. Generalment, per evitar l’efecte dels forts vents s’opta per construir una tanca massissa artificial: però aquesta pot produir unes turbulències molt més perilloses que el vent directe. El més recomanable és un clos vegetal, és a dir una tanca d’arbres, arbusts i plantes, que suavitzin la força del vent, i que aporten molts efectes positius a l’hort: Efecte tallavent Efecte contra l’erosió (tant hídrica com eòlica9 Proporcionen refugi per la fauna auxiliar Afavoreixen la pol∙linització Regulen el microclima de les parcel∙les on es troben, disminuint els xocs tèrmics Augmenten la biodiversitat, ja que afavoreixen el creixement d’altres plantes i la vida de moltes espècies d’aus i insectes Permeten el “reciclatge” de nutrients, gràcies a la profunditat a la que arriben les arrels. Permeten obtenir produccions diverses, independents de les de l’hort. Per a fer un clos vegetal cal escollir les espècies que més bé s’adapten a les nostres condicions, i saber que no totes les espècies són aconsellables. Al costat de l’hort, per exemple, s’han d’evitar les espècies invasores, o les que poden presentar fenòmens d’al∙lelopatia negatius, produint substàncies tòxiques o repel∙lents per altres plantes, així com les que tenen fulles que tarden massa en descompondre’s ( com plataners, pins, coníferes i d’altres). D’aquesta manera ens evitarem problemes i en canvi obtindrem més beneficis a l’hort.
  7. 7. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill 4.‐ l’aigua Cal estudiar la gestió de l’aigua per tal que sigui la més eficient i sostenible possible. Ens trobem amb diferents estructures possibles: pous, mines, cisternes, estanys i basses, canals o cursos naturals. El pou, les mines, o les fonts tradicionals són molt interessants, però no hem d’oblidar que representen la utilització d’un recurs i per això és bo intentar complementar‐lo amb algun altre tipus de recollida. Les basses o les cisternes, per exemple, ens aniran bé per l’acumulació de l’aigua en períodes plujoses. A partir, d’aquestes estructures i de conèixer la quantitat d’aigua de què disposem, haurem de decidir quin sistema de reg pot anar millor, condicionant el disseny de l’hort. L’elecció de varietats adaptades a les condicions específiques de cada zona és un dels factors per obtenir bons resultats i per reduir les aportacions d’aigua de certs cultius exigents. Tot i que hi ha regions on la pluviometria és tan elevada que pràcticament no fa falta regar, en la majoria de llocs de clima mediterrani amb estius secs, cal fer una aportació d’aigua controlada. En aquest llocs serà aconsellable fer algun “jaç protector” (anomenat mulching en anglès) per evitar les pèrdues d’humitat sobretot a l’estiu. A part, hi ha altres formes de l’aigua, com són la neu, les pedregades, o les rosades. Això com la neu pot ser beneficiosa per l’aportació d’aigua d’una manera lenta, les altres dues formes, que difícilment podem evitar, ja són molt més perjudicials, i convindrà estar al cas per intentar protegir els cultius dels seus efectes. Mètodes d’estalvi d’aigua: Encoixinar (cobrir la terra amb restes de segar o herba seca o palla o compost...) Regar per goteig Millor regar poc i sovint que molt i de tant en tant Una terra amb molta matèria orgànica aguanta millor l’aigua de la pluja Una superfície treballada reté més aigua, evitat l’evaporació Millor si l’aigua és de qualitat: si ve de conreus convencionals pot arrastrar substàncies químiques. La més segura és la de la pluja. Si té clor és millor deixar‐la uns dies en un dipòsit perquè s’evapori. Si és de pou, també perquè s’escalfi. Una bassa dins l’hort crea un microclima i és un medi biològicament molt ric que permet la implantació de flora aquàtica (incorporant espècies comestibles), o d’insectes i altres animals que viuen en aquest medi.
  8. 8. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill No cal que sigui molt gran, ja que amb un mínim d’1 m2 de diàmetre i uns 50 cm de profunditat ja podem fer una petita bassa, que encara que tingui dimensions reduïdes ens pot aportar molts beneficis 5.‐ La terra Segons Nicolas Lampkin 1998 ...El punt de partida per crear un sòl sa hauria de se el fet de trencar amb la idea que el sòl és únicament un mitjà de cultiu per les plantes, un lloc on els cultius poden afiançar les seves arrels i prendre els nutrients que necessiten mentre el sac de fertilitzant els alimenta (...). El sòl és una entitat viva, un ecosistema que conté una gran varietat d’espècies animals i vegetals que compleixen una multitud de funcions Diferents estudis mostren que els sòl és viu, i això vol dir que l’hem de respectar i aportar només el què se li ha extret amb la collita. El sòl pot variar segons on ens trobem. Dues finques a pocs quilòmetres de distància poden tenir sòls molt diferents. Les característiques específiques de cada sòl ( més o menys àcid, calcari, argilós) donaran a la terra una major o menor aptitud per certs cultius, i també condicionaran les formes de treballar‐la. Si volem començar a conrear un hort on abans hi ha hagut molts fertilitzants i productes químics, haurem de fer una intensa neteja de residus amb adobs en verd, i amb grans aportacions de matèria orgànica III. PRINCIPIS BÀSICS PER A GESTIONAR UN HORT ESCOLÒGIC 1.‐ Treball del sòl 2.‐ Associacions 3.‐ Rotacions 4.‐ Fertilització 5.‐ Mètodes de control i prevenció de plagues i malalties 1.‐ El treball del sòl El clima afecta molt la dinàmica de la matèria orgànica. El treball del sòl també afecta la dinàmica de la matèria orgànica. El treball del sòl exposa el sòl a l’aire i fa que incrementi la temperatura del sòl; això provoca un increment de la mineralització de la matèria orgànica.
  9. 9. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill Deixar la superfície del sòl sense cap coberta vegetal durant llargs períodes de temps deixa el sòl a mercè de les inclemències de temps i augmenta la mineralització d ela matèria orgànica i l’erosió. La matèria orgànica és un element clau en el manteniment de l’estructura del sòl. Una bona estructura permet la circulació de l’aigua, l’aire i l’escalfament del sòl a la primavera. La vida del sòl s’organitza per capes, cada capa és un ecosistema diferent, quan es canvien les capes d’ordre s’alteren les condicions de vida dels éssers vius de cada capa. La matèria orgànica fresca de la superfície queda enterrada i no es descompon correctament ( es donen processos d’ Anaerobiosi). Les llavors de les males herbes enterrades en profunditat tornen a la superfície on troben les condicions adequades per germinar. Per a aconseguir una esponjositat profunda de la terra es compta amb els mitjans biològics, com les arrels dels adobats verds, dels cultius intercalats i del propi cultiu, i com els petits organismes com els cucs de terra. Per aquests motius no es recomanen els a reus que tomben la terra si no els que fan un treball vertical. L’estructura del sòl la creen els éssers vius del sòl. El treball del sòl mai crea estructura. 2.‐ Associacions (policultiu) Quan més diversitat d’espècies presenta un ecosistema major és la seva estabilitat. L’associació de les plantes consisteix en el conreu de dues o més espècies vegetals per tal d’aconseguir un efecte favorable. Aquesta barreja de conreus té lloc en l’espai i el temps. Associar diferents conreus en una mateixa feixa, ja siguin intercalats dins d’una línea o línees de diferents cultius intercalades. S’aconsegueix: Reducció d’herbes espontànies Millora de la qualitat de les produccions. Augmenta la fertilització del sòl. Evitar o reduir l’acció d’algun determinat paràsit( cultius trampa ). Els atacs parasitaris mai no son tan greus com en els monocultius.
  10. 10. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill 3.‐ Rotacions Són el pilar bàsic de l’horticultura ecològica. Cada planta necessita diferents elements nutritius. Segons el tipus de planta, les seves arrels (curtes, llargues, fines, fortes, superficials o profundes) busquen obtenir les substàncies orgàniques en les diferents capes del sòl. Cultivar la mateixa planta en el mateix lloc comporta un esgotament dels elements que consumeix aquesta planta. La rotació alterna diferents tipus d e vegetació, sistemes radiculars i necessitats nutritives diferents. D’aquesta manera la rotació de cultius permet regenerar el terreny, obtenir bons rendiments i evitar possibles malalties. Per la majoria dels cultius és el que anomenem successió de conreus en el temps. Dins de les rotacions tenim tres regles generals: a) Alternar espècies amb diferent tipus de vegetació, segons l’òrgan específic que desenvolupen. El primer any plantar en una parcel∙la plantes de fruit, el següent any plantes de flor, a continuació fulles i per últim plantes d’arrel. Així, el primer any podríem plantar cogombres, carbassons, pebrots,... després col i flor o adobs verd deixant‐los a la parcel∙la fins que comencen la floració. A continuació, enciams, bledes, espinacs, cols, porros i finalment patates, pastanagues, cebes, alls, remolatxes. b) Evitar espècies de tipus vegetatiu diferent però de la mateixa família botànica, com per exemple patates i tomàquets (solanàcies). La rotació a quatre anys sobre quatre o més bancals (la xifra ha de ser múltiple de quatre) consisteix as traslladar cada any i en cadascuna de les parcel∙les les respectives plantes de les diferents famílies botàniques, fins a completar el cicle anual Solanàcies Tomàquets Pebrots Albergínies Umbel∙líferes Pastanagues Api Liliàcies Cebes Porro All Lleguminoses Mongetes Pèsols Faves Crucíferes Cols Raves Naps Compostes Enciams Escaroles Cucurbitàcies Carbassons Cogombres Quenopodiàcies Remolatxa Bledes Espinacs
  11. 11. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill c) Alternar cultius on és necessari aportar una major quantitat d’adob orgànic amb els que només requereixen petites aportacions. Podem dividir els cultius amb exigents i poc exigents en matèria orgànica: Exigents: remolatxa, tomàquet, albergínia, patata, porro, api, col, espinac... Poc exigent: all, ceba, enciam, raves, lleguminoses.... La resta de cultius serien mitjanament exigents. Els tomàquets poden cultivar‐se varis anys en el mateix lloc sempre que les plantes mortes es deixin descompondre a la superfície. Altres plantes que romanen en el mateix lloc varis anys, com per exemple les maduixeres, les carxofes i els espàrrecs, és bo abonar el terreny periòdicament. Una plantació de crucíferes impedirà el podriment de les arrels de les lleguminoses que les succeeixin 4.‐ Fertilització del sòl Entès com el conjunt de tècniques d’enriquiment orgànic d’un terreny per mantenir‐ne o augmentar‐ne la fertilitat, que permeten el desenvolupament de les plantes en les millors condicions de nutrició. Farem doncs l’adobatge (compostatge casolà, adob orgànic...) del sòl en moments puntuals: Compost a la tardor, i a la primavera incorporació de fems. 5.‐ Mètodes de control i prevenció de plagues i malalties El millor mètode perquè les hortalisses creixin sanes i sense problemes és una bona alimentació, un treball correcta del sòl i una rotació, amb unes associacions adients. Per fer front als atacs tenim: Lluita indirecta: actuacions i aspectes a tenir en compte per prevenir les plagues: Tenir cura de conreus d’espècies autòctones o molt ben adaptades a la zona; són conreus més rústics i resistents a les plagues. No forçar el conreu: un creixement ràpid o sobtat fa la planta molt tendra i fàcil d’atacar. Una excessiva precocitat, fer un conreu fora de temps, també el fa més fàcil d’excés atacat. Evitar els adobs nitrogenats: són molt solubles amb aigua i fan que les plantes siguin més aquoses i menys resistents a les plagues Evitar el monocultiu, ja que és posar molt menjar a disposició de la plaga específica d’aquell conreu i afavorir la seva ràpida multiplicació i per tant la seva invasió, a més d’eliminar varietat i possible autocontrol entre diferents insectes Mètodes físics. Biofumigació als mesos juny i juliol i agost
  12. 12. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill La lluita directa : és quan passem a una intervenció per prevenir o eliminar una plaga: Amb el control biològic; es tracta de controlar una població d’insectes o elements nocius sense aplicació de tractaments: Afavorint la presència dels seus depredadors o paràsits naturals provinents del seu ecosistema ecològic (marietes, aus insectívores, posa’ls‐hi menjar...) . També hi ha plantes que atrauen insectes útils. Aquestes plantes es poden posar al voltant de l’hort en forma de tanca: ginebró, per atraure les marietes, les calèndules, el saüc, refugi de vespres, depredadores d’altres insectes, l’heura enredada per pals i parets, és un refugi de molts depredadors i especialment de les xinxes que controlen els àcars Ús atraients sexuals. Hormones que atrauen els insectes. Es poden en unes bandes grogues i enganxoses. Amb productes de la lluita contra paràsits i malalties de l’agricultura ecològica són els preparats amb plantes i minerals. Alguns dels preparats són els següents: Purí Infusions Decocció Maceració Extractes de flors Tipus de productes Productes Mètode Efectes Hortalisses Cua de cavall Decocció Malalties criptogàmiques (oïdi, míldiu...) Tomàquet, patates Cua de cavall, amb ortiga Purí Per reforçar les plantes Totes, en èpoques de creixement Camamilla Infusió o decocció Per reforçar les plantes Totes Ortiga Purí Per reforçar les plantes contra pugons i àcars Totes Consolda Purí Totes Amb plantes Consolda Per rescatar nutrients a grans fondàries Tenir‐la a un racó de l’hort Productes amb Sofre oïdi Tomatera... minerals Coure Míldiu Mongetera Altres productes Bacillus Thuringiensis Pols que cal diluir en aigua Plantes menjades per erugues Cols...
  13. 13. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill IV. CONTROL D’HERBES ESPONTÀNIES EN HORTICULTURA ECOLÒGICA Inconvenients de les herbes espontànies: Competència: nutrients, aigua, espai, llum, reducció producció, dificulten collita Avantatges: Formació de matèria orgànica (adob en verd), bombeig nutrients, preservació insectes benèfics, recobriment sòl nu, control erosió, mantenen humitat Mètode de control d’adventícies Tècniques de cultiu: rotació, falsa sembra, Acotxat Solarització o biofumigació Cremadors Escarda (eixarcolar, birbar) mecànica Escarda natural V. L’ADOB EN VERD És una espècie vegetal sembrada per l’agricultor que, abans d’arribar a la floració es dalla, es pica i al cap d’uns dies s’incorpora superficialment al sòl Eviten les pèrdues de nutrients, usen nutrients que estan en excés i que podrien ser rentats en profunditat i els posen a disposició dels cultius quan s’incorporen al camp Recuperen nutrients perduts en profunditat si són d’arrels profundes Estimulen i dinamitzen la vida del sòl per l’activitat de la rizosfera i perquè quan es descomponen deixen matèria orgànica fresca que activa la vida dels microorganismes i mobilitzant humus vell de reserva Aporten matèria orgànica en forma de biomassa Aporten nitrogen si són lleguminoses Protegeixen el sòl davant l’erosió i la dessecació Ser plantes de cicles curts Aporta abundant matèria orgànica Relació c/N adequada Ser fixadores de N per a enriquir el sòl Capacitat de reduir el desenvolupament de les adventícies Capacitat de formar micorrizes Incorporació al sòl Característiques Dels adobs en verd Picat abans de floració per evitar la lignificació Primera descomposició en superfície de 7 a 21 dies Incorporació al sòl Màxim 10 cm Beneficis dels adobs en verd Redueixen el desenvolupament d’adventícies
  14. 14. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill Plantes utilitzades com a adob en verd en la zona Mediterrània: Lleguminoses: alfals o userda, veça, faves, cacahuet, mongeta, guixa, lotus, trèvol blanc, Gramínies: Mill, blat de moro farratger, cua de guilla Crucíferes: Mostassa, colza, rave farratger VI. EL COMPOSTAGE CASSOLÀ El compostatge és una imitació del fenomen que es produeix espontàniament al sòl dels boscos, on es crea l’humus a partir de les deixalles naturals. És una tècnica d’origen asiàtic, actualment estesa a tot el món. Es pot fer en piló o bé en contenidors expressos. Tant en un cas com en altre són vàlids els mateixos principis generals. L’objectiu del procés és descompondre la matèria orgànica per a fer‐la assimilable per les plantes. Aquesta descomposició ha de ser aeròbica, és a dir amb oxigen: ‐ Aeròbica: fermentació, olor de terra de bosc ‐ Anaeròbica: podrit, pudor desagradable 1.‐ Dues regles bàsiques: Ha d’haver‐hi una bona relació de Carboni i Nitrogen. C: materials secs, com palla, serradures, branques... descomposició lenta. N: materials verds, com vegetals joves, restes de cuina, fems... descomposició ràpida Ha d’haver‐hi un bon grau d’humitat. Els materials per fer el piló de compost han d’estar ben molls, però no empapats com una esponja 2.‐ Materials útils: Residus de collites: en general, com més joves més augmenta la proporció C/N a favor del N Gespa o herba verda segada( N) Flocs, serradures, restes de llenya, fullaraca, herba seca (C) Restes de podar, si cal triturades (senceres necessitaran més temps) Males herbes (si són verdes N, si són seques C) Manats d’ortigues (N) Restes vegetals de cuina (N) Fems: de gallina i conill molt rics en N, posar‐ne pocs (màxim 15 % del total de materials). D’ovella també rics però no tant. De vaca i cavall, sobretot si porten palla, podem posar‐n’hi molt. Ajuden a pujar la temperatura
  15. 15. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill 3.‐ L’espai per al compost Millor a l’ombra, sobretot a l’estiu Millor arrecerat del vent, sobretot de la tramuntana Millor a prop de l’hort Imprescindible directament sobre terra, no sobre ciment 4.‐ La construcció del piló 4.1 Posar tots els materials a punt al costat del lloc on farem el piló 4.2 Remullar‐los bé 4.3 Fer un forat rectangular de 15 cm de fons per 1,20 d’ample per la llargada necessària segons la quantitat de materials 4.4 Omplir el fon del forat amb una capa de brancatge o materials que permetin circular l’aire 4.5 Anar col∙locant la resta de materials a sobre, per capes fines, alternant al màxim possible els més rics en C amb els de N, és adir les coses seques amb les coses verdes. 4.6 De tant en tant s’hi afegeix una palada de terra 4.7 De tant en tant s’hi afegeix un manat d’ortigues 4.8 En cas que s’hi posin fems, si estaven compactats és necessari airejar‐los bé amb la forca 4.9 D’aquesta manera es va formant un piló de secció triangular, de 1,20 m de base, 1 m d’alt i tanta llargada com materials es tinguin 4.10 Un cop acabat es cobreix preferiblement amb un bon gruix de palla, o sinó amb una capa de terra. Si no disposem de prou materials o de l’espai per a fer un piló així podem utilitzar un compostador dels que es troben al mercat o autoconstruït. Seguirem els mateixos criteris exposats per anar‐lo omplint. 5.‐ La fermentació El procés de fermentació comença immediatament, pujant ràpidament de temperatura. Al tercer dia pot estar als 60°, i a partir del quart baixa progressivament. Si no ho fa pot ser: Que fos massa sec. La manca d’aigua atura el procés. Que fos massa moll. L’excés d’aigua impedeix circulació d’oxigen. Que no hi hagués prou quantitat de materials rics en N. Si puja fins als 70° o més es produeix una combustió que treu qualitat al producte final. Per accelerar la fermentació i fer‐la més homogènia, o per refredar el piló si se’ns escalfa massa, podem voltar‐lo amb la forca.
  16. 16. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill 6.‐ No pot anar al compost Plantes malaltes (millor cremar‐les) Fruits malalts o podrits Arrels reproduïbles Restes de cuina cuites Males herbes amb llavors, especialment en el cas de compostadors petits. Si el compost ens surt bé i arriba als 60°, les llavors es destrueixen. VII. LES FAMÍLIES HORTÍCOLES MÉS IMPORTANTS COMPOSTES CRUCÍFERES CUCURBITÀCIES Enciam Dent de lleó Escarola Xicoira, endívia Card Gira‐sol Cols Col i flor, bròquil Naps Raves Verro Mostassa Colza Carbassó Carbassa Meló Síndria Cogombre GRAMÍNIES LABIADES LILIÀCIES Cerelas d’estiu: blat de moro, arròs, sorgo Cereals d’hivern: blat, ordi, civada, sègol, canya de sucre La majoria d’herbes aromàtiques: farigola, sàlvia, romaní, orenga Ceba Porro All Esparreguera LLEGUMINOSES QUENOPODIÀCIES ROSÀCIES Fava Pèsol Mongeta Llenties Trèvol Alfals Cigró Soja Bleda Espinac Remolatxa Maduixes Gerd La majoria de fruiters SOLANÀCIES UMBEL∙LÍFERES ALTRES Tomàquet Albergínia Pebrot Patata Pastanaga Julivert Api Fonoll Cilantre Moràcies: figuera, morera Rutàcies: cítric,: llimoners, taronger, ... Convolvulàcies: moniato
  17. 17. V setmana Catalana d’Educació Ambiental La vegetació: quelcom més que un paisatge Hort escolar ecològic Montse Bofill VIII. BIBLIOGRAFIA Aubert, Claude. El huerto biológico. Como cultivar todo tipo de hortalizas sin productos químicos ni tratamientos tóxicos. Ed. Integral Bueno, Mariano. El huerto familiar ecológico. La gran guía pràctica del cultivo natural. Ed. Integral‐RBA Seymour, John. La vida en el campo y el horticultor autosufciente. Editorial Blume Thun, Maria. El control de las plagas. (mètode biodinàmic) Ed. Rudolf Steiner. Caballero de Segovia, Gaspar. Parades en Crestall. El huerto ecológico fácil. Mallorca, 2002. Edició pròpia, sol.liciteu‐lo al tel. 963 743 687

×