2. Què vol dir?
Què he de fer abans?
Què he de fer durant?
Imprimir
PER
COMENÇAR
PER
UN CONTE...
ACABAR-LO...
Què he de fer després?
Montse Tobella
3. Què vol dir?
És un text narratiu perquè explica una història. Aquesta sol estar
protagonitzada per uns personatges i transcorre en un lloc i un temps
determinat.
Pot ser real, llegendari i/o fictici, amb la intenció de divertir, entretenir,
moralitzar,...
1- Primer cal enumerar els principals personatges d’un relat:
-el protagonista: l’impulsor i conductor de l’acció
-l’antagonista: la força oponent necessària per a desenvolupar el conflicte.
-l’ajudant: (és el nom genèric que se li dona a aquest tipus de personatge) és, per
definició, el mirall de qualsevol dels anteriors. Pot ser l’amic, la dona, etc. És
aquell que, si és el còmplice de l’antagonista, acostuma a ser el pobre sicari que
tot ho fa malament, per exemple.
2- I en segon lloc, és important saber de quines maneres es pot presentar un
personatge. Aquestes són les més habituals:
- Mitjançant les seves accions.
Per exemple: En entrar els lladres, l’Antoni es va llençar al terra d’una revolada
per tal que no el veiessin i es va agafar tan fort a la taula que se li van quedar els
dits garratibats en un tres i no res.
- Mostrant els seus pensaments.
Per exemple: l’Antoni es va sentir aterrat en veure’ls. Va sentir tanta por que si
hagués estat sol de segur s’hagués posat a plorar. Mira que n’era, de desgraciat.
Per què li havien d’entrar a robar a ell i no a en Joan?
- Descrivint-lo.
Per exemple: L’Antoni era un home petit i grisós, envellit. Amb els ulls apagats i
unes mans massa llargues per tan poc cos. Lleig. I poruc com una rata de
claveguera i envejós fins a dir prou.
-Expressant-se ell mateix.
Per exemple: -Sí home, i què esperàveu? Que em barallés amb ells? Si només
volien els quatre duros que el garrepa d’en Joan deixa a la caixa. Jo per això no
em mullo, ni de broma!-
Carmen Saldaña
Teresa Ramos
4. Què he de fer abans?
Imprimir
Omple la següent graella abans d’escriure el teu conte.
Títol:
Quins personatges poden sortir en el meu
conte? (reals: dos xiquets, una princesa, una
astronauta...) o irreals (un unicorn, un minairó,...)
En quin lloc passarà? (en una ciutat, en un
poble, a la muntanya, al mar, a casa...)
Quan passarà? (fa 200 anys, ahir, a la
prehistòria...)
Fes un llistat de les coses que passaran.
Com podem canviar les coses que has
pensat que passaran? (el planeta explota i en
surt una nau, se’n va a buscar un tresor, troben
una pedra que té poders màgics, han d’anar a
caçar...)
Com pot canviar la història?
Carmen Saldaña
5. Què he de fer durant?
1- PLANTEJAMENT: En aquest apartat has de presentar la situació inicial.
-S’hi descriu el lloc on passa la història.
-S’hi presenten els personatges.
- Has de situar la història en el temps on transcorre.
2- NUS: Has de plantejar els canvis que tindran lloc respecte de la situació inicial.
-Hi ha un canvi de lloc?
-Quins fets passen als protagonistes?
-Com els resolen?
-Sorgeixen nous conflictes?
Teresa Ramos
-Apareixen nous personatges?
3-DESENLLAÇ- Has d’explicar com acaba la història.
-Què passa finalment al o als protagonistes?
-Com es soluciona la història?
Imprimir
6. PER
COMENÇAR
UN CONTE...
Teresa Ramos
● Hi havia una vegada...
￭ Vet aquí que una vegada...
◪ Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven
i
les persones callaven, hi havia…
⊳ Heu de creure i pensar i pensar i creure que…
☹ Temps era temps…
☻ Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia
nas, hi havia…
En el temps dels bruixots...
Hi havia una vegada...
En aquell temps…
Jo no hi era, però em van explicar que…
Vet aquí que en aquell temps...
Una vegada hi havia...
Era una vegada...
En un país molt llunyà hi havia...
Temps era temps quan els animals parlaven i les
persones callaven...
Una vegada, fa molts anys...
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré;
si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...
Això era i no era...
Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set
7. PER
ACABAR-LO...
Teresa Ramos
•Conte contat, conte acabat.
•El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.
•Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .
•I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
•I van ser feliços i van menjar tots anissos.
•I varen ser feliços molts i molts anys.
•I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
•Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
•Catacric-catacrac conte acabat.
•Catacrac-catacric, conte finit.
•I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
•I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.
•I darrere la porta hi un plat de confits que tots els
llaminers hi posen els dits.
•A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està
acabat.
•I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja
l’he perdut.
•I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els
llaminer fiquen el dit.
•Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al
terrat.
•Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat
•Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat
•I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.
•I el gall va fer quiquiriquic, i el conte ja està dit.
•I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.
•I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és Saldaña
Carmen
verd;
8. Què he de fer després?
AUTOCORRECCIÓ DEL CONTE
1. Té títol?
2. Els marges són adequats?
3. La lletra és clara?
4. La situació està ben explicada?
5. Es produeix un canvi?
6. Es planteja un problema?
7. Passen coses de forma coherent?
8. Es resol la situació del principi?
9. Hi ha diferents connectors de temps (llavors, de seguida, al final...?
10.Les majúscules estan utilitzades correctament?
11.Hi ha faltes?
Imprimir
9. ELS PÈSOLS MERAVELLOSOS
Una vegada era una dona vídua que només tenia un
fill. El noi es deia Lluc i era molt bon xicot.
Vivien en una caseta enmig del camp i eren tan
pobres que només tenien una cabra.
La cabra els donava cada dia un petricó de llet per
esmorzar, dinar i sopar.
Un dia, la cabra va deixar de fer llet i la mare va dir al
seu fill:
-Lluc, cal que vagis al mercat a vendre la cabra. Mira
de treure’n força diners, que ja saps que no en tenim
ni cionc.
En Lluc lliga una corda al coll de la cabra i se’n va
cap al mercat. En arribar a la vila, se li acosta un
pagès i li diu:
-Vols vendre aquesta cabra tan xamosa?
-Prou, per això vinc- respon el minyó.
10. ARA EM TOCA A MÍ!
Aquest és Roc.
D’entrada sembla un xicot qualsevol, un noi com un
altre: ni prim ni gras, ni alt ni baix, ni ros ni morè...
Un noi que viu, amb els seus pares, en una ciutat
qualsevol(...)
En Roc es lleva cada matí amb el temps just de dutxarse, rentar-se les dents, esmorzar a corre-cuita, agafar
la cartera d’una revolada i anar a l’escola.
Sortint de l’escola, en Roc torna a casa, berena, fa els
deures, mira la televisió, juga una estona i xerra amb
els pares a l’hora de sopar, si és que hi són. I
l’endemà, tornem-hi.
Però avui, avui justament, en Roc farà un cop de cap.
En Roc prendrà una gran decisió.
Una decisió tan important que bé calia escriure’n un
llibre (...)
Lucía Serrano
11. SONJO
Una vegada hi havia un caçador i falconer anomenat Sonjo. Un dia se'n
va anar a caçar i no va trobar caça; quan tornava cap a casa, va veure
una parella d'oques mandarines nedant plegades en un riu que ell es
disposava a travessar. Al Japó, matar oshidori (oques mandarines) no
està bé, perquè són el símbol de I'amor conjugal, però aquell dia Sonjo
tenia fam i va disparar contra la parella. La seva fletxa va travessar el
mascle; la femella va fugir i es va amagar en uns joncs de la vora
lIunyana. En Sonjo va agafar I'ocell mort, el va dur a casa seva i el va
coure.
Al vespre, va tenir un somni esgarrifós. Una dona molt bella entrava a
la seva habitació i es posava a plorar amargament, tot preguntant-li:
Per què I'has mort? Vivíem molt feliços tots dos junts, i tu I'has mort! A
mi també m'has mort, perquè jo no viuré sense el meu company.
L’endemà, quan es va despertar, va recordar el somni i va tornar al riu.
Allà va veure la femella oshidori que nedava sola. L'oca es va dirigir
cap a on esta va en Sonjo i, quan va ser a prop seu, es va enfonsar
dins I'aigua i no va tornar a sortir mai més.
Després d'això, en Sonjo es va afaitar el cap i va fer-se sacerdot.
Adaptació del conte "Oshidori" del llibre Balades i cantes japonesas (PAM)
12. L’OU BLAU
Aquest matí en Bibú, el conillet, ha trobat un ou al jardí. És un ou molt curiós, un ou de
color blau.
- Veniu a veure-ho! -crida en Bibú, tot contento-Mireu quin ou més bonic que he trobat!
Les gallines s'hi han acostat fent: coc, coc, coc!
- Pf! Quin ou més ridícul! -han dit. -Nosaltres en fem de més bonics.
- I els nostres són més grossos, han afegit les oques amb menyspreu.
- Ja ens canses, amb aquesta pífia d'ou blau.
"A ningú no li agrada el meu ou", va pensar en Bibú ofès,
"Doncs molt bé, me'l vendré, ben car. Seré ric i em podré comprar rnoltes pastanagues".
Així doncs, se'n va anar al poble, es va instal·lar al mig del mercat i va començar a cridar:
- Qui em vol comprar aquest ou blau?
- Oh! Quin ou blau més lIeig! -deia la gent. -Segur que no és bo per menjar. Ens agraden
més els ous ben blancs per fer truites.
"Ningú no em vol comprar I'ou", va pensar el conillet decebut.
"Ja està, I'oferiré a la grangera! Estarà contenta i em donarà pastanagues per donar-me
les gràcies."
Però quan la grangera va veure I'ou blau, va cridar:
- Quin ou més horrible! I si a dins hi hagués un drac? O bé un monstre maligne amb
dents enormes? Ves-te'n de pressa, Bibú, amb aquest ou que fa por!
"A ningú no li agrada el meu ou, pitjor per a ells!", va pensar en Bibú.
I se'n va tornar a casa seva tot trist. Quan va posar I'ou en un racó, va veure que les seves
potes s'havien tenyit de blau i estaven enganxoses. Era de I'ou que s'havia començat a
desfer. Aleshores el conillet es va llepar les potes per rentar-se-les: "Mmmmmm! És
deliciós!"
"El meu ou blau és de sucre!", va exclamar en Bibú entusiasmat.
I ara, endevina que fa en Bibú ... S'està menjant I'ou blau i troba que el sucre encara és
millor que les pastanagues.
Anna Bournat
13. na vegada hi havia dos reis que estaven en guerra entre el/s des de
eia molt de temps. Un dia, un deis dos va aconseguir fer presoner I'ale. El rei vencedor assaboria el seu triomf quan Ii van comunicar que
a fil/a del seu presoner volia parlar amb ell. Pensant que venia a imlorar el perdó per al seu pare, va donar ordre que la fessin entrar.
L’ENDEVINALLA DEL REI
El rei estava ben decidit a no deixar-se entendrir, pero quan la va
veure, jove, bonica i tan trista, va sentir com el seu cor s'eixamplava.
la jove el va saludar amb serenitat i li va dir:
- Rei, et penses que ets el més fort perque el meu pare és el teu presoner. Et penses que el teu país podrá dominar el meu i robar-Ii totes
les seves riqueses. Pero el meu poble no es deixará dominar i tindrem
guerra per molt de temps. Per aturar la desgracia deis nostres pobles,
et proposo de discutir la pau.
El rei va restar de pedra. S'esperava lláqrirnes, súpliques, pero de cap
manera un discurs polític! Mig humiliat, mig admirat per l'audacia de la
princesa, va dubtar un moment i després va contestar:
- Els nostres pobles són enemics des de fa tant de temps que em sembla impossible d'unir-Ios per la via de la pau. És com si volguéssim unir
el sol i la. pluja, el dia i la nit. Pero, ja que et penses que ets tan hábil,
vine'm a veure una altra vegada derná. No has de venir ni a peu, ni a
caval/; no has de dur vestits, ni anar despul/ada; víndrás sense cap obsequi i amb un obsequi, i I/avors parlarem de pau.
La princesa va saludar el rei i se'n va anar. El rei va pensar: "Segurament no la veuré mai més", i aquest pensament el va entristir.
Pero, l'enderna al matí, la noia es va presentar davant seu. Anava muntada damunt d'un qossas enorme -per tant no anava ni a peu ni a eaval/-, anava embolicada amb una xarxa de pescar -així dones, no duia
vestits pero tampoc anava despullada-, duia un ocel/ a la rná i el va oferir al rei com a obsequi, pero quan va obrir la má I'ocel/ va volar i el rei
es va quedar sense res.
Barbara Dessi
14. Fa molts anys, una granota gegant tenia atemorit el gran país deis Abenaki.
La granota es bevia tots els rius, i els Abenaki s'estaven quedant sense
aigua.
Per aixó, els Abenaki van recollir els seus tipis i van emprendre una
gran marxa a la recerca d'aigua dolca,
Se'n van anar tots menys el cap. A ell no li feia por la granota gegant
i tenia un pla. Va empunyar la seva millor destral i va cornencar a tallar un enorme roure. Pero no el va tallar del tot: va esperar que s'apropés la granota gegant i quan la granota gegant va passar per sota
el roure, el cap deis Abenaki va sortir del seu amagatall i va donar
I'últim tall.
El gran roure va caure sobre la granota gegant que es bevia tots els
rius, i la va matar.
De les branques del roure van sorgir rius d'aigua neta i dolca,
Pero, mentrestant, els Abenaki havien arribat a un riu tan ample que no
,
es veia I'altra vora. Van tastar I'aigua i van comprovar que era salada.
Estaven cansats i assedegats. No tenien forces per anar més IIuny a la
recerca d'aigua potable.
Es van deixar portar per les ones i es van enfonsar al mar. Després, del
fons, van sorgir convertits en balenes.
Per aixó les balenes IIancen raigs d'aigua: somien amb fonts d'aigua
dolca.
Encara no saben que el seu cap va matar la granota gegant.
Algun dia, potser, podran nedar fins als rius del gran roure.
Aixó és el que espera el seu cap que viu a Adanak, al Quebec, al Canadá.
Si el visiteu, us dirá «kolipaio», que en IIengua abenaki vol dir «benvingut».
Jesús Huguet
Text: Koldo Izaguirre // Traducció: Merce Mitjanes
LA GRANOTA GEGANT
15. ~/
LA PLANTA ROGER
)
En Pere es va quedar molt parat quan va veure néixer
el seu fillet amb els cabells verds. En Pere havia vist
gent amb els cabells negres, rossos i pèl-roigs: fins i tot
havia sentit parlar d'una fada amb els cabells blau
turquesa; però, de cabells verds, realment no n'havia
vist mai. Les dones que anaven a veure el nen deien:
«Sembla que porti una amanida al cap!».
Va arribar l'hora de batejar-lo: el pare li va posar Roger;
«Roger Amanit», li deien les dones. Va fer venir metges
a mirar-li els cabells: van dir que no era res, van
gargotejar unes receptes, se'n van anar i els cabells
continuaven verds com al principi Quan el nen va tenir
dos anys va anar amb l'avi als prats a pasturar una
cabreta.
I vet aquí que, tot d'una, la cabreta s'hi va acostar i,
sota la mirada atònita de l' avi, li va arrencar en un tres i
no res tots els cabells, deixant-li un cap llis com un
camp acabat de segar.
Gianni Rodari
LA PLANTA ROGER
16. LA PRINCESA ROSAURA
Vet aquí que una vegada hi havia un rei que
tenia el nas vermell. I a la seva filla li deien la
Rosaura del nas vermell.
-Només em casaré amb un home que no tingui
nas, perque no vull que se li torni vermell-va dir
un dia la princesa.
Dit i fet, es va publicar un edicte que deia que
tots els nois sense nas del regne havien de
presentar-se a palau perque la princesa estava
buscant un marit sense nas per casar-s'hi,
Van passar els dies, els mesos i els anys i cap
noi amb aquesta característica no va arribar a
palau.
Diuen que la princesa es va quedar soltera i qui
no s'ho vulgui creure que ho vagi a veure.
17. EL TIMBRE DELS LLADRES
El senyor Guillem viu al bosc i li fan molta por els
lladres. El senyor Guillem no és ric, però, com poden
saber això els lladres?
Després de pensar i pensar, el senyor
Guillem ha decidit escriure un cartell i
clavar-lo a la porta.
El cartell diu:
Es prega als lladres que
truquin el timbre.
Se'ls deixarà entrar i podran
veure amb els seus ulls que
aquí no hi ha res per robar.
(De nit, truqueu una bona
estona perquè tinc el son
fort.)
Signat: el señor Guillem.
Una nit algú truca el timbre. El senyor Guillem cuita a
veure qui és.
-Som els lladres -diu una veu.
-Ara obro! -diu el senyor Guillem.
Corre a abrir la porta i entren els lladres amb la boca
tapada i una màscara als ulls.
El senyor Guillem els fa visitar tota la casa i els
lladres poden veure que realment no hi ha res
per robar, ni tan soIs una joia de la mida d'un
gra d’arròs. Rondinen una mica i després se'n
van. Sort del cartell!", pensa el senyor Guillem.
Ara els lladres vénen a veure'l sovint. N'hi ha
de totes les classes, alts i petits, prims i
grassos.
Si veu que els lladres són pobres, el senyor
Guillem els regala alguna cosa: un bocí de
sabó, una fulla d'afaitar, una mica de pa amb
formatge.
Els lladres són sempre molt amables amb ell i
abans d’anar-se’n saluden amb una reverència.
RODARI, GIANNI: Contes llargs com un somriure
(Adaptació) Ed.La Galera
18. LA GRAN PASTANAGA
Aquesta és la historia de la pastanaga més grossa del món. Ja s'ha
explicat de moltes maneres, però per a mi que les coses van anar així.
Una vegada un hortolà que es deia Oreste va plantar pastanagues. Les
va conrear bé, va fer tot el que s'havia de fer i, quan va ser el temps, va
anar a l'hort i va començar a arrencar les pastanagues de la terra. En un
moment donat va trobar una pastanaga més grossa que les altres.
Estirava, estirava, però no sortia. Ho va provar de cent maneres, però
res ... Finalment, va prendre una decisió i va cridar la seva dona
Giuseppina.
- Vine un moment, hi ha una pastanaga del dimoni que no vol sortir de
la terra. Fixa-t'hi, mira.
-Sembla grossa de debò.
- Farem això; jo estiro les fulles de la pastanaga i tu m'ajudes estirantme per la jaqueta. Agafa't, vinga. Llestos? Estira! Va, alhora.
- Val més que t'estiri pel brac, perquè la jaqueta s'estripa.
-Estira pel braç Fort! No hi ha manera! Crida un moment el noi. Ja no
puc dir fava!
-Romeo! Romeo! -va cridar la dona de l'hortolà .
-Què vols, mare?
-Vine un moment. Corre.
-He de fer els deures.
19. - Ja els faràs després; ara ajuda. Hi ha una pastanaga que no
vol sortir. Jo estiro aquest braç del papa, tu estires l'altre, el
papa estira la pastanaga i a veure què passa.
L'hortolà va escopir-se les mans.
-Esteu a punt? Fort, endavant! Estireu! Amunt! Amunt! Res, no
surt.
-Aquesta deu ser la pastanaga més grossa del món -va dir la
Giuseppina.
- Crido també l'avi? -va proposar en Romeo.
L'avi bufava de cansament, abans de posar-se a la feina.
-Doncs vinga -va dir l'hortolà- . Esteu tots agafats? Llestos?
Va! Estira! Vinga! Amunt! Estireu!
-Amunt! Amunt! Amunt!
-Així no ens en sortirem pas -va concloure l'hortolà -. Romeo, arriba't a casa del veí Andrea i
demana-li que vingui a donar-nos un cop de mà.
En Romeo va reflexionar. Després va fer:
-Li dic també que porti la dona i el fill?
-Doncs sí, li ho pots dir -li va respondre el pare.
Fixa't, quina pastanaga! N'hi ha per fer-la sortir en els diaris.
-Fem venir la televisió? -va proposar la Giuseppina. Però la seva proposta se la va endur el
vent.
-Sí, la televisió! -va rondinar l'hortolà; abans hem de fer venir gent a estirar.
Ras i curt, va venir el veí Andrea, va venir la seva dona i també va venir el seu nen, que tenia
cinc anys i no podia pas tenir gaire forca als braços.
Mentrestant, havia corregut la veu pel poble i molta gent, xerrant i rient, s'havia encaminat cap
a aquell hort.
Xerra que xerra, estira que estira, el sol ja estava a punt de pondre's ...
Gianni Rodari
20. Primer final
La pastanaga no surt. Tot el poble s'agafa per estirar: res.
Arriba gent dels pobles del costat: no hi ha manera. Arriba
gent dels pobles de més lluny: i sempre som allà mateix.
Finalment, es descobreix que la pastanaga gegant travessa
tot el globus terraqüi í que a l'altra banda hi ha un
altre hortolà, hi ha una altra gentada que estira; en resum,
és una gran partida d'estirar la corda que no s'acabarà mai.
Segon final
Estirant, estirant, surt alguna
cosa, però no és una pastanaga;
és una carbassa. A dins de la
carbassa hi ha set nans
sabaters, asseguts en rotllana i
clavant soles.
-Quines maneres són aquestes?
-protesten els nans-. No teniu
dret a robar-nos la casa i el taller!
Torneu-nos a sota terra.
Tercer final
Estira que estiraràs... la unió fa
la forca: la pastanaga surt, un
centímetre cada vegada.
És tan grossa que per portar-la
al mercat es necessiten vint-iset camions i un tricicle.
No hi ha empreses impossibles
quan els homes treballen junts,
en bona harmonia.
21. Què he de fer abans?
Omple la següent graella abans d’escriure el teu conte.
Títol:
Quins personatges poden sortir en el meu
conte? (reals: dos xiquets, una princesa, una
astronauta...) o irreals (un unicorn, un minairó,...)
En quin lloc passarà? (en una ciutat, en un
poble, a la muntanya, al mar, a casa...)
Quan passarà? (fa 200 anys, ahir, a la
prehistòria...)
Fes un llistat de les coses que passaran.
Com podem canviar les coses que has
pensat que passaran? (el planeta explota i en
surt una nau, se’n va a buscar un tresor, troben
una pedra que té poders màgics, han d’anar a
caçar...)
Com pot canviar la història?
22. Què he de fer durant?
1- PLANTEJAMENT: En aquest apartat has de presentar la situació inicial.
-S’hi descriu el lloc on passa la història.
-S’hi presenten els personatges.
- Has de situar la història en el temps on transcorre.
2- NUS: Has de plantejar els canvis que tindran lloc respecte de la situació inicial.
-Hi ha un canvi de lloc?
-Quins fets passen als protagonistes?
-Com els resolen?
-Sorgeixen nous conflictes?
-Apareixen nous personatges?
3-DESENLLAÇ- Has d’explicar com acaba la història.
-Què passa finalment al o als protagonistes?
-Com es soluciona la història?
23. Què he de fer després?
AUTOCORRECCIÓ DEL CONTE
1. Té títol?
2. Els marges són adequats?
3. La lletra és clara?
4. La situació està ben explicada?
5. Es produeix un canvi?
6. Es planteja un problema?
7. Passen coses de forma coherent?
8. Es resol la situació del principi?
9. Hi ha diferents connectors de temps (llavors, de seguida, al final...?
10.Les majúscules estan utilitzades correctament?
11.Hi ha faltes?
