3. Isaiah Berlin
(1909-1997)
Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de
fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el
primer jueu a ser triat per rebre una beca a l'All
Souls College d‘Oxford. Entre 1957 i 1967, va ser
Chichele professor de teoria social i política a
la Universitat d’Oxford. El 1967, va ajudar a
fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va
convertir en el primer president. Va rebre el títol
de Knight Bachelor el 1957 i l'Ordre de Mèrit
el 1971. Va ser president de l’Acadèmia
Britànica entre el 1974 i el 1978. Va rebre
també el Premi Jerusalem el 1979 pels seus
escrits sobre la llibertat individual.
3
4. La democràcia pot
oprimir les persones
de manera tan
implacable com una
oligarquia o una
dictadura.
A efectes pràctics,
renunciar voluntàriament
o renunciar
involuntàriament a la
llibertat té els mateixos
efectes.
No hi ha una gran
diferència entre una
tirania de la majoria i
una tirania de
qualsevol altre tipus.
No hi ha una
connexió lògica
entre la llibertat i la
democràcia.
Isaiah Berlin
La història demostra
que la democràcia no
està lògicament
compromesa amb la
llibertat.
Contra la
democràcia
4
5. No veig cap diferència
entre la tirania de la
majoria i un altre tipus de
tirania perquè totes
envaeixen las activitats
humanes més enllà de les
fronteres sagrades de la
vida privada.
John Stuart Mill
No hi ha una gran
diferència entre una
tirania de la majoria i
una tirania de
qualsevol altre tipus.
La democràcia pot
oprimir les persones
de manera tan
implacable com una
oligarquia o una
dictadura.
Contra la
democràcia
5
6. Benjamin
Constant
La pèrdua de la llibertat
per consentiment universal
no preserva de forma
miraculosa la llibertat. Si
em venc com a esclau, sóc
per això menys esclau?
A efectes pràctics,
renunciar voluntàriament
o renunciar
involuntàriament a la
llibertat té els mateixos
efectes.
Contra Rousseau
«en donar-me a tots, no em dono a ningú»
Contra la
democràcia
6
7. No hi ha una
connexió lògica
entre la llibertat i la
democràcia.Isaiah Berlin
La història demostra
que la democràcia no
està lògicament
compromesa amb la
llibertat.
Igual que una democràcia pot, de
fet, privar al ciutadà individual de
moltes llibertats, igualment es pot
concebre perfectament un
dèspota liberal que permeti als
seus súbdits un gran espai de
llibertat personal, al mateix temps
que fomenti les desigualtats més
salvatges o s’interessi molt poc
per l’ordre, la virtut o el
coneixement.
Històricament la
democràcia a
vegades ha deixat de
protegir la llibertat.
Contra la
democràcia
7
8. Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Parlar de “llibertat social” o “llibertat econòmica”
és el resultat d’una confusió terminològica
Les limitacions
econòmiques per
aconseguir una
cosa
Manca de llibertat
política
Lleis que
prohibeixen realitzar
o aconseguir una
cosa
Impedeixen realitzar
o aconseguir una
cosa
opressió
política
8
9. Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Comprar una barra de pa.
Realitzar un creuer pel Carib
Contractar un bon advocat
No estan prohibides
per la llei ...
... però, les limitacions
econòmiques poden
tenir el mateix efecte que
unes lleis restrictives.
9
10. Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
... tampoc es pot dir
que aquell que no es
pugui permetre el
luxe de realitzar un
creuer pel Carib sigui
víctima d’una
opressió política.
Igual que no es pot
dir que un coix
perquè no pugui
córrer és víctima
d’una opressió
política ...
desigualtat
física
desigualtat
econòmica
opressió
política
ANALOGIA
10
11. Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Renuncio a la meva llibertat
voluntàriament perquè considero que
és causa d’injustícia o de desigualtat
Tanmateix, un sacrifici no significa
un augment d’allò que se sacrifica.
Sacrifico llibertat per guanyar una
altra cosa, però no llibertat.
Els beneficiats pel meu sacrifici
poden millorar la seva situació
econòmica, però no
necessàriament seran més
lliures.
Fins i tot la meva
renúncia podria haver
produït una pèrdua de
llibertat en termes
absoluts.
Cada cosa és el que
és: la llibertat és la
llibertat, i no la
igualtat, la justícia ...
11
13. Locke
Mill
La llibertat dels liberals
Smith
Paine
Hobbes
Un home lliure és
aquell que no troba
cap entrebanc per fer
el que ell vol fer
Tots estaven d’acord en
què la llibertat no podia
ser il·limitada.
Les llibertats dels dèbils
podrien ser suprimides
pels forts
A més, hi ha d’altres valors
que podrien estar amenaçats
per una llibertat sense límits:
justícia, seguretat, igualtat ...
13
14. Tocqueville
Constant
La llibertat dels liberals
Burke
Jefferson
Tots estaven d’acord en reduir
la llibertat total per
salvaguardar les llibertats dels
dèbils i els altres valors.
Però, aquesta reducció havia
de tenir uns límits, un cert
àmbit mínim de llibertat
personal que no pogués ser
violat sota cap concepte.
Calia marcar una línia
fronterera entre l’àmbit de
la vida privada i el de
l’autoritat pública.
14
15. La llibertat dels liberals
Mill
L’àmbit privat no podia
ser violat per cap estat
ni cap altra autoritat.
Quin ha de ser aquest mínim
de llibertat irrenunciable que
anomenem àmbit privat?
Aquest mínim que ha d’estar protegit
de la interferència dels altres és el
de poder desenvolupar el nostre
propi bé a la nostra manera.
(Stuart Mill) 15
16. Dos conceptes de llibertat
“Quan les idees són desateses per aquells
que se n’haurien de preocupar, les idees
assoleixen un caràcter incontrolat i un
poder irresistible sobre multitud d’éssers
humans que poden fer-se massa violents
per ser afectats per la crítica de la raó”.
Objectiu del
pensament polític
Desarmar aquelles idees que
tenen incorporades una càrrega
implícita de violència i mort.
16
17. Dos conceptes de llibertat
“Avui en dia es defensen en el món dues
idees oposades sobre les respostes que es
donen a la pregunta de quins són els límits
que poden permetre’s a la coacció, tot i
pretenent comptar cadascuna d’aquestes
dues respostes amb la lleialtat d’un gran
nombres de persones”.
17
18. Dos conceptes de llibertat
Els dos sentits
centrals
de la paraula
llibertat
negatiu positiu
dues
respostes
diferents a
dues
preguntes
diferents
En quina
mesura estic
controlat?
En quin sentit
sóc amo del
meu destí?
és llibertat de ... és llibertat para ...
18
19. Dos conceptes de llibertat
(llibertat negativa)
“Ningú va veure millor –o ho va expressar
amb més claredat- el conflicte que hi ha
entre aquests dos tipus de veritat que
Benjamin Constant”.
Constant
“Es va adonar que el problema no és de
qui exerceix l’autoritat, sinó de quanta
autoritat s’ha de posar en unes mans. Ja
que ell creia que una autoritat en mans de
qualsevol, tard o d’hora acabaria per
destruir a algú”.
19
20. Constant
La pregunta rellevant, per tant, per
al liberalisme no és qui governa,
sinó si hi ha mecanismes que
limitin l’autoritat de qui governa.
El concepte de llibertat negativa és el
concepte clau del liberalisme: des d’ell es
qüestiona les formes del poder i es critica
les altres alternatives ideològiques.
Tant s’hi val si és una democràcia, una
monarquia o unes lleis arbitràries qui
ostenti l’autoritat, per al liberalisme
l’important són els límits del poder.
Dos conceptes de llibertat
(llibertat negativa)
20
21. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo
d’un mateix
Totalitarisme
No vull que altres
decideixin per mi
Hi ha algú o alguns
que decideixen per
mi
21
22. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo
d’un mateix
Me n’adono que sóc un ésser
dividit que lluita contra ell mateix.
En mi conviuen un “jo racional”
que pretén vèncer l’altre jo, el “jo
passional” que no es deixa
dominar.
Aquesta batalla interna, subjectiva
es projecta al món social: existeix
una entitat col·lectiva que pretén
vèncer altres entitats particulars
que no es deixen dominar.
Transformació màgica
Problema de l’autorealització: hi
ha alguna cosa o algú que no em
permet ser el que jo vull ser.
22
23. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Transformació màgica
Jo racional
S’enfronta a
l’arbitrarietat
(ceguesa, ignorància,
inconsciència) del jo
passional
La llibertat individual
s’assoleix quan el jo
passional és vençut
Entitat col·lectiva (tribu,
raça, classe, religió ...)
S’enfronta a les
exigències particulars
i egoistes d’alguns
membres de l’entitat.
La llibertat del tot
col·lectiu
s’aconsegueix quan els
membres rebels són
sotmesos.
Paral·lelisme
23
24. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Transformació màgica
La llibertat individual
s’assoleix quan el jo
passional és vençut.
La llibertat del tot
col·lectiu s’aconsegueix
quan els membres rebels
són sotmesos.
Paral·lelisme
Metàfora orgànica:
la relació de
subordinació de
les parts envers el
tot.
Justifica la coacció
en nom d’un
objectiu superior: la
saviesa, la moral, la
justícia, la igualtat ...
M’obligo a ser lliure (Kant)
Obligo als ciutadans a ser
lliures (Rousseau) 24
25. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Problema de l’autorealització: hi
ha alguna cosa o algú que no em
permet ser el que jo vull ser (o que
la societat vol ser).
Metafísica racionalista
El coneixement allibera:
ens allibera de tos aquells entrebancs
que dificulten la realització del ser
(però, l’alliberament no és immediat).
El coneixement separa el que
és necessari del contingent:
acceptar el necessari, eliminar les
contingències.
Aquesta és la base del
programa il·lustrat des de
Spinoza fins als deixebles
de Hegel (Marx).
L’alliberament ens ajuda a
acceptar la necessitat:
coneixem les etapes necessàries
que seguirà el procés fins arribar
a la total realització del ser.
Constitueix el cor mateix
de les doctrines
nacionalistes, comunistes,
autoritàries i totalitàries
dels nostres dies. 25
26. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metafísica racionalista
La llibertat del tot és el que
pretén la “Voluntat General”.
La llibertat no és llibertat de fer allò
que és irracional. Obligar als “jos
empírics” a adaptar-se a la norma
correcta no és tirania, sinó
alliberament.
La llibertat, lluny de ser
incompatible amb l’autoritat
s’identifica amb ella.
La llibertat política “és el
poder de fer allò que hauríem
de fer” (Montesquieu)
26
27. Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
El 4 errors de la
Metafísica racionalista
1- tots els homes tenen un objectiu
verdader, i només un: conduir-se a si
mateixos racionalment.
2- els objectius de tots els éssers
racionals han d’encaixar per necessitat
en una única llei universal i harmònica.
4- quan tots els homes reconeguin la seva
naturalesa racional, obeiran les lleis
racionals que és al capdavall una sola i la
mateixa en tots ells i així aconseguiran ser
totalment lliures.
3- tots els conflictes estan causats pel
xoc de la raó amb l' irracionalitat.
27
28. Defensa del pluralisme
Els principis d’una societat
lliure.
1- només els drets i no el poder poden ser absoluts,
de manera que tos els homes qualsevol qui sigui el
govern, tenen el dret absolut de negar-se a
comportar-se d’una manera contrària a aquests
drets.
2- existeixen límits dins dels quals els homes han de
ser inviolables, límits que no poden ser derogats per
cap procediment formal per part d’algun tribunal o
d¡alguna entitat sobirana.
28
29. Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
La llibertat és un ideal humà etern.
La igualtat és un ideal humà etern.
Tanmateix, la llibertat perfecta és
incompatible amb la igualtat perfecta.
Alguns dels
valors últims són
compatibles
entre sí, mentre
que d’altres no
ho són.
En un món de llibertat perfecta “los
lobos estarían en libertad de
comerse a las ovejas”.
En un món d’igualtat perfecta es
prohibiria qualsevol acció material o
intel·lectual que afavorís el
distanciament entre individus.
La idea d’un món perfecte
no només és fals
empíricament sinó també
conceptualment incoherent.
en Mensaje al siglo XXI
(1994)/Mi trayectoria
intelectual (1996)
29
30. Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
Quants
morts es
necessiten
perquè
triomfi un
ideal?
Si volem aconseguir els valors essencials
que ens mouen, hem d’establir
compromisos, compensacions, mesures
per tal d’evitar que succeeixi el pitjor. Et
dono tanta llibertat a canvi de tanta
justícia ... El que vull dir és que alguns
valors ensopeguen entre si. (...) Buscar un
ideal únic que s’extralimita perquè és
l’únic i verdader per a la humanitat,
sempre condueix a la violència, i després
a la destrucció i al vessament de sang:
l’omelette no apareix tot i que s’han
trencat els ous necessària per a preparar-
la. L’únic que queda és un nombre infinit
d’ous i de vides humanes, preparades per
trencar-se. I al final, l’idealista apassionat
oblida l’omelette i només segueix
destruint ous.
(fragment de Missatge al segle XXI, 1994) 30
31. Defensa del pluralisme
Amb fusta tan torta
com de la que està fet
l’home no es pot
construir res
completament recte.
En la humanitat
no hi ha una visió
comuna del que
és la bona vida
Ha d’haver un nucli
de valors compartits
o universals que
ens permeti arribar
a acords.
La propensió al
conflicte no és una
disfunció, sinó la
característica
intrínseca de la
societat humana
31
33. bibliografia
Isaiah Berlin, Dos conceptos de
libertad y otros escritos, Alianza
Editorial, Madrid 2001
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/B
Vegeu articles i escrits de Berlin a
33