SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
SOCIOLOGIA Cultura i socialització
Per anar fent boca. El terme cultura designa la suma de produccions i institucions que distancien la nostra vida dels animals i que serveixen per a dues finalitats: protegir l´home de la natura i regular les relacions dels homes entre si. Sigmund Freud Fatxendes ho som i partim de la base que la resta d´ésser humans, llevat dels japonesos, els suïssos, els alemanys i els holandesos, pateixen seriosos defectes biogenètics causats per la no intervenció del pa amb tomàquet en la seva dieta. Manuel Vázquez Montalbán
Sumari
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object]
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L´home ja no pot enfrontar-se amb la realitat d´una manera immediata; no pot contemplar-la, com si diguéssim, cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit, conversa constantment amb si mateix. Ernest Cassirer ,  Antropología filosófica.
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Cultura dominant:  la cultura del grup amb més poder i més capacitat d´imposar la seva cultura a la resta dels membres de la societat, els quals, per regla general, han d´assimilar-la per integrar-se a la societat. Subcultura: Tot i acceptar els elements essencials de la cultura dominant, plantegen formes diferenciades en termes de llenguatge, forma de vestir, normes i valors. Contracultura: És una subcultura que s´oposa obertament i rebutja els valors i les normes de la cultura dominant fins al punt d´intentar canviar-la.
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Tribus urbanes: Formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen. Assumeixen un codi d´expressions culturals (roba, llenguatge, música, llocs de reunió, etc.) que els orienta en la seva acció i els diferencia de la resta. Grups d´atac social: Aquests grups expressen de forma violenta i directa la seva disconformitat amb el sistema establert. Pretenen desestabilitzar la societat transgredint les lleis i fent ús de la violència. Grups socials alternatius: Responen al buit que molts senten davant un futur incert i un present sense sentit. Pretenen trobar alguna sortida a aquest buit existencial a través de formes de vida amb valors oposats als dominants en la cultura dominant: ecologistes, pacifistes, ruralisme, anticapitalistes, contemplatius ...
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Activitats: 1- Els  hooligans  formen una subcultura o un grup contracultural? Raona la resposta. 2- Podem considerar-lo com a una forma de tribu urbana? Per què? “ Despreciamos también a los aficionados normales, a esa turba de estúpidos aburridos que se conforman con cantar dos o tras cancioncillas y tomar unas cuantas pintas de cerveza. Pero eso es una suerte: nosotros somos unos bastardos a sus ojos, una especie de demonios maleducados, y eso nos proporciona una posición interesante: la policía nos escolta, forma un pasillo para nosotros con sus furgonetas blindadas y bloquea las calles por las que vamos a pasar. Cuando miramos a nuestra espalda, vemnos una fila de pobres desgraciados esperando en la parada del autobús... Menuda mierda.” Benjamín Prado ,  Memorias de hooligans , El País, 14/06/1998
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object],Llegiu l´article del  Ramón de España Activitats: Quins són els arguments amb els que estàs més d´acord d´aquest article i quins són aquells amb els que no esteu en absolut d´acord?
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],Michel de Montaigne (1553-1592)
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],Claude Levi-Strauss (1908-2009)
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],Sigmund Freud
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],http://www.elpais.com/articulo/ultima/cuchilla/elpepiult/19970701elpepiult_2/Tes?print=1
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Rosa Montero
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],Kwame Anthony Appiah http://www.elpais.com/articulo/opinion/Llego/hora/cosmopolitismo/elpepiopi/20080110elpepiopi_12/Tes?print=1
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],Ramin Jahanbegloo Hay una necesidad cada vez mayor de resaltar los valores comunes y básicos que comparten todas las culturas: el valor de la vida, el orden social y la protección contra la arbitrariedad. Esos valores básicos están plasmados en los derechos humanos. Las culturas tradicionales deberían ser consideradas y reconocidas como colaboradoras en la promoción de un mayor respeto de los derechos humanos y de su observancia. El reconocimiento y el aprecio de contextos culturales particulares contribuiría a facilitar, más que a limitar, el respeto y la observancia de los derechos humanos. Los derechos humanos universales no imponen un patrón cultural sino el estándar legal de la mínima protección necesaria para la dignidad humana.   Ramin Jahanbegloo ,  Derechos humanos y diálogo transcultural
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot (20)

Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Ramon Casas: La càrrega
Ramon Casas: La càrregaRamon Casas: La càrrega
Ramon Casas: La càrrega
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
La reforma agraria liberal
La reforma agraria liberalLa reforma agraria liberal
La reforma agraria liberal
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Sociolingüística
SociolingüísticaSociolingüística
Sociolingüística
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
 
INEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMESINEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMES
 
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Sociabilitat
SociabilitatSociabilitat
Sociabilitat
 
Bilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssiaBilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssia
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 

Similar to Cultura i socialització.

Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàjcalzamora
 
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaGuidacardona
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturarosasabates
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Culturaguestbc7584
 
Multiculturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeMulticulturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeGuida Allès Pons
 
Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009Monteso
 
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAFButlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAFMonteso
 
Exposició Margaret Mead
Exposició Margaret MeadExposició Margaret Mead
Exposició Margaret MeadAlbert Ribelles
 
Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Andreea ...
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)cerezojordan17
 
Canvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalCanvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalGuida Allès Pons
 

Similar to Cultura i socialització. (20)

Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Power ud3 part_1
Power ud3 part_1Power ud3 part_1
Power ud3 part_1
 
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
 
conflicte social
conflicte socialconflicte social
conflicte social
 
Què éS La Cultura
Què éS La CulturaQuè éS La Cultura
Què éS La Cultura
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i cultura
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Cultura
 
qui som?
qui som?qui som?
qui som?
 
Multiculturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeMulticulturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrisme
 
Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Home animal gregari
Home animal gregariHome animal gregari
Home animal gregari
 
Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009
 
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAFButlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
 
Exposició Margaret Mead
Exposició Margaret MeadExposició Margaret Mead
Exposició Margaret Mead
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 
La sociabilitat humana
La sociabilitat humanaLa sociabilitat humana
La sociabilitat humana
 
Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal
 
l'espill
l'espilll'espill
l'espill
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
 
Canvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalCanvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació intercultural
 

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Política i modernitat.
Política i modernitat.Política i modernitat.
Política i modernitat.
 

Cultura i socialització.

  • 1. SOCIOLOGIA Cultura i socialització
  • 2. Per anar fent boca. El terme cultura designa la suma de produccions i institucions que distancien la nostra vida dels animals i que serveixen per a dues finalitats: protegir l´home de la natura i regular les relacions dels homes entre si. Sigmund Freud Fatxendes ho som i partim de la base que la resta d´ésser humans, llevat dels japonesos, els suïssos, els alemanys i els holandesos, pateixen seriosos defectes biogenètics causats per la no intervenció del pa amb tomàquet en la seva dieta. Manuel Vázquez Montalbán
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Cultura dominant: la cultura del grup amb més poder i més capacitat d´imposar la seva cultura a la resta dels membres de la societat, els quals, per regla general, han d´assimilar-la per integrar-se a la societat. Subcultura: Tot i acceptar els elements essencials de la cultura dominant, plantegen formes diferenciades en termes de llenguatge, forma de vestir, normes i valors. Contracultura: És una subcultura que s´oposa obertament i rebutja els valors i les normes de la cultura dominant fins al punt d´intentar canviar-la.
  • 9.
  • 10. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Tribus urbanes: Formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen. Assumeixen un codi d´expressions culturals (roba, llenguatge, música, llocs de reunió, etc.) que els orienta en la seva acció i els diferencia de la resta. Grups d´atac social: Aquests grups expressen de forma violenta i directa la seva disconformitat amb el sistema establert. Pretenen desestabilitzar la societat transgredint les lleis i fent ús de la violència. Grups socials alternatius: Responen al buit que molts senten davant un futur incert i un present sense sentit. Pretenen trobar alguna sortida a aquest buit existencial a través de formes de vida amb valors oposats als dominants en la cultura dominant: ecologistes, pacifistes, ruralisme, anticapitalistes, contemplatius ...
  • 11. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Activitats: 1- Els hooligans formen una subcultura o un grup contracultural? Raona la resposta. 2- Podem considerar-lo com a una forma de tribu urbana? Per què? “ Despreciamos también a los aficionados normales, a esa turba de estúpidos aburridos que se conforman con cantar dos o tras cancioncillas y tomar unas cuantas pintas de cerveza. Pero eso es una suerte: nosotros somos unos bastardos a sus ojos, una especie de demonios maleducados, y eso nos proporciona una posición interesante: la policía nos escolta, forma un pasillo para nosotros con sus furgonetas blindadas y bloquea las calles por las que vamos a pasar. Cuando miramos a nuestra espalda, vemnos una fila de pobres desgraciados esperando en la parada del autobús... Menuda mierda.” Benjamín Prado , Memorias de hooligans , El País, 14/06/1998
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.