Publicité

Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx

Professora de llengua catalana à INS Frederic Martí Carreras (Palafrugell)
15 Mar 2015
Publicité

Contenu connexe

Publicité
Publicité

Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx

  1. FONÈTICA I FONOLOGIA INS Frederic Martí Carreras Batxillerat
  2. FONÈTICA • Estudia el SO = substància física del signe lingüístic Tres perspectives ARTICULATÒRIA Estudia el procés de producció dels sons Òrgans que hi intervenen ACÚSTICA Analitza els sons amb paràmetres físics Freqüència i amplitud d’ona, timbre, durada, intensitat AUDITIVA Es basa en la percepció dels sons per part de l’oïda humana Fonètica
  3. FONOLOGIA • Estudia els FONEMES = abstracció, mental • Unitat mínima de significació d’una llengua – Aïllats /p/ /s/ = desprovistos de significats – Combinats = creen i diferencien significats pel [pɛl] mel [mɛl] tel [tɛl] cel [sɛl] Fonologia
  4. INVENTARI SONS I FONEMES SONS • Il·limitats a la natura • A les llengües – No xiulets, brams… – Vocàlics i consonàntics • Sons de les llengües: – No tots tenen capacitat de crear significats nous AL·LÒFONS FONEMES • Entre 20-40 a totes les llengües • No a totes les llengües els mateixos – /Ɵ/ zapato, three
  5. Fonema • Fonema representat per un dígraf /ɲ/ [ɲap] nyap • Un mateix fonema representat per diferents grafies /s/ = [s] caça, tassa, cacera, sis /z/ = [z] casa, zebra Al·lòfon • Fonema representat per un o més sons /n/ • [n] nen, cansament • [ŋ] encara, angoixa /b/ • [ b] vacances, barcelona • [β] cava, abismal • Variacions articulatòries que no provoquen canvi significat
  6. AFI alfabet fonètic internacional • Transcriure els sons de totes les llengües del món • No és l’únic però sí el més divulgat i conegut • Un símbol per a cada so • Fonema entre barres i so entre claudàtors [ʒinestə] • Utilitat: – Aprenentatge segones llengües – Logopèdia – Descripció dialectal – Ortoèpia
  7. NIVELLS DE DESCRIPCIÓ fonètica i fonològica El nivell segmental Els sons i les síl·labes S’estudien els sons vocàlics i consonàntics i també els fenòmens derivats de contacte entre sons El nivell suprasegmental L’accent i l’entonació S’estudien els fenòmens que afecten diversos segments consecutius: les paraules i els enunciats
  8. LA PRODUCCIÓ DELS SONS Hi intervenen tres grups d’òrgans òrgans de la respiració Pulmons Bronquis Tràquea òrgans de la fonació Glotis Cordes vocals Laringe òrgans de l’articulació Faringe Cavitat nasal Cavitat bucal
  9. LA PRODUCCIÓ DELS SONS L’APARELL FONADOR •ÒRGANS DE L’ARTICULACIÓ •ÒRGANS DE LA FONACIÓ •ÒRGANS DE LA RESPIRACIÓ No específics de la fonació A més del cervell i del sistema nerviós
  10. Òrgans de la respiració • Pulmons  • Bronquis  • Tràquea  • Laringe • Català = sons egressius (quan aire surt, expiració) • Quantitat d’aire i freqüència respiratòria = depèn edat i sexe • Important = distribuir i dosificar aire
  11. Òrgans de la fonació glotis, cordes vocals i laringe Les cordes vocals •L’aire puja fins a la laringe •La laringe conté les cordes vocals •replecs membranosos, simètrics i elàstics •unides al cartílag tiroide (nou del coll) •buit del mig: glotis •curtes=so agut; llargues=greu •Cordes relaxades=glotis oberta=passa aire= SO SORD •Cordes tenses=glotis gairebé tancada=aire força pas=SO SONOR
  12. Òrgans d’articulació cavitats de ressonància • Imprescindibles perquè la veu sigui audible • Aire puja fins a faringe • Vel paladar dirigeix aire a – Úvula abaixada= aire cap al nas =SO NASAL – Úvula elevada fins part posterior gola = obstrucció via cap a les fosses nasals = aire cap a la boca= SO ORAL
  13. Òrgans d’articulació cavitat de ressonància CAVITAT NASAL • Parets fixes • No modulació, no matisar el so • Exemple: so nasal – mare[m] – nen[n] – nyap [ – encara – amfora[ CAVITAT BUCAL • El volum canvia segons els òrgans – Passius: dents, alvèols, paladar dur – Actius: llengua, llavis, vel paladar • Sons vocàlics – Sense obstacle • Sons consonàntics – Amb obstacle total o parcial – Punt obstacle = Punt d’articulació
  14. Estructura corpòria • Correcta posició cos = veu sana, natural i ben timbrada • Important verticalitat • Mala postura= afecta veu
  15. FONÈTICA ARTICULATÒRIA Classes de sons Sons sonors i sords Els sons sonors es produeixen quan les cordes vocals vibren [b] és sonor [p] és sord Sons orals i nasals El so oral es produeix quan l’aire passa lliurement a la boca Els sons nasals corresponen a les lletres m, n i ny La resta de consonants i vocals són sons orals Sons vocàlics i consonàntics El so vocal es produeix quan l’aire no troba cap obstacle en la seva sortida
  16. SONS VOCÀLICS Segons el grau d’avançament de la llengua Segons el grau d’elevació de la llengua anteriors centrals posteriors Altes màxim tancament i u mitjanes altes e o mitjana ə mitjanes baixes ɛ ɔ Baixa màxima obertura a •L’aire surt sense trobar obstacle •Tots són orals •Totes són sonores
  17. SONS VOCÀLICS Variants dialectals • Subsistema tònic – Gairebé igual a tot el territori • Balear [Ə] tònica • Rossellonès no hi ha [Ɛ] ni [ɔ] – Timbre varia segons variant – Distribució diferent • Subsistema àton – Reducció vocàlica al bloc oriental
  18. SONS VOCÀLICS Variants dialectals
  19. Segons el mode d’articulació Segons el lloc d’articulació i la sonoritat bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor oclusives orals [p] pas sa [b] bata / vac a [t] taca [d] dit [k] cas a [ɡ] gat nasals [m] mar e [ɱ] amfi bi [n] nit [ɲ] can ya [ŋ] fang fricatives [f] flor [v] vell a* [S] sab ó [Z] cas a/z ona [ʃ] coix í [ʒ] gerr o africades [ts] pot ser [dz] dotz e [tʃ] cotx e [dʒ ] mitj a aproximants graduals [j] iogu rt [w] qua n no graduals [β] acaba [ð] cad [γ] agafa
Publicité