FONÈTICA I FONOLOGIA
INS Frederic Martí Carreras
Batxillerat

FONÈTICA
• Estudia el SO = substància física del signe
lingüístic
Tres perspectives
ARTICULATÒRIA
Estudia el procés de
producció dels sons
Òrgans que hi
intervenen
ACÚSTICA
Analitza els sons amb
paràmetres físics
Freqüència i amplitud
d’ona, timbre, durada,
intensitat
AUDITIVA
Es basa en la
percepció dels sons
per part de l’oïda
humana
Fonètica

FONOLOGIA
• Estudia els FONEMES = abstracció, mental
• Unitat mínima de significació d’una llengua
– Aïllats /p/ /s/ = desprovistos de significats
– Combinats = creen i diferencien significats
pel [pɛl]
mel [mɛl]
tel [tɛl]
cel [sɛl]
Fonologia

INVENTARI SONS I FONEMES
SONS
• Il·limitats a la natura
• A les llengües
– No xiulets, brams…
– Vocàlics i consonàntics
• Sons de les llengües:
– No tots tenen capacitat de
crear significats nous
AL·LÒFONS
FONEMES
• Entre 20-40 a totes les
llengües
• No a totes les llengües
els mateixos
– /Ɵ/ zapato, three

Fonema
• Fonema representat per
un dígraf
/ɲ/ [ɲap] nyap
• Un mateix fonema
representat per diferents
grafies
/s/ = [s] caça, tassa, cacera, sis
/z/ = [z] casa, zebra
Al·lòfon
• Fonema representat per un o
més sons
/n/
• [n] nen, cansament
• [ŋ] encara, angoixa
/b/
• [ b] vacances, barcelona
• [β] cava, abismal
• Variacions articulatòries que
no provoquen canvi
significat

AFI
alfabet fonètic internacional
• Transcriure els sons de totes les llengües del món
• No és l’únic però sí el més divulgat i conegut
• Un símbol per a cada so
• Fonema entre barres i so entre claudàtors [ʒinestə]
• Utilitat:
– Aprenentatge segones llengües
– Logopèdia
– Descripció dialectal
– Ortoèpia

NIVELLS DE DESCRIPCIÓ
fonètica i fonològica
El nivell
segmental
Els sons i les síl·labes
S’estudien els sons
vocàlics i consonàntics i
també els fenòmens
derivats de contacte
entre sons
El nivell
suprasegmental
L’accent i l’entonació
S’estudien els
fenòmens que afecten
diversos segments
consecutius: les
paraules i els enunciats

LA PRODUCCIÓ DELS SONS
Hi intervenen tres
grups d’òrgans
òrgans de la
respiració
Pulmons
Bronquis
Tràquea
òrgans de la
fonació
Glotis
Cordes vocals
Laringe
òrgans de
l’articulació
Faringe
Cavitat nasal
Cavitat bucal

LA PRODUCCIÓ DELS SONS
L’APARELL FONADOR
•ÒRGANS DE L’ARTICULACIÓ
•ÒRGANS DE LA FONACIÓ
•ÒRGANS DE LA RESPIRACIÓ
No específics de la fonació
A més del cervell i del sistema nerviós

Òrgans de la respiració
• Pulmons

• Bronquis

• Tràquea

• Laringe
• Català = sons egressius
(quan aire surt, expiració)
• Quantitat d’aire i
freqüència respiratòria
= depèn edat i sexe
• Important = distribuir i
dosificar aire

Òrgans de la fonació
glotis, cordes vocals i laringe
Les cordes vocals
•L’aire puja fins a la laringe
•La laringe conté les cordes vocals
•replecs membranosos, simètrics i
elàstics
•unides al cartílag tiroide (nou del coll)
•buit del mig: glotis
•curtes=so agut; llargues=greu
•Cordes relaxades=glotis
oberta=passa aire= SO SORD
•Cordes tenses=glotis gairebé
tancada=aire força pas=SO SONOR

Òrgans d’articulació
cavitats de ressonància
• Imprescindibles perquè la veu
sigui audible
• Aire puja fins a faringe
• Vel paladar dirigeix aire a
– Úvula abaixada= aire cap al nas
=SO NASAL
– Úvula elevada fins part posterior
gola = obstrucció via cap a les
fosses nasals = aire cap a la boca=
SO ORAL

Òrgans d’articulació
cavitat de ressonància
CAVITAT NASAL
• Parets fixes
• No modulació, no matisar el
so
• Exemple: so nasal
– mare[m]
– nen[n]
– nyap [
– encara
– amfora[
CAVITAT BUCAL
• El volum canvia segons els
òrgans
– Passius: dents, alvèols, paladar
dur
– Actius: llengua, llavis, vel
paladar
• Sons vocàlics
– Sense obstacle
• Sons consonàntics
– Amb obstacle total o parcial
– Punt obstacle = Punt
d’articulació

Estructura corpòria
• Correcta posició cos =
veu sana, natural i ben
timbrada
• Important verticalitat
• Mala postura= afecta
veu

FONÈTICA ARTICULATÒRIA
Classes de sons
Sons sonors i sords
Els sons sonors es
produeixen quan les
cordes vocals vibren
[b] és sonor
[p] és sord
Sons orals i nasals
El so oral es produeix
quan l’aire passa
lliurement a la boca
Els sons nasals corresponen a
les lletres m, n i ny
La resta de consonants i vocals
són sons orals
Sons vocàlics i
consonàntics
El so vocal es produeix
quan l’aire no troba cap
obstacle en la seva
sortida

SONS VOCÀLICS
Segons el grau d’avançament de la
llengua
Segons el grau
d’elevació de
la llengua anteriors centrals posteriors
Altes
màxim
tancament
i u
mitjanes altes e o
mitjana ə
mitjanes
baixes
ɛ ɔ
Baixa
màxima obertura
a
•L’aire surt sense trobar obstacle
•Tots són orals
•Totes són sonores

SONS VOCÀLICS
Variants dialectals
• Subsistema tònic
– Gairebé igual a tot el
territori
• Balear [Ə] tònica
• Rossellonès no hi ha [Ɛ] ni
[ɔ]
– Timbre varia segons
variant
– Distribució diferent
• Subsistema àton
– Reducció vocàlica al bloc
oriental

SONS VOCÀLICS
Variants dialectals

Segons el mode
d’articulació
Segons el lloc d’articulació i la sonoritat
bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
oclusives orals [p]
pas
sa
[b]
bata
/
vac
a
[t]
taca
[d]
dit
[k]
cas
a
[ɡ]
gat
nasals
[m]
mar
e
[ɱ]
amfi
bi
[n]
nit
[ɲ]
can
ya
[ŋ]
fang
fricatives
[f]
flor
[v]
vell
a*
[S]
sab
ó
[Z]
cas
a/z
ona
[ʃ]
coix
í
[ʒ]
gerr
o
africades [ts]
pot
ser
[dz]
dotz
e
[tʃ]
cotx
e
[dʒ ]
mitj
a
aproximants graduals
[j]
iogu
rt
[w]
qua
n
no
graduals [β]
acaba
[ð]
cad
[γ]
agafa